dijous, 26 de novembre de 2009

PUJADA AL TURO GALCERAN

Dijous, 07,00, sona el despertador, avui, varem quedar amb el Salva de arribar-nos al Turo Galceran, a les 08,00 ens troben al carrer Primavera per on seguim fins a trobar el Torrent de Can Sunyer, girem envers l'esquerra i torrent amunt fins arribar al Parc de Can Sunyer, com intuïm que el tram fins arribar a la Font de Can Roda estarà tot impregnat per la rosada nocturna, decidim anar a trobar Anselm Clave pels carrers de can Sunyer, arribats al carrer Montseny agafem el Camí del Fondo, passem per la Font de Can Matons i anem a sortir davant de Can Bernades, aquí, agafem un corriol que per l'esquerra de la casa va
Santa Maria i Martorelles des de el mirador del diposit
pujant a trobar el Bosc d'en Sunyer, ens acostem al diposit d'aigua que abasteix Santa Maria, des de aquí es te una bona panoràmica de Santa Mª de Martorelles i de Martorelles, reculem i seguim pel corriol que pel mig del bosc i en constant pujada uns trams amb mes pendent que altres ens va apropant al Coll de Castellruf on arribem quan portem fets poc menys de sis quilometres, com avui l'idea es arribar dalt el Turo Galceran, no es aturem i seguim endavant, ara ens trobem en una cruïlla de camins, els dos ens poden portar al turo, però agafem el de l'esquerra que en uns sisens metres en porta a trobar el GR-92 que seguim envers la dreta, ara tenim a un costat el Bosc d'en Mates i a l'altre el Bosc de les Quatre Torres, arribem dalt el
arribant al Turo Galceran
Turo Galceran quan portem fets una mica mes de set quilometres i mig, llàstima de la boira que ens acompanya ja fa dies, d'aquí dalt estant tens una visió casi de 360º, teníem pensat fer el mos aquí dalt, però l'aire que bufa ens fa cercar un lloc mes arrecerat, un cop fet el petit mos, seguim ruta pel GR fins que fets uns mil metres agafem una pista que ens surt per la dreta i que seguim uns pocs metres fins fer un pronunciat gir a la dreta i entrar en una pista ample que semble ha sigut pentinada per alguna maquina no fa gaire, quan portem fets uns cinc-cents metres passem per
edificació en ruïnes a la pista que baixa del Camí de la Cornisa
davant les restes d'una petita edificació amb tocs arabitzants a les finestres, aquí veien l'hora que es, comencem a posar la directa i accelerem el pas, mil metres mes i ens endinsem en el corriol que passant per la Font del Ferro, La Bassasa, Font de la Teula i Font del Ca, va a sortir a la Font Sunyera, sort que les tenim vistes ja que no ens podem aturar, creuem Santa Maria i pel costat de Can
Font Sunyera vestida d'hivern
Coll ens endinsem en les vinyes que es troben entre la BV-5006 i el Torrent de la Font de Baix i quant aquest es troba amb el Torrent de Can Sunyer agafem el corriol que pel seu costat i passant a tocar la Font de Can Roda, va a sortir a l'itinerari de natura que porta al Parc de Can Sunyer, arribats al parc, desfem el camí que hem portat a l'anada i arribem al carrer Primavera on ens acomiadem, arribo a casa, dutxa mes que rapida, engolir literalment el dinar i cap a la feina.
petit obsequi de la Mare Natura
Com ja fa uns dies que em va comentar, el Salva avui ha dit que fins que passin fred i festes o festes i fred, estarà una temporada sense sortir, al menys de manera continuada, lo que vol dir que durant un temps, tornaré a fer sortides jo sol deixant a banda les del dilluns amb el Jose............. o no, ja veurem, es possible de que tingui un altre acompanyant, es quelcom que esta pendent.


