dissabte, 3 de desembre de 2016

DOMENYO VELL-LA PUENTE ALTA-DOMENYO VELL

Lloc inici caminada: Domenyo Vell, Els Serrans, País Valencià
Caminants:  Paqui Ramada, Felix, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 02-12-2016
Hora d’inici caminada: 07:43:51
Hora d’arribada: 13:24:34
Duració: 05:40:43
Temps en moviment: 4:01:26
Alçada punt de sortida: 308 m
Alçada mínima assolida: 305 m
Alçada Màxima assolida: 389 m
Desnivell màxim: 84 m
Ascensió acumulada: 377 m
Descens acumulat: 406 m
Guany: 80 m
Distancia recorreguda: 15580 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.7 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.90 km/h
La Puente Alta, Calles
Hui tocava ruta senzilla i molt planera per un motiu que ens alegre a tot el grup, Paqui una de les companyes de caminades, s'incorporava després d'un llarg i obligatori recés motivat per un lamentable accident en la caminada del mes d'agost, hui es tractava de què vaja agafant confiança. A la fi, som cinc els membres que podem eixir a caminar, ens emplacem al lloc i hora habituals esperant que l'oratge ens siga benèvol.
riu de Xelva i al fons, Castell de Domenyo amb les primeres llums
A les set ens trobem tots, pugem al vehicle del Pepe Gil i anem a trobar la CV-35, poc abans d'arribar a Calles, agafem un desviament que ix per l'esquerra de la carretera i que vorejant la cua del Pantà de Loriguilla, ens porta a tocar d'on en temps passats, es trobava el poble de Domenyo Vell, del que no queda res més que part del cementeri i alguna paret del castell. Aparquem en un voral i donem inici a la caminada.
Cascada de Domenyo
Fet encara no el primer quilometre, ja albirem la Cascada de Domenyo, aquesta malgrat l'espectacularitat, no és gens de més, que el desguàs de la Balsa de Cargas que rep l'aigua del Canal Principal de Benaixever per proveir la Central Hidroelèctrica. Seguim per la pista, hui tota la caminada serà per ampla pista, encara que en estar rodejada de vegetació, done la sensació d'anar pel mig del bosc i sempre acompanyats per la cantarella del Túria.
collint arboços, Xe que bons!!!
Com la senzillesa de la ruta ho permet, ens anem aturant i gaudint de qualsevol coseta, que si una gran extensió de paleres (Opuntia ficus-indica) ben plenes encara de figues, que si una mata d'arbocer, (Arbutus unedo) que ens obsequia amb els seus madurs fruits, que si.................., això, fa que el ritme siga tranquil i reposat, el que dóna peu a la distesa conversa. Fets quatre quilòmetres, arribem a una zona de pícnic moblada amb tot el necessari per a gaudir del lloc.
riu Túria
La ruta va canviant de nom en funció del tram, fins ara hem caminat per la "Ruta de la Piedra Urbana", ací, i en travessar el riu per un pont de fusta, canvia a "Ruta del Puente de Madera", fins ací, hem gaudit de les vistes, la vegetació, alguns retalls de tardor, però en creuar el pont, ens ix a l'encontre un paisatge totalment tardorenc, el terra recobert amb una catifa de fulles, arbres de ribera amb tons daurats i vermellosos, l'olor característic de les fulles caigudes, tardor en estat pur.
tardor en estat pur
Gaudint d'eixos moments màgics, i fets uns set quilometres, arribem a la zona de pícnic de La Puente Alta, ací trobem, paellers, taules i bancs a cobert de les inclemències, font d'aigua, inclòs un refugi per poder fer nit, tot ell aixoplugat per una bonica pinada. Ací tenia previst fer el mosset de mig matí, aixi es que comencen a eixir de les motxilles tot tipus de viandes, olives casolanes, allioli made in Pepe March, vi, cafè, mandarines made in Félix, dolços, mistela.........., a la fi la taula queda que fa goig.
el cos te les seus exigències.......
 El lloc és perfecte si no fora per què com que no li dóna el sol, la poca suor que portem es refreda, així que sense presses, però sense pauses, donem bona compta de les viandes, no haguérem de tornar-les a les motxilles!!, recollim i ens encaminem al punt potser més bonic de la ruta, La Puente Alta, aquest, és un pont d'un sol arc que permet a la "carretera turística" CV-3980 salvar el Túria en el seu camí a trobar Calles. L'estampa que ofereix amb els colors tardorencs és d'una gran bellesa i espectacularitat.
celebrant la tornada de Paqui
Tenia pensat iniciar ací la tornada, però algú diu de fer el poquet mes de mig quilòmetre que ens portara damunt el pont, evidentment, allà que anem tots passant a tocar de les instal·lacions del Campament de La Puente Alta. Vist el lloc i després d'unes quantes fotos, girem cua i ja donem inici a la tornada, fora d'una xicoteta variant només eixir de la zona recreativa, ara es tracta de desfer fil per randa el camí que ens ha dut fins ací. Això no treu, que anem "descobrint" detalls nous amb l'ajuda dels raigs de sol que comença a entrar dins el canó.
estampa amb la que tanquem la ruta
Fets un poquet més de quinze quilòmetres, arriben a on aquest matí hem aparcat el vehicle, pugem i ja eixim a la CV-35 per on ens dirigim a trobar Vilamarxant, arribem i ens acomiadem no sense abans felicitar-nos per aquest matí tan agradable del que hem gaudit i pensant ja en la propera caminada.

