diumenge, 24 de juny de 2012

POSA VIDA AL TEU HORT (cronica setmanal d'un petit hort)

Com últimament no estic sortint a caminar, ........bo, a caminar si surto, però per aquí a prop, Túria a dalt, Túria a baix......., i per no tancar el bloc per vacances tant aviat, aniré penjat els èxits o fracassos que vagi tenint en el hortet, els veïns em miren rar quan refuso els seus oferiments desinteressats de productes fitosanitaris, per a la mosca, per a que les flors quallin millor, etc etc,   si no me'n surto, la de rialles que sentiré. Al estar envoltat per tarongers sembla que les plagues, campen a les seues i diuen que es quasi obligat fer els tractaments. 
els tomates van creixent
les albergínies també
els carbassons, de moment no es queixen per estar plantats en torretes
primeres bajoquetes a punt per a collir
arribaré a temps per les subvencions de la CE al gira-sol??
a manca de terreny.........bones son les jardineres
no podia faltar, vista general
primera collita, encisams a part
encisams, primera i segona plantada

Els encisams, seguint les recomanacions d'un bloc de horticultura ecològica, en lloc de arrancar-los, vaig traient les fulles  a mida que em fan falta, diuen que es una manera de amb pocs exemplars, allargar la collita, l'únic handicap que hi veig, es per a aquelles persones als que agraden els encisams ben blanquets......però de moment sembla que funciona.

diumenge, 17 de juny de 2012

POSA VIDA AL TEU HORT

 "La terra no l'hem rebut en herència dels nostres avantpassats, sinó que l'hem pres prestada dels nostres fills, cuidem-la!"
l'hort, vista general
Com aquesta setmana no he pogut sortir a caminar, parlarem de l'Hort, com diu l'Adolf, semble que les plantes creixen com gínjols, d'una setmana per altre es pot veure com s'estiren i eixamplen, potser pot ser degut a que l'adob que produeix la meua fabrica de fertilitzants es del seu agrad. 
la meua fabrica de fertilitzants
per la quantitat i la qualitat del producte, semble que tinc els obrers satisfets
Posats a fer un hort "ecològic", es cosa d'anar introduint el concepte de reciclatge, tant per la matèria primera per a la fabrica de fertilitzants (talls de gespa, fulles, restes de cuina......) com en l'aprofitament d'envasos per a fer planter.
provant a fer carbassons en contenidors


flors de bajoques
reciclant envasos per a planter
Com no tot a de ser alimentar el cos, vaig introduint plantes de flor per donar aliment a l'anima amb els seus colors, sempre que passo per davant d'una botiga de plantes, no me'n puc estar de comprar-ne encara que sigui nomes que una i de les mes barates.
verdolagues de flor (portulaca grandiflora)
gazània (gazania splendens)
Ja fa dies que estic menjant encisams de l'hort, les tomates, encara que creixent de dia en dia, crec que  tardaré uns dies en collir-ne,  bajoques (mongetes) i albergínies, estan plenes de flor i ja tenen algun fruit quasi a punt de collir, costa tornar-se a acostumar als cicles de la natura després de tant de temps i voldries que tot fos mes ràpid.
albergínia
Bo, fins ara hem parlat de la part agradable del fet de fer un hort, però no tot es tan bonic, també hi han moments durs i et toca patir, un dels moments del dia en que mes pateixo, es quan després de gaudir de l'hort i del jardí, em toca purgar totes les meues maldats a traves del dur i sacrificat ritus del bany..........no us ho desitjo a ningu.
l'infernal artefacte on purgo els meus pecats cada vesprada
"Quan haguem tallat l'últim arbre, contaminat l'últim riu i pescat l'últim peix, només llavors ens adonarem que els diner no es pot menjar" (Gran Cap Seattle)

dilluns, 11 de juny de 2012

POSA UN HORT A LA TEVA VIDA (ecologic millor) una setmana mes tard

Coccinella septempunctata
La marieta de set punts (Coccinella septempunctata) és una espècie de coleòpter de la família Coccinellidae. És la marieta més comuna d'Europa. Les seues èlitres són de color roig amb tres punts negres en cadascun, i un més sobre el lloc on ambdós s'ajunten, el que fa un total de set punts (d'ací el seu nom vulgar, i també el científic, del llatí septem, "set", i punctata, "puntejada").
C. septempunctata viu pràcticament en qualsevol lloc en el qual hi haja pugons, dels quals se n'alimenta. Tant els exemplars adults com les larves són voraces depredadors de pugons, raó per la qual C. septempunctata ha estat introduïda en l'agricultura ecològica per a combatre les plagues d'eixos paràsits de les plantes.
primers tomàquets
encisams
alfàbrega (Ocinum basilicum) Repel·lent de mosques i mosquits. S’associa bé amb els pebrots i els protegeix dels pugons.
Clavell de moro (Tagete patula) Contra els nematodes del sòl: l’arrel secreta una substància nematocida. Repel·lent dels insectes.
                                 flors d'albergínia, es pot apreciar l’encoixinament (mulching)