dilluns, 23 de novembre de 2009

DEL COLL D'ESTENALLES A LA MOLA PEL MONTCAU

Dilluns 06,00 h; sona el despertador, toca llevar-se, avui hem quedat en pujar a La Mola el Salva el Jose i jo, l'idea es començar al Coll d'Estenalles i he preparat una ruta que faci mes amena la caminada, surto de casa, a la cantonada de Primavera amb Horta espero al Salva, arriba quan manquen 10 minuts per les set, agafem el seu cotxe i anem a Santa Perpetua a recollir al Jose, el Salva diu de anar a trobar la AP-7, enllaçar amb la C-58 i arribant a Terrassa anar a buscar la carretera de Matadepera, però el Jose diu de anar per Palau, Caldes, Castellar i ja, Matadepera, així acabem fent-ho per desgracia per ell, va a la part posterior del cotxe i amb tanta corba, es mareja, a mig camí entre Matadepera i el Coll d'Estenalles tenim que parar un moment per que agafi aire i passi al seient de davant i jo passo al de darrere, arribem a la zona d'aparcament del coll, deixem el vehicle i travessant la carretera iniciem la caminada per la pista asfaltada que passa per l'esquerra del punt d'informació que esta en obres. Quan portem fets aprox. uns 500 m. agafem el corriol que per
taula d'orientació al cim del Montcau
l'esquerra de la pista inicia la pujada fins al cim del Montcau on arribem després d'uns 800 m. força costeruts, el dia esta mig enteranyinat lo que no permet poder gaudir a plaer de les vistes, així dons després de les fotos de rigor i un cop recuperats de la pujada, iniciem la davallada pel corriol que porta a sortir al Coll d'Eres, arribats que hi som, els proposo desviar-nos per visitar la Cova Simanya, així ho fem, primer parem per visitar la Cova Simanya Petita, molt mes petita, com el seu propi nom ens fa saber, però no per això deixa de tenir el seu encant, continuem fins arribar a la Simanya Gran.

Cova Simanya:
La cova Simanya, situada al vessant est del Montcau a uns 900 m d'altitud, és una de les més accessibles i visitades d'entre les 163 cavitats catalogades al massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Els seus 372 m de recorregut la converteixen en la cova més llarga del massís. La cova Simanya i d'altres que es troben a una altitud similar són ja cavitats testimonials o residuals, formades durant els primers estadis erosius del massís quan aquest encara no havia estat tan profundament disseccionat per la xarxa hidrològica. Actualment el nivell de desguàs on brollen les fonts més cabaloses està situat molt més avall, entre els 350 i els 450 m, prop de les poblacions de Mura i de Rellinars. A mitjans segle XIX, Víctor Balaguer explicava que aquesta era la cova del drac, cosa que és errònia per que la verdadera és prop de la Mola, dins hi havia una ciutat i els seus habitants encantats. Diuen que homes dones i nenes nus i descalços estaven arrenglerats a les parets com si fóssin en una carnisseria. També hi veien carrers i places plenes de petites llums que voltaven per la cavitat. El sacerdot Ermèndia, al segle XVII, s’hi va aventurar i va explicar tot això, fins trobar, en una gran plaça, un munt de fems frescos, que feren sospitar la presència d’una bèstia horrorosa per la qual cosa recular ràpidament i en molt de temps ja no i tornaren a entrar.
detall de la Cova Simanya
Ens hi aturem un estona llarga, llàstima que nomes portem una petita llanterna, quan creiem que ja hem vist lo que els mitjans ens permeten, iniciem la tornada al Coll d'Eres ara en pronunciada pujada, arribem dalt i asseguts en els murs de pedra fem el primer mos del dia, un pic acabem, reiniciem la caminada, quan portem fets poc mes de 3,5 km; ens trobem amb el Roure del Palau, roure de grans dimensions que es troba a la dreta del sender, seguim ruta i en uns 1000 m; mes arribem al Collet dels Tres Termes, aquí, tornem a deixar la pista per endinsar-nos en un corriol que per
Font Flàvia
l'esquerra es desvia d'aquest per anar a trobar la Font Flàvia, on arribem en uns 300 m; ens portem l'agradable sorpresa de que te aigua, de la que fem un tast no sense abans olorar-la escarmentats per lo que ens passa dilluns passat, seguim pel corriol que pocs metres mes endavant fa un pronunciat gir a la dreta i en poc mes de 500 m; ens porta a trobar Els Obits .

