dijous, 18 de desembre de 2008

BONES FESTES I UN PROSPER ANY NOU.........si ens deixan

Bo, com dubto que fins passades les festes realitzi cap caminada, vull aprofitar per desitjar a totes aquelles animes caritatives que perden per poc que sigui, part dels seu apreciat temps en llegir les tonterias que poso, que a pesar de "la que esta cayendo" intentin passar aquets dies lo millor possible esperant que el 2009 ens sigui mes propici


dilluns, 15 de desembre de 2008

CASTELL DE GUANTA I TORRENT DE GUANTA

Dilluns, 6.00 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno mentre em quedo impressionat pel joc de cintura del Busch, quin estil esquivant sabates, avui, hem quedat amb el Jose, així que agafo el cotxe i cap a Santa Perpetua, el recull-ho i ens dirigim cap Sentmenat, deixem el cotxe a la Font d'en Fargues i encara a les fosques, enfilem pel Camí de Guanta, avui venim amb l'idea de trobar les ruïnes de lo que havia estat el Castell de Guanta, on diu la llegenda que el Comte Borrell, va perdre el cap per culpa de l'Al-Manzor i no fossi-u mal pensats, ho dic en el mes estricte sentit literal del terme, vaja que li van separar el cap de la resta del cos, bo, llegendes apart, lo cert es que si existeixen les ruïnes, i venim decidits a trobar-les, voliem agafar un corriol que surt per l'esquerra del camí i que porta a la part alta de la urbanització de Can Vinyals i d'allí, al dolmen de la Serra Cavallera, però com entre l'hora que es, i el dia que s'ha llevat ben tapat, casi no es veu per on trepitges, passem d'agafar-lo i seguim per la pista ample que en pujada, ens porta fins la Casa de Guanta, passada la casa, agafem el camí del Castellet que segueix cap l'esquerra, i que continua en una pronunciada pendent, ara el camí comença uns giravolts casi de 180º, al quart giravolt, cerquem un corriol que he vist al Google Earth, ens semble haver-lo trobat, així que ens hi endinsem i ens uns 200 m; estem dalt de la Roca del Corb i allí estan, les runes del Castell de Guanta, mig amagades entre la vegetació,
ruïnes del Castell de Guanta
els hi fem una bona ullada, unes quantes fotos i emprenem la davallada per un altre corriol mes adequat per unes cabres que per a nosaltres, però arribem altre cop al camí del Castellet que havíem abandonat per pujar al Castell, reprenem la marxa, el camí esta molt enfangat, no tant per la pluja en si, com per el pas dels vehicles dels operaris que treballa'n en les infraestructures de la M.A.T. poc abans de arribar al Castellet de Dalt, girem vers la dreta i seguim la pista que ens portara fins el Camí del Farell, passant pel davant de les runes del Casalot de l'Agell, arribats al coll que separa el Turo de Sant Sebastià del de La Tomba dels Moros, cerquem un lloc on es pugui divisar el massis del Montseny, suposem que estarà tot
Massis del Montseny nevat
nevat, i així es, te una bona enfarinada. Agafem altre cop el camí del Farell resseguint per la dreta el turo de La Tomba dels Moros i caminats uns 700 m., ens desviem per un corriol que ens surt per la dreta i que ja en continua davallada ens va acostant cap el Torrent de Guanta, el qual, ja anirem resseguin uns metres per sobre, per aquesta zona, el sol esta molt humit i tenim que anar amb molt de compte ja que entre la humitat i que el corriol es costerut es fàcil tenir una relliscada. Anem baixant, ara passem a l'altre banda, i seguim cap avall, fa estona que anem sentit la remor que fa l'aigua al caure pels salts, ja que encara que no porta gaire caudal, en aquest silenci, es fa notar. Trobem un lloc on podem apropar-nos fins la llera del torrent i fer unes fotos als gorgs, la transparència de l'aigua ens
gorgs al Torrent de Guanta
sorprèn, no es fàcil de trobar avui en dia, seguim la marxa i ja anem a sortir a la zona "urbanitzada" amb alguna que altre casa, arribem a la Casa de Guanta, faig unes
Casa de Guanta
fotos a les ja famoses cabres de Guanta, seguim davallant fins que trobem el corriol que baixa al forn de calç i a la part baixa del Salt de Guanta, no hi baixa gens de aigua, es deu filtrar abans d'arribar-hi, ja que una mica mes avall el torrent torna a portar aigua, aquí ens comença a ploure així dons, ens posem l'impermeable i passem pel davant de la Font del Bou i de alguns gorgs que ens trobem sense parar-nos a fer la foto de rigor, un altre dia serà. Anem resseguint el torrent fins que el corriol que portem, va a sortir al camí de Can Senosa, el seguim un tros fins que ens desviem per una pista que ens porta fins el camí de Guanta, desfem el tram que hem fet a primera hora i arribem on hem deixat el cotxe, l'agafem, deixo al Jose a Santa Perpetua i cap a casa, arribo que son casi les 5, crec que es el dia que mes estona hem estat caminat, encara que no es el que mes quilometres hem fet.




