dimarts, 25 de gener de 2011

ENTRE VALLROMANES I VILASSAR DE DALT

Lloc de trobada:Av. Piera davant la Masia
Lloc inici caminada:carrer Riera de Vallromanes davant el Casal
Caminants: Jose i Francesc
Hora d'inici caminada: 07:19:27
Hora d'arribada: 14:14:30
Duració: 06:55:03
Alçada punt de sortida: 164 m
Alçada mínima assolida: 140 m
Alçada màxima assolida: 490 m
Desnivell màxim: 350 m
Guany: 325 m
Ascensió acumulada: 1084 m
Descens acumulat: 1042 m
Distancia recorreguda: 19.340 m.
Velocitat mitja: 2.7 Km/h (sense descomptar parades)
ermita de Sant Mateu
Ahir truco al Jose per veure que fem avui, li comento que  estic sense vehicle i tinc que estar mes aviat de lo normal a casa, fora d'aquests condicionats tota proposició serà ben rebuda, quedem en trobar-nos avui a les set davant la Masia i ja decidirem, dit i fet, aquest mati ens trobem al lloc de sempre, pujo al vehicle i decidim posar rumb envers Vallromanes i pujar a Sant Mateu que fa temps que no hi pugem.
Arribem a Vallromanes quan passen 15 minuts de les set, deixem el cotxe en una zona d'aparcament davant el Casal, donem inici a la caminada per la Riera de Vallromanes per on fem uns set-cens metres fins que agafem la pista que per la dreta mena a Can Passeres, abans d'arribar-hi girem envers l'esquerra i passem entre la casa i el Turó de Can Matagalls, per aquesta pista anem deixant a banda i banda masies i cases fins que quan portem una mica mes de dos quilometres i mig sortim al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu.
font al Camí de Vilassar de dalt a Sant Bartomeu
Sense deixar la pista arribem davant la Font sense nom un pic fets quatre quilometres, la font treu un petit fil d'aigua, de fet crec que mai l'he vist eixuta, quatre-cents metres mes i som al Mirador de la Cornisa, llastima de la boirina que no ens permet una visió clara de les vistes, seguim pista endavant fins a trobar les marques del GR-92 i el Meridià Verd Nord que ens desvien del camí per anar a trobar les Planes de Sant Mateu, fins ara hem trobat algun que altre racó amb restes de la petita nevada de dissabte, aquí dalt es fa mes evident el fet.
Font de Sant Mateu
Veiem que a Can Riera estant d'obres, semble com si ho volguessin convertir en algun tipus de negoci de turisme rural, de fet el lloc es preciós, ara ens apropem a fer la visita a l'ermita de Sant Mateu, complert el tramit anem a trobar la Font de Sant Mateu que veiem que també deixa anar un petit fil d'aigua, visitada la font seguim camí anant a trobar el Camí de Vilassar de dalt a Sant Bartomeu uns metres mes endavant d'on l'hem deixat abans, fets uns set quilometres arribem a la cruïlla de camins on es troba la Creu d'en Boquet.
Sant Salvador de Can Boquet
Pocs metres mes i ens endinsem pel sender que porta a la casa de Can Boquet i a l'ermita annexe de Sant Salvador, recollim unes imatges i seguim corriol endavant, un cop hem deixat enrere la casa cerquem un lloc arrecerat i amb bones vistes i parem a fer el mos, ritual sempre agraït, complert el feixuc tramit reiniciem la caminada fent el pocs metres que ens separant de la Roca de la Granota, visitada aquesta seguim ruta per anar a trobar la Font d'en Dirol, aquí em porto una agradable sorpresa, de la font surt aigua, potser es el primer cop que la veig rajar.
Roca de la Granota
Seguim pista amunt i tornem a sortir al Camí de Vilassar a Sant Bartomeu per on fem els pocs metres que ens separant de la Roca d'en Toni o Dolmen de Can Boquet on arribem fets uns nou quilometres i mig,no ens apropem a visitar les tombes medievals i agafem el sender que porta a Cal Senyor, restaurant e hípica de grans dimensions, seguim camí i quan portem uns deu quilometres i mig arribem davant d'on surt el sender que porta a la Font Freda, ens hi endinsem i arribem en uns cinc-cents metres, aquí em porto una desagradable sorpresa, o be les potes de la taula tenien aluminosis o els brètols les han trinxat, també uns despreniment de terres han colgat pràcticament la font.
Font Freda mig colgada per despreniments
Per un emboscat però a la vegada agradable corriol tornem a la pista que hem deixat abans, ara podríem seguir per la pista que ja coneixem d'altres cops, i que passant per Cal Vidrier ens portaria a trobar Can Gurgui però com es aviat decidim explorar una que surt per la dreta, sense res a destacar arribem a una bassa tota gebrada que recull les aigües de la Riera d'Ardenya just on tenen  el seu principi o final les instal·lacions del Pitch & Putt Vallromanes, vorejant les instal·lacions arribem a Can Maimó antiga masia reconvertida en restaurant i que semble fer els funcions de club social del golf.
Can Maimó
Passat el camp de golf arribem a la urbanització de Can Rabassa quan nomes passen uns minuts de l'una, vist que encara es aviat i que en poc mes d'un quilometre seriem al cotxe decidim allargar una mica la caminada, aixi es que fem giragonsa i ens endinsem dintre el bosc de Can Galvany per un emboscat corriol, als pocs metres ens trobem a ran de camí una capelleta amb una imatge de la Moreneta, pel corriol anem resseguint ara per l'esquerra i a contracorrent la Riera d'Ardenya, arribats a l'alçada de bassa gebrada que hem vist abans decidim agafar un corriol que surt per la dreta i semble anar a sortir dalt el Turó de Can Tàvec.
Roca foradada de Vallromanes
Quan ja veiem a tocar la fi de la pendent el Jose em crida l'atenció envers unes roques que es troben a l'esquerra, resulta que sense cercar-ho hem anat a espetegar just a la Roca Foradada, sempre havia arribat venint de Vallromanes i per aixo no m'he adonat fins estar damunt mateix, visitat el lloc ara ja es tracta de passant entre mig de Can Tàvec i la semi-enrunada masia de Can Palauet, anar a trobar la Av, de Vilassar de dalt i d'aquesta estant cercar la Riera de Vallromanes per on arribem on em deixat el vehicle aquest mati.