Els Obits
Els Òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa. Es considera una balma obrada perquè s’hi ha fet unes obres molt senzilles

Els Obits
Llàstima dels evidents senyals de bretolades que semble que es venent succeint a traves dels anys per les dates de les pintades, seguim pel corriol que ens mena a sortir a la pista principal uns 200 m. mes endavant d'on l'hem deixat, ara ja posem la directa fins que arribem sota del Morral del Drac quan portem una mica mes de 7,5 km; a partir d'aquí ja iniciem la pujada
Morral del Drac
que en un quilometro ens portara fins a topar amb la flamant i nova taula d'orientació dalt de La Mola, donem una volta pel lloc i veient que es massa aviat per fer el segon mos, decidim iniciar el retorn, ara el pla de ruta es desfer el camí sense apartar-nos de la pista principal fins arribar al Coll d'Estenalles, així ho fem fins que arribats que som al Collet dels Tres Termes decidim que es bon lloc per fer el mos, ens apartem una mica de la pista i en un petit turo a la dreta, ens
Sant Llorenç del Munt
aposentem i donem bona compta de lo que havíem deixat al mati, un cop hem acabat tornem a la pista i ara ja si que no la deixem fins que anem a espetegar al punt d'informació, travessem la carretera i quan manquen 14 minuts per les cinc, arribem al cotxe, pugem, el Jose davant...........i posem rumb a Matadepera, ara si que anem a trobar Terrassa i d'aquí per la C-58 i AP-7 arribem a Santa Perpetua, deixem al Jose i ja enfilem envers Martorelles, ens acomiadem amb el Salva quedant en principi per dijous a les vuit per fer una petita sortida pels voltans.


dijous, 19 de novembre de 2009

PELS RODALS DE SANT FOST DE CAPCENTELLES

Dijous 07,00 h, sona el despertador, avui hem quedat amb el Salva de fer un tranquil tomb pels rodals i per això segons ell, no calia matinar tant, així es que quedem a les 08,00 h; a la hora en punt ens trobem en la cantonada de Primavera amb Horta i comencem a caminar anant a trobar el Torrent de Can Sunyer que anem seguint en el seu camí a trobar el Besos, aquí, agafem el camí del riu en sentit mar fins que arribem a l'alçada dels desballestaments, pugem a trobar la carretera de La Roca que creuem i ens endinsem
colors de tardor
en un estret corriol que va resseguint el Torrent de Can Torrens, passada la subestació elèctrica, ens incorporem a la pista ample que ve de la carretera i que va a sortir a Sant Fost, seguint per la pista, passem pel davant de Can Torres i quan portem fets una mica menys de 5 km. i una mica mes d'una hora, arribem a
Sant Cebrià de Cabanyes, detall
l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, parem una estona i com jo ja esperava, el Salva diu que si ja iniciem la tornada serà una sortida molt curta, així que diem de allargar-la una mica mes, comenta de arribar-nos a Santa Mª de Martorelles i baixar per les vinyes de Can Roda, així dons continuem per la pista fins que quan som arribats a on aquesta es troba amb la que ve del Mas Llombard, agafem un corriol que
novembre al bosc
en baixada semble anar a trobar la carretera de La Conreria, ens topem amb el Torrent de Sant Fost que ens barra el pas per lo qual, girem envers la dreta per la pista que ve del barri de Sant Pere i porta a la part baixa del Mas Llombard. A l'alçada de Can Gaig trobem la Creu dels Carlins, que en dues ocasions havia estat buscant i no havia trobat. Aquesta creu, es va aixecar en el lloc on el 5 d'agost de 1869, varen ser afusellats vuit carlins i Hipòlit Castells de 18 anys guardabosc de La Conreria i que varen ser enterrats en una fosa comú al cementiri de Sant Fost,
Creu dels Carlins
aquí, agafem la pista que de Can Gaig i Can Matança va a sortir a la carretera, seguim uns metres per aquesta fins a l'encreuament amb l'Avinguda d'Aragó, girem per aquesta i caminem per ella fins a trobar el carrer Priorat per on girem, seguim per Montseny fins que ultrapassada la residencia de gent gran El Raco, ens endinsem en la zona arbrada, anem a sortir a les vinyes de Can Roda a tocar de Santa Mª de Martorelles, ja un cop aquí, agafem el corriol que pel mig del bosc porta a sortir
Santa Mª de Martorelles
al carrer Albinyana, a la part alta de Sant Fost, seguim per Mossèn Cinto, Avinguda de Can Ribalta i pel pont nou entrem a Martorelles, arribats al carrer Primavera, ens acomiadem fins dilluns que si no passa res, juntament amb el Jose farem La Mola des del Coll d'Estenalles
A estat una passejada de tres hores a un pas força rapit i a pesar d'això m'ha permès prendre algunes imatges tardorenques i trobar la Creu dels Carlins, un altre mati ben aprofitat.
trak de la caminada
distancies i alçades


