Pàgines

dilluns, 15 de febrer del 2010

MURA ON THE ROCKS

05,45, abans que soni l'alarma em desperto, em llevo, preparo les coses i faig un petit desdejuni, divendres parlant amb el Jose va dir que aquest dilluns no podia sortir, així que ahir a la nit vaig buscar entre les rutes que tinc pendents de realitzar i em vaig decantar per una que sortint del Coll d'Estenalles arriba fins a Mura i passant pel Puig de la Balma, Turó del Mal Pas, Coll de Boix, Turó de Garganta, torna al coll, agafo el cotxe i poso rumb envers Terrassa, allí agafo la BV-1221 carretera de Terrassa a Talamanca i arribo al Coll d'Estenalles quan tot just comença a clarejar, evidentment, tinc tot l'aparcament per a mi sol.
es fa la llum damunt el Moncau
Per unes escales que queden davant mateix de la Caseta de la Mata començo a caminar per un corriol senyalitzat com a part de l'etapa 4 del sender "Els 3 Monts" de seguida el deixo i giro envers la dreta per començar a carenejar per la Serra de la Mata, passo pel Collet de la Sabatera, poc abans d'arribar al Turó de la Roureda em desvio de la ruta prevista envers l'esquerra per visitar la Sesta Foréstega, un cop visitat el lloc
Sesta Foréstega
miro de trobar la forma de retornar a la ruta prevista sense tenir que tornar enrere, quan em reincorporo al corriol que havia deixat i al mirar la PDA per comprovar que vaig en la bona direcció, m'adono que la bateria s'ha esgotat, faig ràpidament el canvi amb la que porto de reserva però es massa tard, com encara fa servir el WM 2003 ,al quedar sense bateria ha fet un Hard Resset i he perdut totes les dades.
Pujol del Llobet....., vaig pel bon camí
En aquests moments es quan t'adones que no ho has de refiar tot a la tecnologia......, barrino que fer, si tornar enrere i donar per acabada la caminada, però em dic que no, que això no ha de poder mes que jo, així que miro de situar-me i segueixo pel mateix corriol fins que arribo al Pujol del Llobet, anem be........crec recordar que per aquí tenia que passar, em despisto una mica però després d'un parell de voltes agafo pel viarany que crec adient, arribat a un petit promontori, m'adono que anava be, ja que al fons de la vall ja diviso les feixes del Hort del Rector, una
primera presa de contacte visual amb Mura
mica mes lluny la silueta de l'ermita de Sant Antoni i ja al fons les cases de Mura.
Encara que casi tot el camí he anat trobant basals i degotalls glaçats, a partir d'aquí s'intensifiquen i lo pitjor es que els trobo enmig del camí i tinc que anar trampejant com puc, arribo a la Riera de Mura, la creuo, i ja agafo la pista ample de terra que va resseguint la riera, poc abans de arribar a l'ermita visito la Font del Xasquet, arribo a l'ermita de Sant Antoni, després de fer unes fotos continuo envers el poble, travesso la riera per una passera de fusta i visito la Font de l'Era, lloc bonic i on trobo apart d'una formació d'estalactites de gel, mostres de que per aquí també abunden els cavernícoles del segle XX-XXI ja que una imatge de la Moreneta que presideix la font ha sigut víctima d'una bretolada.
ermita de Sant Antoni de Padua
Ara pel Carrer del Sol em dirigeixo cap a l'església parroquial de Sant Martí, d'aquí faig cap al Centre d'Informació ubicat en les antigues escoles, semble que entre setmana nomes atenen visites concertades, però explico lo que m'ha passat a una noia que es allí i molt amablement intenta ajudar-me, m'imprimeix la etapa del IP-4 de "Els 3 Monts "que em podria guiar de tornada al Coll d'Estenalles, inclús em passa a la PDA el trak de l'etapa, li dono les gracies i li deixo dit que saludin al Joan Escoda de part del blocaire de Caminar després dels 50.
estalactites de gel a la Font de l'Era
Ja mes tranquil decideixo apropar-me al Puig de la Balma, per la qual cosa davant mateix del punt d'informació agafo el sender que després de creuar la riera es va enfilant per l'altre vesant, veig un indicador de la Font del Foradot i penso en apropar-me i si el lloc es adient parar a fer un mos, així ho faig assegut damunt les arrels d'un gran plàtan d'ombra que allí es troba, aprofito mentre per mirar d'obrir el trak i resulta que el format, semble es incompatible amb el Compe, un cop enllestit el tema alimentari, inicio la pujada, arribo a la Creu de la Vila, mentre recupero ale començo a pensar que potser sigui millor escurçar la caminada i ja iniciar el retorn al Coll d'Estenalles.
Creu de la Vila
Així ho faig, giro sobre les meves passes i dono inici a la davallada, abans de creuar la riera trobo l'indicador de la Font de la Coma i decideixo apropar-me, el lloc es encisador amb la font i la bassa que recull les seves aigües, feta la visita torno al camí, traspasso la riera i giro a trobar l'ermita de Sant Antoni, un cop hi soc em paro a pensar quina opció agafo, decideixo girar envers l'esquera pel Camí de Sant Antoni, pista cimentada que en forta pujada va a trobar la BV-1221, poc abans d'arribar-hi trobo un sender de terra que em semble pot portar a Sant Lleïr,

mas i capella de Sant Lleïr
m'hi endinso, però o no era com pensava o he marrat el sender ja que em porta a sortir a la carretera, una mica mes endavant, vist lo vist, decideixo agafar-ho amb filosofia i seguir per la carretera, total, momes son cinc quilometres de res.
De la carretera estan, prec unes imatges del mas i la capella de Sant Lleïr, comença a caure una que altre petita volva de neu però ni arriba a mullar, quan porto fets un parell de quilometres en un costat de la carretera trobo tres senderistes que tornen d'Els Emprius i estan a punt de agafar el seu vehicle, els saludo creuem unes paraules i em conviden a pujar i estalviar-me els tres quilometres que manquen per arribar a l'aparcament, els hi agraeixo, evidentment accepto encantat, caminar pel voral de la carretera no es lo que mes em deleix.
Arribem al Coll d'Estenalles baixo i els dono altre cop les gracies, com les minúscules volves semble que no van a mes, decideixo apropar-me a La Mata, visito els voltans, l'ermita de Sant Jaume que per lo que arribo a albirar per una finestra per dintre l'han reconvertit en tot menys en ermita, la bassa que es un pista de gel tota ella, la casa, en bastant mal estat........, feta la visita torno a l'aparcament, i quan son un quart de tres agafo el cotxe i poso rumb envers Martorelles.
ermita de Sant Jaume de la Mata
La sortida d'avui, o potser seria millor dir la pseudo sortida ha tingut dos "leiv motiv" tota ella, un a estat la presencia casi constant del Moncau i l'altre el gel, gel en les mes variades formes, d'aquí el titul de Mura on the Rocks, tot i les incidències ha estat una caminada de mes de catorze quilometres, no obstant lo qual, queda pendent de repetir i completar.


1 comentari:

  1. Aquesta no te la perdono.
    Vens a Mura i no em dius res?.
    Aixó no té perdó de Deu.

    Una abraçada.

    ResponElimina