Arribats que hi som ja ens enfilem al cotxe i posem rumb envers Martorelles, arribem al poble i ens acomiadem, com el proper dilluns jo no estaré per aquí ens emplacem per l'altre dilluns dia 7 de febrer.


dimarts, 18 de gener de 2011

L'ESTANY, UNA VOLTA PELS RODALS

Lloc de trobada: Santa Perpetua de Mogoda
Lloc inici caminada:carrer Dr. Vilardell, L'Estany
Caminants: Jose i Francesc
Hora d'inici caminada: 08:00:54
Hora d'arribada: 15:38:42
Duració: 07:37:48
Alçada punt de sortida: 880 m
Alçada mínima assolida: 820 m
Alçada màxima assolida: 1008 m
Desnivell màxim: 188 m
Guany: 128 m
Ascensió acumulada: 612 m
Descens acumulat: 642 m
Distancia recorreguda: 16.297 m
Velocitat mitja: 2 Km/h (sense descomptar parades)
Dolmen del Puig Rodo

Feia temps que em rondava pel cap fer una visita a Santa Maria de l'Estany i evidentment a la resta del poble de l'Estany i els seus rodals, per aixo m'havia preparat una caminada per la zona, diumenge truca el Jose per quedar per avui, li comento lo que tenia previst i li semble bé, quedem en trobar-nos a les set a Santa Perpetua.
L'Estany, municipi del Moianes