dimarts, 17 de novembre de 2009

PASSEJANT ENTRE SENTMENAT I SANT LLORENÇ

Dilluns 5,45 h, sona el despertador, toca llevar-se, dissabte vaig parlar amb el Jose i li vaig comentar que el Salva tenia ganes de pujar a La Mola tots tres, varem quedar de fer-ho el proper dilluns però emprant un altre ruta, i ja que dilluns passat varem fer el Turo de l'Home i el que ve farem La Mola, decidim que avui, farem una caminada tranquil·la sense posar-nos cap mena de fita, arribant allà on els peus ens portin, intentant això si, trobar
primeres llums del dia
algun corriol, font, o lloc d'interès no conegut encara. Així es que a dos quarts de set el recullo a Santa Perpetua i posem rumb a Sentmenat, arribem al poble i seguim per la carretera en direcció a Castellar fins que per la dreta ens surt al pas el Camí de Guanta per on ens desviem, quan hem deixat enrere les Cases de Can Vinyals i en un revol de la pista, d'on surt el Camí de Can Senosa, aparquem el vehicle e iniciem la caminada pel Camí de Guanta mentre la llum del dia foragita les
Casa de Guanta
ombres de la nit, en uns 2,5 km, arribem a la Casa de Guanta, l'idea que portàvem era la de agafar el corriol que després de passar per la Font Falsa, va resseguint el Torrent de Guanta, però nomes deixar la Casa de Guanta veiem que per l'esquerra de la pista i coincidint amb unes marques de guix al terra pareix que algú ha netejat lo que semble l'inici de un corriol, decidim endinsar-nos, esta marcat amb guix tot ell i s'aprecia que han fet un treball d'esporga i neteja, indicis clars de que no fa gaire, ha sigut escenari d'alguna marxa organitzada, el corriol te una forta pendent i algun que altre tram on has de fer servir les mans, això a part, no
protecció al voltant de l'Avenc del Castellet
presenta gaires dificultats, així es que en 1,5 km, aprox. ens porta a sortir al Camí del Castellet que agafem envers la dreta, arribem a la casa del Castellet i nomes depassada, deixem la pista per agafar un corriol que surt del costat de la bassa d'aigua i que passa per la dreta del petit turo on es troba el diposit d'aigua contra incendis, seguim pel corriol fins que ens porta a sortir al Camí de Caldes de Montbui on girem envers l'esquerra i per on seguim poc mes de 200 m, el deixem per
Avenc del Castellet
agafar un altre corriol que surt per la dreta i que no deixem fins que es converteix en pista ample i ens porta a passar per davant de l'Avenc del Castellet, l'han voltat d'una protecció feta amb pals de fusta i han fet una neteja del bardissar que l'envoltava, la veritat es que era un perill tal com estava últimament, encara que diu la tradició que una truja prenyada de la casa del Castellet hi va caure, i que setmanes mes tard la varen trobar junt amb vuit garrins tots sans i estalvis voltant per Castellar. Seguim pista endavant i en uns 1,5 km, arribem on el topo del ICC indica que es troba la Font del Solell, prestem atenció i uns metres mes endavant en un
Font del Solell
pronunciat revolt de la pista veiem un corriol per l,esquerra, ens endinsem i en uns metres trobem mig amagada la font, a prou feines regalima aigua per la pared, aigua que alimenta el Torrent de la Jofresa que al seu temps, es tributari de la Riera de Caldes, un cop visitada la font seguim camí per la pista en direcció al Coll Monner, quan ens manca poc per arribar-hi, i en un revolt amb bones vistes, decidim fer la preceptiva parada d'avituallament, un cop apaivagat el runrun de la gana, reiniciem la caminada,
