gaire corrent, no es de les fonts amb un entorn mes acollidor encara que esta net, torno al camí i segueixo la ruta per la pista, encara que no per molta estona, a la dreta vaig veien tota una munió de boles i blocs granítics de tota mida que criden el meu interes, així dons deixo el sender i m'endinso en el bosc, veien aquesta acumulació de rocs em ve al cap que es impossible que no hagin sigut emprades pel home en algun moment i de fet alguna que altre mostra del seu us si que es troba, La Cova d'en Pau, i La Cova de la Granota estan documentades com a enterraments
megalítics, de fet a la Cova de la Granota hi veig restes de que algú, ha fet foc no fa pas gaire.Podries estar aquí hores i hores i no acabaries de trobar noves formacions, però he de continuar, de la Cova de la Granota, agafo un corriol que semble dirigir-se a Can Boquet. Es tracta d'una masia amb planta, pis i golfa, avui deshabitada. És una de les majors masies de Vilassar, amb teulada de dues aigües i cavallet perpendicular a la façana, en la qual destaquen el portal i els carreus de pedra que emmarquen les finestres de planta i pis. Adossada a l'edifici, l'ermita de Sant Salvador, amb referències escrites de mitjan del segle XI, té un absis rectangular d'època preromànica, únic en la península Ibèrica, amb àmfores encastades cap avall en el canó de la volta. Un esplèndid lledoner custodia la seva entrada. Visitada l'ermita, surto al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu i em
dirigeixo altre cop envers a la Roca d'en Toni, un pic soc arribat segueixo per la pista que passant pel davant de Cal Senyor masia amb instal·lacions hípiques, porta fins a la bifurcació de camins del Mal Pas, aquí, segueixo les indicacions de la Font Freda, a partir d'aquest punt, notes com canvia el microclima, es nota que som a la part obaga, inclús les poques estones que el sol et calenta, es fins i tot agradable, com acaronador, arribo al corriol que un retol indica com el que porta a la font, el corriol es estret i costerut, es veu que hi havia una barana feta amb pals de fusta que ha caigut desfeta, la font no raja, les verdises s'estan apoderant del lloc que si no fos per això es ombrívol i acollidor, tant es així que decideixo
descansar i fer un petit mos assegut a una taula de pedra que resisteix com pot. Un cop descansat menjat i begut re emprenc la marxa, veig que el corriol que portava segueix endavant i com l'idea era explorar, decideixo agafar-lo en lloc de retrocedir, el corriol es estret però de bon caminar i al final, va a sortir a l'encreuament de camins del Mal Pas, ara si que desfaig camí i torno a la Roca d'en Toni, o Dolmen de Can Boquet, punt culminant de l'itinerari i possiblement el monument megalític més prestigiós del Maresme . Els dólmens són un tipus de sepultura construïda amb grans lloses de pedra entregades sobre pedres verticals. La paraula prové de la llengua bretona, on "tol men" significa taula de pedra. En la càmera interior s'inhumaven els cadàvers, envoltats per les seves pertinences,
armes, joies i algunes ofrenes. Els historiadors situen aquesta construcció en el període neolític, al voltant del segon mil·lenni abans de Crist. Junt amb les ja visitades cova d'En Pau i cova de la Granota fan del lloc una zona rica en jaciments arqueològics. A pocs metres de la Roca d'en Toni, pujant per una sendera, podem veure altra mostra d'antigues cultures, aquesta vegada de l'alta edat mitja. Es tracta de set tombes medievals construïdes amb lloses de granit. Es van descobrir en 1974, enterrades en un camp de cultiu, les trobo mig amagades per la vegetació.
He lleixi't en algun lloc que pels vols de Can Camat vell es troba un menhir, així que decideixo acostar-me, torno a sortir al Camí de Vilassar a Sant Bartomeu, però ara l'agafo en direcció a Sant Bartomeu, fins arribar a Can Camat Vell, miro pels voltans però no trobo el menhir, ja que soc aquí, penso que podria arribar-me fins a Sant Bartomeu, dit i fet, continuo caminant per la pista fins que arribo a l'ermita, el fet que la casa que hi es adossada estigui habitada, potser preserva el lloc d'actes vandàlics, però els contorns de l'ermita semblen una petita
deixalleria, suposo que la edat de la senyora que hi viu allà dalt sola no li permet fer gaire cosa, però dona una sensació d'allò mes lamentable, ja que soc aquí, decideixo acostar-me a la Font de sant Bartomeu a beure de les seves cristallines aigües, així ho faig i apaivagada la sed veig que el corriol que porta a la font segueix endavant, penso de explorar una mica mes i continuo caminant un tros fins
que m'adono que de seguir-lo, arribaria a La Roca, dono mitja volta i ja, inicio el retorn a La Roca d'en Toni, agafo el cotxe i enfilo cap a Martorelles on arribo a les 13 hores.
