dimarts, 21 de juny de 2011

PR-C54 SENDER D'ORIS. A LA SEGONA VA LA VENÇUDA

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada:Vinyoles d'Orís
Caminants:Salva i Francesc
Data: 20-06-2011
Hora d'inici caminada: 08:19:05
Hora d'arribada:17:21:40
Duració: 09:02:35
Alçada punt de sortida: 527 m
Alçada mínima assolida:522 m
Alçada màxima assolida: 957 m
Desnivell màxim:435 m
Guany:430 m
Ascensió acumulada:1478 m
Descens acumulat: 1446 m
Distancia recorreguda:24073 m
Velocitat mitjana: 2.6 Km/h (sense descomptar parades)
a la font de les donzelles
 Ahir durant la sortida dominical quedem amb el Salva que avui farem el PR-C54 o sender d'Orís, que va quedar a mig fer fa un parell de dilluns. a tres quarts de vuit arribo a Hostalets de Balenyà, espero una estona i quan arriba el Salva  pugem al meu cotxe i anem a trobar la C-17 que abandonem per la sortida 72, per la C-17z arribem a Vinyoles, aparquem el vehicle al carrer principal i comencem la caminada d'avui.
Com el tram fins arribar a Sant Genis d'Orís ja el varem fer l'altre dia el recorrem sense emprar gaire temps en prendre fotos, passem per davant de Sant Esteve de Vinyoles on semble que Mossèn Cinto Verdaguer va exercir de vicari durant uns anys, seguint el sender trobem la primitiva església romànica de Sant Esteve de la que es tenen noticies ja en el 957 formant part del terme del Castell d'Orís. Sense res mes a destacar fem els poc mes de quatre quilometres i mig que manquen fins arribar a Sant Genis d'Orís i a tocar el Castell d'Orís enlairat dalt un turó.
Sant Genis d'Orís
Sant Genis d'Orís. Petit nucli de poblacio on destaquen l'esglesia i l'antiga rectoria avui en dia reconvertida en hostal. L'església parroquial de Sant Genís d'Orís fou construïda entre el 1791 i el 1799. És una església de tipus barroc neoclassicista, amb una nau, capelles laterals i cimbori. El campanar no fou construït fins després del 1814.
El 1936 va perdre tots els antics retaules i imatges, llevat d'una talla amb restes de policromia del segle XIV que representa la Mare de Déu amb el Nen, a la qual mossèn Jacint Verdaguer dedicà uns goigs. Aquesta església va substituir-ne una altra documentada des del 943 i de la qual només en resta un petit mur ja que les seves pedres foren aprofitades per a la construcció d'edificacions posteriors .
restes del Castell d'Orís
El castell d'Orís, per la seva magnífica panoràmica que domina una bona part de la vall del Ter i els castells de Torelló, Besora i Sarreganyada, sentinelles de l'entrada nord de la Plana de Vic és un dels més visitats i coneguts de la comarca. També hi han contribuït la facilitat de l'accés, un bon enllumenat de les ruïnes i el penyal i sobretot l'obertura de la carretera i la conversió de l'antiga rectoria en hostal.
Les primeres notícies del castell són del 914. L'edificació és de forma quasi quadrada. Encara que en runes, s'hi poden veure uns murs força elevats a la part N. que daten dels S. XV al XVII, una cambra subterrània, amb volta de pedra d'època gòtica, cap a la part E, i la planta de l'antiga capella romànica de Sant Pere, probablement del s. XII. També conserva la cisterna i altres restes de dependències dintre el que fou clos fortificat que en el seu moment podia encabir 200 homes i 25 cavalls.
La manera d'ésser construït mostra almenys quatre etapes ben diferenciades que van del segle XII a la fi del segle XVII.
El castell fou fet volar en bona part durant la primera guerra Carlina (1833-40), i més tard fou espoliat de finestrals i altres elements de pedra treballada.
Amb tot es té una bona documentació de com era el castell gràcies als croquis de la planta i una descripció detallada de cada dependència fetes per un espia francès a l'entorn del 1670, quan les tropes de Lluís XIV planejaven l'ocupació de la Plana de Vic i consideraven aquest castell com un bon lloc per establir-se ja que l'edificació no és dominada per cap altra altura veïna.
Al començament del s. XX, l'arquitecte Josep M. Pericas aixecà una planta del que restava del castell on es constata la seva degradació en relació a l'anterior croquis.  
El terme del castell comprenia inicialment les parròquies actuals de Sant Genís d'Orís i Sant Esteve de Vinyoles, però aquesta darrera es va unir a la demarcació de Voltregà abans del 1250, i només restà subjecta a Orís la demarcació de Sant Genís, inferior, per tant, al municipi actual, que comprèn també Saderra.
La documentació no reflecteix cap procés constructiu, únicament podem constatat que durant la guerra entre la Generalitat i el rei Joan II tingué una certa importància i que al final de les activitats bèl·liques encara estava dempeus.
restes de la capella de Sant Pere d'Orís dintre el recinte del Castell
Sempre seguint les indicacions del pr anem avançant, fets uns set quilometres i  veient que ja va sent hora, parem un moment per fer el primer mos del dia, un cop recuperades una mica les forces reiniciem la caminada que transcorre tota ella per mig del típic paisatge osonenc, dos quilometres i mig mes endavant trobem una font, de bon gust ens hauríem refrescat però aquesta resta tancada per una munió de filats i no gosem traspassar-los.  aixi que seguim endavant, fets uns pocs metres arribem a una cruïlla que semble el punt central d'un vuit mal fet, per la dreta el sender s'enfila a trobar Sant Salvador de Bellver i per l'esquerra s'ajunta el que hi torna.
arribant a Sant Salvador de Bellver
Aquí comença la part mes feixuga de la caminada, en uns dos quilometres tenim que salvar un desnivell de uns dos-cents metres amb algun tram de forta pendent, a la fi arribem dalt del turó on es troba l'església de Sant Salvador de Bellver damunt del Cingle Negre lo que fa que les vistes que es poden albirar siguin espectaculars, llastima que avui el dia s'ha llevat enboirat i no ho permet.
interior de Sant Salvador d'Orís o de Bellver

Sant Salvador de Bellver. Aquesta església d'origen romanic es troba citada l'any 1110. Des de començaments del segle XII hi havia en aquest lloc una comunitat de preveres i clergues que seguia la regla de sant Agustí. Aquesta comunitat havia quedat reduïda el 1278 a un sol membre, en canvi adquirí força importància una confraria que també hi tenia la seu. La canònica no es va recuperar mai més. Actualment es coneix com Sant Salvador de Bellver.
També es coneguda com Sant Salvador d'Orís, ja que es troba a prop d'aquest poble, en un cim de 950 metres malgrat estar situat en el extrem est del terme de Sant Boi de Lluçanès.   
Sant Salvador d'Orís o de Bellver
Després de descansar una mica, de demanar una mica d'aigua a la persona que semble tenir cura del lloc  i després de visitar l'església que trobem oberta, decidim seguir el nostre camí, el sender es va obrint pas uns trams per pistes, altres per estrets corriols sense res a destacar, quan portem uns catorze quilometres fets, un cartell ens fa notar que uns cent metres cap a l'esquerra i damunt el sender, es troben les restes de la balma de Serinya, balma obrada de no grans dimensions que encara manté alguna de les parets, ens endinsem pel corriol per visitar-la i tornem al sender per seguir la marxa.
balma de Serinya
Fets encara no dos-cents metres, un cartell ens fa saber que si ens desviem per un sender a la dreta un quilometre, podrem gaudir de la Font de les Donzelles, no ens ho pensem i ens  endinsem pel corriol, aquest segueix en bona part el Torrent de Talamanca que malgrat discórrer entre una espesa vegetació, deixa entreveure algun que altre petit racó de bon veure. Fet el quilometre arribem a la Font de les Donzelles, aquí ens trobem un racó de gran bellesa i encant. El Torrent de Talamanca realitza un gran salt que malgrat la minsa quantitat d'aigua que porta ens permet imaginar-lo en moments mes abundants.
Font de les Donzelles

La filtració per les roques de part de l'aigua fa que sota el salt es trobin una gran quantitat de petites fonts que deixen anar el preuat element tot relliscant per les roques i la vegetació. Semble que el lloc esta associat a les llegendes de Les Dones d'Aigua:  
"Una vegada un pastor, o un soldat, baixant per la font de les Donzelles va relliscar i va caure. Va demanar auxili. Se li van aparèixer set o vuit noies, joves, boniques,donzelles. Aquestes noies el van ajudar, el van curar i van tornar a marxar, Les donzelles van desaparèixer i no les van veure més".
Torrent de Talamanca, Salt de les Donzelles
Llastima que donant per suposat que en la sortida d'avui no trobaríem cap corrent d'aigua no hem portat ni calçat d'aigua ni tovallola per eixugar-nos,  amb la calor que fa una mica de remull hagués estat immillorable, tot i aixo ens remullem la cara i els braços abans de desfer l'ultim quilometre que ens ha portat fins aquí. Tornem al cartell que ens ha fet desviar, uns pocs metres mes endavant i mig amagat dintre el bosc trobem les restes d'un antic forn de calç. Ara i com cantava en Serrat "el camí fa baixada i me'n vaig a peu........" aixi que posem una mica mes de ritme i sense res a destacar arribem a Sant Miquel d'Ordeig quan manquen dos-cents metres pels vint-i-tres quilometres.
Sant Miquel d'Ordeig
Sant Miquel d'Ordeig. Dins el veïnat de Sant Miquel d’Ordeig, prop de Vinyoles d’Orís del terme de les Masies de Voltregà (Osona), trobem l’església de Sant Miquel d’Ordeig  Antoni Pladevall i Albert Benet indiquen que “el lloc d’Ordeig es documenta el 975” quan s’esmenta una ‘villa Ordege’ i afegeixen que l’existència del temple religiós “es constata el 1059, quan el bisbe Miró Foguet, que més tard havia d’ésser senyor del castell de Voltregà, dóna l’església de Sant Miquel amb el domini de la quadra d’Ordeig al monestir de Santa Maria d’Amer”.  Però la majoria de referències que en tenim, daten de l´època feudal. L´any 1104 el bisbe Arnau la va consagrar com l´església de San Michaelis d´Ordeig. El 1618 s´hi varen realitzar importants obres; s´hi va fer un campanar de cadireta i es va canviar la porta de costat. L´any 1654, els saqueigs de les tropes franceses provocaren una destrucció quasi be total del temple i el seu arxiu. A partir de la seva reconstrucció i per raons de seguretat, Sant Miquel l´Ordeig va perdre la parroquialitat en favor de Vinyoles i passà a dependre de Sant Esteve. Al 1978 es va realitzar una reforma que li va donar la imatge actual.
Sant Miquel d'Ordeig
Visitat el lloc reiniciem la caminada fent el poc mes d'un quilometre que ens separa del lloc on aquest mati hem deixat el vehicle, arribem, ens instal·lem dintre i ja posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats ens acomiadem i ja faig cap envers Martorelles. Ha estat una caminada que ja pressuposàvem feixuga, per la calor, per la distancia i alçades a superar........malgrat tot la visita a tants llocs d'interès i la "guinda" de la troballa de la Font de les Donzelles ha fet que hagi quedat mes que content de l'experiència.

dilluns, 20 de juny de 2011

DIUMENGE DE CARRETERA, PANORAMIQUES, AIGUA I BON MENJAR

 Feia temps que comentàvem de fer una sortida "dominguera" amb el Salva i la Joaquina, a la fi decidim que serà aquest diumenge, quedem a les vuit del mati a Hostalets de Balenyà on deixem el nostre vehicle i agafem el del Salva ja que ell serà el guia de la sortida, decidim que el primer lloc on anirem serà al Santuari de Queralt, arribem a Berga i agafem la carretera que porta al santuari, deixem el cotxe a tocar de l'estació inferior del funicular i pugem per les escales, visitem el lloc i gaudim de les panoràmiques, el dia es clar i assolellat i la visibilitat quasi perfecta.
Santuari de Queralt
 El Santuari de Queralt, també anomenat de Santa Maria de Queralt o de la Mare de Déu de Queralt, es troba al nord-oest de la ciutat de Berga (Berguedà).
El Santuari està situat al vessant oriental del Castellberguedà, cim de la serra de Queralt, a una alçada de 1200 metres. L'indret on avui s'aixeca el santuari correspon, segons sembla, a l'espai que hauria ocupat el castell de Guillem de Berguedà.
El conjunt de Queralt l'integren el Santuari on es venera la imatge de la Mare de Déu de Queralt i un edifici annex que acollí al seu moment l'hostaleria del santuari, on avui hi ha el restaurant i l'estació del funicular que hi accedeix des dels aparcaments. Hom considera igualment part del Santuari l'església de La Cova on, segons la llegenda, un pastor de Vilaforniu trobà la imatge de la Mare de Déu el segle XIV
El primitiu santuari fou construït el1386 pel mercader berguedà Francesc Garreta. L'actual església és un edifici construït al segle XVIII, d'estil renaixentista, i es compon d'una nau central amb dues de laterals. La portalada que dóna accés al temple data de 1966. Als anys setanta s'acabà el campanar, de torre circular, que s'aixeca independent al costat de l'església. Als anys 90 es va escometre una restauració definitiva de l'interior de l'església i el cambril sota la direcció de l'arquitecte berguedà Lluís Boixader.
                                          cambril de la verge
Originàriament, al santuari hi hagué un monumental retaule barroc fet per en Pere Costa, que fou destruït el 1936. L'actual retaule data del 1958 i es obra de l'arquitecte Ramon Masferrer. Damunt la sagristia hi ha el cambril de la Mare de Déu, un exemplar gòtic que conserva trets romànics molt marcats. Es tracta d'una talla de fusta d'uns cinquanta centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda. Amb la mà esquerra agafa el seu fill situat dret damunt el genoll el qual sosté un llibre amb la mà esquerra mentre beneeix amb la dreta. Amb la mà dreta sosté una oreneta, animal que ha esdevingut el símbol de Queralt.

Vist el lloc agafem el vehicle i ens dirigim a visitar Les Fonts del Bastareny al municipi de Gisclareny, arribats ens trobem que la sort ens segueix acompanyant, si ja hem ensopegat amb un dia amb visibilitat d'allò mes, aquí ens trobem que la quantitat d'aigua que surt de les fonts es extraordinària lo que fa que l'espectacle sigui superb, 
Fonts del Bastareny
El Bastareny. Riu del Berguedà, afluent de capçalera de la dreta del Llobregat. Neix al municipi de Gisclareny a sis quilometres de Bagà.
És de règim nivopluvial, amb fortes oscil·lacions estacionals. Neix a les fonts càrstiques de la Dou, situades a 1077 metres d'altitud també anomenades fonts del Bastareny, i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols. El riu forma una vall que flueix en direcció NW-SE per terrenys secundaris i terciaris. Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l'esquerra el riu de Gréixer; passa per Bagà i desguassa al Llobregat per Guardiola de Berguedà. En són aprofitades les aigües per a la indústria. El seu naixement es una de les principals atraccions turístiques de la zona. El salt surt fotografiat en innumerables postals. A principis de segle XX, aquí hi havia una serradora i els troncs eren transportats en telefèric fins a Bagà.
riu Bastareny
 Després d'una acurada visita i molt al nostre pesar,  tornem al vehicle per continuar la excursió, després de parar a Baga per fer un frugal esmorzar, de parar en algun que altre mirador per gaudir de les panoràmiques i de trobar-nos alguna font digna de fotografiar, arribem a Gósol, bonic i petit poble on el Salva a reservat taula per dinar a cal Moixó, petit i acollidor restaurant. Tracte agradable, quantitats  i qualitat de restaurant de muntanya dels de tota la vida, presentació amb tocs de nouvelle cuisine i un preu mes que ajustat fan que gaudim d'un dinar quasi perfecte.
Gósol amb el Pedraforca al fons
Donem un petit tomb pel poble per no ficar-nos al vehicle nomes aixecats de la taula, gaudeixo de les vistes al Pedraforca, que fins avui nomes havia mig entrevist des de la distancia, ara ja ens acomodem en el vehicle i decidim iniciar la tornada amb l'idea aixo si, de parar sempre que veiem quelcom interessant, després de parar en algun mirador dels que trobes en qualsevol revol de la carretera, arribem al municipi de La Pedra i La Coma, aquí veig un cartell que que indica el camí a Les Fots del Cardener, em ve a la ment imatges que he vist del lloc i dic d'apropar-nos, cosa que fem recorrent els pocs metres que ens separen de la zona d'aparcament.
Lo primer que ens crida l'atenció es la munió de gent, es motivat per l'existència de una zona d'oci amb graelles, taules i ombra per passar un bon dia de camp. El lloc ens captiva per la seva gran bellesa, molt diferent de Les Fonts del Bastareny aixo si.
Fonts del Cardener
  El Cardener. és un riu del Prepirineu. Recull les aigües de les serres del Port del Comte i del Verd, de la Serra de les Comes, del Pedraforca i la Serra d'Ensija. Neix a les Fonts del Cardener, situades al municipi de la Coma i la Pedra, al peu del Port del Comte. Aquestes fonts ja li proporcionen un cabal relativament important. La seva conca de 1.400 km² inclou la meitat occidental del Solsonès, part oriental del Berguedà i algunes zones del Bages i l'Anoia.
En el seu recorregut es troben els embassaments de la Llosa del Cavall (situat els termes municipals de Guixers i Navès) i el de Sant Ponç (situat als termes d'Olius i Clariana de Cardener). Aquest últim ja va ser projectat l'any 1921 i s'hi poden practicar esports aquàtics.
Després d'haver recorregut uns 106 km, finalment desemboca al Llobregat a Castellgalí, 8 km aigües avall de Manresa
 Les Fonts del Cardener. en èpoques de desglaç ofereixen un espectacle majestuós: dolls d'aigua brollen d'entre les roques per tots costats, molt sovint en forma de cascada.Segons l'opinió de Torras, són precisament d'aquestes roques o quers del seu naixement d'on prové el nom del riu: dels quers o "cars" se'n derivaria "Cardener". Aquest excursionista descriu a la seva obra l'espectacularitat de l'indret: "El riu al nàixer forma ja una forta y ampla corrent que's llença tumultuosa, escumejanta, brunzenta, joguinejant entre grosses roques, formant escaients, saltants i sovintamagada sota sostre de verdor. El lloc és atraient. L'Aigua és molt freda i bona...".L'entorn del naixement del Cardener és avui un acollidor espai de pícnic. Preparat de tal manera que el visitant pot gaudir d'un dia especial amb la família i amics, coent a les graelles instal·lades a la zona, uns bons talls de carn i botifarres típiques d'aquest bonic indret.
riu Cardener


embasament de La llosa del cavall
 Visitat el lloc tornem al vehicle i carretera avall fins que som a tocar de la presa de l'embassament de La Llosa del Cavall on fem una ultima parada per gaudir de la bellesa del lloc, ara si que ja posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats ens acomiadem felicitat-nos pel dia tan bonic del que hem gaudit. Agafem el nostre vehicle i ens dirigim envers Martorelles on arribem quan son casi les 21,00 hores.

diumenge, 19 de juny de 2011

PUJADA NOCTURNA A LES MALESES DELS TROTACAMINS DE MARTORELLES

Aquest cop si, aquest cop, tal com estava previst sortim de Can Carrancà quan passen uns pocs minuts de les 21,00 h. som pocs, però valents, sortim de la masia deu esforçats expedicionaris encara que uns pocs metres mes endavant s'afegeixen la Paula i la "mama de la Paula" la Paula es una simpàtica nina de nomes set anys que malgrat semblar al principi que no serà capaç, arriba  dalt Les Maleses i torna a baixar mes fresca que un gínjol.
el grup a can Carrancà (foto propietat de l'Antonio)
 Encarem a trobar Sant Fost, creuem la carretera de Badalona i per la pista de terra que hi va paral·lela comencem la primera pujada de la nit......per obrir boca com diu algú. Tornem a la carretera poc abans d'arribar al camí de l'Església Vella per on girem, arribats davant el cementiri ens endinsem en el bosc per un sender que ens porta a sortit a prop de Can Torrens Vell, seguim endavant pel sender fins arribar a la cruïlla de camins on si continuem endavant arribaríem a Sant Cebrià de Cabanyes. aquí girem envers l'esquerra i per la pista tancada per una cadena donem inici a la part feixuga de la caminada.
pujada a Les Maleses
Xino Xano i fent alguna que altre parada per recuperar l'ale, arribem dalt el Coll de Lliça, aquí ens endinsem pel corriol que entre mig d'una densa vegetació i després de deixar enrere el Turó del Pi Candeler ens porta a trobar les restes del poblat ibèric de Les Maleses, arribats que hi som ens acomodem i donem inici a un sopar que si be no es del mes refinats, es pot dir que el marc, es insuperable, acabant el frugal sopar ja surten la Pepi i la Manuela que han pujat carregades, l'una amb un tapper ple de deliciosa coca de Sant Joan i l'altre amb unes capses de galletes Birba de Camprodon, per a mi, després de les Tries de Santa Coloma de Farners, les millors.
sopar a la llum de la lluna   
Ens veiem obligats a deixar els envasos ben buits ja que diuen que no estant disposades a baixar carregades altre cop. ens hi apliquem de bon grat......per fer-lis un favor mes que res, ara el Julio, l'Antonio i jo ens repartim l'us d'un trípode que he portat per poder fer alguna foto de les panoràmiques que d'aquí dalt es divisen.  Enllestits tan el tema mes prosaic del jalar com el cultural de les fotos, ja donem inici a la davallada no sense poder gaudir uns moments de la lluna que ha tret el cap per entre mig dels núvols com si ens volgués agrair la visita que l'hem fet.
el Vallés il·luminat
Desfem fil per randa el camí que hem portat a la pujada fins arribar a Sant Fost, aquí en lloc de agafar la pista de terra seguim per la carretera, arribats al carrer del pont nou ens acomiadem de la Paula i de la "mama de la Paula" la resta seguim, traspassat el pont ens deixen la Manuela i l'Antonio, la resta ens dirigim a trobar Can Carrancà ja que la majoria han deixat els vehicles allí, ens acomiadem i donem per acabada una caminada diferent per l'horari però com sempre, envoltada de simpatia I bon ambient com es marca de la casa dels "Trotacamins" de Martorelles



diumenge, 12 de juny de 2011

CAMINADA JUNY TROTACAMINS DE MARTORELLES- VALL D'OLZINELLES

Aquest mati a les vuit ens trobem davant la masia de Can Carrancà, després d'esperar uns minuts per que s'incorpori un ressagat...... no es diu el pecador, pugem als vehicles i ens desplacem a Sant Celoni, arribats cerquem el pas que per dessota de l'AP-7  creua a l'altre banda, deixem el vehicles a tocar de Can Draper i donem inici a la caminada seguin les marques blanques i verdes del sender local. Fets uns vuit-cens metres ens desviem del sender per visitar el Pou de Glaç de Can Draper, de petites dimensions però en mol bon estat de conservació, vist el lloc tornem al sender.
el grup abans de donar inici a la caminada
 Fets uns dos quilometres creuem la BV-5112 Carretera d'Olzinelles i seguim les marques del sender que va paral·lel a aquesta com també a la Riera d'Olzinelles lo que fa que en tot moment caminem pel mig d'un bosc de ribera ombrívol  i exuberant, mig quilometre mes i arribem al Pont de Can Plana, una mica mes endavant es troba el Pollancre d'Olzinelles primer de un conjunt d'arbres de grans dimensions que anirem trobat al llarg del sender. Seguim caminant sempre a tocar de la riera lo que ens permet gaudir de la visió d'algun que altre petit salt d'aigua i del so d'aquesta al saltar per les pedres.
creuant la Riera d'Olzinelles

Quan portem fets uns quatre quilometres arribem al conjunt d'interès de La Pega format per, la font, la bassa una plantació d'immensos plàtans i l'Alzina de Can Valls, aquí fem la parada per fer el mos i descansar una mica. enllestit el tema pugem a la carretera, la creuem i ens arribem a visitar els Forns de La Pega de Can Valls, tornem a creuar la carretera i sempre paral·lels a aquesta anem seguin el sender, aquí, tenim un petit canvi d'impressions amb un ramat d'ovelles sobre qui te preferència de pas, a la fi arribem a una entente cordial i ens deixen passar, uns meters mes i deixem el sender ample per agafar un corriol que ens porta a la Font del Senyor Rector. 
Sant Esteve d'Olzinelles
D'aquí ja ens arribem a  Sant Esteve d'Olzinelles conjunt format per l'església, la rectoria i el petit cementiri, visitat el lloc reiniciem la caminada, creuem altre cop la carretera, passem per la Font de la Rectoria i un metres mes endavant girem a l'esquerra i creuem un petit prat i una palanca de fusta damunt la riera, tornem a girar enver l'esquerra i en pocs metres som davant del Roure del Quintà, altre dels arbres monumentals de la ruta, trobem una bifurcació on agafem el sender de l'esquerra per visitar la bassa i aqüeducte de l'Aranyal, vist el lloc tornem a la bifurcació i seguim el sender que ens porta al Pont de l'Aranyal passant bans pel Cedre de Can Valls, altre arbre de grans dimensions.
Pont de l'Aranyal
El Pont de l'Aranyal fou bastit per salvar el Sot de les Mines, esta flanquejat per una filera de immensos plàtans i te a tocar un faig de grans dimensions. L’existència d’aquests arbres no només es deu a factors biològics i ambientals, sinó també al simbolisme que els habitants de la zona han donat a certes especies i a la decisió de plantar i mantenir alguns exemplars pel seu valor estètic. D’aquesta manera, es conserven pins, roures, alzines i alzines sureres de grans dimensions vora els camins de la vall. També s’hi troben espècies ornamentals, com els plàtans, que formen grans conjunts monumentals vora les fonts i basses.
creuant el sot de les Mines pel Pont de l'Aranyal
 Ara el sender marcat s'endinsa pel Sot de les Mines per anar a trobar els Quatre Camins i pel Sot de la Remor tornar a Can Draper, nosaltres decidim que  vorejant Can Valls tornarem a la cruïlla on es troben els Forns de la Pega i ja aquí, desfarem el camí que hem portat aquest mati, arribem a Can Draper, ens acomiadem no sense emplaçar-nos per a la caminada nocturna de dissabte que ve i enfilant-nos als vehicles iniciem la tornada a Martorelles on arribem quan son les tretze hores tal i com estava previst. A mi personalment es una caminada que m'agrada molt de fer, espero que hagi estat de l'agrad de la resta.





