dissabte, 18 de febrer de 2017

VIA VERDA DEL LLOBREGAT, (de Cal Rosal a Sant Quirze de Pedret) Berga

Lloc inici caminada: Cal Rosal, Berga, Berguedà, Barcelona, Catalunya
Caminants: Salva Leal i Francesc
Data: 14-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:30:27
Hora d’arribada: 12:59:24
Duració: 04:28:57
Temps en moviment: 4:16:24
Alçada punt de sortida: 488 m
Alçada mínima assolida: 488 m
Alçada Màxima assolida: 587 m
Desnivell màxim: 99 m
Ascensió acumulada: 325 m
Descens acumulat: 326 m
Guany:98 m
Distancia recorreguda: 13015 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.9 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.02 km/h
javascript:void(0); = 41 HKG
 
pont gòtic de Pedret, segles XII i XIII

Teníem previst pujar a Martorelles uns dies, així és que a part de quedar amb la Sílvia, truque al Salva i quedem de fer una escapada el dimarts 14, en principi em comenta de fer una ruta pels encontorns de Castellfollit de la Roca, a última hora i en veient la possibilitat de fortes pluges decidim fer una ruta més tranquil·la i sense cap tipus de dificultat.

Realitzarem un tram de la Via Verda del Llobregat, també conegut com a Via Verda del carrilet, eixirem de l'antiga Colònia Rosal i arribarem fins a Sant Quirze de Pedret, ací, girarem cua i tornarem al punt de partida. Seran uns 10,5 km sense pràcticament desnivell. Dimarts ens trobem a dos quarts de huit a Hostalets, puge al seu cotxe i ja ens dirigim a trobar Cal Rosal, aparquem i donem inici a la caminada.

Fem un poquet d'història: Abans d'esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal Rosal ja era un lloc de pas com ho prova el camí ral que unia Berga amb Vic, creuant el Llobregat. L'any 1858, els germans Rosal, van comprar uns terrenys a la vora del Llobregat per construir-hi una fàbrica, que es convertiria en la primera colònia tèxtil de Catalunya. La Fàbrica Vella va iniciar la seua activitat cap a l'any 1860. A mitjans de segle XX, la fàbrica de Cal Rosal va arribar a tenir 1.200 treballadors repartits en tres torns, que feien anar uns 25.000 fusos, uns 500 telers i les corresponents màquines complementàries de tot el procés tèxtil.

 A més de les línies ferroviàries de via ampla, es construïren a Catalunya vies secundàries de via estreta, anomenats "ferrocarrils econòmics", coneguts popularment com a carrilets. Aquests ferrocarrils, tenien l'origen en una estació de la xarxa ferroviària bàsica. El dia 7 de maig de 1885, arribava per primera vegada el tren a Puig-reig. Anys després, el 1914, arribaria al Clot del Moro. Entre 1885 i 1973 un carrilet unia Manresa amb Cal Rosal. Aquest tren s'unia al nord amb el carrilet que baixava de Guardiola de Berguedà, i al sud amb el tren de Manresa a Barcelona.

El 1972 l'Ajuntament de Guardiola rebia una notificació de la "Confederación Hidrográfica del Pirineo Oriental", que informava de la supressió de la línia fèrria d'Olvan a Guardiola, perquè quedava afectada per la construcció de l'embassament de la Baells. El 30 de juny de 1973, es clausurava el tram de cal Rosal a Sallent. L'últim tren passa per Viladomiu Vell el 30 de juny de 1973, una locomotora Alsthom dièsel de 825 cavalls va arrossegar l'últim tren de passatgers des de Cal Rosal fins a Manresa, el tren anava engalanat i portava escrit, 1885-1973, últim tren.

Al costat mateix d'on hem deixat el vehicle, trobem un panel informatiu de la Via Verda, aquesta es una ampla pista de terra compactada arranjada per el pas de ciclistes i vianants, en aquest primer tram, tenim el Llobregat a la nostra esquerra, i a l'altre riba, els vells edificis que formaven la Colònia Rosal, en evident estat de abandó.

