Pàgines

dissabte, 21 de juliol del 2012

CAMINADA POPULAR NOCTURNA, VILAMARXANT 21 JULIOL 2012

Dintre de les activitats culturals del mes de Juliol i organitzada per la secció de senderisme "Senderistes Les Rodanes" del Club d'Atletisme Vilamarxant, aquest dissabte a tingut lloc una caminada popular nocturna, la eixida estava prevista per a les 20,30 h; encara que s'ha endarrerit uns 10 minuts.
foto prèvia a la eixida
No puc dir la quantitat exacta de gent, però n'érem un bon grapat, sortint de davant l'Ajuntament hem anat fent camí en bona part per trams asfaltats i algun que altre tros de sender de terra i pedra, fets una mica mes de cinc quilometres i quan portàvem caminant una hora i quart, hem arribat a la zona de lleure de la "Pedrera del Rei" ja a les fosques.
a la recerca del sol perdut
En les taules i bancs, hem fet el sopar, jo, portava un parell de sandwich, però la majoria de la gent anava ben preparada, tant es aixi que la parada a durar mes d'una hora, a mi ma semblat massa temps, però semble que es lo normal. un cop enllestit el sopar s'ha donat l'avís de sortida, aquí la gent, coneixedora del camí, ha començat a sortir sense gaire ordre, jo m'he apuntat al primer grup que he vist i després de posar-me el frontal, hem iniciat el retorn.
arribant a la "Pedrera del Rei" ja en plena foscor
Ara ja ha estat una tranquil·la passejada casi sempre per pista asfaltada fins arribar altre cop al punt de eixida, aquí, ja he anar a trobar el cotxe i cap a casa. semble que el proper dia 3 d'agost esta programada un altre sortida nocturna, aquesta amb una mica mes de dificultat, miraré de poder anar.

dijous, 19 de juliol del 2012

VALENCIA CREMA

un dels mitjans aeris
Després dels paorosos incendis de fa uns dies on es varen cremar prop de 50.000ha. de terreny i les cendres dels quals varen arribar fins a casa, avui hem estat espectadors d'un de mes xicotet, però amb l'agreujant de que el foc, era a poc mes de cent metres de casa. 
des de la terrassa de casa
El focus de l'incendi, a estat en els canyissars que es troben a banda i banda del riu Túria, en un lloc on solc anar a caminar amb molta freqüència, tan es aixi que dimarts hi varem estar amb un dels meus nets, demà m'hi atansaré per copsar l'estat en que ha quedat la zona.
les flames anaven a mes
Quan he trucat al 112, m'han dit que ja estaven assabentats, tot i aixo, quasi han passat tres quarts d'hora fins que han arribar els bombers, en el seu favor he de dir que un cop posats en feina el seu treball ha estat abnegat i profitós, tan els mitjans terrestres com aeris amb dos avionetes i dos helicòpters.
els mitjans aeris en plena tasca
Ha hagut un moment en que les flames han traspassat la carretera,  en principi aquesta tenia que actuar de tallafocs, ha estat potser el moment mes neguitós, per sort la dotació de una motobomba estava a l'aguait i en poc temps han pogut controlar les flames, el tipus de vegetació que ens envolta, camps de conreu i de cítrics, fa que no sigui un entorn amb predisposició a cremar, tot i aixo, els veïns comenten que els canyissars del riu, cíclicament son presa de les flames.

dilluns, 16 de juliol del 2012

POSA VIDA AL TEU HORT (cronica setmanal d'un petit hort 4) el revers de la medalla

Bo, no tot ha de ser bonic..........tota activitat humana te la seua vesant desagradable. el hort no podia escapar d'aquesta veritat. De cop, m'he trobat las plantes de tomata invadides per un hoste  indesitjable i fins ara, desconegut per a mi, la Tuta absoluta, un xicotet lepidòpter de recent introducció en el nostre país.
inclús un simple encisam, te la seua bellesa
Tuta absoluta. L'arna de la tomaca, arna perforadora de la tomaca, cuc minador del tomaca o minador de fulles i tiges de la papa (Tuta absoluta) és un xicotet insecte lepidòpter molt estes per Amèrica del Sud, està present a Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, Paraguai, Perú, Uruguai, Veneçuela, però no apareix per damunt dels 1.000 metres d'altitud, ni en zones de temperatures baixes, ja que la temperatura és un factor limitant per a la seua supervivència. Actua com a plaga en els cultius de tomaca, creïlla i altres solanàcies tant silvestres com cultivades, sent també l'albergínia un hoste potencial.  
estralls de la Tuta en el tomaca,
 En només nàixer les larves penetren en els fruits de tomaca, en les fulles o en les tiges d'on  s'alimenten, creant perforacions i galeries. Els fruits poden ser atacats des de la seua formació, podent donar lloc a què es podrisquen posteriorment per l'acció de patògens secundaris, el que permet una ràpida observació dels símptomes.Sobre les fulles, les larves s'alimenten únicament del teixit del mesòfil, deixant l'epidermis intacta. 
en les fulles............
 Les mines són irregulars i posteriorment es necrosen. Les galeries sobre la tija afecten el desenrotllament de les plantes atacades. Encara que la seua acció estava centrada a Amèrica del Sud, en 2006 es va documentar per primera vegada la seua presència a Espanya. 
i en les tiges tendres
 En la Comunitat Valenciana es detecta al juny del 2007. La seua difusió és ràpida i a finals del 2007 ja es localitzen focus en altres llocs del litoral mediterrani. En 2009 està estesa per tota la zona mediterrània espanyola i està suposant un gran problema sobretot en el cultiu de tomaca.
xicotet pebrot "italià" o de fregir
Els veïns, que han sulfatat les plantes amb productes químics no s'escapen de la maledicció bíblica, si, ja se que no es un consol, però com diuen...............mal de muchos.................., cercant informació a la xarxa, he trobat possibles solucions, entre elles, m'he quedat amb la que ja l'Adolf em va comentar, el Bacillus thuringiensis, insecticida biològic emprat en l'agricultura ecològica. He fet una comanda per Internet i avui estic esperant l'entrega, espero arribar a temps.
morro de vaca, o d'escalivar
ara, la part positiva, rica rica i amb fonaments
Tutes apart, el hort segueix el seu ritme, segueixo collint tomaques, albergínies, bajoquetes i encisams, quan havia perdut l'esperança de collir pebrots, comence a quallar alguna que altre flor, els carbassons en torretes semblen no estar gaire contents.........provaré amb contenidors amb mes cabuda.
gratificant..........................però esgotador
Aquesta setmana amb la tasca sobrevinguda de fer de "Avi", he tingut un poc abandonat l'hort, espero que les plantes, no m'ho tinguin en compta.


dimecres, 11 de juliol del 2012

POSA VIDA AL TEU HORT (cronica setmanal d'un petit hort 3)

primer tomata collit, si ve de gust????
Aquest cap de setmana hem pujat a Martorelles 3 dies, encara que el 90% de l'hort te rec per goteig, vaig tenir que fer algun muntatge per tal que la resta no passés sed, a la tornada he pogut comprovar que quasi tot ha sortit ben parat, potser el planter de bajoquetes s'ha ressentit una mica, veurem com evoluciona.
en tornar de Barcelona m'he trobat amb aquesta grata sorpresa
A mes de continuar amb la collita d'encisams, bajoquetes i albergínies, he collit els primers tomàquets de la temporada, s'han fet de pregar...................o aixi m'ho sembla a mi , però a la fi ja he tastat els primers tomàquets collits a València. 
collita del dia
 Divendres amb la dona, varem anar al IKEA de Montigala, allí vaig veure unes pastilles de fibra de coco premsada que en fer contacte amb l'aigua augmenta de manera notable el volum i que es fa servir com a substrat per a les plantes, en vaig comprar un parell i les usaré per fer planter, a veure si funcionen millor que la terra amb compost que faig servir.
encisam de 2ª plantada, a punt de collir
Les tomaqueres estan invadides per unes minúscules erugues que es cruspeixen les fulles i que acaben introduint-se dins dels fruits, ja veurem com evoluciona la plaga, aixo a banda, estic content de com funciona l'hort, era un tros de terra erm i on havia fet mes d'un cop formigó pels petits treballs de conservació i que pràcticament a banda de airejar una mica la terra i afegir una mica de compost, no he fet res mes, suposo que anirà millorant poc a poc.
el planter de bajoquetes ha patit una mica de sed

dilluns, 9 de juliol del 2012

CLOENDA TEMPORADA 2011-2012 DELS TROTACAMINS

si, ho se, no es la millor imatge per encapçalar la crònica d'una caminada, però ..........
 Ahir estava prevista la ultima caminada de la temporada. Com sempre, la caminada en aquest cas curta i de poc desnivell, lo just per obrir la gana pel esmorzar de després, com teníem que pujar per visitar la família i alguna cosa mes, varem aprofitar i fer que coincidís la pujada amb la dada de la cloenda. Aixi dons a les vuit en punt estava jo davant la Masia esperant a que la gent anés arribant, a l'hora prevista per a la sortida, érem unes 31 persones, moltes cares noves per a mi i lamentablement, amb algunes absències.
foto de grup, o el caçador, caçat
 Fetes les fotos de rigor, donem inici a la caminada pel carrer Primavera, Parc de Can Sunyer, Font de Can Roda, arribem a Santa Maria per Can Coll,  anem a trobar el Camí de Can Poal i per pista de terra, arribem sota del Turo de Can Gallemi, aquí ens endinsem en el bosc i per un tram molt embardissat, fem cap fins a les restes del poblat ibèric de Can Gallemi. Vist el lloc tornem a Santa Maria i creuant la carretera agafem el camí que porta a Can Bernades, arribats a la casa agafem el corriol que ens menara  a la Font de Can Matons i d'aquesta, ja a Ca la Xica. aqui ja ens estan esperant la dona, l'Adolf i la Neus i a l'estona, arriben el Salva i la Joaquina.
dalt el Turó de Can Gallemi
Ens entaulem i entre rialles, bromes i xerrameques, donem compta dels plats que posen al nostre abast, enllestint els cafès començo a veure uns moviments sospitosos.............., a l'estona, es presenten l'Antonio, la Pepita, el Francesc i la Manuela, vestits tal qual si d'un alt tribunal es tractarà, resulta que a "toro pasado" han decidit nomenar-me com a "Francesc el Breu" 1er Guia dels Trotacamins, però aquí no acaba tot, en un intent de "regicidi " m'acusen de desertar i deixar abandonats els Trotacamins, el Francesc Gelonc com a fiscal, fa una serie d'al·legats que sortosament el meu advocat, "d'ofici eh" rebat un a un, després de deliberació, se'm declara innocent de tots el  càrrecs. Acabada tant agradable trobada, la dona i jo ens acomiadem de tots, ja que tenim que arribar-nos a Manresa a recollir a les feres.................volia dir els nets i després, donar inici a la tornada a València

diumenge, 1 de juliol del 2012

POSA VIDA AL TEU HORT (cronica setmanal d'un petit hort 2) escrita sota la cendra i el fum


Vagi per davant que avui no es un dia "normal", portem ja 3 dies sota el fum i la pluja de volves de cendra produïdes pels dos paorosos incendis que assolen Valencia. Nosaltres  quedem entre mig de ambos, equidistants tant d'un com de l'altre, semble que a moments d'ara, han cremat mes de 50.000 ha, entre elles grans extensions de bosc mediterrani. L'incendi d'Andilla amenaça de cremar el Parc Natural de la Serra Calderona. Aquest país que estic començant a conèixer i per tant a estimar, no tornara a ser el mateix en molts i molts anys.
nuvol de fum producte de l'incendi d'Andilla


fulla d'albergínia amb volves
Respecte a l'hort, que dir.........que continuo collint encisams, bajoquetes i albergínies, els tomàquets cada dia mes grossos però no maduren, la natura, te el seu tempus..........dijous vaig fer una nova plantada d'encisams, no fora que em quedes sense, també he fet planter de bajoquetes en iogurts i ja treuen el cap.
els tomàquets, cada dia mes grans, precisaré ajut per collir-los
collita d'avui de bajoquetes i albergínies
encisams, en producció, a punt de collir i acabats de plantar
planter de bajoqueres treien el cap dels iogurts
flor de carbassó (Cucurbita pepo)

  Continuo afegint plantes de jardí a la col·lecció,  tant de temporada com de vivaces.
campaneta xina (Platicodon grandiflorus)
flor de l'Hibisc (Hibiscus Rosa-sinesis)
Avui han caigut quatre gotes i semble que la temperatura a experimentat una davallada, portàvem uns dies fregant els 40º un dia si i altre també, espero que servesqui per ajudar a apagar els focs, bo poca cosa mes a dir.............no se si per que no hi ha res a dir, o per l'estat d'ànim