Aquest mati quan manquen uns minuts per les set el recullo i anem a trobar la C-59 que no deixem fins que som arribats al petit municipi de l'Estany, deixem el vehicle al carrer Dr. Vilardell i com encara es mig fosc ajornem la visita al poble per la tornada i creuant la C-59 donem inici a la caminada anant a trobar El Pedró del Pontarró i la Boca Nord de la Mina que també decidim visitat a la tornada. El sender esta ben senyalitzat per lo qual es qüestió d'anar seguir les indicacions que menen al Puig Rodo.
Font Canaleta
Fets uns tres quilometres arribem a l'alçada del corriol que baixa a la Font Canaleta, ens endinsem i fem el pocs metres que ens permeten arribar a la font que es troba dintre mateix de la llera del torrent, el lloc te un aire bucolic malgrat el petit fil d'aigua que en surt, la taula i el bancs de pedra fan del lloc un espai ideal per petites fontades a l'estiu. Tornem a la pista i seguim la caminada, un quilometre mes i ens trobem davant de la Casa Nova de la Vall, mas de pedra en un impecable estat de conservació, passada la casa i en veient l'hora cerquem un lloc arrecerat i procedim al ritual del mos.
Casa Nova de la Vall
Seguim ruta sempre guiats pel indicadors que ens marquen el camí a seguir, durant un bon tram el sender coincideix amb el Camí de Sant Jaume que de Sant Pere de Rodes va a trobar Montserrat, passem fregant el Puig Espeltos lloc on conflueixen els termes de L'Estany, Moià i Muntanyola, arribem al Collet de la Caseta Alta punt on conflueixen cinc senders, agafem el segon per la dreta i quan portem fets uns set quilometres i mig som davant del dolmen de Puig Rodó.
Dolmen del Puig Rodo, Moià
El dolmen semble ser un del millors conservats de tot el Moianes i encara estar aprop de l'Estany semble pertànyer a Moià, ara ens desviem de la ruta per fer els nou-cents metres que en forta pujada ens deixaran dalt el Puig Rodo, les vistes son esplèndides  malgrat de la boira que s'esmuny per la plana, davallem i ens incorporem a la pista, quan portem uns dotze quilometres fets, arribem a Can Comes Vell i a la Casa Nova de l'Heura, tant en una com en l'altre ha primat lo practic envers l'estètica en les ampliacions.
La pista ens porta a trobar la C-59 a l'alçada de can Comes Nou, encara que poc abans de sortir a la carretera girem pel camí de Cal Costa per tal de apropar-nos a la Creu de Terme sense tenir que vorejar la carretera i el fum dels pocs vehicles que hi transitant, veien que el camí s'aparta cada cop mes el deixem i per marges ens anem aproximant a la creu. Aquesta es troba a ran de carretera just en punt quilomètric 45 i flaquejada per dos alts xiprers.
Creu de Terme en mig de dos alts xiprers
 Creu de Terme. A un quilòmetre del poble s'aixeca la Creu de Pedra. Una columna de vuit cares de 2,5 metres d'alçada que acaba en un capitell que, cisellat per cada cara, representa Crist crucificat per una i la imatge de la Mare de Déu asseguda per l'altra.

Visitat el lloc creuem la carretera i sortim al Raval del Prat, per un corriol que s'obre pas pel mig del camp de la Perera ens anem apropant al poble, passem a tocar de Cal Rei i de Cal Xipiró, arribats al barri de la Sagrera  decidim cercar un lloc per fer el mos del migdia abans d'entrar dins el centre del poble, matat el cuc ja entrem al poble pel carrer de Rodors, sortim al carrer Major i per aquest anem a trobar la Plaça del Monestir, per l'hora el sol esta en el seu cenit i dificulta poder treure imatges mig decents.
Ajuntament de l'Estany dintre de l'antic complexe monàstic
Monestir de Santa Maria de l'Estany. És una joia del romànic català i, antigament, una de les principals abadies canonicals del país. Fou fundat l'any 1080 i hi residí una comunitat de canonges agustinians. El claustre és l'element més atractiu del monestir i en destaquen les columnes dobles amb els seus magnífics capitells.
L'església de Santa Maria, del segle XII, conserva el mateix estil primitiu simple i auster: planta de creu llatina, formada per una nau àmplia i llarga creuada per un transepte i acabada amb tres absis. Cal destacar-ne l'escultura de la Verge, Maradedéu gòtica, d'alabastre del segle XIV.Les dependències del monestir antigament destinades a les activitats quotidianes dels monjos guarden avui un seguit de col.leccions d'art religiós i popular, aplegades pel qui fou rector i gran impulsor de les reformes al conjunt del monestir, Mn. Aureli Pou.La primera sala exposa el tresor parroquial de Santa Maria, així com altres peces de caràcter religiós procedent d'altres esglésies o particulars. Cal remarcar la creu processional de Santa Maria de l'Estany, d'argent (segle XVII), la bacina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), i el reliquiari de la Vera Creu (segle XVII). Són també interessants les escaparates amb diferents marededéus, procedents de cases particulars i la col.lecció d'utensilis per elaborar les sagrades formes.La sala central guarda elements de pedra de diferents naturalesa. Són molt interessants les làpides sepulcrals gòtiques, amb representació del calvari (segles XIII i XIV), l'ossera de la família Centelles (segles XI-XII), i les tombes antropomorfes (segles XI-XII). Cal remarcar el conjunt de claus de volta barroques procedents de l'església del monestir (s. XVII), amb sants i àngels en relleu; n'hi ha de pedra i de guix.Les sales següents mostren peces de molt diversa naturalesa. Cal remarcar una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, amb una delicada marqueteria (1733), els recipients de ceràmica per a ús domèstic, i el mostrari de rajoles de revestiment, de diferents èpoques (segles XVII a XX).
Santa Maria de l'Estany
Com no podem visitar el claustre ni l'interior de la capella un cop visitats el volts del monestir, decidim apropar-nos altre cop al Pedró per prendre imatges del lloc ja que aquest mati era encara massa fosc per fer-ho, pel Carrer de Jacint Verdaguer sortim altre cop a la carretera, la creuem i ens dirigim on s'aixeca el Pedró del Pontarró.
el Pedró al lloc on antigament es trobava el Pontarró
El Pedró del Pontarró. El Pontarró, del qual es conserva solament el nom, és ara la boca nord de la Mina, i sobre ell passa el modern vial cap a puig Rodó.
El Pedró del Pontarró és un monument recordatori erigit per Guillem de Rocafort el 1668, en agraïment per no haver-se fer mal en caure daltabaix del Pontarró una nit que tornava de Barcelona. S'hi representa un calvari en alt relleu, amb les tres Maries i la ciutat de Jerusalem al fons: "S'estaven prop de la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena." (Joan, 19:25)
Sota mateix del Pedró es troba la Boca Nord de la Mina per on ara transcorren les aigües de la Riera de l'Estany, l'obra malgrat tenir prop de cinc-sents anys semble conservar-se força be, encara que semble s'esta fent alguna mena d'actuació, possiblement de conservació
boca nord de La Mina
La Mina. L'antic estany, que dóna nom al poble, va ser dessecat per ordre de l'abat Carles de Cardona,  el segle XVI, mitjançant la construcció d'una mina que encara avui es conserva. 
Aquest estany era un dipòsit natural d'aigua i beneficiava la caça i l'agricultura al seu entorn, però per altra banda, era un focus de mosquits i d'infecció de febres quartanes o paludisme, que, segons moltes referències històriques, era el mal endèmic de l'Estany. Això mogué el darrer abat de l'Estany a fer construir la mina l'any 1554. L'any 1735 l'allargaren. Té més de tres-cents metres d'extensió i forma un pas subterrani d'1,10 metres d'amplada i 2,40 metres d'alçada, aproximadament, cobert de grans lloses, el qual treu l'aigua del centre del pla a l'indret del Pontarró, on era aprofitada per fer anar l'antic molí de l'Estany o molí del Grau. 
Font Vella
Ara ja per concloure la visita al poble ens desplacem per visitar la Font Vella  que es troba a pocs metres de on tenim el vehicle. És una font subterrània a 4 metres de profunditat al capdavall d'una escala de pedra. És de pedra vista amb un arc central i dos de laterals i una làpida gravada en la qual hi ha la data de 1756.
Vista la font ja donem per acabada la visita, anem a cercar el cotxe, ens hi acomodem i ja posem rumb envers Santa Perpetua, ens acomiadem i em dirigeixo a Martorelles, la caminada no ha estat de les mes agradables malgrat aixo, he caminat i he pogut fer somera visita a l'Estany que a la fi era la motivació primera. 


dimarts, 11 de gener de 2011

MARTORELLES-BADALONA-MARTORELLES

Lloc inici caminada:carrer Horta, Martorelles
Caminants: Salva i Francesc
Hora d'inici caminada: 08:06:36
Hora d'arribada: 16:16:26
Duració: 08:09:50
Alçada punt de sortida: 62 m
Alçada mínima assolida: 62 m
Alçada màxima assolida: 365 m
Desnivell màxim: 303 m
Guany: 303 m
Ascensió acumulada: 917 m
Descens acumulat: 971 m
Distancia recorreguda: 23.83 Km
Velocitat mitja: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)
Cartoixa de Montalegre
Ahir per la tarda em truca el Salva per comentar que la seva no assistència a la caminada com ja em va avançar va estar motivada pel refredat de la Joaquina, dit aixo surt el tema de si tinc quelcom preparat per avui, li comento que com tinc el vehicle al taller no havia preparat res, com ja te ganes de fer una sortida, diu que ell es desplaçara fins Martorelles i ja decidirem. Ens emplacem a trobar-nos avui entre tres quarts de vuit i les vuit al carrer de Horta.

Aquest mati quan manquen un parell de minuts per les vuit arriba el Salva, aparca el cotxe i parlem de que fer, diu que podríem intentar arribar-nos a Badalona i per la platja anar a trobar la desembocadura del Besos i per aquest, tornar envers Martorelles, comento que l'objectiu em semble massa ambiciós, malgrat aixo podem intentar-ho i sobre la marxa ja farem les modificacions que s'escaiguin.
Església Vella de Sant Fost
Anem a trobar la carretera de Badalona per on creuem Sant Fost fins arribar al Camí de l'Església Vella per on ens desviem, arribem a la plaça de Sant Pere, d'aquí anem a trobar la pista de terra que uneix el barri de Sant Pere amb el Mas Llombard, l'agafem, arribats a l'alçada de Can Gaig ens parem a fer una foto a la Creu dels Carlins, seguim caminant i ja ens endinsem en els carrers del Mas Llombard, per l'Av. del Mas Llombard, per l'Av. de la Conreria ens anem enfilant sempre cercant arribar dalt el Coll de Montalegre.
Font del Rossinyol
Arribats davant l'inici del Carrer de la Font del Rossinyol i malgrat ser un carrer sense sortida l'agafem, fets uns quants metres i en un revol del carrer ens sembla divisar mig colgat per la vegetació un cartell de aigua no potable, signe evident de l'existència d'una font, apartant les bardisses ens apropem i tal com imaginàvem ens trobem la Font del Rossinyol, treu un petit fil d'aigua, llastima de l'estat d'abandó que presenta. Seguim pel carrer amb l'esperança que ens doni l'opció de seguir endavant, aixi esta, per unes escales baixem a trobar el Torrent del Rossinyol, el creuem i per un corriol mig emboscat anem a sortir al Camí dels Castanyers.
Font de les Monges
Aquí i malgrat haver passat una munió de vegades, ens trobem les restes d'una edificació que no havíem vist fins ara i que no sabem identificar, uns dos-cents metres i estem davant les restes de la Font de les Monges que continua amb el seu imparable proces de degradació, fets uns set quilometres som dalt el Coll de Montalegre, ara iniciem el descens envers Badalona, primer resseguin la carretera per un corriol i després per un sender que ens apropa a la Cartoixa de Montalegre, no havia estat mai tant aprop del complex monàstic com avui.
Cartoixa de Montalegre
Cartoixa de Montalegre. Als inicis del segle XV, els cartoixans de Vallparadís, a Terrassa, i els de Sant Pol van unir-se i van decidir fundar una nova cartoixa en aquest lloc, prop del que havia estat convent de monges agustines de Mons Hilaris o Montalegre, l'actual Conreria.
Les obres van ser iniciades el 1433, dirigides per fra Joan d'Enea i essent prior Domènec Bonafè. El conjunt s'estructura en tres grans àrees: a la primera hi ha un pati d'honor amb hostatgeria, a la segona s'ubiquen les dependències comunes al voltant d'un claustret (església, sala capitular, refectori) i a la tercera hi ha l'àmbit pròpiament cartoixà, amb dos grans claustres, al voltant dels quals hi ha les cel·les. Aquests claustres són d'estructura gòtica, l'un és del 1448 i l'altre del 1636. L'església també és gòtica, acabada el 1463.
La cartoixa va tenir el seu major floriment durant els segles XVII i XVIII, amb uns extensos dominis que eren administrats des del proper l'edifici de la Conreria. Abandonat després de la desamortització, va sofrir saquejos i destruccions, fins que va ser adquirit per la Grande Chartreuse francesa, que es va ocupar de restaurar i ampliar el conjunt.
La porta d'accés al camí té una reixa modernista dissenyada per Ramon M. Riudor el 1927 i col·locada en aquest lloc el 1955.
entrada de la cartoixa de Montalegre
Anem donant la volta al complex fins que ens situem davant la porta d'entrada, ara ja es qüestió de intentar resseguir la Riera de Montalegre tal com el Salva feia de jove en les seves descobertes, aixi ho anem fent sense problemes fins que som arribats a tocar de la part posterior de Can Sent-roma, aquí ens surt una persona i ens dona el gran sermó, que si es una propietat privada que si allò semble les Rambles que si la Generalitat ha deixar perdre la riera que era el pas natural..... després de fer-li veure que no hem creuat cap tanca ni hem obviat cap cartell de prohibit el pas i que desconeixíem lo que ens comenta quedem en que podem creuar i aixi ho fem.

Quan a casa passo les dades al PC, m'adono que hem estat a tocar de un monument històric-artístic declarat Be cultural d'Interès Nacional, que endemés es un restaurant i que guarda en el seu interior restes d'una vil·la romana, aixo fa que no pugui entendre  reacció tant airada.
petit embassament a tocar de Can Sent-roma
Can Sentromà o Sant-romà és una gran casa medieval construïda sobre les restes d'unes vil·les romanes que va anar creixent i modificant-se al llarg dels segles fins a la darrera reforma ja en època modernista. Les restes varen estar descobertes l'any 1934 a causa d'una esllavissada de terres. Els estudis ha posat de manifest que es dedicava a l'elaboració de vi, almenys fins al segle II dC. També es dedicava al conreu de cereals i oliveres.
Està situat a la dreta de la Riera de Montalegre i al costat del Turó de l’Home.
La façana principal té portal adovellat de mig punt amb els brancals formant una mena de pilastra amb capitell. Al seu damunt hi ha l'escut familiar. A l'esquerra hi ha la porta del celler, amb la data de 1350. Al pis principal hi ha una gran finestra coronella i dues més d'arc conopial amb cares esculpides. La torre de guaita, molt modificada en la restauració, incorpora finestres originals d'altres edificis de la família. A la part posterior de la casa hi ha restes d'una antiga torre d'època romànica.
Al costat de la casa hi ha la capella de Sant Romà, d'origen romànic, reconstruïda entre els segles XVI-XVII. Molt a prop es troba el jaciment amb les restes de la vil·la romana.
El conjunt de la casa, la capella i les restes arqueològiques va ser declarat monument historicoartístic el 1975.

Ara seguim caminat i entre mig de vinyes, hivernacles i solars plens de camions que han anat colonitzant lo que havia estat la llera de la riera de Montalegre, arribem a la B-500 per la que fem uns cinc-cents metres fins creuar la B-20, aquí vista l'hora que es, la distancia feta i la que queda per fer, desistim d'arribar a la platja, ara cerquem la forma de tornar emprant un altre recorregut, per la carretera de Pomar tornem a creuar la B-20 i ens trobem davant l'inici de l'itinerari de natura de la Vall de Pomar.
Pitch & Putt Castell de Godmar
Com l'itinerari es circular hem de optar per agafar per l'esquerra o per la dreta, escollim aquesta ultima que ens semble mes curta, per pista asfaltada arribem a les portes del Castell de Gotmar, edifici singular rodejat avui en dia per les instal·lacions del Pitch & Putt del mateix nom.

El Castell de Godmar és una masia fortificada coneguda per Cal Comte situada a Badalona que amb el pas del temps va esdevenir residència senyorial. L'alou original està documentat des de 1030 i pot relacionar-se amb el que va ser adquirit pel bisbe de Girona Godmar (o Gotmar) el 989. Del seu nom se'n deriva el del barri de Pomar, on està ubicat.
Posteriorment va ser propietat de la nissaga dels Blanes-Centelles. L'edifici conserva elements d'època romànica, dels segles XII i XIII, i sobretot d'època gòtica, del segle XV. Durant el segle XIX el castell va ser reformat dins l'estètica neomedieval pròpia de l'època, molt evident a la façana lateral que dóna a Barcelona. Algunes finestres pertanyen al destruït castell de Centelles (Osona)
Castell de Godmar
Fotografiat l'edifici girem envers la dreta i acompanyats en tot moment per les indicacions de l'itinerari anem enfilat-nos muntanya amunt, de fet en els dos quilometres entre l'inici de l'itinerari i el turo del Sacrifici d'Abraham, salvem un desnivell de dos-cents deu metres, arribats al turo decidim que es un lloc perfecte per fer el segon mos del dia, asseguts al mirador i amb unes vistes immillorables ens apliquem en la tasca.
vistes des del turo del Sacrifici d'Abraham
Matat el cuc i descansats reiniciem la caminada, l'itinerari s'enfila a trobar el Turo de l'Home, nosaltres agafem un corriol que rodeja el turo per la dreta i ens porta a trobar el GR-92 pel que arribem altre cop al Coll de Montalegre, travessem la B-500 i seguim pel Camí Antic de Martorelles que es correspon amb el GR, quan portem un quilometre a partir del coll deixem el GR que per la dreta s'en va a trobar el Coll de la Font de la Cera, nosaltres girem envers l'esquerra i donem inici a una ja imparable davallada per amples pistes fins que arribem davant d'on comença el corriol que ens portara a la Font de Sant Domenec i el Ca.
Font Sunyera
Com ja tenim ganes d'arribar, passem de llarg per la Font del ferro, per La Bassasa i per la Font de la Teula, arribats a la Font de Sant Domenec dono un cop d'ull per si  portes aigua, rau seca completament, seguim pista avall i arribem a la Font Sunyera, aquesta si treu un gens menyspreable fil d'aigua, aprofito i en faig uns quants glops, continuem i arribem a Santa Maria de Martorelles, creuem el poble i sortim al Carrer del Carme, ens endinsem en les vinyes de Can Roda, arribats a tocar de Can Roda ja no deixem el Torrent de Can Sunyer fins que som al carrer Primavera per on girem per anar a buscar el carrer Horta on ens acomiadem fins la propera.