 Mulching. Amb aquesta paraula anglesa ens referim al cobriment de la terra amb una capa de material orgànic o inorgànic amb una finalitat protectora. De fet mulching ve de mulch que vol dir ‘jaç protector’. També podem anomenar aquesta tècnica ‘encoixinament’. Quan aquesta capa està feta amb materials orgànics, l’efecte és similar al mantell natural que hi ha en els boscos, que millora el sòl de la manera següent:
• Evita la pèrdua d’aigua en superfície per evaporació, es conserva millor la humitat i es redueix la despesa d’aigua de reg.


• Suavitza la temperatura del sòl: a l’hivern l’augmenta i a l’estiu la disminueix. Com que s’hi conserva millor la temperatura, s’hi afavoreix una activitat més constant i homogènia.


• Evita la incidència directa de la radiació ultraviolada del sol, que podria destruir compostos orgànics i afectar els processos de transformació d’aquests.


• Evita la compactació del sòl.


• Disminueix l’acció del vent, que podria assecar la terra en poc temps.


• Limita el creixement d’herbes no desitjades, les llavors queden a una certa profunditat i en germinar no arriben a veure la llum; aleshores el creixement no prospera i l’herba mor.


• La seva descomposició va enriquint el sòl d’humus i nutrients.
vista general (una setmana mes tard)

