dimarts, 24 de gener de 2012

SAU ENTRE BOIRES

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Vilanova de Sau
Caminants:  Salva i Francesc
Data: 24-01-2012
Hora d'inici caminada: 08:32:54
Hora d'arribada:17:35:49
Duració: 09:02:55
Alçada punt de sortida: 560 m
Alçada mínima assolida: 404 m
Alçada Màxima assolida: 783 m
Desnivell màxim: 379 m
Ascensió acumulada:1505 m
Descens acumulat: 1497 m
Guany: 223 m
Distancia recorreguda: 23.99 Km
Velocitat mitjana:2,6 Km/h (sense descomptar parades).
pantà de Sau
Aquesta setmana com tinc un compromís dilluns, hem quedat amb el Salva de fer la sortida aquest dimarts, aixi mateix em quedo encarregat de trobar una ruta pels voltans del pantà de Sau, destí aquest que ja fa temps del que venim parlant-ne. Aixi dons amb els deures fets, aquest mati ens trobem a Hostalets de Balenyà, deixo el meu vehicle i amb el del Salva posem rumb envers Vilanova de Sau, lloc aquest d'on tinc previst sortir en la caminada d'avui.
Arribem al destí enmig d'una espesa boira que fa que la visibilitat estigui mol minvada, comentem que si no s'aixeca, poca cosa podrem veure avui. Aparquem el vehicle al carrer de les Guilleries i donem inici a la caminada quan son dos quarts de nou del mati. Ens allunyem del poble en direcció als Cingles de Vilanova i seguint les marques del GR-151 també conegut com Camins del Bisbe i Abat Oliba, arribats al peu de la cinglera salvem el desnivell per un sender que va fent marrades per un grau. Arribats dalt, ja som al Pla de Brugueres i hem salvat un desnivell d'uns dos-cents metres.

El pantà de Sau. És un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, que s'estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i Santa Maria de Corcó, a la comarca d'Osona. 
Juntament amb el de Susqueda i amb el del Pasteral, forma part d'un sistema de tres pantans que uneix la comarca d'Osona amb la de la Selva. L'embassament té una llargada de 17 Km. i 3 Km. d'amplada, amb una capacitat màxima de 151,3 hm³. Actualment, es permet la pràctica d'esports nàutics. 
El pantà, inaugurat el 1962, va cobrir el poble de Sant Romà, les restes del qual, especialment el campanar de l'església romànica del segle XI, són visibles quan el nivell de l'aigua embassada és baix.
Parador deSau
Ens desviem una mica de la ruta per arribar-nos al mirador que es troba al Puig de Casadevall, on constatem que la boira no ens permet albirar pràcticament res del paisatge, seguim la ruta prevista sempre vorejant la cinglera uns trams mes aprop i uns altres mes retirats i amb algun que altre intent sempre infructuós d'albirar quelcom del paisatge. Quant portem uns set quilometres arribem a la zona de pàrquing que es troba a uns tres-cents  metres del Parador de Sau, seguim endavant i quan falten uns pocs metres per arribar al Parador, agafem el trencall que mena al Monestir de Sant Pere de Casserres, monestir que segons els rètols es troba a uns quatre quilometres.

Parador de Sau. El parador esta  situat a la península de Casserres, davant del Pantà de Sau, d’aquí que se l’anomeni també el Parador de Turisme de Sau. L’edifici reprodueix una típica masia senyorial catalana i està ubicat en un dels paratges més bonics de la comarca d’Osona. Una masia amb vistes.
El Parador es troba en un dels paratges més bells de la comarca d'Osona, amb la serralada de les Guilleries al fons i el pantà de Sau als peus. La tranquil·litat de l'entorn predisposa a practicar esports relacionats amb la natura i l'aventura, i a visitar antiquíssimes esglésies romàniques.

