dimecres, 23 de setembre de 2009

PUJADA AL CASTELL DE BURRIAC PER LES FONTS D'ARGENTONA

Dimecres 6,15, sona el despertador, ahir va trucar el Salva per tal de canviar la sortida del dijous al dimecres, com no tenia cap inconvenient, així varem quedar, comentant d'on anar, surt el tema recurrent des de que varen fer el Paisatge Favorit de Catalunya de visitar el Castell de Burriac i decidim que es arribat el moment, em quedo encarregat de cercar la millor alternativa per arribar-hi i que entri dintre de la disponibilitat temporal. Fa temps que tinc preparada una ruta deixant el cotxe a la Roca d'en Toni, però te entre 15 i 20 km. en funció de si nomes arribes al castell o ja que ets allí, aprofites per visitar les Fonts d'Argentona, la descarto per la durada, així que cerco al Wikiloc les possibles alternatives i en trobo una que amb petites modificacions ens anirà al pel, i oh sorpresa!! resulta que es de l'amic Luis de Senderismo.Nico. Així dons, quant manquen uns minuts per les 7,00 h. ens trobem,
Font del Mig
avui ens acompanya la dona del Salva, la Joaquina, agafem el cotxe del Salva i posem rumb a Argentona, he vist al mapa que un lloc ideal per començar la caminada es a l'Avinguda de Burriac, aparquem el vehicle i seguim de front fins arribar a la porta de ferro que tanca el recinte enjardinat on es troba la Font del Mig, aquí, ja copsem quelcom que serà la tònica en tota la caminada, el bon estat de conservació i manteniment dels espais públics, sortim del recinte i enfilem pel Torrent de Burriac
Font de les Sureres
que serà el fil conductor de quasi tota l'anada, quant portem fets poc mes de 500 m. trobem el corriol que mena a la Font de les Sureres que visitem, tornem al camí que pocs metres després, deixem per endinsar-nos ja en el Torrent de Burriac, 300 m. mes endavant, trobem la Font de l'Esquirolet primer i després, la de l'Esquirol,
Font de l'Esquirolet

Font de l'Esquirol
quant portem 1 km. aproximadament ens trobem amb la Font del grup, batejada d'aquesta mena en homenatge al Grup de les Fonts que van dedicar temps i esforços a arrengar bona part de les fonts d'Argentona. Uns 100 m. mes endavant, trobem la Font del Ferro, ultima d'aquest tram de la caminada, ara seguim de pujada vorejant el
Font del Ferro
torrent fins que uns 900 m. mes endavant, anem a sortir a una pista ample d'on ja es divisa la torre del Castell de Burriac, l'agafem envers l'esquerra fins que uns 200/300 m. endavant, trobem un monòlit aixecat per celebrar els 500 anys de les Municipalitats del Maresme, aquí ens trobem dos opcions seguir per la pista, cosa
Monòlit en homenatge al V centenari de les Municipalitats
que descartem per que sembla davallar, o agafar un estret corriol que surt davant mateix del monòlit, cosa que si fem i de la que ens penedim ràpidament, ja que s'enfila per uns graons de pedra que segurament les cabres s'ho pensarien, lo cert, es que a la fi, arribem dalt de tot i ens topem amb la porta d'entrada al recinte murallat.
restes del Castell de Burriac, la Joaquina i el Salva
CASTELL DE BURRIAC

El Castell de Burriac és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, situat a 387,5 metres sobre el nivell del mar al terme de Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.
Castell de Burriac, torre de l'homenatge
El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació que ens mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.
Castell de Burriac, restes de la capella
Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella.

Va ser de propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell de Sant Vicenç fins el 1313 que va adquirir el nom de Burriac per un llegat testamentari) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles.

Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins el 1836 que va cessar l'activitat de la capella.
Castell de Burriac, detall
Durant l’edat mitjana va pertànyer a diversos pobles dels voltants, Cabrera de Mar però, se´n va quedar la propietat l’any 1931 quan el va adquirir a la família dels Copons, marquesos de Moià.
el Maresme vist del castell de Burriac
Un cop visitat el recinte, ens aturem uns minuts per recuperar forces amb unes peces de fruita i re emprenem la caminada ara anant a trobar la pista que a la pujada hem descartat fins que poc abans d'arribar on es situat el monòlit,agafem una pista ample de terra que en pronunciades pendents va davallant envers Argentona. Quant
Font del Camí
portem fets uns 4,3 km; arribem a la Font del Camí ja casi a tocar les primers cases del Passeig de Burriac, aquí, mentre contemplem la font, ens adonem de l'encert que hem tingut al escollir el sentit de la marxa, ja que de haver-la fet a l'inversa, les fortes pendents ens haurien castigat mes, seguim caminat i ja encarem a trobar
la Joaquina i el salva a la Font Picant
la Font Picant punt final de la caminada d'avui, la visitem i i un cop visitada ens dirigim a trobar el cotxe. La veritat es que per por de que el temps s'ens vingues a sobre potser hem fet la ruta massa curta o massa de presa, lo cert es que arribem al vehicle quan encara no es un quart d'onze, pugem i cap a Martorelles on arribem una mitja hora mes tard. Ha estat una sortida agradable i d'aquelles que deixen ganes de tornar.

dilluns, 21 de setembre de 2009

CASTELLRUF

Avui tenia previst iniciar les caminades dels dilluns, encara que jo sol, ja que el Jose fins a primers de octubre no estarà lliure, així que ahir a la nit, vaig preparar la motxilla i la roba, Passades les 12 de la nit plovia amb ganes per lo qual, fent cas a la dona, vaig decidir ajornar la sortida, avui al llevar-me, he vist que feia un dia d'allò mes idoni per caminar, però ja era un pel massa tard per sortir, ja diuen que no has d'ajornar una caminada pel perill de que plogui, be, si no diluvia.
La sèquia de Can Roda
Mentre dinàvem, he comentat a la Isa que per la tarda sortiria a fer un tomb i dit i fet, quant faltaven pocs minuts per les quatre he agafat la motxilla, aigua, un tros de pa i una mica d'espetec i al carrer, pensant on podria anar, m'ha vingut al cap que la propera sortida amb la associació de dones, es a Castellruf així que he pensat en provar una nova ruta per arribar-hi, pensat i fet, agafant el Torrent de Can Sunyer i pel camí de costum, he fet cap a la Font de Can Roda, d'aquí, cap a
Font de Can Roda
Santa Maria de Martorelles pel camí de les vinyes, travessar el poble i pel carrer de la Font del Ca, han començat a caure unes gotes, però he decidit seguir endavant, passat Cal Pep, agafo la pista de l'esquerra que va rodejant la cantera de Can Gallemi fent tota l'estona giragonses al temps que es va enfilant amb trams força costeruts, aquí, m'adono que els tres mesos de inactivitat senderista, m'han passat factura ja que tinc que parar algun cop per recuperar l'ale. La pista no para de
Coll de Castellruf
pujar fins que arribo al Coll de Castellruf, aquí, decideixo visitar primer el dolmen i un pic visitat, ja inicio la pujada del ultim tram que queda per arribar a les restes ibèriques, tram on la vegetació fa que la marxa s'alenteixi al tenir que anar apartant bardisses i matolls, arribat dalt, faig una rapida visita fins arribar
Dolmen de Castellruf
al petit mirador on es troba el llibre de visites, que per cert esta ple, m'emplaço a mirar de trobar alguna llibreta de mida adequada per que entri al pot.Aquí, aprofito i mentre contemplo les vistes dono bona compte dels queviures que porto.
Serralada Litoral vista de Castellruf, al fons Montjuïc i el mar
Desfaig el ultim tram fins arribar altre cop al Coll i ara agafo la pista que rodeja el Turo de Castellruf per la part contraria a per on he arribat, ara el camí va de baixada tota l'estona, per tal d'evitar una mica la monotonia de la pista
Turo i Castell de Sant Miquel vist del Coll de Castellruf
agafo un corriol que no crec escurci la distancia, però dona una mica mes de vida, el corriol torna a sortir a la pista uns metres mes avall, i als poc metres m'endinso en un altre corriol, aquest tancat per un cadenat, corriol que sense gaires problemes va fent camí a trobar la Font del Raco al costat de Can Girona,
corriol de baixada a la Font del Racó
aquesta rau eixuta, segueixo caminat pel corriol fins que arribat davant de Can Bernades, agafo la pista que uns trams en millor estat i uns altres no tant,va a sortir al carrer del Fondo passant pel davant de la Font de Can Matons que també rau eixuta. Travesso la carretera i vaig a trobar la pista que de Can Roda, fa cap a Martorelles, on arribo quant son les 19,30 h. aproximadament.