dimarts, 29 de novembre de 2016

DE EL CUERVO A TORMÓN POR LOS ESTRECHOS DEL EBRÓN, Amb Senderistes Les Rodanes

Lloc inici caminada: Los Chorros, El Cuervo, Comunidad de Teruel
Caminants:  49 senderistes
Data: 27-11-2016
Hora d’inici caminada: 09:08:02*
Hora d’arribada: 13:39:09
Duració: 04:31:07*
Temps en moviment: 2:58:02*
Alçada punt de sortida: 901 m*
Alçada mínima assolida: 895 m*
Alçada Màxima assolida: 1061 m*
Desnivell màxim: 206 m*
Ascensió acumulada:497 m*
Descens acumulat: 355 m*
Guany: 199 m*
Distancia recorreguda: 10686 m*
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.3 km/h*
Velocitat mitjana en moviment: 3.56 km/h*
*Dades relatives a la caminada del grup
Los Chorros, El Cuervo
Quan el passat dia 5 vàrem fer la prèvia de la caminada d'aquest mes, ens vàrem adonar que fer el recorregut d'anar i tornar, com se sol fer, representava acabar més tard de el convenient, així que decidim que realitzarem el recorregut en el sentit El Cuervo-Tormón. L'autocar, ens deixara en El Cuervo, a tocar de Los Chorros i ens recollira a Tormón, d'ací ja ens portara a Castielfabib on tenim reservat el dinar en l'Alberg Los Centenares.
Los Chorros, El Cuervo
Arribat el dia, i quan manquen alguns minuts per les 6,30 h, ens anem trobant al punt de partida, arriba l'autocar, com el temps barrina aigua, tots portem una segona bossa amb roba per a poder canviar-nos en acabar. Guardem les coses en el portaequipatge i ens acomodem, eixim uns 15 minuts més tard del previst i ja posem rumb a El Cuervo, alguns aprofiten per a donar un que altre colp de cap.
el grup a Los Chorros abans d'iniciar la ruta
Arribem a El Cuervo quan són les 9,00 h, en el repartiment de funcions, jo he quedat encarregat d'acompanyar l'autocar fins a Tormón, així és que fem maniobra, girem el vehicle i tornem per on hem vingut. Els senderistes faran uns 11 km i nosaltres  hem de fer a prop de 40 i per carreteres amb molta corba i poc ample. Gràcies a la perícia del Ricardo, arribem a Tormon sense cap incidència, i aparquem el vehicle en la plaça de l'ajuntament.
riu Ebrón, passeres
Entrem en l'Alberg i possiblement únic bar del poble i procedim a esmorzar com dos senyors, la gent és molt amable i ens donen tota mena d'explicacions i s'ofereixen per el que ens faces falta. Acabem de menjar i eixim del bar, comentem de tranquil·lament anar a l'encontre de la gent, així que agarrem les motxilles per la roba d'aigua mes que res i anem a trobar el punt per on el grup eixirà a la carretera.
colors de tardor
Al poquet, comença a caure un siri-miri al que en principi no fem cas, però al final, decidim parar i col·locar-nos la roba d'aigua, anem fent camí amb precaució sobretot en les pedres que estant ben banyades, quan hem fet entre 3 i 4 km i arribant al pont de La Fenosa, ens ixen al pas els primers membres del grup, són els que no han baixat a la part baixa del pont, Ricardo segueix més endavant, jo gire cua i em pose al davant del grup junt amb el Miguel Angel.
salt d'aigua de Calicanto
Aquest és potser el tram amb més pendent de tota la ruta, cosa que fa que ens ho prenguem amb molta tranquil·litat, arribem al punt on si seguim de front, anem a Calicanto i si girem a l'esquerra, eixiríem a la carretera, evidentment, ens apropem a visitar el salt d'aigua de Calicanto, per a mi, la joia que corona una bonica ruta. Aprofitem que som els primers per fer fotos tranquil·lament, ara ja passant entremig de l'antic molí, eixim a la carretera per on ens arribem al poble.
primers en arribar a Calicanto
Com he dit al principi, tots portem roba per canviar-nos, alguns, ho fem en el mateix autocar, però molts ho fan en un dels habitatges del poble posat a la nostra disposició per un amable veí, tots secs i canviats, pugem a l'autocar i ens dirigim envers Castielfabib on arribem sans i estalvis, gràcies altre colp a la perícia de Ricardo. Arribem a Los Centenares i ja ens trobem la taula parada, ens repartim i ens disposem a donar bona compta de les viandes posades a la nostra disposició.
Tormón
Com és norma, arribats ací, es desfermen les rialles, els comentaris, l'alegria i el bon humor, en mig d'un ambient de germanor, quan acabem de dinar, alguns ens quedem fent la xerrada mentre altres es disposen a visionar un documental sobre el poble i els seus costums, documental que ja vàrem poder veure en l'anterior visita. Acabat el documental, pugem a l'autocar i ja ens dirigim cap a Vilamarxant, on arribem un poquet més tard de el previst a causa de un accident a la A-3.
dinar a Los Centenares
A estat un altre dia de natura, germanor, bonics racons, tot ell, amanit aquest colp amb aquesta mena de siri-miri que ens ha respectat permeten-nos realitzar la caminada, ja que pràcticament en eixir del restaurant ha començat a caure amb més força per ja no parar en tota la nit.


