diumenge, 28 de febrer de 2010

CANVIS EN LA PROGRAMACIÓ DE MARÇ CAMINADES ASSOCIACIÓ DE DONES MONTSERRAT ROIG

El 14 de març seguint la programació que es va repartir, estava previst fer la caminada fins al Castell de Sant Miquel passant pels cirerers de Can Corbera, per tal de gaudir si fos possible de la seua floració. Donat que el mateix dia l'Ajuntament de Martorelles organitza la caminada anual amb motiu del Dia Internacional de la Dona Treballadora, va demanar a l'associació que modifiquessin la data i aquesta, així ho ha fet, posposant la caminada al diumenge següent, o sigui el 21 de març.

Aprofitant l'avinentesa, un grup dels assidus a les caminades, han muntat a nivell particular una sortida a Sant Llorenç del Munt (La Mola) però fent-la oberta a tothom que vulgui anar.
detall de la Cova Simanya Gran
La sortida serà a les vuit del mati de la Masia Carranca, en vehicles particulars ens desplaçarem fins el coll d'Estenalles on deixarem el cotxes i començarem a caminar a trobar el Coll d'Eres, arribats aquí ens desviarem per visitar les Simanyes, conjunt de coves interessants de veure, visitades tornarem al coll i seguirem pel camí de la Carena del Pagès, passarem pel Roure del Palau, arbre de grans dimensions, arribats al Collet dels Tres Termes ens desviarem per visitar la Font Flàvia i Els Òbits, petita balma obrada i tornarem al camí de la carena per on continuarem a trobar el Morral del Drac, d'aquí, ja iniciarem la pujada fins al cim de La Mola on gaudirem d'un merescut descans així com d'un ben guanyat àpat, allà dalt hi ha servei de restaurant, encara que s'ha dit de portar el menjar i cercar un lloc adient per donar bona comte de lo que portem i després entrar a prendre quelcom calentet al restaurant.
Sant Llorenç del Munt
Després, ja iniciarem la tornada desfent el mateix camí fins arribar a l'aparcament del Coll d'Estenalles on donarem per acabada la sortida i ja tornarem envers Martorelles.

La distancia a recórrer es d'uns tretze quilometres aproximadament aptes per a tothom avesat a caminar.

Com sempre, es recomana portar calçat adequat i aigua per veure i sobre tot, tenir cura de l'entorn.

A poder ser, es prega confirmar assistenta al Racó de la Toñi o aquí mateix al bloc a l'apartat de comentaris.

dimarts, 23 de febrer de 2010

VOLTA PER LES FONTS DE LA SERRALADA DESPRES DE LES PLUGES

06,00. Sona l'alarma, em llevo, petit desdejuni, agafo la motxilla i demés trastets i cap al carrer, ahir dilluns no vaig sortir a caminar per lo que a la nit vaig pensar en sortir avui a estirar una mica les cames, quelcom suau i curt. em vingué al cap que podia estar be donar un cop d'ull a algunes de les fonts de la serralada a veure si després del sostingut episodi de pluja que portem, els aqüífers s`havien recuperat lo suficient com per veure brollar aigua de les fonts.
primeres llums del dia al Parc de Can Sunyer
Pel carrer Primavera faig cap al Torrent de Can Sunyer que agafo aigües amunt, passo pel Parc de Can Sunyer, creuo el carrer de la Timba i segueixo vorejant el torrent mig a les fosques encara, d'entrada veig que el torrent no es que porti massa quantitat de liquid element, arribo a la Font de Can Roda, cau el petit fil de sempre, un pic vista segueixo camí anant a sortir a les vinyes de Can Roda, pel costat de Can Coll vaig a espetegar al carrer del Carme, ja a Santa Maria de Martorelles, d'aquest al de la Sagrera per on arribo a la Font de Baix, petit fil,
Font de Baix
potser menys inclús que en altres visites, per les escales de la Baixada de la Font pujo a trobar el carrer de la Font del Ca, d'aquest al carrer de la Font Sunyera, fins que deixo l'asfalt i ja trobo el primer cartell indicador de que entro dintre el Parc de la Serralada Litoral, arribo a la Font Sunyera i un altre decepció, tampoc esta en el seu millor moment, deixa anar un minso rajolí.
Ara agafo la pista que per l'esquerra de la font s'enfila a trobar la Font de Sant Domenec i el Ca, mes coneguda com Font del Ca, arribat que hi soc constato que aquí
Font de Sant Domenec i el Ca
tampoc s'ha produït cap espectacular millora, d'aquí agafo el corriol que amb certa pendent i en bastant mal estat, em portara a la Font del Ferro passant abans això si, per la Font de la Teula i per La Bassasa. La Font de la Teula regalima petits fils d'aigua per les parets però ni una gota pel broc, lo que no treu de que en la cassoleta on es recull l'aigua es vegin alguns exemplars de caps grossos. La Bassasa esta plena i l'aigua es veu clara i transparent, lo que permet veure les petites carpes daurades que hi tenen el seu habitat, la Font del Ferro treu un petit fil, si tenim en compte que es la que esta a major alçada de totes, potser es la que ho porta millor.
Font del Ferro
Veien l'hora, decideixo iniciar ja el retorn evitant no obstant en lo possible passar pels mateixos llocs que a l'anada, per això torno al corriol i segueixo pujant fins que arribo a la carena, giro envers la dreta en direcció a Sant Fost fins que trobo un altre pista que per la dreta i en forta davallada en deixara altre cop a la Font Sunyera, d'aquesta a Santa Maria de Martorelles, per Anselm Clave vaig a sortir a la carretera, agafo el camí del cementiri, passo pel davant i segueixo la pista de terra que em porta a Can Bernades, passada la casa baixo al torrent per visitar la Font de Beu i Tapa, no tant per veure si surt aigua, ja que això seria un miracle de la natura, si no per veure si la pluja a malmès la feina feta pel Toni Seuma netejant de terra i pedres la font, veig que que esta igual, d'aquí ja vaig a trobar la Font del Racó, eixuta per complert, aquí si que esperava veure ni que fos un minso rajolí.
Font del Racó, a tocar de Can Girona
Pel mig de les instal·lacions de Can Girona vaig a sortir al camí de Can Girona, passo pel davant del viver Castell de Sant Foix, arribat davant de les bodegues de Marques d'Alella giro a l'esquerra i vorejant les vinyes, vaig a sortir a la Font de Can Matons, llàstima que l'estètica d'aquesta deixi tant que desitjar, treu una bona doll d'aigua, aigua que després d'omplir la bassa fa camí envers el Torrent de Can Girona, pel carrer del Fondo dirigeixo les passes a trobar el carrer d'Anselm Clave,
Font de Can Matons i la seva bassa
abans del pronunciat revol que es troba a la confluència amb Avinguda Joan XXIII, baixo al Torrent de les Llicorelles per visitar l'ultima font, la Font de Can Camps, llastima de lloc perquè la font com casi sempre treu gran quantitat d'aigua.
Ara ja segueixo per l'Avinguda Piera fins a trobar el carrer Primavera on dono per finalitzada la caminada d'avui, he deixat el GPS a casa per lo que no tinc el track, però comprovada la ruta al PC, han estat poc mes de 13 km; ara, dutxa, preparar el dinar, dinar i cap a la feina amb les bateries una mica mes recarregades.

dilluns, 15 de febrer de 2010

MURA ON THE ROCKS

05,45, abans que soni l'alarma em desperto, em llevo, preparo les coses i faig un petit desdejuni, divendres parlant amb el Jose va dir que aquest dilluns no podia sortir, així que ahir a la nit vaig buscar entre les rutes que tinc pendents de realitzar i em vaig decantar per una que sortint del Coll d'Estenalles arriba fins a Mura i passant pel Puig de la Balma, Turó del Mal Pas, Coll de Boix, Turó de Garganta, torna al coll, agafo el cotxe i poso rumb envers Terrassa, allí agafo la BV-1221 carretera de Terrassa a Talamanca i arribo al Coll d'Estenalles quan tot just comença a clarejar, evidentment, tinc tot l'aparcament per a mi sol.
es fa la llum damunt el Moncau
Per unes escales que queden davant mateix de la Caseta de la Mata començo a caminar per un corriol senyalitzat com a part de l'etapa 4 del sender "Els 3 Monts" de seguida el deixo i giro envers la dreta per començar a carenejar per la Serra de la Mata, passo pel Collet de la Sabatera, poc abans d'arribar al Turó de la Roureda em desvio de la ruta prevista envers l'esquerra per visitar la Sesta Foréstega, un cop visitat el lloc
Sesta Foréstega
miro de trobar la forma de retornar a la ruta prevista sense tenir que tornar enrere, quan em reincorporo al corriol que havia deixat i al mirar la PDA per comprovar que vaig en la bona direcció, m'adono que la bateria s'ha esgotat, faig ràpidament el canvi amb la que porto de reserva però es massa tard, com encara fa servir el WM 2003 ,al quedar sense bateria ha fet un Hard Resset i he perdut totes les dades.
Pujol del Llobet....., vaig pel bon camí
En aquests moments es quan t'adones que no ho has de refiar tot a la tecnologia......, barrino que fer, si tornar enrere i donar per acabada la caminada, però em dic que no, que això no ha de poder mes que jo, així que miro de situar-me i segueixo pel mateix corriol fins que arribo al Pujol del Llobet, anem be........crec recordar que per aquí tenia que passar, em despisto una mica però després d'un parell de voltes agafo pel viarany que crec adient, arribat a un petit promontori, m'adono que anava be, ja que al fons de la vall ja diviso les feixes del Hort del Rector, una
primera presa de contacte visual amb Mura
mica mes lluny la silueta de l'ermita de Sant Antoni i ja al fons les cases de Mura.
Encara que casi tot el camí he anat trobant basals i degotalls glaçats, a partir d'aquí s'intensifiquen i lo pitjor es que els trobo enmig del camí i tinc que anar trampejant com puc, arribo a la Riera de Mura, la creuo, i ja agafo la pista ample de terra que va resseguint la riera, poc abans de arribar a l'ermita visito la Font del Xasquet, arribo a l'ermita de Sant Antoni, després de fer unes fotos continuo envers el poble, travesso la riera per una passera de fusta i visito la Font de l'Era, lloc bonic i on trobo apart d'una formació d'estalactites de gel, mostres de que per aquí també abunden els cavernícoles del segle XX-XXI ja que una imatge de la Moreneta que presideix la font ha sigut víctima d'una bretolada.
ermita de Sant Antoni de Padua
Ara pel Carrer del Sol em dirigeixo cap a l'església parroquial de Sant Martí, d'aquí faig cap al Centre d'Informació ubicat en les antigues escoles, semble que entre setmana nomes atenen visites concertades, però explico lo que m'ha passat a una noia que es allí i molt amablement intenta ajudar-me, m'imprimeix la etapa del IP-4 de "Els 3 Monts "que em podria guiar de tornada al Coll d'Estenalles, inclús em passa a la PDA el trak de l'etapa, li dono les gracies i li deixo dit que saludin al Joan Escoda de part del blocaire de Caminar després dels 50.
estalactites de gel a la Font de l'Era
Ja mes tranquil decideixo apropar-me al Puig de la Balma, per la qual cosa davant mateix del punt d'informació agafo el sender que després de creuar la riera es va enfilant per l'altre vesant, veig un indicador de la Font del Foradot i penso en apropar-me i si el lloc es adient parar a fer un mos, així ho faig assegut damunt les arrels d'un gran plàtan d'ombra que allí es troba, aprofito mentre per mirar d'obrir el trak i resulta que el format, semble es incompatible amb el Compe, un cop enllestit el tema alimentari, inicio la pujada, arribo a la Creu de la Vila, mentre recupero ale començo a pensar que potser sigui millor escurçar la caminada i ja iniciar el retorn al Coll d'Estenalles.
Creu de la Vila
Així ho faig, giro sobre les meves passes i dono inici a la davallada, abans de creuar la riera trobo l'indicador de la Font de la Coma i decideixo apropar-me, el lloc es encisador amb la font i la bassa que recull les seves aigües, feta la visita torno al camí, traspasso la riera i giro a trobar l'ermita de Sant Antoni, un cop hi soc em paro a pensar quina opció agafo, decideixo girar envers l'esquera pel Camí de Sant Antoni, pista cimentada que en forta pujada va a trobar la BV-1221, poc abans d'arribar-hi trobo un sender de terra que em semble pot portar a Sant Lleïr,

mas i capella de Sant Lleïr
m'hi endinso, però o no era com pensava o he marrat el sender ja que em porta a sortir a la carretera, una mica mes endavant, vist lo vist, decideixo agafar-ho amb filosofia i seguir per la carretera, total, momes son cinc quilometres de res.
De la carretera estan, prec unes imatges del mas i la capella de Sant Lleïr, comença a caure una que altre petita volva de neu però ni arriba a mullar, quan porto fets un parell de quilometres en un costat de la carretera trobo tres senderistes que tornen d'Els Emprius i estan a punt de agafar el seu vehicle, els saludo creuem unes paraules i em conviden a pujar i estalviar-me els tres quilometres que manquen per arribar a l'aparcament, els hi agraeixo, evidentment accepto encantat, caminar pel voral de la carretera no es lo que mes em deleix.
Arribem al Coll d'Estenalles baixo i els dono altre cop les gracies, com les minúscules volves semble que no van a mes, decideixo apropar-me a La Mata, visito els voltans, l'ermita de Sant Jaume que per lo que arribo a albirar per una finestra per dintre l'han reconvertit en tot menys en ermita, la bassa que es un pista de gel tota ella, la casa, en bastant mal estat........, feta la visita torno a l'aparcament, i quan son un quart de tres agafo el cotxe i poso rumb envers Martorelles.
ermita de Sant Jaume de la Mata
La sortida d'avui, o potser seria millor dir la pseudo sortida ha tingut dos "leiv motiv" tota ella, un a estat la presencia casi constant del Moncau i l'altre el gel, gel en les mes variades formes, d'aquí el titul de Mura on the Rocks, tot i les incidències ha estat una caminada de mes de catorze quilometres, no obstant lo qual, queda pendent de repetir i completar.


diumenge, 14 de febrer de 2010

CAMINADA PER LA SERRALADA AMB LA ASSOCIACIO DE DONES "MONTSERRAT ROIG"

Avui, com estava previst i quan passaven uns minuts de les 09,00 i després de les fotos de grup, 24 agosarats expedicionaris i expedicionàries sense por ni al fred ni a les petites volves de neu que començaven a caure, ens hem repartit dins dels vehicles i em posat rumb a trobar la part mes alta del Coll de Montalegre, arribats dalt, hem deixat el cotxes davant el mur de La Conreria i un cop ben abrigats hem iniciat la caminada.
foto de grup abans de la sortida
Després de alguna divertida incidència per culpa de la fina capa de neu que feia de les pendents una mena de tobogans, i després també de anar esquivant com podíem la munió de ciclistes que trobàvem, hem arribat a La Coscollada, d'allí, ens hem apropat a Les Maleses, arrecerats entre els seus murs, han sortir a relluir els entrepans i altres delicatesen de les que hem donat bona compta amb gran presura possiblement pel fred que allí dalt feia.
petit mos dalt Les Maleses
Un cop enllestit el tema gastronòmic i sense perdre mes temps hem reiniciat la caminada dirigint les passes ara a trobar el filat que rodeja l'esvoranc de la pedrera de Piedras y Derivados S.A. d'aquí, anar a buscar la Font de l'Amigó, un pic visitada ja hem posat rumb a trobar els vehicles fent camí per la part solella de la serra, arribats al punt de partida ens hem acomiadat quan passaven pocs minuts d'un quart d'una.
parada a la Font de l'Amigó
Les dades tècniques de la caminada les trobareu a la ressenya del dia 04-02-10, ja que he estat el mateix recorregut.