Castell de Guanta
(feu clic a la foto i les veureu totes)

diumenge, 14 de desembre de 2008

CAMINADA A SANT CEBRIA DE CABANYES

Diumenge, 8,00 h. sona el despertador, això de anar a dormir a les tres de la matinada, fa la tasca de llevar-se una mica mes feixuga, però primer un peu i després l'altre, ho aconsegueixo, petit desdejuni i cap el carrer, nomes sortir del portal, em trobo a la Toñi i al Gino, enfilem junts cap la Masia, un grupet ja estan allí, n'arriben uns quants mes i a les 9,05 h. donem el tret de sortida, avui som onze valents expedicionaris, anem a buscar la carretera de Santa Coloma i al arribar a la alçada del Torrent de Can Sunyer, girem per aquest, fem uns metres i creuem el torrent per un dels ponts de fusta, anem a buscar el carrer de Ronda i agafem pel corriol que passa pel mig dels camps de
els intrepits expedicionaris obrint-se pas cap el camí del riu
plaques fotovoltaiques, sortim al camí del riu i l'agafem en sentit Montcada, arribats a l'alçada dels desballestaments, pugem a trobar la carretera de la Roca, la creuem i en lloc de seguir per la pista ample que passa pel davant de la subestació elèctrica, comento d'agafar el corriol tancat amb un cadenat que va resseguint el Torrent de Can Torrens, la moció es acceptada per unanimitat, així que dit i fet.

Al cap d'una estona, el corriol va a sortir a la pista que hem descartar, seguim la pista i passem pel costat de Can Torres i ara trobem el tros mes costerut de tot l'itinerari però aconseguim fer el cim!! som arribats a la ermita de Sant Cebrià,

parada i fonda
allí, ens trobem a un bon grapat de ciclistes, aquí, cada un dona bona compte de l'avituallament que ha portat, un cop reposades forces, emprenem la marxa en direcció Sant Fost, ara ja pràcticament tot es baixada, sortim a la carretera de la Conreria, enfilem cap abaix, al arribar a la plaça la Vila decidim fer un tomb per la fira que organitza el Grup de Dones Hedera, alguns, no s'estan de fer un tastet als embotits, tenen
¡¡ ostres quina bona pinta !!
bona pinta, un cop fet el tomb seguim camí envers Martorelles, al arribar al pont nou ens acomiadem, ens desitgem bones festes i cap a casa. Avui, han sigut 8,817 km. una passejada tranquil·la i en bona companya.

PD si feu clic aquí, veureu les fotos fetes pel Gino

Sant Cebria APD Montserrat Roig
(si feu clic a la foto, les veureu totes)

dimarts, 9 de desembre de 2008

AMICS DE LA CONRERIA

HE REBUT UN CORREU DELS AMICS DE LA CONRERIA I CREC QUE ES INTERESSANT DONAR-LI DIFUSIÓ

Amics de la Conreria, som un grup de persones, d'amics, que vivim en aquest entorn natural, que aplega remembrances històriques. Volem compartir amb vosaltres, i amb el conjunt del municipi de Sant Fost de Campsentelles, les nostres iniciatives i les nostres senyes d'identitat, que no poden ser altres que: la solidaritat, l'art, la cultura i la defensa de la natura.
Dins de les nostres iniciatives o els nostra projectes hi son:

Com a projectes principals:

- Tornar a fer el "Cicle de Concerts a la Muntanya", segur que algun de vosaltres vareu gaudir de bona musica al Juliol passat, al la Font dels Castanyers.
- Creació i senyalització de un itinerari o sender a la Conreria. Per poder gaudir del patrimoni natural i històric d´aquest entorn.
- Restauració de la Font del Corró o Porró i acondicionament del seu entorn.

També tenim en ment altres iniciatives:

- una exposició de fotografies actuals i antigues de la Conreria.

- promoure un festival de "Poesia a la Muntanya", semblant al cicle de concerts, però de solament d´un dia o d´un cap de setmana

Per aquestes iniciatives i d'altres que puguin sorgir de noves, volem estar en contacte amb vosaltres, així com també es agradaria estar informats de les vostres activitats o iniciatives com entitats. Per aportar idees, compartir il·lusions i col·laborar en alguns projectes.


Podeu passejar i gaudir d'aquest patrimoni històric i natural a la pagina web

http://laconreria.webcindario.com

Amics de la Conreria amicsdelaconreria@gmail.com

dilluns, 8 de desembre de 2008

MURA

Dilluns, tercer i ultim dia d'aquest cap de setmana llarg, després de no sortir de casa ni dissabte ni diumenge per tal de allunyar d'una vegada aquest refredat, avui ja no aguantàvem mes, així que diem de sortir a fer un tomb, pensem on anar...... ahir precisament, per matar el temps vaig estar mirant per Internet entre altres coses unes fotos de Mura i em dona per pensar
volta sota Cal Carner
que feia temps que no hi trèiem el cap, li comento a la Isa i dit i fet, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Terrassa, d'allí cap Matadepera, agafem la BV-1221, passem pel Coll d' Estenalles seguim fins al Km. 21 on ens desviem per la BV-1223 que en uns tres quilometres ens deixa a Mura, aparquem el cotxe i comencem la visita per el poble.
torre al carrer de la Muntanya
Semble mentida que a tan sols vint quilometres de una ciutat com Terrassa, encara puguis trobar llocs com aquest, crec que si m'hi portessin amb els ulls tapats,
possiblement, diria que soc en un poble't de qualsevol vall del Pirineu de Lleida o Girona, ens acostem al Centre d'Informació, agafem uns quants tríptics amb informació sobre itineraris i ens endinsem pels carrers costeruts del poble,
passejant per Mura
arribats davant l'església i un cop fotografiada per fora, entro per mirar de fer alguna foto del bonic i auster interior, però estan fent missa, així que ho deixo estar. miro l'hora i ja son les 12 passades, comentem que fem si ens quedem a dinar per allí o anem a un altre lloc, dic que com encara es aviat, ens podem acostar al Puig de la Balma, per visitar-ho i ja de pas, dinar-hi.
frontis de l'església de Sant Martí, Mura
Agafem altre cop el cotxe i anem a buscar la pista rural que resseguint la Riera de Nespres, porta de Mura a Rocafort, es estreta, però en bones condicions, passem pel Raval de Mura, pel àrea de lleure del Moli del Mig i en uns dos quilometres mes o menys, arribem a l'entrada al camí del Puig, una pista de terra que en poc menys de tres quilometres ens deixa a les portes Del Puig de la Balma, masia construïda a
Puig de la Balma
l'interior de una gran balma i avui en dia, convertida en un establiment d'agroturisme, preguntem si es pot dinar i resulta que a pesar de la crisis, esta tot reservat, no hi ha cap possibilitat. Així dons, donem un tomb i tornem cap el cotxe, desfem la pista de terra i al sortir a la pista asfaltada, girem vers l'esquerra en direcció a Rocafort.
Puig de la Balma
Arribats a Rocafort, li dic a la Isa de donar una volta i cercar un lloc per dinar, però em diu que millor tirem endavant, que avui baixara molta gent de les pistes i millor que després de dinar, ja estiguem mes aprop de casa, te raó, com casi sempre, així que seguim i ara ja per la BV-1224 continuem el camí fins arribar al Pont de Vilomara, d'aquest, a Sant Vicenç de Castellet, aquí ja si que parem a dinar, entrem al "restaurante Pata Negra" així com sona, bo, la qualitat, normaleta, les racions, no ens ho podem acabar, un cop dinats, ja anem a buscar la C-55, C-58, (al passar per davant de Can Tries,a Viladecaballs, veig que ja han començat les obres del quart cinturo, pobre Vallés), AP-7 i arribem a Martorelles.