dimarts, 7 de juny de 2011

HOM PROPOSSA I........................................

Diumenge em truca el Salva per veure que fem dilluns, li comento de fer el PR-C54 sender de petit recorregut que porta a passar per part dels indrets mes interessants del municipi d'Orís, li sembla be, quedem a dos quarts de vuit davant casa seva, nomes penjar truco al Jose, li comento i quedem que em passara a recollir per Martorelles i farem cap a Hostalets de Balenyà amb el seu vehicle.
Sant Esteve d'Orís
Aquest mati a les set en punt ens trobem davant Can Carrancà, pujo al cotxe i anem a trobar la C-17, arribem a Hostalets de Balenyà i recollim al Salva, retornem a la C-17 per on fem via envers Les Masies de Voltregà, aquí per la C-17z arribem a Vinyoles d'Orís on tinc previst iniciar la caminada. Deixem el vehicle al Carrer Major i per aquest ens anem apropant a l'església de Sant Esteve, vista aquesta seguim ruta sempre guiats per les marques blanques i grogues del PR. Ens sobta veure a cada poques passes una placa amb fragments de poesies de Mossèn Cinto, trobem una que indica que el llorer que es a tocar, va ser plantat per l'insigne poeta.
ermita romànica de Vinyoles d'Orís
Ja casi a la sortida del poble es troba una ermita romànica de la que no he trobat informació en lloc, ara ja ens endinsem en un sender que per mig de camps de conreu i pel mig de trams ombrívols i emboscats va guanyant alçada de una manera molt suau. A la poca estona de caminar constatem lo que serà quasi normal durant tota la caminada, per una part aquell ferum típic de les contrades on abunden les granges i per altre la munió de camps plens de patates, no podem oblidar que som a la comarca d'Osona i dintre d'aquesta en la zona de mes tradició en el conreu de la PATATA DEL BUFET. De fet tots el primer cap de setmana d'octubre s'hi celebra el Mercat de la Patata del bufet.
monument commemoratiu de la creació del PR-C54
Quan portem fets una mica mes de tres quilometres truquen al Salva, a la dona li ha donat un atac de lumbàlgia que la ha deixat sense poder-se moure, com no falta gaire per arribar a Sant Genis d'Orís decidim que ens hi arribarem i després de fer la visita i el mos, donarem per acabada la caminada i tornarem sobre les nostres passes, aixi ho fem, arribem al petit nucli de Sant Genis d'Orís, donem un tomb per l'església i la rectoria avui en dia reconvertida en restaurant.
Sant Genis d'Orís
D'aquí estant decidim fer els pocs però costeruts metres que ens separen del turo on es troben les restes del Castell d'Orís i de l'església de Sant Pere d'Orís, el lloc es un magnific mirador, llastima que el dia no ens permeti gaudir de les vistes. Com possiblement tornarem a fer el recorregut complert, no entraré en detalls deixant per llavors entrar mes en matèria. iniciem la davallada i en uns bancs que es troben situats a mig camí parem a fer el primer mos del dia.
restes de Sant Pere d'Orís dintre el recinte del Castell d'Orís
Enllestit el tema gastronòmic ara ja donem inici a la tornada i aprofitant que tot es baixada agafem un bon ritme desfent fil per randa el recorregut que hem portat a l'anada, arribem a Vinyoles, pugem al cotxe i posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats que hi som ens acomiadem del Salva i ens aturem un moment per decidir que fer, a la fi dic de fer la Ruta dels Molins de Centelles donat que hi som a tocar, dit i fet, entrem altre cop a la C-17 i sortim a la primera sortida, deixem el vehicle a tocar de l'ermita de Sant Antoni de les Codines i donem inici a la caminada.
el Rossell amb la seva torre de defensa, Centelles
