dijous, 26 de desembre de 2013

PUJADA DEL PESSEBRE A LA COSTA, Amb el Club Centre Excursionista de Centelles

Lloc inici caminada: Carrer de Fortià Solà, Centelles, Osona
Caminants: Joaquina, Salva,Jose Maria, Francesc i unes quantes desenes mes
Data: 22-12-2013
Hora d’inici caminada: 08:13:20
Hora d’arribada: 13:34:29
Duració: 05:21:09
Temps en moviment: 02:00
Temps parat: 03:09
Alçada punt de sortida: 542 m
Alçada mínima assolida: 542 m
Alçada Màxima assolida: 1003 m
Desnivell màxim: 461 m
Ascensió acumulada: 574 m
Descens acumulat: 556 m
Guany: 461 m
Distancia recorreguda: 7.549 Km
Velocitat mitjana: 1.3 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.87 Km/h.

"A Dios pongo por testigo de que nunca mas hare una foto desenfocada"
Com cada any per aquestes dates, el Club Centre Excursionista de Centelles, organitzava la pujada del Pessebre dalt de La Costa. que és com es coneix la part superior de les cingleres que es poden albirar a ponent de Centelles. Com cada any també per aquestes dates, la dona i jo teníem previst pujar per passar el Nadal amb la família, parlant amb el Salva de fer alguna cosa, em comenta que ell, la Joaquina i el Jose Maria tenen previst participar-hi i decidisc que jo  m'hi agregaré, quedem que el Jose Maria em recollira a Martorelles i ens trobarem amb ells a Hostalets, un cop allí anirem fins al punt on està previst que comenci la caminada.
esperant el tret per eixir
El Jose Maria em recull davant Can Carranca a un quart de huit i ens dirigim envers Hostalets, arribats decidim anar amb els dos vehicles per tal que en acabar la caminada, nosaltres ja fem via cap a Martorelles, arribem dels primers al punt d'eixida i a poc a poc va arribant la gent, quan passen uns deu minuts de les vuit és dona el tret d'eixida i a poc a poc es comença a moure una llarga i multicolor serp humana, creuem la C-1413B i agafem per la pista que passa a tocar de Ca La Manescala, seguim la pista i passem per Can Manel, uns pocs metres més endavant s'acaba la pista i comença un corriol que s'endinsa en el paratge conegut com L'Esgraonada.
camí del Morro de Porc, tram equipat
El Corriol té trams emboscats, trams que transita damunt de roca nua, trams aeris i altres no tant, els trams més aeris han estat equipats amb cable d'acer per tal de donar més seguretat, el conjunt és un corriol exigent, amb forta pendent que en alguns trams se salva per damunt grans pedres a manera d'esglaons, tot junt fa que malgrat que jo hagi d'anar parant de tant en tant, quedi encisat per la bellesa del corriol. Arribem sota el Morro de Porc, aquest és un dels pics que  podem trobar dalt les cingleres i que amb els seus 967 m. es fa de notar, el rodegem i resseguim un tram de la costa gaudint de les espectaculars vistes que d'ací estant, es poden albirar. Ara ens dirigim al lloc on l'organització ha preparat les brases i les graelles, per què cada un posi a coure la botifarra o allò que hagi portat.

no tot a de ser patir..........
Després de prop una hora de menjar, xerrar i recuperar forces, es reinicia la caminada per fer els 600 m. que ens separant del lloc on es troba el tronc damunt del qual, es munta cada any el pessebre, arribem al lloc i ens trobem el tronc amb el pessebre de l'any passat encara al seu lloc, el tronc és tan arran de la cinglera que ací passo uns moments d'angúnia en veure a la gent movent-se tan arran del vuit. Comencen a desmuntar el pessebre "caducat" i a preparar per a muntar el d'enguany, per a fer temps visitem un refugi que es troba per allí a prop i semble que pertany a alguna societat de caçadors.  En veient que la cosa va per llarg i una vegada hem pogut veure el nou pessebre muntat provisionalment, nosaltres quatre decidim iniciar la tornada