Fets uns 400 m, passem per sota del viaducte de la C-16, de bon inici ja copsem que les fortes pluges, a banda d'augmentar el cabdal del riu, li han proporcionat un to amarronat. per mig de la vegetació, anem endevinat algun que altre salt d'aigua, segurament producte del retorn al riu d'alguna sequia. 

Continuara..............

divendres, 3 de febrer de 2017

NAVAIXES-VIA VERDA D'OJOS NEGROS-PASEO DE LAS FUENTES-SALTO DE LA NOVIA

Lloc inici caminada: carrer Compositor Miguel Villar, Navaixes, Alt Palància
Caminants: Felix, Miguel Viguer, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 02-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:10:34
Hora d’arribada: 12:26:31
Duració: 04:15:57
Temps en moviment: 3:16:23
Alçada punt de sortida: 390 m
Alçada mínima assolida: 361 m
Alçada Màxima assolida: 458 m
Desnivell màxim: 96 m
Ascensió acumulada: 110 m
Descens acumulat: 110 m
Guany: 67 m
Distancia recorreguda: 10816 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.5 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.6 km/h
javascript:void(0); = 34 HKG
Cascada del Brazal al paratge del salto de la Novia, riu Palància
Parlant d'on anar aquesta setmana i un colp descartada l'opció d'Enguidanos perquè teníem que estat prompte en casa, Pepe Gil comenta de fer-ne una per Navaixes, per la zona, pràcticament totes les rutes giren al voltant de la Via Verda, i el Passeig de les Fonts, unes més llargues i altres més curtes.
Escollim una d'uns 16 km, que és de les més complertes i quedem per dijous a les 7 h al lloc de costum, Pepe Gil ens comenta que ens acompanyara el seu cunyat Miguel.
Salto de la Novia vist des de dalt
Dijous a l'hora acordada ens trobem, pugem al cotxe de Pepe Gil i per la CV-50, CV-35 i A-23, arribem a Navaixes, aparquem i comencem a caminar quan passen 10 m de les huit, ens apartem del centre urbà per anar a trobar l'improvisat mirador des d'on podem albirar  la Cascada del Brazal i el paratge del Salto de la Novia des de dalt.

