dilluns, 16 de gener de 2017

1er. DIA DE LA MUNTANYA NETA, (Vilamarxant, Camp del Túria)


En una de les habituals reunions entre l'ajuntament de Vilamarxant, mediambient i la direcció de CAV Senderistes Les Rodanes, es parlà de crear el Dia de la Muntanya Neta, es va fixar la data del 4 de desembre per portar-ho a terme per primer colp, per culpa del fort episodi de pluges, es va haver de suspendre i es va ajornar fins al dia 15 de gener. Uns dies abans s'obriren les inscripcions i al moment de tancar, s'havien inscrit unes 60 persones.

a punt de donar el tret d'eixida

Des de l'organització, es reparteix la zona de Les Rodanes en quatre zones a netejar i es posa al capdavant de cada una un "responsable del club". Eixim tots junts de l'Avinguda quan passen uns minuts de dos quarts de nou del matí i per la passera creuem el Barranc de Teulada, arribant a la zona esportiva, ací es fan dos grups, uns que van a cercar el Camí de Bassa Barreta i altres que ens enfilem a trobar el Caballo dels Forners.
procedint a fer neteja
El grup del Camí de la bassa es divideix i uns netejaran la zona de les trinxeres del Clau, La Ferradura, pujant fins dalt la Rodana del Pic i baixant per la Senda dels Bandolers. Els altres es dirigiran cap als Caballons, l'Alt del Castellet i des de l'Aljub des Caçadors per pista fins l'alberg.
per la senda de la Bassa a trobar l'alberg

El grup del Caballo dels Forners també es divideix i uns pugen dalt La Rodana per la senda El Pintor, baixant per la pista i altres anem a trobar la pista del Racó de Zamora i per la Senda de la Bassa fins arribar a l'alberg. En mig d'un ambient distes i mentre anem avançant, es va recollint tot allò que no hauria de trobar-se allí i que la manca de sensibilitat ambiental d'alguns ho fa possible.
punt d'avituallament
A poc a poc, ens anem reagrupant tots els grups a l'antic Corral de Bassa Barreta hui en dia reconvertit en Centre d'Educació Ambiental i Alberg, allí ens han preparat entrepans de diferents ingredients els quals ens aprestem a fer desaparèixer ràpidament, entre mosset i mosset anem comentant com a anat el matí i on hem trobat més i on menys fems, el lloc és agradable i queda protegit del poquet aire que corre.
exposició fotografia, sobre l'àguila de panxa blanca

Dins les instal·lacions, s'exposen tot una sèrie de fotografies, fruit de més de 30 anys del seguiment i investigació de les àguiles de panxa blanca dintre del parc, realitzada per part de dos enamorats del tema, en Manolo Ambou i en Lluís Santamaria, que també obsequien al grup amb un audiovisual sobre el mateix tema que fa les delícies de l'auditori. Acabat l'acte, es posa fi a l'activitat i es dóna inici al retorn envers Vilamarxant.
conferencia i cloenda de l'activitat
Esperem que en l'edició d'aquest any que està prevista per al mes de setembre, es consolide l'activitat que sembla s'ha iniciat amb molt bona resposta per part de la gent conscienciada amb els temes ambientals.