En les seves instal·lacions, entre el setembre i el desembre de 1978  una comissió de vint parlamentaris catalans, redacten el text de l'estatut d'autonomia que despres es discutira a les corts espanyoles i que s'aprova a l'agost del 1979 no sense una substancial retallada de les competències. És per aixo que l'estatut del 79 es conegut també com l'Estatut de Sau.
homenatge a l'Estatut de Sau
Per un corriol que va resseguint sempre la carretera que porta al monestir, fem els quilometres previstos fins que som davant del Centre d'Acollida del Monestir, esta tancat per vacances.........rodegem l'edific i pel Camí dels Monjos, fem els metres que ens separen del monestir. El trobem tancat amb pany i forrellat, aixi no ens queda mes remei que fer un tomb pels rodals, aprofitar uns bancs per fer el primer i tardà mos del dia i aprofitant que la boira comença a esvair-se, gaudir de les vistes tan espectaculars que ens brinda el lloc.

Monestir de Sant Pere de Casserres. Es un antic monestir benedictí situat al terme de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau. El monestir de Sant Pere de Casserres, l'únic de l'ordre benedictí a Osona, va ser erigit sota el patronatge de la família vescomtal osonenca. Amb anterioritat a la construcció del monestir, hi havia en aquest indret un castell termenat documentat a l'Arxiu Capitular de Vic des del 898, amb una capella dedicada a sant Pere, que els vescomtes decidiren convertir en monestir.
Sant Pere de Casserres
Una antiga llegenda diu que el monestir de Sant Pere de Casserres fou fundat pels vescomtes d'Osona i Cardona perquè un infant, fill dels vescomtes, va parlar tres dies després d'haver nascut i va dir que no viuria més de trenta dies. Un cop mort el seu cos fos posat dins d'una arca tancada, sobre una mula. Allà on s'aturés l'animal s'havia d'edificar un monestir sota l'advocació de sant Pere.
A partir del 1012 començà a haver-hi vida comunitària, si bé fins al 1050 l'església monàstica no fou consagrada. Després dels primers abats, Casserres baixà aviat a la condició de priorat (1060), segurament per no poder mantenir els dotze monjos necessaris per a continuar essent abadia.
Sant Pere de Casserres
El conjunt es d'estil romànic, tot i que ha anat tenint alguns canvis evolutius, especialment després dels terratrèmols del segle XV i amb l'abandonament de la vida religiosa i posterior us per a feines del camp.
L'església, singularment més ampla que llarga, té tres naus separades per dos pilars en forma de creu. La nau central és la més alta. Les tres naus acaben en absis semicirculars que tenen tots els elements decoratius de l'època: Finestres cegues, frisos amb dents de serra. Per dins estaven decorats per pintures murals al fresc, algunes de les quals encara es conserven. El campanar és de torre molt baixa, ja que sol té dos pisos i segurament es va construir quan el conjunt estava acabat. Junt a l'absis, a la zona exterior, es conserven unes tombes antropomòrfiques.
Sant Pere de Casserres
El claustre es va construir la segona meitat del segle XI i es conserven pocs elements; el pòdium, un pilar d'angle, dues columnes i alguns capitells que van ser trobats en algunes excavacions posteriors. Amb les restes s'ha pogut reconstruir i se sap que tenia uns porxos i una sola filera de columnes.
Fora del conjunt monàstic es troba un edifici de planta rectangular que era l'hospital.
Santa Maria de Vilanova de Sau
Vist el lloc, omplert el pap i gaudit de les vistes, reiniciem la caminada desfent el camí que ens a dut fins aquí, quant portem fets uns tretze quilometres entre unes coses i altres, som altre cop davant d'unes amples escalinates treballades a la roca i que ja abans hem vist, ara si que les pugem i arribem dalt del Turó del Quintà, on podem gaudir un cop mes d'unes magnifiques vistes del Pantà de Sau i dels seus encontorns. Seguim desfent camí i aixi arribem altre cop al Parador de Sau, ara ens hi aturem una estona per fer un tomb i prendre unes imatges tant del parador com del monument erigit en commemoració de les deliberacions que van donar com a fruit el conegut com a Estatut de Sau.

Seguim ruta i quan arribem a la zona de pàrquing, agafem la pista asfaltada que voreja el pantà i que en uns nou quilometres ens tornarà a Vilanova de Sau, creia que anant com va a ran de pantà la visió que tindríem d'aquest, seria constant, no es aixi, ja que la vegetació que es troba en l'estreta franja que separa la pista de la riba del pantà, ho impedeix. En tres o quatre ocasions ens desviem de la pista i per corriolets,  ens apropem a ran d'aigua, fets una mica mes de vint quilometres arribem a una zona on sembla que els vilanovins exploten la avinentesa de tenir tan aprop el pantà, ja que esta ple de cases de colònies, escoles de natura, semble que algun lloc preparat per fer acampada i lo que anomenen l'Embarcador.
Aprofitem uns bancs i taules de fusta per fer el segon mos del dia encara que ja son quarts de cinc, enllestit l'assumpte i esperonats pel fred que comença a fer, fem els últims quilometres que ens porten altre cop a Vilanova de Sau, arribats ens aturem per prendre unes imatges de Santa Maria, església d'origen romànic encara que amb afegits posteriors.

Santa Maria de Vilanova de Sau. El temple es trobava dins l'antic terme del castell de Conill, que ja apareix documentat en l'any 917, i en desaparèixer aquest, passà a formar part  del terme de la Vall de Sau. Des dels seus inicis té la categoria de parroquial.
Les primeres notícies documentades d'aquesta església les trobem l'any 1025, en un llistat de parròquies de la zona, on consta que tenia com a sufragània l'església de Sant Andreu de Bancells. En un llistat posterior, aproximadament del 1154, també apareixen com a sufragànies els temples de Sant Pere de Castanyadell i Sant Romà de Sau.
Vilanova de Sau
El temple que contemplem va ser construït a finals del segle XI, substituint a un edifici anterior. Cinc segles més tard se li van afegir dues capelles laterals, una a cada banda. La del costat sud va ser enderrocada en 1870 per construir-hi tres noves capelles, que tenen l'aparença d'una segona nau. També es va reformar la façana oest, construint una nova portalada neoclàssica i convertint l'antic campanar de cadireta de dos ulls en un campanar de torre.
Durant aquesta reforma també es va sobrealçar la nau i l'absis semicircular, amb que està capçat el temple. La finestra que s'obre en la part central del tambor absidal és l'única original que es conserva. L'exterior de l'absis està decorat amb un fris d'arcs cecs, separats per lesenes. Al seu damunt, encara es conserva el fris de dents de serra.  Aquesta decoració es conserva, tot i que molt fragmentada, en el mur nord del temple.

Vist el lloc anem a trobar el vehicle, ens hi aposentem i enfilem envers Hostalets de Balenyà, ens acomiadem i pujant al meu vehicle ja poso rumb envers Martorelles. El tram de pista asfaltada  que voreja el pantà, se'm ha fet llarguíssim, sempre em passa amb l'asfalt, malgrat aixo i al fet de la boira del mati, ha estat un altre dia que m'endure a la motxilla dels bons records.


dijous, 12 de gener de 2012

EL TRET PER LA CULATA O QUE DUR ES SER UN TROTACAMINS

arribant al Camp de Tir en mig de la boira
Avui com es costum, la Secció  dels Dijous dels Trotacamins de Martorelles, havíem quedat a un quart de vuit del mati per fer una de les nostres sortides exploratòries, arribats al punt de trobada i en veient l'espesa boira que ho envaïa tot, hem decidit passar al pla "B" mentre discutíem quin era aquest, el Joan Sanjuan ens ha presentat una proposta impossible de rebutjar, sempre pensant en el be dels Trotacamins naturalment, es tractava de que ja que hem parlat en diverses ocasions de fer una sortida amb esmorzar  al Camp de Tir de Mollet inclòs, avui, podíem fer el sacrifici de fer-li una visita per valorar la idoneïtat del lloc.
instal·lacions del Camp de Tir
La proposta anava acompanyada de l'afegit de que convidava ell........sigueu sincers, qui de vosaltres s'hagués negat  a sacrificar-se en nom de tant lloable fi. Aixi dons, deixem el cotxe aparcat i donem inici a la caminada anant a trobar el Parc de la Verneda, seguim pel pont nou fins arribar al trencall que porta a La Casilla, nomes jo havia passat per la passera per a vianants que uneix La Casilla amb Mollet centre i ens venia de gust creuar per allí. Pels carrers de Can Pantiquet ens anem apropant a la via del tren, arribats, girem a la dreta i anem resseguint aquesta un tram.

Anem una mica sense saber ben be on sortirem, però per aixo som agosarats exploradors, a la fi, arribem davant l'entrada a les instal·lacions del Camp de Tir que mig endevinem mes que veure, ens aposentem i seguint el suggeriment del Jordi (de mes esta dir que ho feia amb coneixement de causa) ens decidim per un "Morro de porc" a la brasa, acompanyat per unes mongetes i unes bones llesques de pa torrat, l'apartat beguda queda omplert a base de vi de la casa amb gasosa i una Coca Cola, que consti que en aquest cas no era per a mi.
tot sigui pel be dels Trotacamins
Desprès de deixar els plats ben nets, son moments de crisis i seria pecat lo contrari, i de una agradable estona de ferla petar, en veient l'hora dic de iniciar la tornada envers Martorelles, cosa que fem evidentment amb renovades forces i amb aquest esperit aventurer que ens caracteritza. Arribem a Martorelles passat un quart de dotze no sense haver deixat abans al Jordi al passar per davant de sa casa, ens acomiadem quedant emplaçats per dijous vinent.
sigueu sincers.......qui pot dir que no davant aquestes poderoses raons
QUE SACRIFICAT QUE ES SER UN TROTACAMINS DE MARTORELLES..................

dilluns, 9 de gener de 2012

COLLSACABRA, DEL PLA D'AIATS AL SANTUARI DE CABRERA

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Cantonigros
Caminants:  Salva i Francesc
Data: 9-01-2012
Hora d'inici caminada: 08:31:08
Hora d'arribada:15:52:05
Duració: 07:20:57
Alçada punt de sortida: 927 m
Alçada mínima assolida: 880 m
Alçada Màxima assolida: 1311 m
Desnivell màxim: 431 m
Ascensió acumulada:1133 m
Descens acumulat: 1179 m
Guany: 384 m
Distancia recorreguda: 14.04 Km
Velocitat mitjana:1.8 Km/h (sense descomptar parades).
l'Ayats, o sigui, Jo, dalt el Pla d'Aiats
Ahir, durant la caminada dels Trotacamins comentem amb el Salva on anar avui, quedem en que ens trucarem al vespre a veure si hem pensat en algun lloc, el truco i cap dels dos ha trobat res, mentre parlem, sento com la Joaquina li diu que per que no pugem al Pla d'Aiats. Ja fa temps que durant les nostres sortides per Osona, La Garrotxa, o Collsacabra, els ulls se'm en van a la figura inconfusible del Pla d'Aiats i em ve al cap la imatge del ET dient allò de MI CASA..........en la creença de que el meu cognom te quelcom a veure amb el topònim del lloc. Per suposat que acceptem de bon grat el suggeriment de la Joaquina i quedem que prepararé una ruta que ens porti allí.
Pla d'Aiats vist des de Cantonigros
Aquest mati quan manquen quinze minuts per les vuit ens trobem a Hostalets de Balenyà, ens pugem al cotxe del Salva i ens dirigim a trobar Cantonigros, deixem el vehicle al costat del restaurant Punti i donem inici a la caminada quant son dos quarts de nou. Per la C-153 fem els aprop de cinc-cents metres que ens separen del Pont de la Rotllana, arribats, agafem el Camí d'Aiats per on caminem deixat a banda i banda les cases de Caselles a esquerra i La Rotllana a dreta, sempre resseguint el Torrent de la Rotllana o Torrent d'Aiats. Fets casi dos quilometres arribem a un trencall que agafem per apropar-nos a la casa d'Aiats.
casa d'Aiats
Rodegem la casa i iniciem el tram mes costerut de la caminada d'avui, en menys d'un quilometre salvem el desnivell de mes de tres-cents metres que ens porta dalt del Pla d'Aiats pel Grau de l'Escaleta, arribats dalt lo primer que ens trobem son les restes de les Cabanes del Pla d'Aiats, girem envers la dreta i vorejant la cinglera arribem a un mirador on ens extasiem amb les vistes, es domina tota la plana de Vic, la Garrotxa, la Selva, el Pirineus, Montserrat, el Pedraforca...........i m p r e s s i o n a n  t, paga la pena l'esforç. Aquí es el lloc ideal per fer el mos, malgrat aixo li comento al Salva de fer els cinc-cents metres que manquen per arribar al punt mes alt del pla.
Grau de l'Escaleta
Arribem al punt mes alt del pla, 1311 metres, foto de rigor i tornem enrere fins al mirador on procedim al ritual del primer mos del dia, poques vegades ho hem fet amb unes vistes tant espectaculars. Enllestit el mos reiniciem la caminada, ara es tracta de arribar-nos a Cabrera, per lo que travessem el Pla d'Aiats caminant en mig de grans extensions de falgueres seques i per fagedes amb les seves rames nues, arribats al Coll d'Aiats trobem un cartell indicador on el responsable a escrit el nom amb la grafia tal com el porto jo, la qual cosa em referma mes en el pensament de que els dos noms tenen un únic origen. 
vistes des de el Pla d'Aiats
Seguim davallant fins que quant portem fets uns sis quilometres i mig, arribem al Coll de Brams, aquí tenim dues opcions per pujar dalt de Cabrera, pujar pel costerut i aeri tram de escales que formen el Grau Nou, o per Les Marrades, camí empedrat que com el seu nom indica salva el desnivell fent marrades, seguint els consells del Salva optem per Les Marrades, aquest tros em recorda sobre-manera el tram del mateix nom del Grau d'Olot. Xino xano anem salvant els aprop cent vint metres de desnivell fins arribar dalt el Pla de Cabrera.
Cabrera, el Grau Nou vist des de Coll de Brams
 El santuari de Santa Maria de Cabrera (1 294 m) és dalt la serra de Cabrera, en un pla que forma una miranda extraordinària de tot el Cabrerès, de la Plana de Vic i fins dels Pirineus, les Guilleries i la Garrotxa.
Santa Maria fou l'església del castell de Cabrera, coneguda des del 1144. Als segles XII i XIII rebé diverses dotacions dels castlans del castell, i s'hi arribaren a crear cinc beneficis.
Ensorrada amb el terratrèmol del 1428, fou reedificada.
El santuari actual fou erigit en 1611-41, quan només quedava un beneficiat, que no hi residia, i l'ermita era administrada per ermitans sotmesos al rector de Sant Julià de Cabrera.
El campanar és posterior, i la casa dels ermitans fou refeta també al segle XVII i ampliada el 1783.
L'antiga imatge de marbre del segle XIII fou destruïda el 1936 i fou reemplaçada per l'actual, també de marbre, que en vol ser una reproducció.