ermita de Nuestra Sra. de La Esperança
Desfem l'últim tram fet, creuem les vies del tren València-Zaragoza resseguint el canal que alimenta la cascada, eixim a la CV-214, girem a dreta i fets uns 200 m la deixem girant a esquerra, entre camps de fruites, arribem al Paratge Natural Municipal de L'Esperança, pertanyent a Sogorb. Hi trobem la Deu d'aigua de l'Esperança, que proveeix la ciutat i els pobles d'Altura i Navaixes, l'Ermita de l'Esperança i restes del que va ser Convent dels Jerònims.
restes del monestir del jerònims
La muntanya de l'Esperança es correspon amb un xicotet turó que s'alça fins a una altura de 445 metres En l'actualitat la muntanya L'Esperança, donada la seua proximitat al nucli urbà, és utilitzat com a zona d'esbarjo pels ciutadans de Sogorb, que cerquen tranquil·litat en un entorn natural. A més, el paratge presenta elements destacables des del punt de vista històric-cultural, ja que tant les ruïnes del Monestir dels Jerònims com l'ermita de Nostra Sra. de l'Esperança, tenen referències documentals del segle XIV.
torre àrab d'Altomira
Abandonem el paratge per una escalinata que ens porta a eixir a la CV-216 que creuem i per una pista fem els aprox. 600 m que ens porten fins a la Via Verda d'Ojos Negros, ara ja es tracta d'anar caminat tranquil·lament deixant fluir la conversa. Quan portem 1 km de Via verda, la deixem momentàniament per arribar-nos fins a la Torre d'origen àrab que es troba dintre les instal·lacions del càmping Altomira. Per el pont "Donde se cayo la burra y no se mato" creuem la Via Verda i per una senda entre pins, eixim a la Via uns metres més endavant.
creuant el pont "donde se cayo la burra y no se mato"
A hores d'ara, comencen a caure unes gotes d'aigua, sense fer cas seguim ruta durant un tram, veien que no para, ens col·loquem la roba d'aigua i a seguir, arribem al primer túnel, el recorrem tot i arribats a l'eixida, decidim que és bon lloc per a fer el mos. La incomoditat del lloc, no és obstacle perquè com sempre, aquest moment siga d'allò més agradable i agraït, mentre anem fer desapareix les viandes, i en veient que semble no voler parar, decidim passar al pla B.
moment del mos aixoplugats dintre el tunel
Aquest consisteix a escurçar la caminada, així és que girem cua i comencem a desfer camí, uns 500 m abans d'arribar al càmping, deixem la Via verda i per una senda creuem primer la CV-213 i la via del tren després i eixim al Passeig de les Fonts a tocar del Palància. Malgrat la pluja, el lloc no perd res del seu encant, anem fent visita a les nombroses fonts que ens van eixint al pas, Fuente La Peña, Fuente de Nuestra Sra. de la Luz, Fuente del Hierro, Fuente de Mossèn Miguel.
fuente del Hierro
Arribats a l'inici de les escales que porten a la Cascada del Tio Juan i al Mirador del Paraiso i en veient que per una part no deixa de ploure i les roques estaran banyades i que per altra part, semble no baixa molta aigua, obviem la pujada i seguim a trobar el Salto de La Novia. Ho trobem crec jo, en el millor moment de tots els colps que ho he visitat, el volum d'aigua que porten, tant la Cascada del Brazal com el mateix Palància, són espectaculars.
cascada del Brazal
Vist el lloc tornem sobre les nostres passes, ara ja agafem la pujada que ens portara als carrers del poble, mentre ens dirigim a trobar el vehicle, Pepe March, com si es tractara d'un entremaliat dimoniet, ens deixa caure a l'orella que sap d'un lloc en Castellnovo que fan unes orelletes de porc que et llepes els dits, "quasi que per obligació" diem d'anar-hi. Arribem al lloc, demanem unes fresques cerveses i unes orelletes que realment estan d'allò més bones.
tastant les orelles de porc
Ara ja tornem al vehicle i ja si anem a trobar la A-23 per on iniciem la tornada a Vilamarxant, on arribem sense cap contratemps, la pluja ens ha fet canviar de plans, però no ha pogut amb les ganes de gaudir de la natura, del fet de caminar, la bona companyia, a la fi, de tot allò que val la pena.

dimarts, 31 de gener de 2017

LES ALCUBLES-COVA SANTA-SACANYET (Neu, vent, historia i bona companyia)


tot el grup a Sacanyet
Cada colp que des de la terrassa de casa mirava en direcció a la part més occidental de La Calderona i veia els cims emblanquinats per la neu, pensava a agafar el cotxe i anar a xafar-ne un poquet. Faig un comentari en el grup de senderisme entre setmana i Pepe March diu que podríem anar dissabte, així podria agregar-se més gent que entre setmana no pot, al final, som nou els que quedem en eixir dissabte: Anita, Mila, Tere, Felix, Monzo, Pepe Gil, Pepe March, Vicens i jo.
monument en record de l'aeròdrom de la guerra civil
Dissabte a les huit, ens trobem en el lloc habitual i ens repartim en els cotxes dels dos Pepes, CV-50, CV-35 i CV-384 ens deixen en Les Alcubles, ací ens desanimen un poquet, ja que no quede res de neu, com havíem comentat d'aprofitar i arribar-nos a la Cova Santa, agafem la CV-245 i cap allí que ens dirigim, fets uns pocs quilometres, ja ens animen, a banda i banda de la carretera ja anem trobant munts de neu que les maquines han apartat.
exterior de la Cova Santa
Arribem a la Cova Santa i ací, el paisatge canvia per complert, hi ha moltes clapes de neu que ens permet un primer contacte, veiem que no obren fins a les deu, així que decidim fer un tomb pels voltants, com no podia estar d'altra manera, de totes les possibilitats, escollim la que té més costera amunt.
Anem a trobar les estacions d'un calvari que té el final en un conjunt escultòric que representa la passió de Jesús, per cert en bastant mal estat de conservació.
dalt de l'Alt de Montmajor
Les fortes rafegues de vent, fan que la sensació siga de més fred de què fa, així és que un colp vist el lloc, iniciem la tornada al santuari obviant la possibilitat d'arribar-nos dalt del Montmajor, màxima altura de la Serra Calderona i que és a tocar.