dijous, 17 de setembre de 2009

FONT DE LA DINAMITA (SANT FOST DE CAPCENTELLES)

Dijous 6,45, sona el despertador, batua quin sotrac, feia casi tres mesos que no em despertava amb la seva melodiosa cantarella....... dissabte a la caminada nocturna, varem parlar amb el Salva de reiniciar les caminades setmanals, en principi varem quedar per dilluns però per causes imprevistes es va ajornar per avui. Li vaig proposar de apropar-nos a la Font de la Dinamita ja que ell no la coneixia. Així dons, a les 7,30 h. ens trobem i iniciem la caminada, pel carrer Primavera fem cap al Torrent de Can Sunyer, que anem resseguint fins que arribats al Parc de Can Sunyer decidim agafar pels carrers de Can Sunyer i Aurora per tal d'evitar l'humitat de la rosada pel tram mes "salvatge" del inaugurat, publicitat i altrament deixat i abandonat Itinerari de Natura que porta fins la Font de Can Roda, arribats al final del carrer Aurora, ara ja si que ens endinsem en la zona de camps i bosc que rodeja Can Roda, agafem un corriol que del davant mateix de l'entrada a la casa, ens porta
voltants de la Font Sunyera
a la zona de vinyes que hi ha entre el Torrent de la Font de Baix i la carretera de Santa Maria, caminant pel mig de les vinyes, arribem al carrer del Carme a Santa Maria de Martorelles, anem a trobar el carrer de la Font del Ca que ja no deixem fins que es converteix en pista de terra, pista que transitem fins arribar a la Font Sunyera, aquesta, treu un prim fil d'aigua quasi imperceptible, seguim pista amunt
petit fil d'aigua a la Font Sunyera
per una successió ininterrompuda de fortes pendents, cosa que fa dir al Salva que potser si de la Font Sunyera s'agafes el camí que porta a la Font del Ferro, es donaria una mica mes de volta però amb menys pendents, es quelcom a fer una propera visita. Arribats dalt de tot de la pista sortim a un encreuament de camins, aquí
bolets al camí (una bona excusa per parar i recuperar l'ale)
seguim de front pel que semble ser la continuació del que portàvem fins ara, que va davallant de una manera suau però continuada, l'invasió de matolls i plantes de sotabosc, no poden amagar la importància que en el seu dia deuria tenir aquesta pista, senyal inequívoca de que anava o venia d'algun lloc amb força moviment, possiblement, de la fabrica de dinamita que dona nom a la font que anem a visitar, pocs metres abans de arribar a les primeres cases del carrer Aneto del Mas Corts, agafem un petit i mig amagat corriol que per la dreta de la pista s'endinsa en la frondositat del bosc.
possibles restes de la fabrica de dinamita
anem davallant fins que primer, trobem les restes de lo que deu haver estat la fabrica de la dinamita, imatge surrealista i quasi fantasmagòrica, que et fa pensar en com seria el lloc en temps passats quant estava en funcionament, pocs metres mes avall, trobem la Font de la Dinamita, un lloc per a mi, encisador de veritat, llàstima que avui, tant la font com el torrent, estiguin eixuts. El lloc, amb la poca llum que la frondositat del bosc deixa passar i amb la gruixuda catifa de fulles de plàtan caigudes suposo que per causa de algun estres hídric, dona una sensació tardorenca molt agradable.
Aprofitem la parada per fer un petit refrigeri i el corresponen descans, un cop llestos, reiniciem la caminada agafant un corriol que després de fer unes quantes
el Salva a la Font de la Dinamita
giragonses pels boscos de la Nau, va sortir no sense tenir que rodejar un reixat, al carrer de la Vall de Boi de Can Boc, d'aquí, anem a trobar l'Avinguda d'Aragó que anem seguint fins arribar al carrer Priorat, per on pugem per agafar la pista que pel damunt de la llar d'avis que allí es troba, va a sortir a la pista de terra que mena a Santa Maria de Martorelles passant a tocar la Font de Baix, agafem el carrer Sagrera i desfem el camí que hem portat a l'anada fins que arribats a Can Roda decidim ara si, agafar l'Itinerari de Natura donant per suposat que la rosada ja s'haurà eixugat, desfem la resta del camí i arribem a Martorelles i ens acomiadem fins la setmana pròxima quant son les 11,13 h. Ara, com sempre, dutxa dinar i a treballar.