Santuari de Cabrera
Arribats dalt, lo primer que veiem es el campanar del Santuari de la Mare de Deu de Cabrera, d'aquí estant les vistes també son espectaculars, encara que els arbres tapen algun tram, després d'un petit descans seguim a trobar el punt mes alt del Pla de Cabrera, 1299 metres, on a part d'un vèrtex geodèsic, una senyera i una taula d'orientació, es troben les minses restes que queden del Castell de Cabrera, seguim endavant i creuem l'Osca de Cabrera per un tram de camí equipat amb esglaons i baranes de ferro, arribem a la Font de l'Osca racó senzill però ple de bucòlica bellesa, seguim uns metres mes per arribar fins l'avetosa del Pla del Prat, el contrast del verd dels avets amb els camps de falgueres seques i els faigs nus, si mes no, es impactant.
Font de l'Osca
Tornem sobre les nostres passes fins arribar al santuari, aquí, en veient l'hora, lo idoni del lloc i amb el sol acaronant-nos,  decidim fer el mos del migdia, ens aposentem al voltant de una gran taula de pedra i procedim, sense pressa encara que sense pausa a donar compte de les vitualles reservades a tal efecte. Enllestida la qüestió gastronòmica decidim iniciar la davallada, ara si optem per fer-ho pel Grau Nou, sempre ajudats per la barana de ferro anem davallant, el seder es molt aeri, malgrat aixo, el factor psicològic de la barana fa que no tingui sensació de vertigen. 
baixant pel Grau Nou
Arribats al Coll de Brams agafem el sender que porta a les Bores d'en Masallera, a mida que ens hi apropem el camí es va fent mes aeri, amb estimball a banda i banda, arribats a les Bores contemplem l'esberla des de dalt, semble que els mes agosarats s'hi passegen pel fons, però, que hi fan dos "sesentones" ficant-se en aquests fregats? seguim una mica mes per l'aeri sender amb l'idea de arribar-nos fins a l'Agullola de la Tuta, als pocs metres començo a notar aquella sensació de fluixesa a les cames que acompanya a la sensació de vertigen. Llastima, per que hagués estat be arribar-hi i saludar a la cabra que allà habita i que semble ser de lo mes sociable.
escletxa de les Bores de Masallera
Les Bores de Masallera. Es tracta d'un fenomen geològic ben curiós. Una gran berla de roca està separada del nucli principal de la cinglera, com si es volgués esbalçar marges avall. De fet mirant des de baix, la franja on hi ha les Bores, les roques extra-plomen. Així doncs entre la gran berla de roca separada i la resta del cingle s'ha format un estret passadís d'uns 60 o 70 metres d'alçada, amb alguns punts tancats per grans blocs de roques que han anat caient. En alguns punts estem dins d'una cova, i en altres tot i que també ho sembli, si mirem cap amunt veiem el cel.
Agullola de la Tuta, en primer pla, el sender per arribar-hi
Tornem sobre les nostres passes fins trobar un corriol que abans hem descartat, aquest, va resseguint en tot moment el Torrent d'Aiats, inclús en alguns trams va per la llera mateix, davallant sempre, arribem a on aquest mati hem girat per anar a trobar la casa d'Aiats, arribem al Pont de la Rotllana i per la carretera arribem a on aquest mati hem deixat el vehicle, ens hi pugem i posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribats aquí ens acomiadem i jo agafo el meu cotxe i cap a Martorelles. Nomes per les vistes ja ha valgut la pena l'esforç fet, si a sobre li poso la satisfacció personal per haver realitzat quelcom que portava tant de temps amb ganes de fer, es pot dir que ha estat un altre dia per guardar al bagul dels bons records.