dijous, 7 de juny de 2012

SOT DE XERA, (ELS SERRANS, VALÈNCIA) RUTA DE LAS TOSCAS

Lloc inici caminada: Aparcament public a tocar del riu, Sot de Xera (Els Serrans, València)
Caminants: Francesc
Data: 07-06-2012
Hora d'inici caminada:09:37:27
Hora d'arribada: 15:16:53
Duració: 05:39:26
Alçada punt de sortida: 339 m
Alçada mínima assolida: 248 m
Alçada Màxima assolida: 471 m
Desnivell màxim:223 m
Ascensió acumulada:525 m
Descens acumulat: 502 m
Guany: 131 m
Distancia recorreguda: 14.70 Km
Velocitat mitjana:2.5 Km/h (sense descomptar parades).
Las Toscas, riu Sot, Sot de Xera
Aquest dijous la dona, "m'havia donat el dia lliure", aixi es que sense dubtar ni un segon, cerco en el bagul una ruta que complesqui amb el requisit de tenir algun tram amb aigua, em decanto per la Ruta de las Toscàs al municipi de Sot de Xera, a la comarca dels Serrans. Treballant el track, m'adono que el tram final presenta un fort desnivell positiu i un ultim tram per carretera, com aixo va en contra dels meus "principis", evitar les pendents en lo possible en la part ultima de les caminades, decideixo invertir el sentit de la marxa, decisió de lo mes encertat com comprovaré mes tard.
típic racó de Sot de Xera
 Després de barallar-me amb el GPS, arribo a Sot de Xera, deixo el vehicle a una zona de aparcament a tocar del riu Sot i dono inici a la caminada creuant per alguns del típics carrers del poble per anar a trobar la carretera per on he arribat, l'agafo en sentit contrari i arribo a la Fuente de Mosen Lucas, ben arranjada i amb una petita zona per descansar, per evitar la carretera en lo possible, agafo un corriol que surt de la font, però un pic porto uns quants metres fets, m'adono que s'allunya d'aquesta, desfaig el tram i torno a sortir a la carretera i en uns cinc-cents metres, arribo a l'ermita de San Roque.
ermita de San Roque
Ermita de San Roque. Restaurada el 1952, es troba a uns 500 mts. de la població, en un petit llom al costat de la carretera que ve de Chulilla a l'altura del km. 31. També té un accés des de la localitat, a manera de Calvari. Al seu voltant s'ha disposat una esplanada des d'on es gaudeix d'una bona vista sobre el poble i la vall. 
Construït el 1592, és un edifici petit, amb un porxo davanter amb sostre de bigues i laterals tancats. La coberta és a dues aigües, i el frontó remata en rústica espadanya amb campana. La porta d'accés és adovellada, amb dos graons. 
L'interior és de planta rectangular, amb sostre sostingut per biga mestra i pis de maons vermells. Posseeix una sola nau i la decoració segueix el gust renaixentista. Hi ha un púlpit de fusta en un lateral. L'altar, d'obra, s'eleva sobre un esglaó. La petita imatge de Sant Roc es troba en un rústic nínxol a la paret de la testera, que no compta amb cap altre ornament. 
És tradició antiga que en aquesta ermita hi hagi sempre una flama encesa. Antany era un llum d'oli que es revisava diàriament; avui s'ha substituït per veles.
Sot de Xera des de l'ermita de San Roque
Vist el lloc i gaudit de les vistes, torno a la carretera per on transito uns cinc-cents metres mes, ara, agafo una pista ample de terra que en uns dos quilometres, sempre en pujada amb algun tram força costerut, em deixa al Coll de las Toscas, aquí, em trobo en el punt mes alt de tota la caminada, ara comença una baixada amb una pronunciada pendent que en menys de dos quilometres, baixa uns dos-cents cinquanta metres, aquí m'adono de lo encertat d'invertir el sentit de la caminada, desnivell apart l'amplitud de la pista i la escassa ombra, m'hagueren castigat sobre-manera, arribat baix, el paisatge ja canvia per complert, es nota la proximitat del riu amb l'inconfusible vegetació de ribera, també es veuen camps de cítrics amb un verd brillant.
mirador damunt Las Toscas
Arribo al Mirador de las Toscas, petita esplanada amb baranes de fusta i bancs, des d'on es te una visió perfecta del fenomen geològic de Las Toscas.  En el curs del riu Sot, a l'Est del terme municipal es troba aquest paratge d'indubtable bellesa i de gran interès natural. Envoltat per muntanyes que tanquen l'horitzó pels quatre punts cardinals, ja que el Sot baixa encaixat entre elles: l'Umbria del Caballo (454 m), el alto de la Cueva Negra i l'alt de les Pedrizas (583 m) són els cims dominants de la Hoya de Cherales. El lloc sobrats al · licients com la bella cascada que es precipita sobre el riu engrossint el seu cabal i que és de curs irregular ja que depèn de jaciments d'aigua que afloren en determinades èpoques de l'any gaudint d'una bellesa singular
Las Toscas, riu Sot
La deu de les Tosques és de caràcter vaunclusià, l'aigua brolla de forma inesperada en funció de la pressió atmosfèrica, l'aigua subterrània conté carbonat càlcic, el qual precipita en la seva trobada amb la vegetació formant la roca coneguda com travertí o més comunament anomenada tosca . Després de la cascada hi ha una petita cova, amb diverses boques d'accés i comunicades entre si i que converteix a aquesta zona del riu Sot en una de les més visitades tant per veïns com per forans. Sent un lloc molt agradable per prendre el bany a l'estiu.
Las Toscas, riu Sot
El lloc, es tan encisador que no dubto ni un moment, decideixo que aquí, faré el mos, aixo si, després de donar-me un bon bany, dit i fet, agafo la maquina de fotos i parant atenció per que no se'm caigui dintre de l'aigua, em fico al riu i m'apropo a les tosques tot lo que la profunditat m'ho permet, encara que avui l'aigua no baixa amb la força de un salt, el clàssic degoteig propi de les tosques dona al lloc un encant digne de quedar immortalitzat, llastima que la maquina, no sigui submergible, aixo m'impedeix entrar sota de la cova. deixo la càmera a la llera i ara em dono un bany d'allò mes agradable. Surto de l'aigua i mentre se'm eixuga el cos, faig el mos acaronat pel so de l'aigua lliscant riu a baix.
riu Sot
Enllestit l'assumpte  alimentari, torno a posar-me en camí, ara la pista em porta a transitar per la Hoya de Cherales, lloc on el tall produït per la tasca continuada de l'aigua, ha creat un tall de gran alçada on es poden trobar algunes vies d'escalada, fets uns set-cents metres soc davant el corriol que porta a la Fuente Borregueta, m'hi atanso, faig el tats de l'aigua i torno al sender, encara que per aquest tram i al transcórrer a prop del riu, es trobi alguna que altre ombra, el sol continua castigat-me de valent, dos quilometres mes i soc davant d'un bonic salt d'aigua, en un fulletó del Parc Natural ve referenciat com Fuente del Pasillo. Segueixo camí i quan porto fets uns dotze quilometres arribo davant de l'indicador de Fuente Santa Maria,l'agafo i en uns dos-cents metres soc a la font. El lloc es adient per fer un petit descans, la font, les taules, l'ombra dels arbres de ribera i la remor del riu Sot, en fan un lloc acollidor per un calorós dia d'estiu.
Fuente Santa Maria
Ara ja soc a uns tres-cents metres del poble, distancia que faig no sense parar-me a contemplar el fenomen geològic de l'Anticlinal popularment conegut com La Garita pel seu plegament quasi perfecte, arribo al poble, descarrego els trastos al vehicle i m'arribo a la zona del riu que han adequat com a zona de bany aprofitant un resés d'aquest, ara dono un ultim tomb pels carrers del poble, visito els safareig, la típica placeta de Juan de Juanes i algun altre racó, dono per acabada la visita anat a trobar el cotxe, m'hi pujo i ja poso rumb envers  Vilamarxant.
l'Anticlinal
Es una caminada amb llocs dignes de visitar, malgrat aixo jo no l'aconsellaria de fer en un calorós dia d'estiu, encara que el bany a Las Toscas potser es mereixedor d'aquest esforç. La decisió que he pres de invertir el sentit de la ruta crec que ha estat d'allò mes encertada, es quelcom que recomano sobre-manera.