el Montmajor a tocar
Arribem baix i malgrat ja ser les 10 h, encara és tancat, així doncs, decidim cercar un lloc a resguard del vent per fer el mosset, protegits del vent i acaronats pels raigs de sol, procedim al sempre ben rebut ritual del mos.
hora del mos
No entraré en detalls, només dir que el nivell al qual han arribat els nostres esmorzars, és difícilment superable, en tot cas ho pot ser si ja entren en escena brases i graelles tal com va succeir dimecres passat. Acabat el sacrificat tràmit del mos, recollim i tornem cap al santuari a veure si ja han obert, així és, i podem realitzar la visita a la Cova Santa.
entrada a la Cova Santa
El Santuari de la Cova Santa del municipi valencià d'Altura (Alt Palància) és una capella-santuari situada en una cova a 811 metres d'altitud, en la Serra Calderona. Conta la llegenda que en 1511 aparegué una verge a qui li atribueixen nombrosos miracles.
capella a l'interior de la cova
La cova allotja una capella d'advocació mariana amb el títol de la Mare de Déu de la Cova Santa, patrona de la diòcesi de Sogorb-Castelló i dels espeleòlegs, entre d'altres. Tradicionalment la cova era coneguda amb el nom de Cueva del Latonero, vocable que en el dialecte xurro significa lledoner. Té 20 metres de profunditat i va ser utilitzada pels pastors com refugi.
el grupet menys jo, davant la Cova Santa
En el fons de l'avenc es va edificar una capella de gruixuts murs de carreus i maçoneria. En l'interior es conserva un retaule, format per pedestals i columnes. Entre elles es troben les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna en marbre. En el segon cos del retaule se situa una taula de marbre tallada en relleu, representant als dos sants, que duen de la mà a la Mare de Déu. En l'exterior de la cova existeix un alberg,  actualment es troba tancat.
Els Molins (Les Alcubles)

Acabada la visita, eixim fora i ens dirigim als vehicles, pugem i posem rumb envers Les Alcubles, abans d'arribar a l'ermita de santa Barbara, agafem un desviament a l'esquerra senyalitzat amb un cartell que indica a los Molinos, per pista en bon estat, arribem dalt del turo de los Molinos. Ací trobem dos molins construïts al segle XVII, a uns 900 metres d'altura, màxima elevació del municipi, es tracta d'uns molins de vent, d'eix horitzontal, destinats a la mòlta de blat. L'any 2008 foren restaurats.
arribant a Sacanyet
Tornem als cotxes i arribant a l'ermita de santa Barbara, Pepe March que va davant, para i comenta d'arribar-nos a Sacanyet, agafem la CV-235 i fem els pocs quilometres que ens hi separen, pel camí ja se'ns obren els ulls plens d'admiració, ara sí que podem dir que veurem complit el desig de xafar neu, el paisatge a banda i banda de la carretera, sembla una postal de Nadal.
carrer de Sacanyet
Arribem al poble, aparquem i recorrem alguns dels seus carrers, crec que som més els visitants que els veïns del poble, tot és ple de neu, carrers, places, camps dels voltants fins on arriba la vista, ací ens ix el xiquet/ta que portem dintre i volen per l'aire unes quantes boles de neu. Passaran anys segurament fins a poder contemplar això altre colp, tornem als cotxes i ja posem rumb envers Vilamarxant, on arribem havent acomplert les nostres expectatives i amb els ulls encara plens de tanta bellesa.