Per veure les fotos del Gino, fes clik aqui

Per veure les fotos de l'Antonio, fes clik aqui

dijous, 11 de febrer de 2010

RUTA PREHISTORICA DE LA ROCA DEL VALLES EN VERSIO REDUIDA

Ahir per la tarda em va trucar el Salva per preguntar si avui sortíem.........quina pregunta i es clar que si. Quedem que buscaré una ruta a prop i adient al temps de que disposo entre setmana, com ell no ha fet la ruta prehistòrica de La Roca del Vallés i jo fa temps que no hi transito i endemés, he anat trobat els diferents elements que la composen poc a poc, penso que pot estar be ferla i mirar de pasar per tots i cada un d'ells avui.
Catalunya al cor i al roc
Quan falten uns deu minuts per les set pugem al seu vehicle i ens dirigim envers Vilanova del Vallés per la BV-5001, el creuem i poc després girem cap a l'esquerra per un camí on un cartell indica que porta al Bosc Ruscalleda i al barri de La Pineda, aparquem el cotxe i quan passen dos minuts d'un quart de vuit comencem a caminar pel Camí de Cal Sereno, d'entrada anem trepitjant asfalt, asfalt que ens acompanya fins que arribem a les envistes de la Granja de Sellecs i portem poc mes de quilometre i mig, a partir d'aquí es transforma en sender de terra, semble que les pluges d'aquest hivern, han
petit rierol producte d'un hivern plujós
fet que els torrents tornin a portar aigua, encara que sigui un petit regati, ja que travessen el camí innombrables filets del liquid element, molts d'ells gebrats encara degut a les baixes temperatures.
Quan portem poc mes de quatre quilometres, això si, en forta pujada, arribem al punt mes alt del sender, d'aquí surt el estret caminoi que en uns cent metres ens porta al Turó de Sellecs, amb les restes de lo que fou poblat de la tribu dels
Salva damunt les restes de una pared del poblat ibèric
laietans, fem la visita i un cop acabada tornem al sender i seguim la caminada ara a trobar el Turó de Mataró on es troba la torre de guaita de Sellecs, sota mateix de la torre i damunt una gran pedra que queda arrecerada, procedim al ritual del mos, jo portava un termo amb cafè i llet calent que la veritat ens cau d'allò mes be. Un cop enllestit el ritual, reiniciem la caminada, a partir d'aquí, apart de que ja es tot una suau davallada, trobem pals indicadors que fan casi impossible marrar el camí.
torre de guaita de Sellecs i al fons, el Matagalls nevat
Fets aproximadament uns sis quilometres i mig, arribem al Dolmen de Sellecs o Cabana del Moro, el fotografiem i continuem la caminada, quatre-cents metres mes i estem davant del Plat de Moli, roca amb una zona aplanada que semble es feia servir per moldre gra, una mica mes d'un quilometre i trobem la Pedra de els Creus, bloc granític amb innombrables incisions amb forma de creu que semble pertanyen a èpoques
detall de la Pedra de les Creus
diverses, seguim ruta i fets uns dos-cents metres, girem envers l'esquerra per agafar un sender que en pocs metres mes ens porta a trobar la Pedra de les Orenetes, immens conjunt de blocs de granit amb formes espectaculars i on amb bona voluntat, encara es podem apreciar restes de pintures rupestres de estils diversos a banda de algunes pintades de algun espècimen inclassificable dels segles XX i XXI.
pintures rupestres a la Pedra de les Orenetes
Desfem l'ultim tram i seguim les marques del PR fins que quan portem fets una mica mes de nou quilometres i mig arribem a un punt del sender on a banda i banda, surten corriols el de la dreta mena al Dolmen de Can Gol II i el de l'esquerra, a la Roca Foradada, roca de grans dimensions buidada per la ma de l'home semble que per donar-li usos funeraris, visitem ambdós monuments i seguim caminant a trobar les primeres cases de La Pineda, arribats, agafem el carrer de la Ruta Prehistòrica per
Salva davant la Roca Foradada de Can Gol
visitar el Dolmen de Can Gol I que es troba dintre la parcel·la de una de les cases del carrer. Aqui ja donem per acabada la caminada d'avui encara que ens falta arribar al vehicle cosa que fem pels carrers del barri, quan faltem tres minuts per les onze arribem, ens hi pugem i posem rumb a Martorelles on arribem a un quart i cinc de dotze, ens acomiadem fins diumenge, dutxa preparar el menjar, menjar i a treballar, un altre mati passat en contacte amb la natura i en bona companyia.