dilluns, 4 de juny de 2012

POSA UN HORT A LA TEVA VIDA (ecologic millor)

Dimecres passat, donant una ullada al bloc de l'Adolf Candela, (Som de Dalt) llegeixo el post FES UN HORT A LA TEVA VIDA, MENJA SALUT, la lectura em fa vindre al cap la importància de poder gaudir de les verdures acabades de collir i amb garantia de que no portaran productes químics, aixi dons, dit i fet, em poso mans a l'obra i en un racó del jardí, planifico un petit hort, treballo una mica la terra, em marco un bancals i poso unes llavoretes per aquí, i uns plantons per allà. Talment com el miracle de Sant Medir, en un tres i no res, estic a punt de collir els primers encisams i les tomateres i alberginieres ja estan plenes de flors.
el meu petit hort
Evidentment aixo no ha estat exactament aixi, ja fa unes setmanes que vaig donar inici al treball al petit tros de jardí que he pogut dedicar a hort, però m'ha fet gracia trobar-me el post de l'Adolf, ara, m'adono que la planificació no ha estat la millor possible, malgrat aixo, crec que mentre gaudeixi d'una bona amanida de tomata i encisam de collita pròpia, serà arribat el moment de introduir els canvis que cregui oportú.

PD Ja se que aixo no te res a veure amb el senderisme, però que voleu, segur que sabreu disculpar-me.