dissabte, 28 de gener de 2017

ESMORZAR A LA GELOSA, VILAMARXANT (Camp del Túria)

Lloc inici caminada: Avinguda dos de Maig, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants: Felix, Monzo, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 25-01-2017
Hora d’inici caminada: 07:58:22
Hora d’arribada: 14:13:00
Duració: 06:14:38
Temps en moviment: 3:46:34
Alçada punt de sortida: 104 m
Alçada mínima assolida: 100 m
Alçada Màxima assolida: 194 m
Desnivell màxim: 93 m
Ascensió acumulada: 94 m
Descens acumulat: 100 m
Guany: 88 m
Distancia recorreguda: 15674 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.5 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 4.2 km/h

No solo de pan vive el hombre...........
Aprofitant el dinar del club, el grupet que eixim entre setmana, vàrem comentar que fer aquest dimecres, Fèlix va proposar com ja havia comentat algun colp, d'eixir caminant del poble i arribar-nos al tros de terra que té per la Llomaina i un colp allí, preparar una torrada per a esmorzar i en acabar, tornar a Vilamarxant caminant també. Estem tots d'acord i quedem els dos Pepes, Fèlix i jo, dilluns Miguel Monzó diu que ens acompanyara, però que no es pot quedar a esmorzar.
el grup, abans de que Monzó ens abandone
Dimecres, poc abans de l'hora, ens trobem tots al lloc de costum, pels carrers del poble anem a trobar la CV-50, la creuem i ens endinsem en el camí del Carrascal que va resseguin el Barranc de Teulada per la riba dreta, fets uns 2 km, creuem el barranc que degut a les últimes pluges, porta prou cabal.
preparant les brases
Fets 1,5 km mes, eixim a la CV-3770 per on caminem 1 km aprox. ací Fèlix ens ensenya una cosa curiosa, amb la quantitat de canyes que creixen a tot el terme, han fet una plantació amb sistema de rec inclòs.
sense paraules, xe que bo!!!
Deixem la CV-3770 i agafem el camí de la Gelosa que ens portara al tros del Fèlix, fins ací, hem fet uns 6,5 km ara mentre uns preparen el foc, altres preparem la taula, desgraciadament, Miguel ens te que deixar, no sense "obligar-lo" a tastar unes llesques de pa amb allioli de Pepe March. Quan les brases són a punt posem la carn a les graelles mentre anem picant dels complements.
gaudint del moment
En un racó a resguard del vent i acaronats pel sol, procedim a donar bon compte de l'opípar esmorzar, després d'un poquet de sobretaula, i amb pena pel bé que ens hi trobem, recollim i ens disposem a iniciar el retorn al poble. 
instal·lacions de columbicultura
Ens desviem un moment de la ruta per visitar unes instal·lacions de cria i ensinistrament de coloms, per camins i sempre seguint al guia, eixim altre colp a la CV-3770, per on transitem uns 500 m, girem a la dreta i en pocs metres mes, arribem al Mas de Teulada.
Mas de Teulada
Aquest consta d'un seguit d'edificacions, semble que de finals segle XIX, que parlen de la importància que tinguera, es poden veure les cases dels obrers, dels senyors, magatzems.......... inclús disposa d'oratori propi, l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, aquesta és un edifici amb sostre a dues aigües, de la façana destaca el campanar de cadireta i un gran rosetó amb reixa de fusta. Al seu davant es troba una plaça arbrada.
Mas de Teulada, ermita de Sant Antoni de Padua
 Vist el lloc, seguim el nostre caminar, pel Camí de Vilamarxant a Teulada, camí que no deixarem fins que ja a les portes del poble ix a la CV-370, per no fer els últims metres per aquesta, agafem una pista que entre masets i magatzems, ens porta a Les Casetes, ací ens acomiadem de Fèlix i de Pepe Gil i Pepe March i jo seguim fins a l'Avinguda on ens separem. A la fi, hem fet 15,6 km que malgrat ser tot per pla, el fet que bona part haja estat per asfalt, m'ha castigat bastant els peus.