col·locant el pessebre
Seguin pel corriol per on hem arribat que coincideix amb el Camí de La Costa, però ara en sentit contrari i anem  resseguint la cinglera, passem per la Roca Llisa i després d'eixir a la carretera del Puigsagordi per on caminem uns pocs metres, arribem al Pic de la Costa que amb els seus 1004 m. és el punt més alt de la caminada, seguim pel corriol i passem pel Pla de Riucerdà i ja comencem a davallar per la Tosquera de Vinyoles, aci podem observar  un grup de gent que penja de les cingleres sota mateix de la Costa del Giol, transiten per la Via Ferrata de Les Baumes Corcades, una de les mes importants vies ferrates de Catalunya. El sender va perden alçada mentre transita per Les Escales del Puig, tram molt pedregós i que a aquestes alçades noto que em castiga els genolls, malgrat açò,  es bonic de fer.
Via ferrata de Les Baumes Corcades
Passem a tocar de lo reste en peu de la casa d'El Puig Vell, ara ens incorporem a pista de terra que  poc després es transforma en pista asfaltada i que deixant a la dreta el Moli de l'Estrada i els Horts de l'Estrada, ens porta a eixir a la C-1413B que creuem i girant envers la dreta anem a trobar els vehicles, ens acomiadem del Salva i la Joaquina, pujo al cotxe del Jose Maria i posem rumb envers Martorelles, arribats ens acomiadem, ens desitgem bones festes i ell ja fa via envers Cànoves.  Ha estat una caminada no gaire llarga però exigent pel desnivell a salvar en molt poc tram, malgrat tot, paga la pena l'esforç ja sigui amb pessebre o sense, feia temps que no caminava per uns corriols tan bonics i gaudia d'unes vistes tan espatarra'ns.

dimecres, 11 de desembre de 2013

MOLI DE LA CEJA-EL GORGO-MAS DE TRISTANY-MOLI DE LA CEJA, (A cavall entre el Camp del Túria i l'Alt Palancia)