diumenge, 8 de gener de 2012

PRIMERA CAMINADA TROTACAMINS 2012- TORRENT DE COLOBRERS-TOGORES

el grup davant la masia
 Avui hem donat inici a les Caminades dels Trotacamins de Martorelles en aquest any 2012. A les 09 h. tal com es costum (es bo no perdre les bones costums) l'Antonio a donat el tret de sortida amb la foto de grup, ens hem distribuït en els vehicles i hem posat rumb envers Sabadell, després de creuar-lo, i per la carretera que porta a Castellar del Vallès, hem arribat a Can Pagès on hem aparcat els vehicles donant inici a la caminada capbussant-nos en el Torrent de Colobres, que malgrat l'època de l'any, no deixa de meravellar per la bellesa dels seus racons. Ens hem aturat per prendre imatges de tants i tans bonics llocs, la Font de la Tosca, Els Degotalls, La Foradada........costa donar mes de tres passes seguides sense aturar-te, aixi, fins arribar a la fi d'aquest tram del torrent.
davant la Foradada
Amb pena hem deixat el torrent i pel camí de Can Moragues hem fet cap a la Font de Can Moragues, aquí hem procedit al ritual del mos, enllestit aquest reiniciem la caminada anant a trobar el Camí de Can Casamada, per aquest arribem a la ferida que en el paisatge ha produït la rassa realitzada amb motiu de les obres del oleoducte Martorell-Figueres, transitem uns metres per la rassa fins que agafem el Camí de Togores, per aquest arribem davant Can Vilar, masia del segle XII encara que modificada en varies èpoques. Sense deixar el camí, arribem a l'ermita de Togores.
ermita de Togores, interior
L'ermita de la Mare de Déu de Togores (o, senzillament, de Togores) va ser bastida damunt les restes d'una vella construcció romana. Té l'absis vuitavat que dóna a llevant, pel cantó de migdia està unida a la masia per un arc. La masia, que ja existia al segle XIV, conserva el portal adovellat, de punt rodó. Modernament ha estat restaurada i ampliada.La dada documental més antiga que fa referència al topònim Togores és de l'any 986, quan s'esmenta el lloc al Cartulari de Sant Cugat. Es creu que el nom de Togores prové del llatí “tuguri” en referència a les cabanes que servien per a aixoplugar-se. La capella en concret sabem que ja existia l'any 1323 i que, durant el segle XV, va ser residència de monges. En aquella època la quadra de Togores formava part del domini de Sant Llorenç del Munt. La Mare de Déu de Togores s'hi venera des del segle XVII.
Des de l'any 1922, cada any, en arribar la primavera, s'hi celebra un aplec tradicional.
ermita de Togores
Vist el lloc seguim cami, ara anant a trobar la font i la bassa de La Torre del Canonge, d'aquesta anem a sortir a les restes de la Torre del Canonge i la seva capella de la Mare de Deu dels Dolors, en aquest tram ens trobem que tenim que creuar un parell de cops les "turbulentes aigües" del Riu Tort lo que dona un toc aventurer i fa que jo perdi les ulleres, un bon samarità les troba i seguim camí. Ara ja es qüestió de mentre anem fent llaçades, anar perdent alçada fins que arribar a l'àrea de lleure del Moli de l'Amat, des de aquí anem resseguint el Ripoll aigües amunt fins que som davant la passera que creuant el riu ens permet apropar-nos a visitar Sant Vicenç de Jonqueres
Sant Vicenç de Jonqueres
El conjunt de Sant Vicenç de Jonqueres està format per l'edifici de l'església, que té adossada pel costat de ponent la rectoria i pel costat de llevant i de migdia el clos del cementiri. Cap document no permet datar amb certesa el moment de la construcció de l'edifici. No obstant això, l'anàlisi de l'estructura dels murs dóna una cronologia constructiva que es desglossa en diverses etapes. Així, el conjunt conserva elements romànics, gòtics, renaixentistes i d'època barroca.
L'any 1992 es va rehabilitar el conjunt edificat, que es trobava molt degradat, i es va adequar l'entorn. L'antiga església s'ha cedit a una entitat d'interès cultural: el Servei General d'Informació de Muntanya. La rectoria s'ha cedit a uns masovers i la planta baixa d'aquesta a un taller artesanal
Sant Vicenç de Jonqueres
Vist el lloc tornem a creuar el riu per visitar les instal·lacions de la depuradora biològica  encara que aquesta semble estar fora de servei, coses de la crisis potser???? Ara ja es tracta de seguir camí fins arribar on tenim els vehicles, pujar a aquests i posar rumb envers Martorelles on arribem a l'hora prevista. A estat un altre mati de natura, historia i sobre tot, bona companyia .