Powered by Wikiloc

dimarts, 22 de novembre de 2016

ENTRE COVES I CIMS, UN TOMB PEL BAIX LLOBREGAT

Lloc inici caminada: Can Roig, Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat, Barcelona
Caminants:  Joaquina, Salva i Francesc
Data: 18-11-2016
Hora d’inici caminada: 08:04:59
Hora d’arribada: 17:34:37
Duració: 09:29:38
Temps en moviment: 5:30:39
Alçada punt de sortida: 102 m
Alçada mínima assolida: 102 m
Alçada Màxima assolida: 454 m
Desnivell màxim: 351 m
Ascensió acumulada: 996 m
Descens acumulat: 1017 m
Guany: 351 m
Distancia recorreguda: 18297 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.9 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.27 km/h

Hi estem treballant, disculpeu les molèsties

dissabte, 12 de novembre de 2016

HOCES DEL RIO MIRA, MIRA, CUENCA

Lloc inici caminada: Molino de la Hoz, Mira, Serrania Baja, Cuenca
Caminants:  Anita, Mila, Tere, Felix, Pepe Gil I, Pepe Gil II, Pepe March, Vicenç i Francesc
Data: 12-11-2016
Hora d’inici caminada: 08:20:54
Hora d’arribada: 13:01:20
Duració: 04:40:26
Temps en moviment: 3:31:26
Alçada punt de sortida: 807 m
Alçada mínima assolida: 775 m
Alçada Màxima assolida: 851 m
Desnivell màxim: 75 m
Ascensió acumulada: 434 m
Descens acumulat: 448 m
Guany: 43 m
Distancia recorreguda: 13637 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.89 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.8 km/h
el grup menys un a punt de iniciar la ruta
Fa unes setmanes, donant un cop d'ull al bloc CAMINADO HACIA LAS ALTURAS, de l'Emilio Vera, un dels meus blocs de referència pel que fa a senderisme al País Valencià, vaig veure l'entrada referent a Las Hoces del Río Mira en la comarca de la Serrania Baja pertanyent a Cuenca, al moment em vaig dir que l'havia de realitzar a no tardar massa. "Las Hoces del rio Mira" són una sèrie de canons amb forma de falç que el riu Ojos de Moya / Mira, afluent del  Cabriel, ha anat creant en una zona de roca calcària al seu pas pel municipi de Mira.
mostra evident de les baixes temperatures que ens trobem
Dins del grup de senderisme entre setmana, havíem parlat de fer una que altra eixida en dissabte, per què es pogueren agregar alguns que normalment no poden en dies feiners, decidim que aquest dissabte en serà un, i propose fer la ruta de Las Hoces del Rio Mira, aceptada la proposta un dels participants comenta que li apeteix venir, però té que ser a casa com a molt a les 14,30 h. Ajustem els horaris per a que puga participar i ens emplacem per dissabte.
Molino de la Hoz amb els colors tardorencs
Dissabte a les 6,45 h, ens trobem al lloc habitual, som un total de nou persones i un gosset, ens repartim en dos vehicles i iniciem l'aproximació anant a trobar la CV-50, A-3, CV-470 i CM-2109, per on arribem a Mira, en lloc d'entrar al poble, girem a l'esquerra i resseguim el riu pel passeig de Don Julian Castellanos, per on fem els 2 km que ens deixen a tocar del Molino de la Hoz. L'Emilio ja comentava en el seu bloc, l'opció de retallar la ruta en 4 km iniciant la caminada ací.