diumenge, 9 de gener de 2011

SORTIDA EN GRUP A SANT PERE DE REIXAC

Lloc de trobada: Av. Piera davant Masia Carranca
Lloc inici caminada: BV-5001 (Carretera de la Roca) km 7.4
Hora d'inici caminada: 09:21:45
Hora d'arribada: 12:18:16
Duració: 02:56:31
Alçada punt de sortida: 42 m
Alçada mínima assolida: 39 m
Alçada màxima assolida: 231 m
Desnivell màxim: 192 m
Guany: 188 m
Ascensió acumulada: 351 m
Descens acumulat: 323 m
Distancia recorreguda: 7.849 Km
Velocitat mitja: 2.6 Km/h (sense descomptar parades)
foto de grup davant la Masia
Avui, quan manquen uns minuts per les nou comença a arribar gent al punt de trobada i donem inici al ritual de desitjar-nos bon any nou, a les nou i deu ens distribuïm en els vehicles i anem a trobar la Carretera de la Roca, arribats a la rotonda de Montcada girem 180º i ens endinsem en el Camí de la Font del Tort, hem quedat en trobar-nos aquí amb els amics de Rutas Senderismo Elvis amb els que feia ja temps que no caminàvem junts i aixi es, ja son allí, la Isabel, el Luis, l'Elvis i la infatigable "Nico", ens indican que en el camí a la Font d'en Tort han habilitat unes zones d'aparcament, desplacem els vehicles fins el lloc i després de les salutacions de rigor donem inici a la caminada.
inici de la caminada pel Camí de la Font del Tort
Pel camí que presenta una pujada no gaire forta però constant ,arribem davant de Can Tort on visitem la Font, tota aquesta zona ha estat arranjada amb baranes de fusta i taules i bancs per fer pícnic, visitada la font seguim pista amunt, arribats a Can Panxa la pista es transforma en un corriol que en poc mes de 100 m. ens porta a sortir al Camí de Can Piquer, pista ample de terra per on el vehicles transitat entre la carretera de la Vallençana i el restaurant de Can Piquer e inclús s'arriben fins Sant Pere de Reixac.
Font del Tort
Seguim endavant i quan portem fets dos quilometres i mig arribem al Coll de Moià, a partir d'aquí la pista inicia una suau davallada que en uns set-cents metres ens porta a trobar el Collet del Valent, d'aquí estant divisem a poc mes de dos-cents metres la silueta de Sant Pere de Reixac, malgrat aixo girem envers la dreta per endinsar-nos en el Camí de Vilatort que ens portara a visitar les fonts del Caçador i la dels Avellaners, un quilometre mes endavant arribem a la Font dels Caçadors que es troba a ran del sender i donant inici al Torrent de Reixac.
Font dels Caçadors
Visitada la font seguim caminat pel sender que fa un pronunciat revolt i passa a tocar de les instal·lacions d'una antiga pedrera, fets uns tres-cents metres mes i després de passar un gran roure, arribem a on comença el corriol que ens menara a la Font dels Castanyers, el trobem molt embardissat  lo que fa que els poc mes de cent cinquanta metres s'ens facin mes llargs. arribem a la font, el lloc conserva el seu encant especial, malgrat trobar la desagradable sorpresa de que els  escamots de la incultura han fet de les seves.
Font dels Avellaners juny 2009
Font del Avellaners gener 2011
Malgrat tot, emprem bastant tems en fotografiar el lloc i omplir-nos de les bones vibracions, ara re-emprenem la caminada pel mateix corriol encara que en sentit contrari fins que sortim altre cop al Camí de Vilatort per on tornem altre cop al Collet del Valent, ara si que ens dirigim a trobar Sant Pere de Reixac, aquí, a part de fer una munió de fotografies, complim amb l'agradable ritual del mos i fem petar una mica la xerrada tractant envers el futur del grup.
Sant Pere de Reixac
 Donem per acabada la xerrameca i iniciem la tornada pel mateix sender que ens a portar fins aquí, fets uns sis quilometres i mig arribem altre cop al Coll de Moià, ara en lloc de seguir el Camí de Can Piquer, fem un ultim esforç i pugem fins el coll de Moià, be fins el vèrtex geodèsic que es troba uns deu metres per sota del punt mes alt del turo, degut a la munió d'antenes que poblen aquest. Ara en forta davallada fem el quilometre i mig que ens torna a on aquest mati hem deixat els vehicles, ens acomiadem i cada qui en el vehicle que l'ha portat inicia la tornada posant punt i final a un altre agradable caminada en tan bona companya.





video per gentilesa de Senderismo Elvis blog