dijous, 21 de febrer de 2013

VILAMARXANT, NATURA EN MIG DE RECORDS D'UNA GUERRA inCIVIL

Lloc inici caminada: urbanització Mullo de Crusa, Vilamarxant
Caminants:Francesc
Data: 21-02-2013
Hora d'inici caminada: 07:47
Hora d'arribada: 11:50
Duració: 04:02
Temps en moviment: 03:24
Temps parat: 00:38
Alçada punt de sortida: 104 m
Alçada mínima assolida: 94 m
Alçada Màxima assolida:318 m
Desnivell màxim: 224 m
Ascensió acumulada 420 m
Descens acumulat:376 m m
Guany:219 m m
Distancia recorreguda: 12.87 Km
Velocitat mitjana: 3.2 Km/h
Velocitat en moviment: 3.7 Km/h
IBP index
Vilamarxant amb les primeres llums del dia
Dilluns en una de les eixides rutinàries de entrenament que solc fer un parell de cops a la setmana, vaig decidir deixar tranquil durant un temps al Túria i cercar nous camins, per la qual cosa eixint de casa vaig anar a trobar el Camí de les Plantades, d'aquest anar a trobar el Camí de Bassa Barreta, camí poc concorregut i amb baix index de pendent, ideal per agarrar fondo. 
A la tornada i per no repetir vaig agarrar pel Itinerari Eqüestre recentment inaugurat, ara no em sortiu amb les conyes de rigor eh, mentre caminava a bon ritme vaig entreveure algun que altre corriol amb molt bona pinta. Aquest fet em va fer venir records de les eixides matinals que fèiem a Martorelles i vaig decidir reprendre aquell vell costum e iniciar la descoberta dels voltants de Vilamarxant i les seues rodalies, en el ben entès que res podrà omplir el vuit deixat pels meus companys de camins: el Jose de Santa Perpetua, el Francesc de Granollers, el Salva, Julio, Joan i Jordi de Martorelles...... Aixi es que avui començo aquesta nova etapa.
trinxera de la guerra del 36
Aquest mati a tres quarts de huit, ixo de casa i vaig a trobar el Camí de les Plantades, que deixo en quan trobo les primeres marques de l'itinerari eqüestre, els primers dos quilometres i mig son tots ells per carretera asfaltada i per entre mig de camps de cítrics i xalets aïllats, ara ja entro en pista de terra i amb un entorn mes natural, fets uns quatre-cents metres arribo a l'encreuament amb un dels corriols que vaig entreveure  el dilluns, el corriol te les marques d'un PR, m'hi endinso i en molts pocs metres soc davant de un bunker de la guerra del 36, resulta que per casualitat he anat a espetegar a la variant del PR-V175 coneguda com a Variant de les Trinxeres o PR-V175-1.
entrada al bunker
Ara i durant una mica mes d'un quilometre es qüestió d'anar resseguint el corriol que no deixa en cap moment  la llarga ferida de les trinxeres, vaig trobant refugis excavats a la muntanya, nius de metralladores i llocs on s'assentaren els morters, prova irrefutable de que aquestes contrades visqueren l'enfrontament entre germans mal anomenat guerra civil. El sender, millor dit el corriol, ara comença un tram en forta pujada que fa que guany casi 200 m. en poc mes de quilometre i mig, travesso un tram de bosc cremat l'estiu passat, on els margallons que sembla resistisquen el foc, comencen a donar un color verd a l'ocre del bosc cremat.
primers símptomes de recuperació del bosc després de l'incendi
Fets uns cinc quilometres i mig, em trobo amb un encreuament de corriols, tinc dos opcions, si segueixo recte eixiria al Camí de Bassa Barreta, si agafo el que ix per l'esquerra faré els pocs metres que resten per fer el cim de la Rodana del Pic, opto per la segona evidentment, arribo dalt el cim i decideixo que mentre albiro el paisatge, es bon moment per menjar el plàtan que porto i fer un glop de cafè amb llet. Ara toca donar inici a la baixada, com m'agraden les baixades !! arribat a l'encreuament de corriols, giro envers l'esquerra i per un corriol força pedregós vaig desfent tot lo que he pujat. Fets ben be set quilometres ixo altre cop a l'itinerari eqüestre, d'ací vaig a trobar el Camí de la Bassa Barreta.
Bassa Barreta
Arribat al camí giro envers l'esquerra i en cinc cents metres mes, soc davant de la Bassa Barreta. La bassa i el corral que s'hi troba a tocar, son testimoni dels usos tradicionals que han tingut les Rodanes al llarg del temps, entre ells el pasturatge intensiu, la bassa es va excavar fa segles per recollir l'aigua de pluja per que el ramat que dormia al corral poguera beure. d'altra banda la bassa es un lloc de referencia per al poble, sent tradicional la foia nadalenca que es dina ací. També semble que va servir com a punt  de reunió de maquis durant el franquisme. A tocar de la bassa es troba l'emblemàtic Pi de Bassa Barreta, arbre de considerables dimensions considerat Be d'Interès Local.
Pi de Bassa barreta declarat Be d'Interès Local
Segueixo endavant uns minsos cent metres i arribo al Corral de Bassa Barreta, semble que esta en fase de restauració per a convertir-lo en punt d'interpretació del paratge  natural. Al seu costat es troba una zona adequada com a Arborètum amb mostres de la majoria d'espècies mediterrànies, el lloc esta adaptat per a persones discapacitades, tot el recorregut es fa per passera de fusta i els cartells a banda d'en valencià, i castellà, també estan escrits en braille. A l'altre banda de la pista es troba una senda adaptada també per a persones amb discapacitats, aquesta consta de una passera de fusta de un quilometre i mig i diferents cartells indicadors que igual que  al arborètum. no els hi manca el llenguatge braille.
Arboretum
Ara ja dono inici a la tornada e igual que vaig  fer dilluns, en lloc de seguir pel Camí de Bassa Barreta,  agarro per l'itinerari eqüestre donat que es mes agradable de transitar, arribat a on aquest mati m'he desviat a trobar el bunker, ja es qüestió de refer en sentit contrari el mateix camí que a l'anada, arribo altre cop a la zona asfaltada, quan porto fets uns dotze quilometres i ja diviso casa, m'adono que les marques taronges de l'itinerari eqüestre giren envers la dreta deixant la ruta prevista, esperonat per la curiositat, decideixo seguir-les i quina serà la meua sorpresa quan m'adono que em porten al tall o trinxera per on anys enrere circulava el tren i que passa per dessota de casa mateix, trobo que l'han netejat, amb la d'esgarrinxades que m'he portat intentant obrir-me pas.
camí de tornada, no m'he pogut estar de menjar-me una taronja
Arribo a casa i dono per acabada la primera eixida de descoberta dels rodals, ha estat una experiència molt agradable i que m'ha deixat amb ganes de repetir amb tots els avantatges e inconvenients, avantatges, que pots eixir des de casa mateix sense necessitat de vehicle a banda de anar coneixent el teu entorn, inconvenients que hi trobo...........els mes de dos quilometres per pistes asfaltades que es te que fer abans no arribes a trepitjar senders i corriols.

dimarts, 12 de febrer de 2013

EIXIDA FEBRER DELS TROTACAMINS DE MARTORELLES

Lloc inici caminada: Camí antic de Martorelles a tocar del Turo del Reig
Caminants: 44 esforçats Trotacamins
Data: 10-02-2013
Hora d'inici caminada: 09:24:20
Hora d'arribada: 13:19:53
Duració: 03:55:33
Alçada punt de sortida: 333 m
Alçada mínima assolida: 140 m
Alçada Màxima assolida:423 m
Desnivell màxim: 283 m
Ascensió acumulada 506 m
Descens acumulat:503 m
Guany:89 m
Distancia recorreguda: 10.51 Km
Velocitat mitjana:2.6 Km/h  (sense descomptar parades).
IBP index: 62
part del grup davant la Masia
Aquest cap de setmana era l'aniversari de la mare de la Isa, per aquest motiu teníem previst pujar a Martorelles i per "pura coincidència" els Trotacamins tenien programada una caminada, els deus estaven de la meua part............, tan es aixi que diumenge quan mancaven ben be uns quinze minuts per les nou hora de l'eixida, ja estava jo davant la masia, poc a poc va arribant la gent, Deu meu.....quina de retrobades, encaixades i abraçades, també veig moltes cares noves, senyal inequívoca de la vitalitat del grup. Quan passen uns cinc minuts de les nou i no sense posar per el pas a la posteritat de tan assenyalada gesta, ens encabim dins els vehicles i per la B-500 ens dirigim envers el Coll de Montalegre, arribats dalt, girem a l'esquerra i pel Camí Antic de Martorelles ens apropem fins sota el Turo del Reig on deixem els vehicles.
el grup sortejant bicicletes
Aquí i creuant la cadena que barra el pas als vehicles, donem inici a la caminada, primerament anem seguint el Camí de Martorelles que aquí, coincideix amb el GR 92, fets una mica mes de quatre-cents metres, aquests es separen, nosaltres seguim pel GR en direcció al Coll de la Font de la Cera, als dos quilometres deixem el GR i ens endinsem per un corriol que per la dreta inicia una forta davallada. Ara ja comença el tram mes interessant de la caminada, quasi sense solució de continuïtat, ens trobem unes barraques de vinya, la Font del Safareig, la Font dels Eucaliptus, la Font de l'Esquerda, el Pi Bord, arbre de grans dimensions i després de anar resseguint el Torrent del Fonoll, arribem a la font del mateix nom, aquí, aprofitem la presencia de taules i bancs per fer el preceptiu mos.
el grup a la Font dels eucaliptus
Enllestit el mos, seguim caminat en direcció Alella on arribem i ens endinsem pel carrer de la Selva, sempre sota l'expert guiatge del Julio anem a trobar el Mas Coll, aquí som al punt mes baix de la caminada, agafem el camí de Can Cortes i passem a tocar de grans mansions, tal com Cal Duc, La Torre del Governador, Can Bonveí o Can Cortes vestigis d'un passat esplendorós. Seguim endavant i arribem a l'ermita de Santa Maria d'Aiguamoix, a la façana hi ha una placa que ens indica que som al Camí Antic d'Alella a Martorelles, ara ja i després de deixar enrere Can Poc i els seus molins i camps d'hortalisses,  ens endinsem altre cop dintre del bosc i en una suau per constant pujada, anem a trobar altre cop el GR 92 quasi un quilometre i mig mes endavant d'on l'hem deixat a l'anada.

façana de Santa Maria d'Aiguamoix, Alella
Ara ja es tracta de xino xano, anar fent els poc menys de quatre quilometres que  manquen per arribar altre cop on hem deixat els vehicles al mati, arribats que hi som, ens encabim altre cop dins el cotxes i per la B-500 fem via envers Martorelles no sense abans acomiadar-nos i altre cop, tot el ritual d'encaixades i abraçades i emplaçar-nos per properes eixides tat agradables com a minin que aquesta d'avui.

VEURE FOTOS DE L'ANTONIO

dilluns, 4 de febrer de 2013

CHULILLA -EMBASSAMENT DE LORIGUILLA PEL SENDER "LOS PANTANEROS"

Lloc inici caminada: Chulilla, Els Serrans, Pais Valencià
Caminants: Francesc
Data: 04-02-2013
Hora d'inici caminada: 09:12:54
Hora d'arribada: 13:51:17
Duració: 04:38:23
Alçada punt de sortida: 326 m
Alçada mínima assolida: 252 m
Alçada Màxima assolida: 478 m
Desnivell màxim: 226 m
Ascensió acumulada 873 m.
Descens acumulat: 873 m.
Guany:151 m
Distancia recorreguda: 12.95 Km
Velocitat mitjana:2.6 Km/h  (sense descomptar parades).
IBP index: 90
embassament de Loriguilla
Avui, tenia preparada una eixida pel terme de Chulilla, a la comarca dels Serrans, havia preparat una ruta enllaçant varis itineraris baixats de la net, pero esta vist que no et pots refiar massa de la tecnologia, avui he comprovat dolorosament que les antenes GPS no estan fetes per que un vehicle els hi passi pel damunt, aixi es que  arribat a Chulilla decideixo improvisar sobre la marxa, aixo si, intentant ajustar-me lo màxim a la ruta prevista. Aparco el vehicle a una zona de aparcament a tocar del barri de santa Barbara, entre provar de reviscolar el GPS i al no aconseguir-ho, perdre mes temps del previst en arribar al punt d'inici de la ruta, inicio la caminada quan passen tretze minuts de les nou del mati.
el Túria encaixonat
Per la CV-394 faig una mica mes de cinc cents metres i em desvio per una pista que surt per l'esquerra, aqui es pot dir que te el seu inici l'itinerari conegut com "Los Pantaneros" ja que semble que fou emprat pels obres que treballaven  en la construcció de la presa de l'embassament de Loriguilla, l'itinerari ha estat arranjat fa poc, de fet encara trobo operaris que van enllestint detalls. Aquest tram es bastant aeri ja que transcorre per la part alta dels tallats de riu Túria, en aquest punt l'erosió del riu ha format parets de fins a 160 metres d'alçada i 10 d'amplada deixant només espai per al trànsit del riu. Vencent al meu vertigen trec el cap en un dels miradors i puc observar allà baix el Charco Azul, gorg que forma el riu i on tinc previst apropar-me mes tard.
primer pont
Vaig seguint el corriol sempre per la part alta del tall del riu fins que, quan porto fets una menys de dos quilometres, el corriol s'acaba i ara toca baixar per uns quants trams d'escales que porten fins a un pont penjat,  la sensació de creuar el Túria per aquest pont i en plena solitud, em fa sentir una mica com un Indiana Jones...........jajaja, segueixo uns pocs metres per la llera del riu fins que arribo a un altre pont que creuo però ara, en sentit contrari. uns quants metres mes i em trobo una passera de fusta, he llegit que aquesta, porta a una zona on es practica l'escalada, semble que Chulilla es conegut arreu per aquest motiu.
segon pont
Quan manquen pocs metres per fer els quatre quilometres, arribo al peu de la pressa de l'embassament de Loriguilla, ara agafo la carretera que porta fins al coronament de la pressa, arribat dalt em delecto amb les vistes, a una banda l'embassament, que malgrat no estar massa ple fa goig de veure, a l'altre banda el Túria encanyonat i els sobreeixidors  de la pressa deixant anar el liquid element.Un pic arribat ací, l'idea original era seguir pel PR-V77 que en una ruta circular, em portaria altre cop a Chulilla passant abans per les pintures rupestres, al no disposar del GPS, decideixo tornat per on he vingut encara que ara, per la llera dreta del riu. 
escalada
Suposo que a l'anada era massa aviat, però ara, m'adono de les múltiples vies d'escalada que hi ha per les parets, de fet el motiu d'adonar-me, es contemplar penjats en mitat de les impressionants parets tota una munió de figures humanes, nomes de mirar, em tremolen les cames..............., tot xino xano, vaig desfent el camí fet a l'anada, torno a creuar el riu pel ponts penjats i sense res a destacar arribo on he deixat el vehicle aquest mati. En veient l'hora penso que encara tinc temps per apropar-me a visitar el Charco Azul, aquest, es un recés  que forma el riu i que els veïns de Chulilla aprofiten per refrescar-se a l'estiu, deixo la motxilla al cotxe i vaig a buscar el sender marcat com a SL .
Charco Azul
Sempre vorejant el riu arribo al Charco Azul, ací  em trobo que ancorada a la pared es troba una estructura de ferro que suporta uns taulons de fusta per on es pot, o millor es podia anar resseguint el contorn del gorg, no em puc resistir a endinsar-mi  arribant fins on crec que es mínimament segur, llastima del mal estat, en el seu moment devia ser digne de transitar. Vist el lloc ja dono inici a la tornada, arribant al poble i contemplant les restes de les muralles que envoltaven el castell penso que malgrat tot i que a la fi ha estat un mati profitós, he tornar, ja que m'han quedat varies coses per visitar. M'arribo a on tinc el vehicle i ja inicio la tornada envers Vilamarxant.