dijous, 12 de gener de 2017

XÈRICA I VIVER, (Trinxeres de La Vegatilla i paratge del Sargal) Alt Palancia

Lloc inici caminada: carrer Rey Don Jaime, Xèrica, Alt Palància, País Valencià
Caminants:  Felix, Pepe Gil Pepe Gil II,  Pepe March  i Francesc
Data: 11-01-2017
Hora d’inici caminada:08:05:25
Hora d’arribada: 13:05:58
Duració: 05:00:33
Temps en moviment: 3:16:49
Alçada punt de sortida: 503 m
Alçada mínima assolida: 459 m
Alçada Màxima assolida: 655 m
Desnivell màxim: 195 m
Ascensió acumulada: 334 m
Descens acumulat: 329 m
Guany:151 m
Distancia recorreguda: 11372 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.3 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.45 km/h
Xèrica amb les primeres llums
Dilluns, Pepe Gil comenta de continuar el sa costum de les caminades entre setmana, quedem de fer-la dimecres i escollim una ruta de la qual ja havíem parlat, es tracta d'eixir de Xèrica i visitar les trinxeres de La Vegatilla i el paratge i les coves del Sargal. Ens emplacem per dimecres en el lloc i l'hora habitual, ens acompanyara el fill de Pepe Gil la qual cosa,  fa que siguem cinc caminats.
clàssica silueta de Xèrica amb La Torre de Las campanas
Hui ens trobem, pugem al cotxe de Pepe Gil i ja ens disposem a fer els a prop de 90 km que ens separen de Xèrica, CV-50, CV-35 i A-23 ens deixen a les portes de Xèrica. Aparquem al carrer del Rey Don Jaime i després de fer unes fotos del poble encara a les fosques, pel carrer del Rio, anem a trobar el riu Palància que creuem per un pont de ciment. Només creuar-lo, girem a la dreta i ens incorporem al Camino de Benaval.
iniciant la visita a les trinxeres
Fets una mica més de 500 m, arribem al primer punt d'interés de la ruta, es tracta d'un tram de trinxeres que formaren part de la línia defensiva XYZ, El nucli de resistència de la Vegatilla dominava des de les seues altures la carretera de Terol a Sagunt, eix principal d'atac de l'Exèrcit de Franco en la fase final de l'ofensiva sobre València, i estava situat a rereguarda de Viver formant part del dispositiu de resistència en profunditat de la línia defensiva XYZ.
Trinxeres de La Vegatilla
La Vegatilla és avui dia una bonica excursió on les restes representatives de les fortificacions han sigut realçats, mitjançant la neteja de part de les trinxeres, la reconstrucció d'elements defensius, i l'ús d'un panell explicatiu. Llastima que el pas del temps i potser els anhels destructius d'alguns ho hagen malmés, el que no treu el seu interès, tant excursionista com històric.
trinxeres de La Vegatilla
Vist el lloc, tornem al Camino de Benaval i seguim endavant, tenint a la nostra dreta el Palància i a l'esquerra la part obaga de la Vegatilla que s'enfila fins dalt de l'Alto del Roquetillo i de La Muela i que anem rodejant en sentit antihorari. Quan portem fets uns 3 km, deixem la pista i ens apropem al riu mirant la manera de creuar-lo, cosa que fem per damunt d'unes pedres col·locades estratègicament.
creuant el Palància
En creuar, ja som al paratge conegut com El Sargal, o Coves del Sargal, ja en terme de Viver, Situat en el marge esquerre del Palancia i incrustat en la seua vall, es troba aquest magnífic paratge, envoltat de muntanyes. Destaquen les Cuevas del Sargal, un grup de xicotetes coves que formen un ampli front, bonic i atractiu.
font d'El Sargal
Van servir d'abric als primers pobladors de la zona, des del Paleolític Superior fins al Neolític. Geològicament es van formar per l'acció de les aigües de la font del Pontón. Existeixen formacions càrstiques d'interés. Compta amb una àrea recreativa amb fonts, taules, cadires, dipòsit d'aigua, paellers, papereres i acampada controlada.

Cuevas del Sargal
En veure el lloc, decidim que és ideal per a fer el mos, com que encara és prompte, diem de fer primer el tomb per la zona, per unes escales excavades a la mateixa tova, anem recorrent la multitud de xicotets abrics i coves, el lloc bé val la pena de fer-li visita, llastima que la gent li done un ús poc adequat. Feta la visita descendim i en una de tantes taules, ens preparem per a fer el mos del matí.

Cuevas del Sargal
Si de normal els esmorzars ja són quasi de forquilla, hui ha quedat el nivell molt alt, tant Pepe March com Fèlix, ens han preparat uns rovellons guisats, cada un al seu estil que junt amb l'allioli també del Pepe i altres delicatessen varies, fan que la taula semble tot, menys un ràpid esmorzar en mig d'una caminada, per no parlar d'una botella de Don Faustino que evidentment ens ocupem en buidar.