dimarts, 9 de febrer de 2010

A LES MALESES AMB L'ASSOCIACIÓ MONTSERRAT ROIG

Com ja va avançar l'Antonio en el seu bloc, el proper diumenge dia 14, "con permiso de las autoridades y si el tiempo no lo impide" tindrà lloc la caminada mensual que organitza l'Associació de Dones de Martorelles. Com es va comentar a la caminada de gener, la sortida serà com sempre de la Masia Carranca encara que aquest cop ens repartirem entre els vehicles disponibles i farem cap envers el turó de Montalegre on deixarem els vehicles i iniciarem la caminada a Les Maleses resseguint algun tram del recorregut del GR-92. Un cop descansats i fet el preceptiu mos, iniciarem la tornada fins al cotxes i ja tornarem a Martorelles.
Es una sortida d'aquelles on si el dia acompanya i es tenen binocles, s'en pot fer força us.



Hora de sortida, 09,00 davant la Masia Carranca
La sortida no presenta cap mena de dificultat i es apta per a tothom.
Es recomana portat calçat adient i aigua per veure.
Com sempre, les sortides son obertes a tothom, encara que els menors han d'anar acompanyats.
Respectem el medi ambient.

dijous, 4 de febrer de 2010

CARENEJANT PER LA SERRA DE MARINA, DE LA CONRERIA A LES MALESES

Avui com ja vaig comentar dilluns, teníem al cap el Salva i jo recórrer la ruta que farem el 14 amb l'Associació de Dones de Martorelles, ahir per la tarda em truca el Jose i quedem que s'incorpora a la sortida, així, quan son les set del mati, pugem els tres al cotxe del Jose i ens dirigim per la B-500 al Coll de Montalegre on deixem el vehicle davant mateix de l'edifici de la Conreria i comencem la caminada quan passen dos minuts de les set i deu.
el maresme (Premia) vist de la carena de la Serra de Marina
Agafem el sender que frega les parets de les instal·lacions encara en plena foscor per lo que decidim anar ara pel sender i deixar els corriols per la tornada, tot just hem deixat enrere el Turó de Fra Rafel, ens endinsem per un caminoi que per la dreta va a trobar la carena de la Muntanya de l'Amigó, per on ja farem camí fins arribar a la Coscollada no sense abans passar pel Coll de Fra Rafel i pel Coll de la Jeia d'en Pujol, les vistes sobre el Barcelonès i el Maresme son esplèndides inclús en la foscor, o potser per això.
el Barcelonès vist de La Coscollada
Arribem a la Coscollada en tres quarts d'hora escassos i havent fet encara no tres quilometres, per lo que decidim allargar la caminada arribant-nos al poblat ibèric de Les Maleses, dit i fet, recorrem els poc mes de set-cens metres que separant la torre de guaita i el poblat, arribats que hi som ens dediquem a omplir-nos els ulls amb l'espectacle que ens obsequia la natura, tot un mar de núvols baixos d'on sobresurten els pics mes emblemàtics, fins i tot el Turó de Montcada es veu bonic,
el Vallés i part del Barcelonès amb el turó de Montcada en primer pla
després d'omplir-nos els ulls decidim omplir quelcom mes, encara que a peu dret ja que tot esta amarat d'aigua per efecte de la rosada de la nit. Reiniciem la caminada i veient que anem be de temps decidim allargar-la una mica per la qual cosa en lloc de tornar a la Coscollada seguim pel viarany que va a sortir al filat que com a mida de precaució, rodeja les canteres de Piedras y Derivados S.A. girem envers l'esquerra i anem a sortir al Camí de la Carrerada, si agafesim aquest envers
Font de l'Amigó
l'esquerra aniríem a sortir al camí carener a tocar de La Coscollada, però decidim agafar el corriol que en forta pendent baixa a trobar la Font de l'Amigó.
Visitada la font seguim la caminada per corriols, caminois i senders que transcorrent per la part solella de la serra de Marina, en suau però continuada ascensió ens anem apropant al punt de partida on arribem quan son dos quarts i deu d'onze, com encara tenim una mica de temps, dic de apropar-nos a la Font de les Monges ja que no la tinc georeferenciada, així ho fem ens hi arribem i un cop mes
Font de les Monges
constato la deixadesa i abandó en que esta aquest lloc que va estar lloc de referencia per a la gent d'aquestes contrades. Feta la visita tornem a on aquest mati hem deixat el vehicle, ens hi pugem i cap a Martorelles, ens acomiadem, arribo a casa dutxa preparar el dinar, dinar i a treballar.