diumenge, 13 de setembre de 2009

NOCTURNA DE FESTA MAJOR

Tal como estava previst, ahir, quant passaven uns pocs minuts de les 21 h. i després que l'Antonio ens fes les fotos de rigor, començàvem a caminar. El Gino i jo, ens varem quedar al final per tal de evitar que


el grup abans de sortir (per gentilesa de l'Antonio)
ningú es pogués quedar despenjat, seguint l'itinerari tal qual, varem fer cap a Sant Fost fins arribar dalt de tot del carrer Albinyana on ens vam capbussar en la foscor del bosc, al anar al final de tot, la perspectiva que teníem era espectacular, una llarga e il·luminada serp humana fent siga sagues pel mig del
entrant al bosc al final del carrer Albinyana a Sant Fost (gentilesa del Gino)
bosc, arribats a Santa Maria agafem el carrer Sagrera fins sortir al carrer del Carme, creuem la BV-5006 i pel davant del cementiri agafem la pista de terra que
els expedicionaris al seu pas per Santa Maria. (gentilesa del Gino)
entre boscos i vinyes i després de passar a tocar Can Bernades, ens mena a Can Girona, aquí ja iniciem el retorn a Martorelles pel Camí de Can Girona, Montseny, Anselm Clave i Avinguda Piera fins arribar altre cop a la Masia Carranca on les dones de l'Associació Montserrat Roig ens tenen preparats uns deliciosos entrepans i uns refrescos que ens cauen d'allò mes be. Mentre assistim a un petit passi de les fotos de les diferents
recuperant forces (gentilesa del Gino)
activitats de la temporada, i fent un primer i rapit balanç de la caminada, resulta que hem estat 98 persones, això cada any va a mes i endemés, crec que ha sigut l'any que millor ha anat, tant a la capçalera com a la cua, com el ritme ha estat intens i el temps ha estat inferior al previst, no s'ha trobat a faltar el petit descans a mitat del recorregut. Be aquesta es la meva impressió, agrairia que si algú discrepa, ens ho faci arribar, per posar-hi remei en properes sortides, Agrair a tots el que varen participar la seva assistència.
P.D. Aprofitant la caminada es varen repartit uns impresos amb la programació de la temporada 2009/10 on per les preses ens havíem deixat el mes de novembre, cosa que es va subsanar sobre la marxa, així, que si no passa res, ens veiem el proper 11 d'octubre.


dissabte, 5 de setembre de 2009

IIIª CAMINADA NOCTURNA DE FESTA MAJOR

Abans de res, desitjar que tothom hagi tornat de vacances sa i estalvi, be això els que les hagin fet, que no tots haurem pogut gaudir-les.
Com ja fa tres anys, l'Associació Progressista de Dones "Montserrat Roig" de Martorelles amb la col·laboració d'un grup de amants del senderisme, organitza la Caminada nocturna de Festa Major, enguany, com sempre sortirem de davant la Masia Carranca a les 21 h del dissabte 12 de setembre, agafarem el carrer Primavera i travessant el Torrent de can Sunyer enfilarem per l'Avinguda de Can Ribalta de Sant Fost, Mosen Cinto Verdaguer i Albinyana, d'on ens endinsarem ja en els boscos de la Mancomunitat del Galceran fins anar a sortir al carrer Sagrera de Santa Mª de Martorelles a l'alçada de la Font de Baix, creuarem la BV-5006 i agafarem el camí que passant pel davant del cementiri, ens portara a trobar Can Girona, un pic qui, depenent del temps emprat, retornarem a Martorelles per un o altre camí. Un cop arribats a la Masia, tindrà lloc un petit refrigeri al local de la Associació Montserrat Roig amenitzada per un passi de diapositives de les sortides de la temporada.

L'organització, es reserva el dret de anular o modificar la sortida en funció de possibles imprevistos

La sortida es oberta a tothom encara que els menors de 14 anys hauran d'anar acompanyats d'un adult.

L'organització no es fa responsable dels danys que puguin patir o infringir els participants, encara que vetllara per tal d'evitar-los.

Es recomana portar llanternes i tenir el màxim de cura amb el medi.

Temps estimat de la caminada, entre dos hores i mitja i tres.

L'associació de dones Montserrat Roig i col·laboradors, desitgen que gaudiu de la caminada, ens veiem dissabte.

BONA FESTA MAJOR A TOTHOM