Per la pista que passa entre mig de la Teuleria i la depuradora de Centelles arribem a la via fèrria del tren de Barcelona a Puigcerdà, creuem per sota el pont de ferro que salva el Torrent de la Llavina, en pocs metres som davant de la casa del Rossell on ens hi aturem una estona, reiniciem la caminada tot resseguin el torrent, de seguida trobem la Font del Rossell, uns quants metres mes i trobem la Font del Llobató i mes endavant una zona de lleure amb bancs i taules, sempre resseguint el torrent arribem al Moli de la Llavina potser l'ultim moli en funcionament encara que sigui d'una manera testimonial i de cara als visitants.
Moli de la Llavina, Centelles
Vist el lloc seguim el nostre sender sempre guiats per les marques blaves de la Ruta dels Molins, un cop ultrapassat Can Pere agafem l'antic cami empedrat que els antics paraires empraven per baixar a la Font grossa per rentar la llana, arribem a la font i constato que el cabal d'aigua no ha minvat respecte a l'ultim cop que hi vaig estar. Ara ens dirigim aigües amunt del torrent a trobar la part baixa del Salt del Purgatori que rau sec, deixem la llera del torrent i ens enfilem a trobar la part alta de la cinglera i tornem a fer camí sempre seguint les marques blaves.
Font Grossa Centelles
Arribant a tocar de una zona urbana perdem durant una estona les marques i anem al nostre aire fins que poc abans d'arribar al barri de Sant Ferran les tornem a trobar ara acompanyades de les marques vermelles de la Ruta de les Bruixes, seguint les marques arribem davant el casal de Vinyoles que te el seu origen en una vila rural ja esmentada en el any 898 i que fou declarat be cultural d'interès nacional. Vist el lloc seguim endavant i en pocs metres som davant de la Font Calenta, font d'aigües sulfuroses que per desgracia rau seca.
casal de Vinyoles, Centelles
Aquí i en veient l'hora que es, casi les quatre de la tarda i aprofitant uns seients i unes taules de pedra decidim fer el segon mos del dia, omplert el pap, apaivagada la sed, i descansats el peus reiniciem la caminada resseguint el Torrent de la Cira que encara que avui en dia semble impossible va moure uns quant molins i va servir com a primera defensa al primerenc nucli habitat de Centelles, aixi es que arribem al Moli de l'Estrada d'origen medieval encara que va quedar malmès degut a l'assalt a Centelles de les tropes austriacistes.
Font del Moli de l'Estrada, Centelles
Aquí i gracies a un dels habitants de la casa podem gaudir de la bellesa d'un racó mig amagat dessota la casa, el lloc encara conserva restes del carcavà o desguàs del moli i d'un pont de pedra que servia per salvar el torrent aixi com una font d'una bellesa exuberant. Ens acomiadem de l'amable estadant i continuem caminant, camí del poble passem a tocar dels horts de l'Estrada, aquestos son un conjunt d'horts d'origen medieval que aprofitaven l'aigua sobrant del moli per regar i que semble mantenen l'estructura original.
Sant Antoni de les Codines
Travessem la C-1413B i ja ens endinsem en els carrers del poble, arribem al nucli antic i fem un vol per la Plaça Major, visitem els rodals de l'ajuntament, l'església de Santa Coloma, el Palau Comtal i algun dels estrets carrers que conformen el nucli vell. Vist el lloc ja iniciem la davallada a trobar l'ermita de Sant Antoni de les Codines lloc on hem deixat el vehicle, visitada la capella ens pugem al vehicle i ja enfilem envers Martorelles. Al passar les dades al PC m'adono que entre una caminada i l'altre aquestes s'han esborrat, degut a aixo no tinc dades que posar. Malgrat  aixo, la distancia recorreguda sumant les dues caminades ha estat d'uns 20/21 km.