dilluns, 1 de febrer de 2010

CASTANYER GROS D'EN CUC, L'ARBRE MES GRUIXUT

Dilluns, ahir a ultima hora varem creuar trucades amb el Jose i el Salva, el Jose va dir que per Santa Perpetua plovisquejava i que potser millor deixar-ho corre, en canvi el Salva va dir que com tenia que aixecar-se aviat de totes maneres dons que si a les set no plovia sortíem.
Així dons quant faltaven 10 minuts per les set ens trobem, i amb el seu cotxe ens dirigim envers Cànoves i Samalús, arribem al poble i agafem el Camí de Vallforners, arribats a la zona d'aparcament que es troba uns 700 metres per sota l'embassament, deixem el vehicle i quan son tres quarts de vuit, iniciem la caminada anant a trobar la pared de l'embassament, aquest no esta gaire ple
embassament de Vallforners
però el lloc no deixa de tenir el seu encant, pel Camí de Vallforners anem resseguint l'embassament per la dreta fins que quant portem un parell de quilometres arribem a un punt on per la dreta del sender en surt un altre que va resseguint el Torrent de la Baga d'en Cuc i que de agafar-lo, ens portaria al Castanyer Gros en relativament poc temps, mes no es aquesta la idea que porto, així que ens hi endinsem uns pocs metres per trobar un petit salt d'aigua que fa el torrent i que segons he vist per Internet es troba
petit salt d'aigua al sot de la Baga d'en cuc
per aquí, hi arribem, prenc unes imatges i desfem el tros de sender fins sortir altre cop al Camí de Vallforners; continuem per aquest acompanyats a partir d'ara per la rumor que fa l'aigua mentre es obre pas entre les pedres de la llera.
Fets casi uns quatre quilometres ens trobem en un bifurcació de camins, seguim pel de la dreta que en aproximadament un quilometre ens porta davant la porta d'entrada de la
casa de Vallforners
casa de Vallforners, casa pairal de grans dimensions i que semble estar en proces de restauració, ens apropem a la Miranda de Vallfornes pensant que la visió de la vall seria mes amplia, tornem envers la casa i agafem un sender que en principi semble anar paral·lel del que hem portar per arribar, el sender de seguida es transforma en un estret corriol que es va obrint pas pel mig de l'obaga de la Carena de Mas Déu, i que en forta pendent ens porta a sortir davant les ruïnes del Mas Déu a 943 metres
per l'obaga de Mas Déu
d'altitud, punt mes alt de la caminada. Sort que portava la ruta a la PDA, entre que el corriol es perdedor i la fina capa de neu que enfarina tot no es difícil extraviar el camí, d'aquí ja seguim per un sender ample i solejat que ens va portant a trobar La Casa del Bosc quan portem uns nou quilometres fets; la casa es un establiment de turisme rural, encara que com ja estem acostumats, els dilluns no obren, i ens venia de gust quelcom que ens dones calentor, seguim caminat i en uns cinc-cents metres mes, arribem al corriol que baixa al Castanyer Gros d'en Cuc.
Castanyer Gros d'en Cuc, l'arbre mes gruixut
Castanyer (Castanea sativa) mil·lenari de 15 metres d'alçària, 17,5 de capçada i 11,7 de volt de canó. A l'interior del seu tronc hi ha una cavitat tan gran que ha estat usada com a cabana; esta declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya des de l'any 1988, després de fotografiar-lo per totes bandes i d'entrar dintre, tornem al camí i seguim per aquest, que després d'un pronunciat revol i de creuar el Sot de la Baga d'en Cuc, el va resseguint, passem per un font de la que no sabem el nom, ara anem altre cop acompanyats per l'alegre cantarella de l'aigua en el seu camí a trobar la Riera de Vallforners, quant portem fets uns deu quilometres i mig i en una bifurcació, agafem el sender de l'esquerra per on anem caminat sense desnivells apreciables i que en un quilometre i mig mes o menys ens porta a trobar Can Cuc de la Muntanya altre gran casa pairal també en proces de restauració, per
Can Cuc de la Muntanya
les traces, semble que per dedicar-la a algun tipus d'activitat relacionada amb la restauració, si se'm permet la redundància.
Seguim endavant uns tres-cents metres mes i passem per la Font de la Moixera, ens refresquem i seguim camí arribant a la zona d'aparcament de Can Quintana a tocar de Sant Salvador de Terrades dalt del turo de Sant Salvador quant portem fets uns tretze quilometres.
Sant Salvador de Terrades
L'ermita de Sant Salvador de Terrades del municipi de Cànoves (Vallès Oriental), al N del terme, es esmentada ja el 1226; el 1930 fou substituït l'antic edifici per un de neogòtic, obra de l'arquitecte Pericas.
Aprofitem que el lloc es agradable, que dona el sol de ple i que podem seure en l'escalinata de l'ermita per fer un mos amb el pensament de un cop acabem, acostar-nos a Can Quintana a prendre quelcom calent, però altre cop ens trobem que esta tancant, així que reiniciem la caminada desfent el camí portat fins arribar a Can Cuc, arribats aquí agafem un sender que va davallant i que en un quilometre i mig ens porta a l'embassament de Vallforners, d'aquí ja anem a buscar la zona
petit pont a la Riera de Vallforners a tocar del parking
d'aparcament on arribem no sense abans fer unes ultimes fotografies a la riera i a un petit pont amb barana de fusta que es troba a prop. Pugem al vehicle i ja ens dirigim envers Martorelles on arribem sobre les 15 hores, ens acomiadem fins dijous que si el temps no ho impedeix farem una sortida exploratòria de cara a la caminada del mes de febrer amb l'Associació de Dones de Martorelles