megalítics, de fet a la Cova de la Granota hi veig restes de que algú, ha fet foc no fa pas gaire.Podries estar aquí hores i hores i no acabaries de trobar noves formacions, però he de continuar, de la Cova de la Granota, agafo un corriol que semble dirigir-se a Can Boquet. Es tracta d'una masia amb planta, pis i golfa, avui deshabitada. És una de les majors masies de Vilassar, amb teulada de dues aigües i cavallet perpendicular a la façana, en la qual destaquen el portal i els carreus de pedra que emmarquen les finestres de planta i pis. Adossada a l'edifici, l'ermita de Sant Salvador, amb referències escrites de mitjan del segle XI, té un absis rectangular d'època preromànica, únic en la península Ibèrica, amb àmfores encastades cap avall en el canó de la volta. Un esplèndid lledoner custodia la seva entrada. Visitada l'ermita, surto al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu i em
dirigeixo altre cop envers a la Roca d'en Toni, un pic soc arribat segueixo per la pista que passant pel davant de Cal Senyor masia amb instal·lacions hípiques, porta fins a la bifurcació de camins del Mal Pas, aquí, segueixo les indicacions de la Font Freda, a partir d'aquest punt, notes com canvia el microclima, es nota que som a la part obaga, inclús les poques estones que el sol et calenta, es fins i tot agradable, com acaronador, arribo al corriol que un retol indica com el que porta a la font, el corriol es estret i costerut, es veu que hi havia una barana feta amb pals de fusta que ha caigut desfeta, la font no raja, les verdises s'estan apoderant del lloc que si no fos per això es ombrívol i acollidor, tant es així que decideixo
descansar i fer un petit mos assegut a una taula de pedra que resisteix com pot. Un cop descansat menjat i begut re emprenc la marxa, veig que el corriol que portava segueix endavant i com l'idea era explorar, decideixo agafar-lo en lloc de retrocedir, el corriol es estret però de bon caminar i al final, va a sortir a l'encreuament de camins del Mal Pas, ara si que desfaig camí i torno a la Roca d'en Toni, o Dolmen de Can Boquet, punt culminant de l'itinerari i possiblement el monument megalític més prestigiós del Maresme . Els dólmens són un tipus de sepultura construïda amb grans lloses de pedra entregades sobre pedres verticals. La paraula prové de la llengua bretona, on "tol men" significa taula de pedra. En la càmera interior s'inhumaven els cadàvers, envoltats per les seves pertinences,
armes, joies i algunes ofrenes. Els historiadors situen aquesta construcció en el període neolític, al voltant del segon mil·lenni abans de Crist. Junt amb les ja visitades cova d'En Pau i cova de la Granota fan del lloc una zona rica en jaciments arqueològics. A pocs metres de la Roca d'en Toni, pujant per una sendera, podem veure altra mostra d'antigues cultures, aquesta vegada de l'alta edat mitja. Es tracta de set tombes medievals construïdes amb lloses de granit. Es van descobrir en 1974, enterrades en un camp de cultiu, les trobo mig amagades per la vegetació.
He lleixi't en algun lloc que pels vols de Can Camat vell es troba un menhir, així que decideixo acostar-me, torno a sortir al Camí de Vilassar a Sant Bartomeu, però ara l'agafo en direcció a Sant Bartomeu, fins arribar a Can Camat Vell, miro pels voltans però no trobo el menhir, ja que soc aquí, penso que podria arribar-me fins a Sant Bartomeu, dit i fet, continuo caminant per la pista fins que arribo a l'ermita, el fet que la casa que hi es adossada estigui habitada, potser preserva el lloc d'actes vandàlics, però els contorns de l'ermita semblen una petita
deixalleria, suposo que la edat de la senyora que hi viu allà dalt sola no li permet fer gaire cosa, però dona una sensació d'allò mes lamentable, ja que soc aquí, decideixo acostar-me a la Font de sant Bartomeu a beure de les seves cristallines aigües, així ho faig i apaivagada la sed veig que el corriol que porta a la font segueix endavant, penso de explorar una mica mes i continuo caminant un tros fins
que m'adono que de seguir-lo, arribaria a La Roca, dono mitja volta i ja, inicio el retorn a La Roca d'en Toni, agafo el cotxe i enfilo cap a Martorelles on arribo a les 13 hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada