dilluns, 29 de novembre de 2010

RETROBAMENT AMB LA MOLA DE SANT LLORENÇ DEL MUNT

Lloc de trobada: Av. Piera, davant Can Carranca
Lloc inici caminada: Coll d'Estenalles, Carretera de Terrassa a Talamanca
Hora d'inici caminada: 09:02:20
Hora d'arribada: 17:05:30
Duració: 08:03:10
Alçada punt de sortida: 811 m
Alçada mínima assolida: 768 m
Alçada màxima assolida: 1056 m
Desnivell màxim: 288 m
Guany: 245 m
Ascensió acumulada: 1143 m
Descens acumulat: 1105 m
Distancia recorreguda: 15.280 Km
Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)
Cova Simanya, detall
Dilluns passat varem ajornar per avui la pujada a La Mola degut a que el Francesc de Granollers no podia caminar amb nosaltres, encara que per problemes de salut avui tampoc podia venir decidim tirar endavant. El Jose tampoc por vindre per un compromís social, malgrat tot en serem tres ja que avui ens acompanyara el Julio, un dels assidus a les caminades mensuals. Ens emplacem per avui a les vuit davant la masia, quan arriba el Salva ens pugem al cotxe i ja ens dirigim a trobar la AP-7 per on ens dirigim envers Terrassa, aquí ja agafem la carretera de Terrassa a Talamanca fins que arribats al Coll d'estenalles aparquem el vehicle.
camí del Coll d'Eres, al fons el Montcau
Donem inici a la caminada quan passen dos minuts de les nou i per la pista que surt del costat de la Caseta de la Mata anem a trobar en primer lloc el Coll d'Estella on descartem la pujada al Montcau i seguim per la pista, arribem al Coll d'Eres fets una mica mes de quilometre i mig, aquí ens desviem i pel corriol que ressegueix la Canal del Llort davallem per visitar el conjunt de coves properes a la Cova Simanya, la primera que visitem es la Simanya Petita i després la del Triangle, de fet poc a veure, ara ja arribem davant la Cova Simanya, aquí si que ens aturem una bona estona, ens hi endinsem fins que l'alçada del sostre es ho permet encara que en algun tram tinguem que caminar mig ajupits.
explorant la Simanya
Acabada la visita sortim al corriol i davallem uns metres mes per arribar-nos a la Cova de l'Àngel, la cova esta uns metres per damunt del sender, el Salva grimpa i comenta que la poca fondària d'aquesta fa que no valgui la pena la visita, aixi dons ja iniciem el retorn al Coll d'Eres desfent el camí fet encara que ara la forta pendent es fa feixuga de pujar, arribats al coll decidim fer un rapit mos, de fet es tant rapit que se'm passa per alt treure el termo amb el cafè amb llet calentet, i aixo que la temperatura es baixa.
Tomba visigoda del Coll d'Eres
Reiniciem la caminada encara que fets uns pocs metres i davant un corriol que surt per l'esquerra comento que segurament ens pot portar a visitar les sepultures del Coll d'Eres, ens hi apropem i lo que trobem es una sepultura tipus caixa rectangular feta amb lloses de pedra i alguna pedra de les que feien de cobertura, per alguna troballa feta a l'interior semble que es de època visigoda, tornem al sender i ja no parem fins que ens trobem davant del Roure del Palau al que rendim complida visita, seguim endavant fins que fets un pic mes de quatre quilometres i mig som al Collet dels Tres Termes.
Font Flàvia
Aquí ens desviem del sender pel corriol que per l'esquerra ens conduirà a visitar la Font Flàvia, arribem davant la font, trèiem el tap per veure de les seues fresques aigües i fer les fotos de rigor, la tornem a tapar i seguim ruta ara donant la volta a l'espero rocós que amaga sota seu Els Òbits on arribem fets uns cinc quilometres i mig. Els Òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa.
Els Obits
Un cop visitat el lloc i tastat l'aigua de la Font dels Òbits seguim a trobar altre cop el sender que transcorre per la carena del Pagès per on seguim en direcció al Morral del Drac on arribem fets uns set quilometres, mentre ens parem per fet les fotos obligades em ve al cap la petita espina que porto clavada fa tems, espina que no es altre que no haver trobat la cova de Santa Agnès en les dues ocasions que ho mig intentat, els hi comento i ràpidament diuen que es qüestió de intentar-ho, aixo dons ens endinsem en la Canal de Santa Agnès vorejant per la dreta l'espero del Morral del Drac.
ermita/convent de Santa Agnès
Mentre anem baixat vaig pensant amb la tornada.......la pendent es molt forta, fets uns tres-cents metres que ens semblen molts mes, ens trobem un pal indicador, ara m'adono que aquí es on les anteriors ocasions havia marrat el camí, girava envers la dreta quan a de ser lo contrari, ara si, ara arribem davant l'entrada de les restes de l'ermita "troglodita" de Santa Agnès, la simple vista del lloc em fa pensar en els motius de que algú pogués decidir aprofitar la contrada per fer-hi una ermita o petit convent com semble haver estat, el lloc es del mes interessats del parc, semble que acollia un convent de "dones penedides" aixo si, penedides potser, tontes no. Les vistes son esplèndides, el lloc es de bon defensar i un cop feta visita detallada ens trobem amb un sistema de piques per recollir l'aigua que no te res a envejar a banys àrabs o romans.
sistema de recollida i emmagatzematge d'aigua a Santa Agnès
Ara es qüestió de pujar tot el tram que hem fet de baixada fins sortir altre cop a tocar del Morral del Drac, seguim ruta envers La Mola, ens aturem a fotografiar la Balma de la Llosa i ja fem els últims cinc-cents metres que ens manquen per arribar dalt el cim, tot el mati ens ha acompanyat la boira, però arribats aquí dalt es on es fa mes palesa la seva presencia, com hem emprat mes estona de la prevista en les visites i en veient que ja son les dues de la tarda, decidim entrar al restaurant i demanar quelcom per dinar.
arribant dalt de La Mola
Un bon plat de mongetes, un parell d'ous ferrats i un porro de priorat fan que ens oblidem de les feixugues pujades i del fred exterior, bon punt omplert el pap i reconfortats decidim iniciar la tornada, al sortir del restaurant ens adonem que no hem deixat constància gràfica del pantagruèlic àpat, creim poc oportú repetir-lo altre cop, aixo dons ens fem una foto de grup asseguts a les escales del monestir i ja si que iniciem la davallada envers el Coll d'Estenalles.
foto de grup en havent dinat
Com ja hem fet totes les parades previstes a l'anada, ara posem la directa i nomes parem un parell de cops per prendre alguna panoràmica ja que la boira es va trencat a estones, arribats al Coll d'Eres parem un moment per alleugerar el pes de les motxilles, ja que en previsió de lo que pogués passar i encara que teníem previst dinar dalt, alguns queviures per menjar dúiem, cauen uns plàtans i uns dàtils i un glop de cafè amb llet calentet, tornem al sender i arribem al Coll d'Estenalles quan passen cinc minuts de els cinc.
Serra de l'Obac i Montserrat al fons
Pugem al vehicle i enfilem envers Terrassa, d'aquí anem a cercar la AP-7 per on ens dirigim cap a Martorelles, arribats aquí baixem el Julio i jo, el Salva s'acomiada per una temporada ja que a ell caminar sota el fred no es quelcom que el complagui massa, aixi dons possiblement fins a últims de febrer no torni a caminar al nostre costat. Ha estat una retrobada agradable amb el massis de Sant Llorenç, hem visitat els llocs ja coneguts i hem "descobert" llocs nous com la sepultura del Coll d'Eres o les restes del convent de Santa Agnès.

dilluns, 22 de novembre de 2010

TONA-SANT CUGAT DE GAVADONS-TONA

Lloc de trobada: Carretera de Ribes, Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Tona, a tocar del jaciment iberoromà del Camp de les Lloses
Hora d'inici caminada: 07:37:45
Hora d'arribada: 17:13:26
Duració: 09:35:41
Alçada punt de sortida: 610 m
Alçada mínima assolida: 609 m
Alçada màxima assolida: 1024 m
Desnivell màxim: 415 m
Guany: 413 m
Ascensió acumulada: 588 m
Descens acumulat: 566 m
Distancia recorreguda: 21.730 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)

Per avui teníem previst pujar a La Mola de Sant Llorenç, ja que el Francesc de Granollers havia mostrat el seu interes en pujar tant a La Mola com al Turo de l'Home, ahir truca dient que un compromís d'última hora li fa del tot impossible sortir avui, decideixo ajornar la pujada per un altre dia i ficant ma al calaix de les rutes en trec una que partint de Tona s'arriba a l'ermita de Sant Cugat de Gavadons a Collsuspina, d'aquí torna a Tona no sense passar a tocar de edificis i lloc d'interès durant el recorregut.
instalacions esportives de Tona
A les set ens trobem amb el Jose de Santa Perpetua davant de Can Carranca, pujo al cotxe i ja enfilem envers Hostalets de Balenyà, recollim al Salva i ja posem rumb envers Tona, arribem i aparquem el vehicle a tocar del jaciment del Camp de les Lloses, pràcticament sota el turo del Castell, agafem pel carrer de la Germana Victòria que ens mena al carrer Jaume Balmes davant mateix de les instal·lacions esportives de Tona, per la dreta d'aquestes deixem el casc urbà i ja ens endinsem en el tipic paisatge d'aquesta part de la plana de Vic, turons de margues grises erosionats pels elements.
típic turo de margues grises als rodals de Tona
Fets una mica mes de dos quilometres arribem davant de Vilageliu gran mas i al seu costat l'església de Sant Miquel de Vilageliu, ens aturem per fer complida visita del lloc encara mig en la foscor tant per l'hora com pels bancs de boires baixes que van i venen, al costat del mas es troba una alzina de dimensions mes que considerables. En la sortida del proppassat dia 10 varem estar a uns quatre-cents metres del lloc malgrat que el anar amb el temps just va fer que ajornéssim la visita per mes endavant.
Sant Miquel de Vilageliu
Sant Miquel de Vilageliu. Es una església romànica situada al costat de la masia de Vilageliu a 500 m del nucli urbà de Tona a la comarca d'Osona.
És esmentada a l'any 958 com situada in Villa Gerile, ja que depenia dels senyors de Rocafort que també eren senyors de Vilageriu.
L'església del segle X va ser reedificada en el segle XII i reformada en el XVIII, encara que sense grans modificacions.
Consta d'una sola nau, dividida en tres trams amb arcs torals, les columnes són semicilíndriques i amb volta de secció rectangular, l'absis semicircular té volta de canó a l'exterior, només l'absis té decoració d'arcuacions llombardes sense lesenes i dues finestres. En el mur sud hi ha la porta d'entrada amb arc de mig punt, té un petit campanar de cadireta d'un sol forat, col·locat en la part oest de l'església.
mas de Vilageliu
A tocar de la casa un pal indicador ens diu que en uns cinc-cents metres es troben les restes d'un aqüeducte roma, malgrat cercar-lo no ens en sortim, aixi que seguim la nostra ruta, fets uns tres quilometres i mig ens trobem una font, l'aportació d'aigua a la font es a traves de manegues de polietilè lo que ens fa pensar que mes amunt trobarem quelcom mes, aixi es uns metres mes amunt trobem la veritable Font de Güells, amb gran caudal de liquid element encara que surt per sota del nivell del bassal d'aigua que es forma.
Font de Güells
Un quilometre mes endavant arribem a la Font de l'Abeurada, racó amb font,malgrat que esta seca, amb un banc i una taula de pedra, uns metres mes i ens trobem en un punt del camí on podem optar per arribar-nos al Roc Gros o agafar un trencall que estalvia la volta, com ja hi varem estar el dia 10, escollim la segona opció i agafem l'estret corriol que en uns pocs metres ens porta a sortir a la N-141c a tocar del Coll de la Pollosa, aquí, veient que casi son les deu i que semble que el sol vulgui trencar les boires, decidim fer el mos del mati.
bona part del mati la boira ens ha donat acollida
Re-emprenem la caminada sempre seguin els indicadors que porten a Collsuspina on arribem quan portem una mica mes de vuit quilometres, ens prenem un temps per visitar el nucli antic, el Carrer Major amb les seves cases dels segles XVI i XVII, la Plaça Major, l'església parroquial de la Mare de Déu dels Socors, un tram de l'antic Camí Ral.
Collsuspina
El poble és de creació moderna dins del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina. Aquest edifici va ser aixecat al 1550 just a la partió dels termes de Tona i Balenyà i dins el terme de Balenyà. Al voltant de Can Xarina es van aixecar algunes cases més al llarg del segle XVI i per al seu servei religiós entre l'any 1592 i el 1600 es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial, ampliada només amb una façana nova, un campanar i capelles laterals a partir del 1880.El petit nucli de Collsuspina va mantenir-se amb unes deu o dotze famílies tot el segle XVII. Consta que es feien cases noves entre el 1648 i el 1680, algunes d'aquestes ja a la part de Tona. Veïna de Can Xarina, al 1680 es va aixecar una altra gran casa que també va ser hostal durant un parell de segles.
Collsuspina, Plaça Major i església de Santa Maria dels Socors

Creuem tot el poble, travessem la N-141c i seguint les indicacions que porten a Sant Cugat de Gavadons passem a tocar del barri de Les Casetes, el mas de l'Oller, el mas Nualard, el mas Bellver i ja quan portem una mica mes de onze quilometres i mig arribem a Sant Cugat de Gavanons punt mes alt del recorregut, aquí ens aturem pe visitar l'església, el seu petit cementiri i albirar les vistes que es divisen des de el mirador que allí es troba. El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals, és una visita obligada.
Sant Cugat de Gavadons
Sant Cugat de Gavadons. L'església de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades.
Al segle XIX s'hi feren novament obres. El campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir.
Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.
Mirador de sant Cugat de Gavadons, al fons el massis del Montseny
Feta la visita anem a trobar el Camí de Fontanelles, just davant mateix d'on surt el Camí de Can Regàs, ens hi endinsem ja que aquí es troba una de les fites de la caminada, arribats davant la casa ens desviem envers la dreta i ja som davant de la Font del Regàs, la font esta considerada el naixement del riu Congost i per extensió, del Besos, es dona la curiositat que estem en un vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besos. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, per a més endavant esdevenir el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l’Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besòs, quan és infant, es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l’Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat.
Font del Regàs, naixement del riu Congost
Ara ja es impossible mantenir continguda la vena aventurera del Jose i ja deixem de banda la ruta que jo portava i ens posem en mans del seu sentit de l'orientació, per camins, corriols, algun tros de pista asfaltada de la urbanització Fontanelles i en alguns trams per mig del bosc o deixant-nos caure pels vessants d'algun turo de marga gris ens anem apropant altre cop a Tona, quan portem uns setze quilometres i ja son les tres, decidim parar a fer el segon mos del dia. Enllestit el tema seguim la davallada, ara el paisatge que ens trobem esta abastament humanitzat, ens trobem una munió de masos i granges totes elles en ple rendiment.
ja tenim a tocar el Pla del Castell
Quan portem uns vint quilometres ja som als peus del serrat del Castell de Tona i tenim per davant la pujada dalt el Pla del Castell, pujada que a aquestes altures ja s'hem fa costa amunt, malgrat tot i amb tranquil·litat anem pujant fins que som dalt, la veritat es que el lloc em sorprèn per la seva amplària, la vegetació amb petites clapes de bosc, lo primer que ens trobem es l'església de Sant Andreu i a l'altre extrem del pla, la torre de l'antic castell.
Sant Andreu del Castell

Sant Andreu del Castell. Església romànica d'una sola nau acabada en absis semicircular, dues capelles laterals i campanar. L'estructura està formada per murs de pedra amb ornamentació d'arcuacions llombardes cegues entre lesenes, i finestres petites espitllerades, la coberta és amb volta de canó de pedra amb coberta de lloses. L'ultima restauració es feu l'any 1989 arran de la celebració del 1100 aniversari de la seva consagració i està en bon estat de conservació. Es pot veure el procés de transformació que ha sofert des de la seva construcció al preromànic i fins al barroc. Decoració exterior amb arcuacions llombardes. Capella nord amb volta de canó apuntada del segle XIV, capella gòtica al la banda sud del segle XV amb volta de creueria i decoració escultòrica de les quatre mènsules que suporten l'arc de mig punt. Es troba a l'extrem est del pla del Castell de Tona. aixecada al segle XI. sobre fonaments d'una antiga església del 889, el campanar és barroc. Actualment sense cap edificació als voltants encara que en temps passat semble que l'entorn estava urbanitzat.
Sant Andreu del Castell
Torre dels Moros o Torre del Castell. Es troba a l'extrem NE del pla del Castell de Tona i a uns 200 m. al nord de l'església de Sant Andreu, es datada als Segles IX-X, construcció aïllada de planta quadrada amb murs de pedra de la mateixa zona lligades amb morter de calç amb la tècnica de l'encofrat. La coberta és amb volta de canó. Restaurada l'any 2003. Té un gran interès arquitectònic perquè és un bon exemple de construcció per encofrat.
Torre del castell de Tona

Vist el lloc iniciem la baixada, arribats davant l'església de Santa Maria del Barri mes coneguda com ermita de Lurdes, entrem dintre el barri enjardinat que l'envolta, tenim la sort que trobem les portes obertes i poden visitar-la també per dintre.
Santa Maria del Barri o ermita de Lurdes

Ermita de Lurdes. Es troba al peu sud del turó del castell, documentada al 1.011 amb el nom de Santa Maria de Tona. Ha sofert nombroses modificacions, la més important després del terratrèmol de 1425. La restauració i ampliació es va fer els anys 1570-79. Situada en una zona urbana d'orígen medieval amb la casa de Riambau adossada a la paret sud, zona enjardinada a la seva part frontal. Consta de planta de tres naus separades per arcs formers, columnes i nervacions, absis romànic semicircular i campanar també romànic de quatre pisos de planta quadrada. L'ultima restauració data de començament dels anys 90 del segle XX amb una consolidació del campanar i obertura de les finestres romàniques d'aquest i la neteja de l'absis lliurant-lo de l'escenificació de la cova de Lurdes. L'aspecte actual és excel·lent, destaca el conjunt de columnes i claus de volta esculpides del seu interior que fan del conjunt una petita catedral gòtica d'estil tardà. Curiosa estel·la zoomòrfica inclosa en un pilar exterior de l'absis.


interior de l'església de Santa Maria del Barri

Aquí donem per acabada la sortida d'avui, ara ja es tracta de anar a trobar el lloc on aquest mati hem deixat el vehicle, ens hi encabim i posem rumb envers Hostalets on deixem al Salva, tornem a l'Autovia i ja enfilem a trobar Martorelles on ens acomiadem amb el Jose no sense abans quedar per una propera.



dilluns, 15 de novembre de 2010

CENTELLES, ARQUITECTURA I CULTURA DE L'AIGUA

Lloc de trobada: Centelles, a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines
Lloc inici caminada: Centelles, a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines
Hora d'inici caminada: 07:31:11
Hora d'arribada: 16:37:04
Duració: 09:05:53
Alçada punt de sortida: 474 m
Alçada mínima assolida: 448 m
Alçada màxima assolida: 733 m
Desnivell màxim: 285 m
Guany: 258 m
Ascensió acumulada: 536 m
Descens acumulat: 502 m
Distancia recorreguda: 20.680 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)

Havíem quedat amb el Francesc de Granollers de preparar alguna sortida per avui, en principi s'havia dit de anar a Santa Fe del Montseny per gaudir dels colors de la tardor i mirar de pujar a Les Agudes i al Turo de l'Home, mes com els homes del temps auguraven pluges per avui, decidim fer una mes propera i on les inclemències si n'hi han, es facin de millor portar, per aixo i fent cas de algun comentari del Salva, dic de apropar-nos a Centelles i fer la ruta dels Molins encara que amb alguna variant per ferla mes llarga.
homenatge a Ildefons Cerdà
El Salva m'havia comentat que si anàvem per les seves terres que el truques que potser s'agregava, ahir el truco i quedem que com hem quedat amb el Francesc a dos quarts de vuit a l'entrada de Centelles, deu minuts abans el passaré a recollir a casa seva, amb tot aixo quan manquen uns minuts per dos quarts, ens trobem tots a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines on he situat el principi i fi de la caminada. Com encara es fosc tant per l'hora com pels núvols i boires baixes deixem les fotos a a capella per la tornada.
església parroquial de santa Coloma de Centelles
Per la Av, d'Ildefons Cerdà fill il·lustre de la Vila, donem inici a la caminada anant a trobar el nucli històric de la vila, arribem a la Plaça Major fotografiem l'església parroquial de Santa Coloma, el Portal Nou, la capella de Jesús, el Palau Comtal, la Capella de la Mare de Deu dels Socors, les escales del Serrat i els safareig, d'aquí pel carrer de l'Industria anem a trobar la C-1413b, la creuem i passem a tocar de Ca la Manescala i Can Manel i ja poc a poc ens anem enfilant per les Costes de Centelles per on anem fent via per corriols i per pistes fins que fets una mica menys de quatre quilometres arribem a La Rovira de Baix, explotació ramadera, ara ens tornem a enfilar per les costes fins que mancant uns dos-cents metres pels sis quilometres sortim al Pujol.
Portal Nou
Ara sortim a la C-1413b que tenim que creuar altre cop, no obstant el Francesc diu que en el mapa de l'Alpina per aquí a tocar marca una font, aixo per nosaltres sempre es un repte aixi que ens dediquem a trobar-la i la trobem encara que no treu aigua, ara si que creuem la carretera i en pocs metres som davant de La Serra de Santa Anna, masia que com a cosa destacable, damunt la porta de la casa te una capelleta amb una imatge que suposo es de la santa que li dona nom, passada la casa cerquem un lloc adient per parar a fer el primer mos del mati, mentre ho fem comentem que es fa estrany el tràfec de camions i que a partir d'aquí la pista estigui asfaltada.
la Serra de Santa Anna
Fet el mos reiniciem la caminada per la pista, quan portem uns vuit quilometres i arribats davant de la Teuleria del Cerdà, divisem a la nostra dreta un nuvol de gavines, ara ens expliquem l'asfaltat, el tràfec de camions......., en lo que abans eren Els Sots del Presseguer, ara es troben les instal·lacions de un abocador, seguim ruta i quan portem una mica mes de vuit quilometres i mig, arribem davant de la casa del Cerdà de la Garga.
el Cerdà de la Garga
El Cerdà de la Garga és el mas més important del Pla de la Garga, que és un replà d'erosió a la capçalera del Congost, que oscil·la entre els 640 i els 800 metres d'altitud sobre el nivell del mar i constituït pels material calcaris dels Cingles de Bertí. La masia és un edifici de tres cossos amb carener perpendicular a la façana, orientada a migjorn, com és típic en aquest tipus de construccions del nostre país. La porta principal d'accés és adovellada i tota ella està closa per un barri. La casa també disposa d'una petita capelleta, com ho demostra el campanar d'espadanya del que disposa, que és on es traslladà el culte de la propera Santa Magdalena de Vilarestau, que a mitjans del segle XIX ja estava enrunada. Tot i aixo, el fet que el Cerdà de la Garga sigui sobrada-ment conegut es deu al fet que fos la casa natal de l'Ildefons Cerdà.
Ildefons Cerdà i Sunyer, que morí a la vil·la càntabra de Caldas de Besaya el 21 d'agost de 1876, havia nascut a la casa pairal dels Cerdà situada al Pla de la Garga, a la banda nord-est dels Cingles de Bertí, el dia 23 de desembre de 1815. Aquest mas, és una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, una família que té arrels documentades a la Plana de Vic des del 1440.
Cerdà de la Garga, placa en record d'Ildefons Cerdà
Feta complida visita del lloc seguim el nostre camí que ens ha de portar a trobar les restes de l'església de Santa Magdalena de Vilarestau que es trobem enlairades dalt un petit turo i mig colgades per la vegetació, ara seguim uns metres la línia d'alta tensió que hi passa a tocar fins que sortim al Camí del Cerdà, girem envers la dreta i fets uns dos-cents metres arribem a on per les dades que tenim es te que trobar una font, segons uns, la font del Bofi, segons altres la Font de l'Ollic per la proximitat a la casa, trobem unes cavitats amb surgències d'aigua i una petita bassa que donem per suposat que es tracta de la font.
Font del Bofi
Seguim endavant, passem a tocar de la casa de l'Ollic on destaca l'escut heràldic que es troba damunt de la porta, anem resseguint la Riera Blanca en el seu camí a trobar el Torrent de la Llavina, la riera es va engorjant i creant paisatges de pètria bellesa, quan som a tocar del Castellar, agafem un corriol que va davallant a trobar la llera de la riera que aquí te un desnivell de mes de trenta metres, arribem al Salt del Purgatori que malgrat no portar aigua impressiona nomes imaginar-lo curull d'aigua, resseguint la llera, arribem a la Font Grossa.
Salt del Purgatori
Font Grossa. surgència natural abundosa en aigua, condicionada des d'antic amb unes piques de pedra. L'any 2005 es van descobrir un empedrat (empedrat que ara es troba en fase de reconstrucció) i dos espais per fer foc, estructures que fan pensar en un punt de tractament de la llana per part dels paraires, un dels gremis mes rellevants de Santa Coloma de Centelles amb mes de 30 famílies treballant-hi a mitjans segle XVI.
Els molins drapers i els espais per al tractament de la llana expliquen la menció del "camí draper" que comunicava els masos de les Canes, Rosell i Llavina amb la vila de Santa Coloma.
Font Grossa
Visitat el lloc tornem al sender fent us de l'empedrat en fase de reconstrucció, passem a tocar de can Pere d'Ollic, arribats al costat del Polígon Industrial de la Gavarra, ens adonem que em deixat enrere el camí que porta al Moli de la Llavina, aixi dons cerquem un camí alternatiu, trobem un corriol que baixa al Torrent de la Llavina, el creuem per unes pedres i anem a espetegar davant una zona habilitada amb bancs i taules d'obra, decidim que es bon lloc per fer el segon mos, malgrat aixo diem de deixar-ho per quan tornem de la visita al Moli de la Llavina.
el Moli de la Llavina vist de l'altre riba del torrent
Fem els pocs metres que ens separant del moli, després de la Font Grossa i el Cerdà de la Garga es potser un dels llocs que mes paguen la pena de visitar, aquí la càmera treu fum de tanta foto, lògicament al ser dilluns ens tenim que conformar en visitar-ho per fora, semble que els caps de setmana es fan visites guiades amb menú-degustació dels seus productes.
Moli de la Llavina
Moli de la Llavina. Es un dels molins medievals mes ben conservats de la comarca d'Osona i de Catalunya. Els dos molins, un de draper i un de fariner, articulen el conjunt d'edificacions i les infraestructures hidràuliques, que inclouen la totalitat del moli fariner (edificis, basses, mecanismes) i la bassa del moli draper. El Mas es documentat al segle XI i es considera que els Llavina se'n van fer càrrec cap al 1400. Actualment el moli es pot visitar i s'hi poden degustar formatges artesanals, prèvia cita.
taules i bancs al costat del Torrent de la Llavina
Feta la visita tornem a la zona de pícnic on ens entaulem per donar bona compta dels queviures que han sobreviscut al mos del mati. apaivagat el cuc de la gana i havent descansat una mica reiniciem la caminada dirigit nos a trobar el Mas Rossell, de camí al mas trobem les fonts del Llobato i la del Rossell, aquesta ultima del tipus mina i que roman tancada per una porta de ferro, es troba a tocar del Mas Rossell, mas on arribem quan portem fets uns catorze quilometres i mig.
Font del Llobato
El Rossell. situat al sud-est del terme, apareix esmentat en el testament de la comtessa Engúncia d'Osona al any 1038 i des de llavors va apareixent regularment en la documentació medieval i moderna de Centelles. El nom de la casa prove de les terres argiloses acumulades a la part baixa del Torrent de la Llavina. la casa ens mostra l’evolució dels masos-torre del segle XII, fins a les grans masies del segle XVIII. Destaca una gran torre de planta quadrada que va ser construïda amb finalitat de defensa i articula tot el conjunt.
El Moli del Rossell del que avui en dia en queden unes poques restes en peus i que es troba a tocar del Congost feia servir l'aigua del riu desviada per una resclosa i conduïda a una bassa de grans dimensions de la que no queden restes.
el Rossell
Ara agafem el Camí de Centelles en direcció Aiguafreda i que va paral·lel a la via fèrria, a l'alçada del Mas de les Canes ens endinsem en un corriol que va a sortir a la via del tren, el corriol no te continuïtat a l'altre banda, aixi que pel mig del bosc anem a sortir al costat de la Font de Sant Marc a tocar del Mas de les Canes, visitada la font ja ens apropem a la casa.
Font de Sant Marc
Mas de les Canes. El lloc de "Kannas" (canyissar) es documentat al 898 com a limit de la parroquià de Sant Martí del Congost. El mas consta ja en el fogatge de 1515, del conjunt en destaca la torre de planta quadrada bastida al segle XVI, torre que com la majoria d'aquestes servia per la defensa de la casa ja que aquesta es trobava propera al Camí Ral. La finca havia tingut dos molins, el de dalt, prop de Les Codines i ja desaparegut i el de baix, entre la casa i el riu Congost, del qual encara queden restes, Aquests molins son documentats entre 1551 i 1552.
El 1842 a prop de la casa es varen trobar un conjunt de mil·liaris pertanyents al camí roma del congost dels segles II i III.
mas Les Canes
Visitada la casa intentem apropar-nos a les restes del moli, tasca que deixem davant l'impossibilitat de superar la barrera vegetal que les envolta, ara i seguin l'itinerari del que ens hem proveït aquest mati a l'ajuntament de Centelles intentem arribar al Moli del Rossell, quan hem fets uns quants metres el corriol s'embardissa de tal manera que tenim que desistir, tornem a enfilar-nos pel mig del bosc, creuem altre cop la via del tren i tornem al Camí de Centelles que ara agafem en direcció al Rossell.
viaducte que salva el Torrent de la Llavina i el Camí de Centelles
Arribats al Rossell, seguim uns metres mes i creuem per sota el viaducte de la via fèrria, travessem el Torrent de la Llavina i girant envers la dreta anem resseguint el Congost fins arribar a les restes de lo que havia estat el Moli del Rossell, en resten quatre parets mig colgades per la vegetació, vist el lloc tornem sobre les nostres passes fins que abans de passar altre cop per sota el viaducte, agafem la pista asfaltada que després de passar a tocar de la depuradora de Centelles, arriba al barri de Sant Antoni on es troba la capella de Sant Antoni de les Codines on aquest mati hem donat inici a la caminada.
restes del Moli del Rossell
Sant Antoni de les Codines. L'antic camí ral, a l'indret de Sant Antoni, dit abans el Congost de les Codines, emprenia una forta pujada. Els antics senyors de Centelles i els bisbes de Vic, senyors del Brull, hi van crear, entre el 1290 i el 1330, la capella de Sant Antoni, amb sacerdot beneficiat, i un hospital o hostal de camí ral. La capella era un edifici de la darreria del segle XIII, de planta rectangular, d'un estil de transició del romànic al gòtic. Les exigències d'ampliació de la carretera moderna el 1965 van fer que la capella patís la primera modificació quan es va haver de retallar un metre i mig a conseqüència de l'ampliació del pont que hi havia a la sortida de la població. Finalment, el 1987 va haver de ser aterrada i traslladada a l'emplaçament actual, dins el municipi de Centelles. Tot i que algunes pedres van quedar sepultades sota la carretera, les de més valor es van recuperar. La benedicció de la nova capella de Sant Antoni es féu al setembre del 1991. D'altra banda, l'hospital fou enderrocat per les obres de la C-17 i només es conserven els finestrals gòtics del segle XV.
Sant Antoni de les Codines
Després de la visita a la capella donem per finalitzada la caminada d'avui havent fet aprop de vint-i-un quilometres, el Francesc diu que ja apropara ell al Salva a casa, aixi dons agafo el vehicle i ja em dirigeixo a trobar la C-17 per on faix cap envers Martorelles.


diumenge, 14 de novembre de 2010

CAMINADA NOVEMBRE ASSOCIACIO DE DONES DE MARTORELLES

Lloc de trobada: Masia Can Carranca
Lloc inici caminada: carrer Ruta Prehistòrica, La Pineda, Vilanova del Vallès
Hora d'inici caminada: 09:29:46
Hora d'arribada: 13:12:46
Duració: 03:43:00
Alçada punt de sortida: 165 m
Alçada mínima assolida: 98 m
Alçada màxima assolida: 361 m
Desnivell màxim: 263 m
Guany: 196 m
Ascensió acumulada: 750 m
Descens acumulat: 736 m
Distancia recorreguda: 10.820 Km
Velocitat mitja: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)

Tal com estava previst, a les nou i després de les fotos de rigor agafem els cotxes i enfilem envers Vilanova del Vallès, passat el punt quilomètric 22 ens endinsem pels carrers de La Pineda fins arribar dalt de tot, deixem els vehicles a tocar del dolmen de Can Gol I i després de pujar a les escales de pedra per veure el dolmen, donen inici a la caminada.
el grup davant Can Carranca
Anem a trobar el sender de la Ruta Prehistòrica, creuem la cadena que barra el pas a vehicles i en cinc-cents metres som davant del dolmen de Can Gol II, feta la visita seguim camí sense deixar la pista, fets 1,2 quilometres arribem a la Pedra de les Creus la visitem, uns dos-cents metres mes endavant deixem la pista i agafem la que surt per l'esquerra, pista que no deixem fins que arribem a una cruïlla de camins quan portem fets uns 2,3 quilometres, aquí, agafem el sender de mes a la dreta.
els senderistes ficats en feina
Quan portem uns 3,8 quilometres, arribem casi a la carretera BV-5106 que va d'Orrius a La Roca i ja som davant de una de les singularitats de aquesta ruta, la Roca de l'Elefant i a pocs metres la Cara de l'Indi, roques tallades per algun picapedrer inspirat en els volums de tots aquests blocs granítics que omplen la contrada. En uns escassos cinc-cents metres mes arribem a la Bassa de Ca l'Argent, bassa que recull les aigües del torrent de Sant Bartomeu.
alguns aprofitant el temps
Seguim ruta ara per pista ample, aquest tram de la caminada es el mes costerut, en constant pujada, encara que de bon fer arribem a la font de Sant Bartomeu un pic fets 5,2 quilometres, aprofitem per refrescar-nos amb les seves fresques aigües, ara fem els pocs metres que ens separen d'arribar on la Ruta Prehistòrica creua la carretera, girem envers la dreta i ja som a tocar de la ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes,punt mes alt de la caminada d'avui, parada per fer les fotos de rigor, la senyora que cuida del lloc ens obre la porta de l'ermita i la podem fotografiar per dintre també, ara ja es tracta de iniciar el descens, que a partir d'aquí es tasca senzilla, es qüestió de anar seguint les indicacions.
Sant Bartomeu de Cabanyes
Fets uns 7,4 quilometres arribem a la Cabana del Moro o dolmen de Cellecs, parada i fotos, aquest tram del sender es bastant pedregós, tres-cents metres mes i ens trobem davant el Plat de Moli altra parada, als 8,5 quilometres ens incorporem al sender que hem portat a l'anada, passem altre a tocar de la Pedra de les Creus, uns metres mes endavant girem envers l'esquerra per fer els dos-cents metres que ens separant de la Roca de les Orenetes, vista i fotografiada retornem al sender fets uns nou quilometres arribem davant del corriol que hem emprat per visitar el dolmen de Can Gol II, davant mateix i per l'esquerra surt el corriol que porta a La Roca Foradada, ens hi endinsem i fem complida visita de la roca.
Roca Foradada, de dintre a fora
Ara ja tornem al sender principal i desfem els últims cinc-cents metres que ens separant d'on hem deixat els vehicles, arribem i després d'acomiadar-nos cada qui puja al vehicle on ha vingut he iniciem el retorn a Martorelles sans i estalvis. Com he fet poques fotos, em prenc la llibertat de "robar" algunes a l'Antonio per il·lustrar la ressenya.

VEURE TOTES LES FOTOS DE L'ANTONIO

VEURE TOTES LES FOTOS DEL GINO