Mura
(fes clik a la foto i les veuras totes)

dimecres, 3 de desembre de 2008

LA FONT DELS CASTANYERS

Dimecres 6.30 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno amb l'impacte de l'explosió a un bloc de pisos a Gavà. Fa dies que no sur-to i a pesar del refredat, el cos em demana guerra així que decideixo endinsar-me a la Serralada Litoral, però, intentant evitar en lo possible, les pistes i els camins mes fressats. Agafo el cotxe i enfilo la carretera de Mollet a Badalona en direcció a La Conreria, em desvio pel trencall que porta fins el cementiri, aparco per allí, i m'endinso al bosquet que queda davant el cementiri, no es clar del tot, però els 30minuts que he endarrerit el despertador, es noten, veig per on trepitjo!!, segueixo fins que el camí que porto, va a sortir a la pista que ve de Sant Fost i passant per Can Torrens Vell, porta fins Sant Cebrià, segueixo vers la dreta fins el desviament que porta a Can Torrens Vell, l'agafo i en un revol
Can Torrens Vell amb les primeres llums
poc abans d'arribar-hi, em desvio per un corriol que per unes escales mig amagades s'endinsa al bosc, en poca estona vaig a sortir a les primeres cases del Mas Llombard, agafo la pista que porta fins el restaurant i la Font dels Castanyers, als pocs metres, surt per la dreta un corriol......com m'havia proposat defugir els camins massa fressats, l'agafo, quant em trobo sota mateix del restaurant, enfilo cap dalt............que fàcil es dir-ho, un recorregut de no mes de 200 m. em costa diria jo que mes de mitja hora i unes quantes esgarrinxades, però a la fi, me'n surto i arribo davant la Font dels Castanyers.
Font dels Castanyers
Uns metres mes endavant, la pista s'acaba en una mena de rotonda, per la situació d'aquesta i per lo que he vist al mapa, la Font de la Guineu no pot estar a mes de 500 m. en línia recta, així que penso que ja no vindrà de una esgarrinxada i cerco alguna senyal de que hi hagi un corriol o alguna drecera, en trobo un parell, però després de intentar un cop i un altre.....i després de unes quantes "ferides" mes, ho deixo per impossible, es una pena, els camins hi son, però la desídia ha fet que el sotabosc campi com vulgui. això, en una zona declarada com "Parc Natural" que se suposa que es pel gaudi de la gent amant de la natura no es tindria que permetre.

Decideixo iniciar el retorn, així que desfaig el camí i torno a la Font dels Castanyers, aquí ja agafo la pista que de baixada porta fins al Mas Llombard, nomes passat el restaurant, veig un camí a ma dreta que sembla enfilar-se cap el bosc, em dic i si faig una ultim intent!, dit i fet. m'hi endinso i encara que es va fet mes estret a cada pas, semble tenir possibilitats, miro l'hora i ja no tinc temps per mes intents, així que prenc nota i ara si ja enfilo cap avall, no soc partidari de fer el camí de retorn pel mateix lloc que el d'anada, però per avui, ja he fet el ple en lo que a descobrir nous camins respecta, per lo tant, vaig seguint el camí
la caminada al Google Earth
que he fet de pujada i arribo davant el cementiri de Sant Fost, agafo el cotxe i cap a casa, passo les dades al PC i resulta que entre una cosa i altre, no he arribat ni als 7 km; dutxa, dinar i cap a treballar.
Font dels Castanyers
(fes clik a la foto i les veuras totes)