restes de la antiga casa de CollMonner
arribem a les restes de la casa de CollMonner, seguim i arribem dalt el coll, aquí i lleixin les indicacions dels pals informatius, veiem que a 2 km, es troba l'ermita de Sant Jaume de Vallverd, encara que s'aparta del camí que portàvem, decidim que la visita a aquest vestigi del romànic be val els quilometres de mes, així que hi posem rumb, en algun encreuament agafem la direcció equivocada i ens apartem del "bon camí" quan ens adonem la volta ja seria massa gran, així que ho deixem per altre
Parany del Federico a tocar de Can Cadafalac
ocasió i seguim camí ara ja de tornada. Quan portem uns 12 km, arribem al Parany del Federico a tocar de la Casa de Can Cadafalc, passem pel davant de la casa i pel Camí de Can Cadafalc, també conegut com Camí de Castellar a Sant Llorenç, continuem fent camí, 2 km, mes i arribem a l'Alzina Balladora, aquí, agafem el Camí del Puig de la Creu que deixem 1 km, mes endavant per agafar un corriol que per l'esquerra, en forta davallada i amb trams on es te que anar amb compte i fer servir mans i peus, ens mena a sortir a la Font de la Fagina, el lloc es agradable i esta en proces
Font de la Fagina
d'adequació......encara que molt lent, però ens trobem amb una desagradable sorpresa, quan anem a omplir les ampolles d'aigua que ja estaven buides, ens ve al nas una olor desagradable, com a animal mort, mirem pel voltants cercant la causa però no trobem res, quan vaig a fer el primer glop d'aigua, ens adonem que la ferum, ve de l'aigua mateixa, buidem les ampolles que queden amb aquesta desagradable olor, sort que uns metres mes enllà aprofitant un reguerot han fet una mena de font de la que cau un minso rajolí, esbandim una ampolla on portàvem vi i l'omplim d'aigua que bevem no sense abans assegurar-nos que compleix amb les tres condicions que de petits en varen ensenyar a l'escola, a saber que sigui insípida, que sigui inodora i que
sigui incolora.
petit bolet trobat pel camí
Ja que som aquí i tenim aigua i taules fem el segon mos del dia, un pic estem llestos reiniciem la marxa i per unes escales de pedra baixem al Torrent de Can Montllor sortint sota mateix del Salt de Montllor que rau sec, ara agafem l'estret corriol que va resseguint el torrent aigües avall, bo, lo d'aigües avall es un eufemisme ja que avui baixa pràcticament sec, arribem a les instal·lacions agropecuàries de Can Montllor de Dalt, on ens incorporem al Camí de Can Montllor que
seguim poc mes de 100 m, ja que se seguir endavant, ens portaria dalt la Serra Cavallera, així dons optem per seguir un corriol que uns cops mes aprop i altres menys, va resseguint el Torrent de Can Montllor fins que arribant a una esclarissada del bosc motivada pels treballs amb les línies de alta tensió i després de passar per sota de una de les torres, anem a trobar els carrers asfaltats de Can Vinyals, després de passar per on te inici el tram de camí que mena al Dolmen de Serra Cavallera ens endinsem en un corriol que baixa a trobar el Camí de Guanta uns metres per sota d'on aquest mati hem deixat el cotxe, hi arribem, ens pugem i ja poso rumb a Santa Perpetua, deixo al Jose i ja cap a Martorelles. Ha estat una caminada sense gaire a destacar però hem trobat una font nova, hem passat per camins per on no havíem passat fins avui, hem situat encara que no trobat un altre ermita i ens hem omplert els ulls de bellesa i el pulmons d'oxigen, que mes es pot demanar.