xicotet esmorzar per recuperar forces
Recollim tot mirant de deixar el lloc millor del que l'hem trobat i travessant el riu altre colp, ens incorporem al Camino de Benaval, Quan portem un total de 5,7 km deixem el camí i iniciem una pujada sense senda definida i per entremig dels pins que ens fa suar, passem per un parell de refugis excavats en la muntanya i després d'uns 2 km "aventurers" s'acaba la pujada i eixim a una pista sense obstacles.
xicotet refugi excavat en la pedra
Eixim al Camino de La Muela que primer planejant i després en una forta davallada que es fa de bon fer gracies a una sèrie de revolts, ens porta a eixir al Llano de Navarza, ací, anem a trobar el pont de Navarza per on creuem el Palància, ara ja es tracta de fer l'últim quilòmetre que ens portara a on hem donat inici a la caminada a primera hora. Arribem, deixem les motxilles i diem de fer un tomb pel poble, això si, no sense abans regalar-nos unes fresques cerveses.
quin final millor?
Pels estrets i bonics carrers del poble ens anem apropant a la torre mudèjar o Torre de las Campanas, d'incerts orígens, semble ser que no és visitable, així que passant per l'ermita de San Roque, iniciem la tornada al cotxe, arribem, pugem i ja ens dirigim envers Vilamarxant on arribem sense cap contratemps. Malgrat que la segona part de la ruta no ens ha aportat res, en conjunt, ha estat un agradable matí de caminar i conéixer llocs nous.

dilluns, 9 de gener de 2017

D'ALBORAIG A IÀTOVA PELS RIUS BUNYOL I JUANES (amb Senderistes Les Rodanes)

Lloc inici caminada: Km 2 de la CV-415, Alboraig, La Foia de4 Bunyol, País Valencià
Caminants:  37 senderistes
Data: 08-01-2017
Hora d’inici caminada: 08:14:39
Hora d’arribada: 13:49:13
Duració: 05:34:34
Temps en moviment: 3:30:47
Alçada punt de sortida: 262 m
Alçada mínima assolida: 262 m
Alçada Màxima assolida: 458 m
Desnivell màxim: 195 m
Ascensió acumulada: 276 m
Descens acumulat: 251 m
Guany: 195 m
Distancia recorreguda: 13283 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.4 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.8 km/h
a punt per l'aventura
Hui era el dia previst per portar a terme la caminada de desembre que vàrem ajornar amb motiu dels aiguats. La ruta prevista era una que eixint d'Alboraig, va resseguint el riu Bunyol fins a arribar a la Cueva del Turche, ací comença a resseguir el riu Juanes fins a arribar a la Cueva De Las Palomas, ja en terme de Iatova, a partir d'ací, té inici la tornada passant pel Charco Azul fins a arribar altre colp al punt de partida.
ponts arrancats
Poc abans de l'hora, ens anem congregant al llavador, ens repartim en els vehicles i encarem a trobar Alboraig, en Xest, recollim a Miguel Angel, creuem Alboraig i deixem els vehicles al costat del riu Bunyol, primera sorpresa, el lloc habilitat com a aparcament va patir danys per les pluges i és troba inhabilitat, aparquem com podem i després de les fotos de rigor, donem inici a la caminada a un quart de nou.
salvant obstacles
Continuen les sorpreses i no agradables precisament, tot el Sendero Verde de la Ruta de los Molinos, ha quedat arrasat per l'aigua, bona part dels xicotets ponts que permetien anar travessant el riu han desaparegut, el camí, convertir en un pedregar, davant l'adversitat, el grup s'encoratja i amb un esperit de col·laboració, anem salvant tots els entrebancs que ens ixen al pas. Al final, aquest toc "aventurer" li dóna un plus a la caminada.
Cueva del Turche