divendres, 1 de juny de 2012

BUNYOL (FOIA DE BUNYOL, VALENCIA) RUTA DE L'AIGUA

Lloc inici caminada: a tocar Camp de Futbol, Bunyol (Foia de Bunyol, València)
Caminants:  Francesc
Data: 29-05-2012
Hora d'inici caminada:08:59:16
Hora d'arribada:  14:29:33
Duració: 05:30:17
Alçada punt de sortida: 402 m
Alçada mínima assolida: 303 m
Alçada Màxima assolida: 510 m
Desnivell màxim:207 m
Ascensió acumulada:284 m
Descens acumulat: 262 m
Guany: 107 m
Distancia recorreguda: 11.39 Km
Velocitat mitjana:2.1 Km/h (sense descomptar parades).
xemeneia del Molino Galan
Aquest dimarts podia disposar del vehicle, al menys fins al migdia, aixi dons no m'ho penso i preparo una sortida, em decanto per una ruta pels rodals de Buñol que anomenen Ruta del Agua, com tenia que portar primer a la dona a casa de la filla avui, a l'hora de donar inici a la caminada, son  casi les nou del mati i la calor ja comenca a fer-se notar. Arribo a Bunyol i deixo el vehicle al costat del camp de futbol, aquí  començo a caminar en direcció al riu Bunyol, passo a tocar de l'antic moli paperer "Molino Galan" restaurat amb fons europeus i on s'alberga la biblioteca municipal, vaig fent giragonses sempre de baixada fins a trobar el riu Bunyol on encara resten actius alguns molins paperers.
Parc Fluvial
Torno al "Molino Galan" i per l'esquerra d'aquest, m'endinso en el Parc Fluvial, arribo on el parc enllaça amb el Parc de Sant Lluís i dono mitja volta fins a trobar un pont de pedra mig camuflat per la vegetació, passo a l'altra llera del riu, després d'un pocs metres per pista, el track m'indica que he d'agafar un corriol que passa en forta pujada entre mig d'uns pins amb els troncs pintats amb tots el colors de l'Arc de Sant Martí. L'empinat corriol em porta fins el mirador de Monte de la Cruz, d'on es te una panoràmica perfecta de Bunyol i el seu voltant.
Bunyol, amb el Castell al fons
Sempre seguint les indicacions del GPS i també guiant-me per les marques blanques i blaves, vaig fent camí tot xino xano, fets uns tres quilometres i mig, estic davant d'una "rajoleta" amb indicacions de la Ruta del Agua, mig quilometre més i trobo un altre rajoleta que indica dos possibilitats, agafo la de la dreta sense que aixo, serveixi de precedent. Per trams de bosc esclarissat i altres entre mig de cases de camp faig un altre quilometre fins que arribo al tall que el Riu Juanes ha creat al llarg dels anys, llastima que aquest, sigui de regim estacional i que degut a la "pertinaz sequia" no porti quasi aigua. La diferencia d'altitud des de el seu naixement a Yátova fins a la Cova del Turche a Bunyol propicia l'aparició en aquest trajecte de gorgs de mida petita i mitjanà connectats per petits salts d'aigua.
rajoleta de la Ruta del Agua
Aquest tram del recorregut en si, es el que dona  nom a la Ruta de l'Aigua, ja que tant resseguint el riu, com en alguns moments transitant al costat de sequies de rec, quasi en tot moment camines sentint l'inconfusible so de l'aigua. El treball de l'aigua a traves del temps, a esculpit unes formes que ja de per si, i a manca del liquid element, son dignes de contemplar, arribo al lloc anomenat Cueva de las Palomas on  trobem  una petita bassa encaixada entre grans penyes amb restes arqueològiques del Paleolític Superior, Edat del bronze i època romana, en temps de pluja, es por contemplar un bonic salt d'aigua.
gorg al riu Juanes, a l'alçada de la Cueva de las Palomas
Sempre seguint el recorregut del riu, arribo a la Charca Manan, un gorg de dimensions mitjanes i amb un aigua cristallina i amb uns tons turquesa que conviden al bany, la pega es que les vores  estan molt embardissades i l'única opció, es fer  un salt des de una roca que serveix de trampolí, de fet hi trobo dos banyistes, la meua edat desaconsella segons quines aventures i decideixo seguir la caminada molt al meu pesar. Quan porto fets quasi set quilometres i arribat al Mirador de Turche, decideixo que es el lloc i el moment perfecte per fer un petit mos, enllestit el tema reinicio la caminada, ara el camí ja transita per pista i a tocar de xalets, passo a tocar de la Bassa del Oliveral, que sembla recollia l'aigua per alimentar el moli del mateix nom.
Charca Manan
Quan manquen uns dos-cents metres pels vuit quilometres, arribo a la CV-425, sense creuar-la, giro envers l'esquerra i seguint les indicacions de uns cartells, faig els poc mes de dos-cents metres que manquen per arribar a la Cueva de Turche, La cova Turche es localitza en el marge dret del riu Juanes, dins el terme de Bunyol. És un conjunt geològic format per un llac emmarcat en un gran amfiteatre de roca, i que posseeix una àrea de pícnic amb taules i fonts. En determinades èpoques, quan hi ha abundants pluges, es pot gaudir veient com cau la cascada amb una alçada de quasi 60 metres. Respecte al tipus de penyal, es tracta de roques calcàries, podent-se distingir a la part esquerra superior la roca mare amb més antiguitat i en la resta les tosques que són de formació mes recent. Semble que com a la "Cueva de las Palomas" també s'hi han trobat restes arqueològiques.
Cueva de Turche amb la seua "Charca"

El lloc es usat per la gent de Bunyol i rodals per fer el bany als estius, mostra d'això es que em trobo amb mes de trenta xicotets amb els seus respectius monitors que estan gaudint d'un bon bany, dono un tomb pel lloc fent temps, després d'una bona estona els monitors a toc de xiulet recullen la mainada i marxen, portava la idea de donar-me un bany, però la poca quantitat d'aigua i l'estat d'aquesta després del multitudinari bany, em fan optar per donar-me una remullada de cames res més. M'eixug i després del preceptiu glop d'aigua a una de les fonts, torno a posar-me en camí sempre seguint les marques, fet un quilometre arribo a la font del Cipres, altre glop i endavant........sense res a destacar arribo a les primeres cases de Bunyol.
font de Sant Luis, Bunyol
Tenia pensat de si arribava aviat, fer un tomb pel poble, no obstant, la calor m'ha castigat massa, aixi es que nomes m'aparto de la ruta per apropar-me a la Plaza del Pueblo per prendre unes imatges de la façana de l'Església Parroquial de San Pedro, ara ja si enfilo cap a on he deixat el vehicle aquest mati, arribo, m'hi instal·lo i ja poso rumb envers Vilamarxant, llastima de la manca d'aigua, si no, la ruta te llocs que val la pena de visitar, 
 
>