dijous, 12 de novembre de 2009

DE SANT CELONI A CAMPINS (una volta pel Baix Montseny)

Dijous, 06,00 h; sona el despertador, avui hem quedat amb el Salva de trobar-nos a tres quarts de set, ja que tal como varen parlar, l'idea es la de apropar-nos fins a Sant Celoni i fer el recorregut que la gent del Centre Excursionista Sant Celoni varen organitzar el proppassat dia 1 de aquest mes, per la qüestió de horaris optem per la opció curta que consta de 14 km; aprox. Agafem el cotxe i enfilem envers Sant Celoni, arribem i aparquem al carrer del Bruc, per un pont per a vianants, creuem la Riera de Pertagàs i arribant a les
comencem a caminar mentre es lleva el dia
instal·lacions del CEIP Josep Pallerola girem a la dreta, a partir d'aquí, comencem a trobar la senyalització vertical del GR-5 que ens acompanyaran fins que arribem a Can Pitarra, punt on iniciarem la tornada, anem fent camí, a la dreta una petita franja de bosc de ribera que acompanya el transcorre de les aigües de la Riera Pertagàs, a l'esquerra zona de horts periurbans ben cuidats, quan la riera passa per sota de la línia fèrria Barcelona Portbou, resseguim aquesta uns 400 m; fem un
massis del Montseny amb les primeres llums del dia
pronunciant gir de casi 180º i anem seguint per l'ample pista de terra agafant altura poc a poc cabussant-nos ara ja en la franja de bosc entre les rieres de Sellers i Telleda, aquest tros del camí no te res a destacar excepte que passa a tocar de Can Sellers, bonica masia amb una part davantera mol ben cuidada, no així
Can Sellers
la trasera, a partir de l'encreuament amb el camí de Campins a Gualba de Baix el bosc va deixant pas a zones conreades i una munió de masos disseminats, poc després arribem a una petita urbanització o agrupament de cases amb grans jardins amb hípica inclosa, que es a tocar del nucli urbà de Campins, uns metres mes i arribem davant de Can Pitarra, casa on va viure durant un temps fins que la va llegar a sa filla,
Can Pitarra
Frederic Soler i Hubert, actor, autor, director i empresari teatral així com poeta i escriptor satíric mes conegut pel seu pseudònim de Serafí Pitarra, creador de aquella famosa frase de "tans caps, tans barrets", aquí quan portem fets una mica mes de 6 km. ja donem mitja volta i per un altre pista iniciem la tornada deixat-nos guiar per les marques de guix deixades per la gent del CESC, Uns 900 m; mes endavant en l'encreuament amb el camí que ve de la carretera BV-5114, trobem la Creu de Terme de Campins, i pocs metres mes endavant, l'ermita de Sant Guillem.El seu origen és desconegut; la primera notícia és del 1488, que es donà llicència per a
ermita de Sant Guillem
captar per a la seva construcció o reparació, ja que el 1581 es diu que feia poc que s’havia construït. És un edifici rectangular de quatre trams, amb un petit campanar d’espadanya. S’hi celebra un aplec el segon diumenge de maig.
Aquí i donat l'hora, decidim fer una petita aturada i menjar-nos unes peces de fruita que portem, un cop acabem, reiniciem la caminada, 1 km; mes endavant arribem al Pi Gros, arbre de dimensions mes que apreciables, tant per la seva alçada com pel
el Pi Gros
diàmetre tant del tronc com de la copa i que rau mig amagat a l'esquerra del camí, encara que a poc que t'hi fixis es fàcil de veure. Uns metres mes i en un encreuament fem un un gir pronunciat a l'esquerra, uns 900 m, mes i tornem a girar, ara a la dreta i ja entrem en un sender que no deixarem fins que en uns 3 km. aprox. arribem al pont damunt la Riera Pertagàs que hem creuat aquest mati.
Riera Pertagàs
D'aquí, ja anem a trobar el cotxe, on arribem quan son les 10,40h; l'agafem i posem rumb a Martorelles, arribats que hi som, ens acomiadem i quedem emplaçats pel proper dijous. Si dilluns amb el Jose varem passejar pels cims del massis, avui ho hem fet per la part baixa, un altre visió d'aquest espai natural.