canons del riu Mira des del Mirador del Pozo de las Animas
Creuem el pont sobre el riu i trobem el mapa-mural del Passeig Botànic, que és en realitat on comença la sendera SL-CU 6. Ens hi fem la foto de rigor i iniciem la caminada, se'ns passen per alt els esglaons fets amb troncs i que faciliten la pujada al Mirador del Pozo de las Animas. Anem resseguen el riu que no ens deixara pràcticament en tot el recorregut, el creuem per un pontet de fusta i als pocs metres ens ix al pas la senda que baixa del mirador, encara que ens farà fer uns metres més, decidim pujar-hi.

colors de tardor
Pugem dalt el mirador i gaudim de les vistes, des d'ací s'observa perfectament el tall que el riu a anat creant amb el pas del temps, tornem a baixar i ens acomiadem de moment del Sl-06 per incorporar-nos al GR-64 que seguirem en direcció a Enguidanos. "Las Hoces" del riu Mira són una sèrie de canons amb forma de falç amb una abundant vegetació aquàtica, que serveix de base ecològica per a albergar una rica fauna piscícola. També alberga una extensa i rica vegetació rupícola i de ribera, que acull a multitud d'espècies animals, pròpies de la regió muntanyenca.
Riu Mira
Deixem a la dreta un abric obrat, antic refugi dels ramats i al seu davant, un petit pont per on tornarem, més tard., les parets que ens envolten, estan repletes de coves i forats produïdes per l'erosió en els materials calcaris. En un eixamplament del canó, arribem a les restes en bastant bon estat, d'una casa feta aprofitant un abric de grans dimensions. Fets uns 4,5 km i en veient que tant l'hora com el lloc són els apropiats, decidim parar a fer el mosset de mig matí.
casa troglodita
Amb l'estómac ple i millor no entrar en detalls de tot el que ix de les motxilles, reemprenem la caminada, als pocs metres ens ix al pas una curta però intensa pujada que ens porta a un mirador natural, xicoteta parada per admirar les vistes i tornem al nivell del riu, ara anem deixant a la nostra dreta Hoya Hermoso, una vall on es conreen diversos tipus de conreus de seca, amb predomini de la vinya. Als 6 km arribem a una bifurcació, ací de tornada farem una xicoteta variació.
moment del mosset
Ara seguim rectes i als pocs metres ens trobem un pi de proporcions gegantines, no tant a l'alt com a l'ample, seguim i en poquets metres ja atalaiem l'espectacular estampa d'un gran viaducte, el pont de Villa Paz o viaducte de Mira, és un dels ponts del ferrocarril València-Aranjuez. Les seues formes esveltes i la seua altura superen l'expectació de qualsevol visitant. Té cinc grans arcs, tots ells iguals, i un sisé de menor grandària. Creuem per sota del viaducte i als pocs metres es troba un poblat abandonat, conegut per Villa Paz, format per algunes cases al costat del riu i alguns corrals de bestiar.

viaducte de Mira
Per un pont travessem el riu per a visitar el despoblat, després de deliberar sobre els usos que tinguera, tornem a travessar el riu i comencem ara el camí de retorn per la mateixa senda per la qual hem arribat, passem altre colp per baix del viaducte, també per davant de pi i arribem a la bifurcació, ara agafem el sender de la dreta i sempre tenint el Mira a l'esquerra, anem desfent camí, però per l'altra riba. Arribem al xicotet pont que hem vist a l'anada i el creuem, ara ja si es tracta de desfer les passes que ens han portat ací.
despoblat de Villa Paz
Arribem al Molino de la Hoz, ens felicitem per aquest matí tan  agradable, ens acomiadem i cada qui, puja al cotxe en el qual ha vingut i desfem els 2 km de pista que ens han portat fins ací, eixim a la CM-2109 i posem rumb Vilamarxant, fem una xicoteta variant per no entrar a Utiel i arribem al poble sense cap contratemps. L'única pega potser, és que hem anat 15 dies tard per poder trobar els arbres de ribera en el seu màxim esplendor tardorenc.

Powered by Wikiloc