Quan arribem a les restes del Molino Guarro i fets 1,5 km, girem a la dreta, per l'esquerra serà per on tornem més tard, arribem al Molino Galan, antic molí reconvertit en Casa de Turisme Rural, ací girem a l'esquerra i seguim per pista de terra, un poquet més d'1 km i arribem a unes paletes, de front per la pista a la Cueva del Turche, a la dreta, després d'una forta davallada i a tocar del riu, la Fuente de la Mezquita, vist el que ha fet l'aigua més arrere, obviem la visita a la font i seguim de front per la pista.
foto de grup, Cueva del Turche
Per aquesta eixim a la CV-425 per on girem a dreta i transitem uns metres, fins a arribar al desviament que ens ha de portar fins a la Cueva del Turche. Girem a l'esquerra i seguit a la dreta i anem resseguen ara ja, el riu Juanes fins a arribar a la Cueva del Turche. Arribats, ens quedem meravellats de l'espectacle de l'aigua saltat els més de 60 m. Ací, ja és un no parar de sentir els clic de les càmeres de fotos, aquest espectacle, feia anys que no es contemplava.
Cueva del Turche
Aviem pensat fer el mos ací, però no dóna el sol i la temperatura és prou baixa com perquè no abellisca, així que carreguem amb les motxilles i anem a trobar el tram d'escales que ens encamina per seguir ara La Ruta de l'Aigua de Bunyol. Aquest tram ja va per senda i amb algun tram on hem d'ajudar-nos de les mans. Arribem damunt de la Cueva del Turche i en una esplanada decidim parar a fer el mosset acaronats pels raigs de sol i pel so de l'aigua saltant.
parada pel mosset
Enllestit el mos, tornem a la ruta, sempre seguint les marques del Sender Local, un tram per damunt del mur d'una séquia, altre salvant algun pas pedregós anem fent camí, ens aturem per contemplar des de dalt la Charca Mañan, arribats a les restes d'un mas, girem a l'esquerra i ens apropem a la Cueva De Las Palomas, si el salt de la Cueva del Turche, ens ha deixat meravellats, ací, ens quedem dos colps meravellats.
Cueva De Las Palomas
El fet de poder apropar-se a l'aigua fa que la gent ho gaudisca més, que si fotos amb la cortina d'aigua de fons, que si fotos amb la cortina davant, que si mira ací, que si mira cap allà, aquest xicotet salt d'aigua, no té més de 20 m, fa les delícies de tots. Amb un poquet de pena, reiniciem la ruta, la cova és el punt d'inflexió de la caminada, ara hauríem de començar el retorn, però...............
interior de la Cueva De Las Palomas
En la prèvia pel dia 22, en què participarem Porrina, Miguel Angel i jo, vàrem topar amb Ricardo, "propietari" d'un complex equí-tauri que es troba a no més de 400 m de la cova, xerrant un poc, ens va comentar que hui feien un dia de portes obertes i ens invita a fer-los visita, ens va semblar bona idea i vàrem adaptar els temps de la caminada per poder passar un moment. Així doncs ens desviem de la ruta i poc abans d'arribar, ja comencem a sentir el guirigall de la gent.
visita al complex equí-tauri
Donem un tomb per les instal·lacions, uns fan unes voltes amb carro, altres ens passegem per les quadres acaronant els cavalls, altres s'arriben a on pasturen els bous, no podem entretenir-nos massa, així que desfem els últims metres fets i sempre per pista i per trams d'asfalt pertanyents a una urbanització, arribem a la CV-425, la creuem i seguim per pista de terra que de no deixar-la, ens portaria fins al Molino Galan.
Charco Azul
Deixem la pista per una senda que ix a la dreta, aquesta senda ens va baixant a trobar altre colp el riu Juanes, ací ens trobem un xicotet gorg amb unes aigües transparents que invitem a banyar-se i que és conegut com a Charco Azul, seguim riu avall i en poquets metres ja arribem altre colp al Molino Guarro, ací es tanca la part circular de la ruta, ara es tracta de desfer el camí fet al matí fins a arribar al cotxe. Tornem a fer el tram "aventurer" del matí fins a arribar a on hem iniciat la caminada.
punt i final
Fotos amb el pont de pedra de fons, i ja pugem als vehicles per iniciar la tornada a Vilamarxant, on arribem sense cap contratemps. Ha estat un altre matí de contacte amb la naturalesa, de rialles, de bon ambient, crec que tots hem gaudit de l'experiència i que del que podia haver espatllat el matí, n'hem tret la part positiva i encara ens ho hem passat millor. 

dijous, 5 de gener de 2017

REQUENA, XICOTET PASSEIG PER LA HISTORIA (Inici atípic del nou any senderista)

