Pàgines

dijous, 22 d’abril del 2010

DE MONGAT A PREMIA DE MAR

Lloc de trobada: carrer Horta cantonada primavera, Martorelles
Lloc d'inici i final de la caminada: quilometre 630 de la N-II a Montgat
Hora d'inici caminada: 07:25:50
Hora d'arribada: 11:02:20
Duració: 03:36:30
Alçada punt de sortida: 5 m.
Alçada mínima assolida: 0 m.
Alçada màxima assolida: 13 m.
Guany: 7 m.
ascensió acumulada: 10 m.
descens acumulat: 0 m.
Distancia recorreguda: 17.120 m.
Velocitat mitja: 4,7 km/h.

Ahir parlant amb el Salva varem decidir que avui sortiríem a caminar, però a caminar de debò, i que millor per fer-ho que apropar-nos vora mar, per la qual cosa aquest mati ens hem trobat a les set, hem agafat el meu vehicle i per la B-500 hem posat rumb envers Badalona, com l'altre cop varem fer de Badalona fins arribar al Besos, aquest cop decidim anar en sentit contrari, aixi es que arribats a la N-II girem envers l'esquerra i ultrapassada l'estació del tren de Montgat, aparquem el vehicle i donem inici a la caminada. Nomes deixar a l'esquerra el turó de Montgat, ens topem amb la Torre de ca n'Alzina, rodejada tota ella amb una estructura de ferro ja que semble la estan restaurant.
Torre de Guaita de ca n'Alzina, Montgat
Torre de guaita i defensa que formava part de l'antiga masia de Ca n'Alzina, enderrocada el 1987. Va ser construïda durant el segle XVI, quan la casa era propietat de la família Matheu. És de planta absidal (semicircular per un costat i rectangular per l'altre). Té diverses finestres emmarcades de pedra i restes de matacans.

Encara que l'idea era caminar sense mes, per inèrcia havia agafat la maquina de fer fotos aixi dons.........no me n'estic de fer-hi un parell, seguim marxa passeig marítim endavant, a al dreta la sorra, el mar encalmat i algun que altre pescador, a la nostra esquerra la via fèrria, la N-II i les cases de la façana marítima del poble, d'entre les quals destaca de tant en tant algun edifici singular i alguna que altre façana modernista.
port esportiu del Masnou
Caminant a bon ritme anem fent quilometres, passem pel davant del Club Nàutic i port esportiu del Masnou, el passeig, es un contínuum de gent caminant, corrent o pedalant, quina diferencia de quan anem gaudint de la solitud enmig del bosc, un bon tros abans d'arribar al port esportiu de Premia de Mar ens trobem que estant treballant i col·locant grans blocs de pedra, no se si per arrengar els desperfectes ocasionats per les llevantades, o per tal d'evitar-los.
obres a la façana litoral
Arribats al port de Premia ens endinsem en la sorra de la Platja de Llevant i asseguts en unes pedres fem un petit mos, quin paisatge tant diferent amb el que haurà aquí mateix dintre d'un parell de mesos, enllestit el mos, reiniciem la caminada tornant sobre les nostres passes, sense res a destacar anem desfent el camí fet a l'anada fins que passada la Torre de ca n'Alzina ens topem amb el Turó de Montgat i el seu túnel.

El túnel de Montgat es un dels trets característics del poble, tan es aixi que l'ajuntament el va declarar Be Cultural d'Interès Local i ara ha iniciat el proces per que es declari Be Cultural d'Interès Nacional, el túnel va ser construït el 1848 amb motiu de la construcció de la línia Barcelona Mataró, per lo qual amb els seus 134 m; es el primer túnel ferroviari construït tant a Catalunya com a la resta de la península.
túnel del tren al Turó de Montgat
Rodegem el turo i fem els últims metres que ens queden per arribar al vehicle, arribats que hi som, ens hi pugem i ja anem a trobar altre cop la B-500 que ens portara de tornada envers Martorelles on després d'acomiadar-nos posem punt i final a la sortida d'avui.

1 comentari:

  1. Aquesta vegada, Francesc, no us heu cansat massa.... Es molt agradable passejar per el costat de la platja sobretot si no fa calor.
    Antonio

    ResponElimina