dimarts, 10 de novembre de 2009

PRIMER CONTACTE AMB EL MONTSENY

Dilluns 05,45 h. sona el despertador, avui, hem quedat amb el Jose de intentar fer el Turo de l'Home, així dons a les 6,30 h. em recull a la Masia Carranca i enfilem envers Sant Celoni, arribats al poble, agafem la carretera que porta a Santa Fe, arribem, aparquem el vehicle i encara que pel
veure néixer el dia camí de Santa fe
camí l'he dit que en dilluns segurament no trobaríem res obert, el Jose te "mono" de fer un tallat i ens acostem a l'Avet Blau, esta tancat, així que ja iniciem la caminada anant a trobar la zona d'aparcament de Passavets resseguin la riera del mateix nom, única riera o torrent per la que veurem córrer aigua avui, aquí ja m'adono que l'idea que portava de fotografiar els colors de la tardor no podrà
Riera de Passavets
fer-se realitat, els arbres caducifolis han perdut totes les seves fulles i mostren impudicament la nuo en les seves branques, anem caminant per una acollidora i gruixuda catifa de fulles seques, arribem a Passavets i creuem la carretera, passem per davant de la Font de Passavets i anem fent via per camins i corriols, resseguint per una estona el torrent de Passavets, el sender esta bastant ben senyalitzat amb pals de color verd, però com aquest, va fent siga sagues per salvar
Font de Passavets
el desnivell amb mes suavitat, anem agafant trencalls que escurcen el camí enllacant uns trams amb altres, encara que a expenses de pendents mes pronunciades. Arribem a la Font del Briançó, ens aturem una estona encara que avui no ens delim per apaivagar la sed, en el menut fil d'aigua que treu, la veritat es que fa fred i a estones el vent bufa de valent, seguim ruta i quan som a tocar casi del Coll Sesbasses i a escassos 200 m. del punt
Font del Briançò
on te l'inici l'ultim tram per arribar dalt el Turo de l'Home, decidim apropar-nos primer per Les Agudes, així que girem cap a la dreta i per un sender que va una mica per sota de la Carena del Serrat dels Pous anem fent via, un pic hem deixat enrere el Turo de l'Home Mort ja ens enfilem fins la carena, passat el Puig Sacarbassa i arribats al Coll de Sesagudes, i abans de l'ultim esforç, cerquem un lloc arrecerat del vent i parem a fer un mos. No ens aturem gaire, fa fred, així que reiniciem camí ara ja fent l'ultim tram en forta pendent fins arribar dalt de Les Agudes, el lloc be val l'esforç, d'aquí dalt estant, tens una visió panoràmica de pràcticament tota Catalunya, veiem les
dalt Les Agudes sota els colors de la senyera
primeres neus de l'hivern allí a lo lluny, suposo que es el Pirineu lleidatà, ens entretenim una estona intentant donar nom a la munió de pobles i poblets que s'albiren, ara ja iniciem el descens i desfem el camí que hem portat al vindre, fins que arribats a tocar del Turo de l'Home Mort, en lloc de agafar el corriol de l'anada, decidim d'anar carenejant pel petits turons que conformam el serrat dels Pous, patidors que som de mena, arribem al Turo del Catiu D'Or, d'aquí ja baixem a
les primeres neus de l'hivern de Les Agudes estant
trobar el Coll Sesbasses a tocar de la zona d'aparcament, iniciem la pujada de l'ultim i costerut tram que falta per arribar dalt del Turo de l'Home, un cop dalt i després de recuperar l'ale, ens dediquem a contemplar les vistes, que potser no son tan esplèndides com les que es gaudeixen de Les Agudes, també es cert que el cel s'esta enteranyinant i la visibilitat no es tant bona com unes hores abans, les
instal·lacions del turo de l'Home
instal·lacions de l'estació meteorològica, semblen abandonades, amb uns incipients símptomes de degradació, ara, podríem donar per aconseguida la fita e iniciar el descens, però a poc mes de un quilometre, la silueta del Turo Gros ens crida l'atenció i decidim apropar-nos, dit i fet, anem resseguint el reixat que guarda les instal·lacions altre temps militars, ara suposo que civils que es troben dalt el Puig Sesolles, després de davallar una mica fins trobar el Coll del Pla Amagat, ens enfilem fins
la Costa Brava entrevista des de el Turo Gros
arribar dalt el turo, aquí i veient l'hora, cerquem un lloc arrecerat del vent i donem bona compte de les viandes que havíem deixat aquest mati, mentre ho fem, comentem de que fer ara, lo prudent seria tornar enrere fins el Turo de l'Home i allí, agafar el sender que hem vist que hi sortia de baixada, com això, seria lo prudent, lògicament optem per no fer-ho, i aprofitant que les vessants de la muntanya aquí estan casi nues, iniciem la davallada muntanya a traves esquivant les mates de ginebres i bruc que s'escampen a ras de terra semblant voler protegir el sol de les
baixant muntanya a traves
inclemències, anem baixant uns trams amb mes dificultat i altres menys, durant una estona anem per la llera seca de un torrent, ara el caminar es fa mes dificultós ja que la gruixuda catifa de fulles impedeix veure on poses el peus, en mes d'una ocasió enfonsem les cames fins l'alçada dels genolls, ara ja comencem a trobar senders que uns mes fresats i altres casi imperceptibles, ens van acostant a una pista ample i
embassament de Santa Fe
transitada que després de passar a tocar de lo que queda de la casa d'el Camps, ens porta a sortir a la carretera uns 200 m. mes amunt de on hem deixat el vehicle aquest mati.
L'agafem i ja ens dirigim envers Martorelles on el Jose em deixa i ens acomiadem, ha estat una sortida curta en quilometres però intensa, no hem gaudit dels colors de la tardor però la veritat es que les fagedes amb el arbres nus de fulles, tenien
fagedes als vols de Santa Fe
una bellesa digna d'admirar, així com els tocs de color verd dels avets i les pinzellades verdes i vermelles dels boix grèvols, que dir de les vistes, especialment les de dalt de Les Agudes, veritablement el Montseny es mereix ser reserva de la biosfera. Espero que ens tornem a trobar aviat, aquest primer tast m'ha deixat amb ganes de conèixer mes la zona.