Requena, terra de Vi
Dies enrere, algú proposa de fer una ruta aquest dimecres, aprofitant les vacances, arribem a ser huit els que diem que si, al final per un motiu u altre, tres no podem participar i quedem emplaçats per aquest matí, Anita, Mila, Félix, Pepe March i jo. Havia escollit una ruta no massa llarga i sense complicacions en el veí poble de Xest. així doncs, ens emplacem per avui a les 8,00 h al lloc habitual.
plaça de la Villa
Aquest matí ens trobem, pugem tots al cotxe de Pepe i per la CV-50 ens dirigim a trobar Xest, poc abans d'arribar, Pepe comenta de canviar de plans i d'arribar-nos a Requena i fer una visita senderó-cultural, tots donem el vistiplau i seguim en direcció a Requena, arribem i aparquem el vehicle. Ara i sempre guiats per Fèlix i Pepe que han estat altres colps per ací, donem inici a la visita per la zona antiga del poble o Barri de la Villa.
restes de la Fortalesa
És el més antic de Requena on es van registrar els primers indicis de població. En època almohade, La Villa adquireix l'estructura urbana que correspon al prototip de les ciutats hispà-musulmanes, en la qual es destaca: La Fortalesa, Plaça d'Armes, La Medina i El Raval. La Villa té la seua base en un promontori sobreelevat de tova calcària, la qual cosa li oferia un caràcter de defensa natural. El seu entorn està envoltat per una muralla amb les seues corresponents torres defensives i les diferents portes d'accés a la ciutat. El Barri de La Villa va ser declarat en 1966 Conjunt Històric Artístic.

pòrtic de l'església del Salvador
Passegem pels seus carrerons d'origen morú, com el de Paniagua, el de Santa Maria, contemplem les façanes de les esglésies de Sant Nicolau, Santa Maria, Sant Salvador, passem per la Cuesta del Castillo, la Fortalesa, d'estil mudèjar, així, xino xano, arribem a la plaça de la Villa, centre neuràlgic del barri. Ens apropem a l'entrada de les Coves de la Villa però ens trobem que no obren fins a les 10,30 h; fem visita a l'alberg de peregrins del Camí de la Llana, aquest és part del Camí de Sant Jaume que ix de la plaça de la Verge a Valencià.
façana de l'alberg de peregrins
Decidim abandonar la zona urbana per cercar un lloc tranquil on fer el mosset de mig matí, per l'avinguda de Arrabal ens anem allunyant del centre, passem per la Font dels Ànecs, el Monument Universal a la Verema, girem pel carrer Monumento i ens ix al pas la plaça de bous amb façana d'estil neó-mudèjar, pel carrer Fuencaliente i després de creuar per damunt de la via fèrria, eixim del poble i fem uns quants metres fins a trobar un lloc que ens pareix apropiat per a fer el mos.
porta d'entrada al Barri de la Villa
L'atípic de l'eixida, no és obstacle perquè isquen de les motxilles el de sempre, olives, vi, allioli fet pel Pepe, fiambres, café i per acabar, dolços i mistela. Ara retornem sobre les nostres passes i ens dirigim a la plaça de la Villa, hem d'esperar un poquet per què estan realitzant una visita guiada, acabada aquesta, paguem l'entrada i ens capbussem en el subsòl de la plaça per visitar les Coves de la Villa.
Coves de la Villa (detall)
Construïdes pels àrabs al perforar la tova calcària i penetrar en el subsòl, extraient l'argila i formant les voltes de les coves. Aquestes coves recorren tot el subsòl de la plaça de La Villa i la majoria de les cases adjacents. Al visitar aquest impressionant laberint de coves i passadissos es poden observar els diferents usos que han tingut al llarg de la història, com refugis en les diferents èpoques de guerra, com sitges per a emmagatzemar els cereals. Encara es conserven els elements bàsics de l'elaboració de vins com són els trulls, les piqueres, els respiradors, així com gran quantitat de tines de grans dimensions datades del segle XII.
Coves de La Villa, plànol en relleu

Acabada la visita ens dirigim a trobar el cotxe, pugem i ja posem rumb envers Vilamarxant, arribem i ens acomiadem. Ha estat un matí diferent, de caminar més prompte poquet, de conéixer llocs nous per a alguns i interessants per a tots i del que hem eixit molt satisfets, tant es així que hem comentat de tant en tant, fer eixides d'aquest tipus.