divendres, 6 de novembre de 2009

PREPARANT LA CAMINADA DE DIUMENGE

Dijous, avui, de cara a la sortida de diumenge, hem quedat amb el Salva de arribar-nos fins al Turo de les Tres Creus per tal de comprovar l'estat del camí del Besos, així dons, a les 07,00 h. iniciem la caminada i ens dirigim a trobar el Parc de la Verneda, arribats a l'alçada de la deixalleria agafem el sender que porta fins el riu, però el trobem tallat per les obres, així que seguim uns quants metres mes fins que trobem un lloc per on incorporar-nos al camí del riu, aquest esta bastant malmès pel pas de camions però practicable, tenim que rodejar alguna tanca posada per impedir el pas, això apart, no trobem cap mes impediment fins arribar a la passera de fusta que creua el riu, d'aquesta, nomes en queden les dues bigues de ferro que fan de suport, passem pel damunt com dos bons equilibristes, seguim camí i després de passar per sota del pont que uneix Montornès amb Montmeló, resseguim uns metres el Congost, el creuem pel pont que porta al Polígon de la Riera Marsà i ara resseguim el Congost per l'altre riba fins arribar a la subestació elèctrica, aquí ens trobem amb les obres, no se si del AVE o de la Linea Orbital, lo que ens fa témer que el camí estigui tallat, no es així, han
troballes arqueològiques a les obres d'ADIF
deixat una passera al costat mateix de la subestació, les obres han posat al descobert unes restes arqueològiques semble que de època romana, possiblement coetànies de les que es trobem uns metres mes enllà, damunt el Turo de Can Taco o d'en Roina, declarades bé cultural d'interès nacional. Després de una parada per contemplar les restes, ja iniciem la pujada al turo de les Tres Creus, arribats
Salva, dalt del turo de les Tres Creus
dalt, fem la paradeta de rigor mentre albirem el paisatge, que avui es deixa veure casi a la perfecció, mentre estem dalt del turo i veient la torre del Telègraf, comentem que tornar pel mateix lloc seria apart de monòton, massa fàcil, per lo qual, decidim de enfilar-nos a trobar la torre i tornar envers Martorelles per la muntanya, iniciem el descens per un corriol, arribem a la subestació i veiem que
Cingles de Sant Sadurní de Gallifa al fons
estan fent treballs per assegurar el talús per tal de evitar que roques i altres objectes, caiguin damunt les troballes, ara, en lloc de passar per sota del pont que porta a Montornès, el creuem, creuem la BV-5001 i ens endinsem pels carrers de l'urbanització de Can Bosquerons, anys endarrere dita del Telègraf, ja que les restes d'aquesta instal·lació militar dels segles XVI-XVII semblen voler protegir-la
El Telègraf, torre de comunicacions militars segles XVI-XVII
de tot mal, anem fent siga sagues pels carrers de l'urbanització apropant-nos a les restes de la torre, la deixem a l'esquerra i enfilem pel sender que va carenejant, a la dreta, el Bosc de Can Bosquerons i la BV-5001 i a l'esquerra Les Licorelles i mes endavant, La Vinyassa, fins que després de unes quantes pujades i baixades, anem a espetegar a les instal·lacions on cada any es posa en escena el Pessebre Vivent de Martorelles, ara ja pels carrers del poble anem a trobar el carrer d'Horta on ens acomiadem després de haver comentat que de cara a diumenge i en cas de repetir la ruta, invertir el sentit d'aquesta, ja que així, agafaríem de baixada i nomes començar la caminada, el gruix de les pendents.
El Telègraf vist de la carena estan
Ens acomiadem no sense abans quedar per dijous vinent, que de no passar res, el Salva diu d'anar a fer un tom pels rodals del Montseny.