Lloc inici caminada: Moli de la Ceja, Gatova, Camp del Túria
Caminants: Francesc
Data: 11-12-2013
Hora d’inici caminada: 07:45:16
Hora d’arribada: 12:41:56
Duració: 04:56:40
Temps en moviment: 03:42
Temps parat: 01:14
Alçada punt de sortida: 652 m
Alçada mínima assolida: 632 m
Alçada Màxima assolida: 908 m
Desnivell màxim: 276 m
Ascensió acumulada: 591 m
Descens acumulat: 613 m
Guany:256 m
Distancia recorreguda: 14.49 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.85 Km/h.
fent  cim
Comentant ahir amb la dona sobre  poder disposar del vehicle,  em diu que avui no li fa falta, així doncs fique la mà  al bagul de caminades pendents i trec la pujada al Gorgo, aquest era històricament el cim més alt de la Serra Calderona amb 908 msnm; encara que hui en dia aquest "honor" recau en el Montemayor  de 1015 msnm, i que es va incorporar al parc en una ampliació posterior. El Gorgo es trobe dintre el terme municipal de Gatova, pertanyent a la comarca del Camp del Túria, quasi al llindar amb el de Sogorb, que pertany a la de L'Alt Palància.
Moli de la Ceja
Aquest matí em lleve, agarre el cotxe i em dirigisc a trobar Gatova, poc abans d'arribar al poble gire envers la dreta i m'incorpore al Camí de Gatova a Tristany per un tram de pista asfaltat que en poc més d'un quilòmetre em deixa davant del Moli de la Ceja, arribe i aparque el vehicle quan encara és fosc, mire de fer unes fotos però la manca de llum ho impedeix així és que done inici a la caminada quan són tres quarts de huit.A mesura que va clarejant, m'adone que no és el millor dia, si quelcom té aquesta caminada, és poder gaudir de les vistes des de dalt El Gorgo i el dia s'ha llevat ennuvolat i boirós. Però ja sóc ací i gaudiré el que puga del matí.
Moli de la Ceja, interior
En Gatova es poden trobar les restes de dos antics molins, es troben  ambdós al llevant de la vila, però en diferents ubicacions, el conegut com de "la Ceja", a uns 700 metres d'altitud i al Sud del poble, mentre que l'altre, del "Pic Iranzo" o "Cachumbito", a aproximadament 800 metres i cap a l'Est.
Es tracta de construccions antigues de les quals s'ignora quan van estar construïdes, van deixar de ser utilitzades a finals del segle XIX, existint també poca informació sobre els seus mecanismes i funcionament. Tots dos són estructures aïllades, de forma cilíndrica, de tendència troncocònica, més ampla que alta, amb gruixuts murs construïts a base de blocs de pedra calcària travada amb morter de guix i terra argilosa, assentades sobre la roca de la muntanya. 
Actualment, tots dos molins, totalment restaurats, respectant el seu primitiu estil, s'utilitzen com miradors, donades les extraordinàries i boniques vistes que des d'ambdós es poden contemplar.
inici de la senda que puja al Gorgo
Camine pel Camí de Gatova a Tristany ara ja sense asfalt, fets uns huit-cents metres, deixe la pista i agarre un altre que ix per la dreta, un quilòmetre més i creue el Barranc de Cardaire per un petit pont de pedra, ara la pista es va enlairant en una pendent prou pronunciada que en un quilòmetre aprox. em deixa davant on té  l'inici la senda que puja fins al cim del Gorgo. Aquest tram fins a arribar dalt el cim i la tornada, serà l'únic tram de senda per on transitaré hui, tota la resta serà per pista,  la senda a poc a poc es va tornant més pedregosa i l'ultim tram per arribar al cim necessita alguna ajuda de les mans. Arribat dalt em trobe amb una desagradable sorpresa, al costat del vèrtex geodèsic es trobe un peiró on dintre una capelleta sempre es trobe un belen i una llibreta on deixar constància de la visita, el belen ha desaparegut, víctima potser d'alguna bretolada?
.
El Gorgo, vèrtex i capelleta on tindria que estar el belen
Gaudeixo una estona de les vistes que la boirina permet albirar i després d'unes quantes fotos, dono inici a la baixada fins a sortir altre cop a la pista per on segueixo caminat, caminats uns quants metres trobo les restes d'una edificació i d'un aljub, les dimensions no es corresponen amb les d'una cabana per grans, ni amb les d'un corral, per xicotetes, per la qual cosa supose es devia tractar d'un masset on pernoctar durant l'època de la collita, ja que tot el contorn és ple de bancals d'oliveres i ametlers. Un quilòmetre mes i trobe altres restes i a tocar de pista un altre aljub, aquest en bastant bones condicions, uns metres endavant, deixe la pista per agarrar un altre que ix per la dreta i per la qual aniré trobant xiprers a tot el llarg fins a arribar al Mas de Tristany.
xiprers flanquejant el camí al Mas de Tristany
Poc abans d'arribar al Mas de Tristany  i en un xicotet coll, creue els límits municipals entre Gatova i Sogorb, que és tant com dir entre Castelló i València, i per on transitava antigament  "La Colada de la Mojonera" antiga  via  pecuària. Arribe al Mas i em trobe amb un espai arranjat amb taules i focs tot al voltant de la casa.
Els orígens del mas estant estretament lligats a la Cartoixa de Portaceli, a principis segle XVII el propietari, un metge de cognom Tristany va donar-lo a la cartoixa, el mas va coadjuvar a les finances dels cartoixans amb els cultius típics d'una agricultura de muntanya: cereals, fruiters........  El 1835 amb la desamortització va passar a mans privades fins que a mitjans del segle passat va passar a mans de la Generalitat  convertint-se en un refugi i aula de natura, encara que semble que hui en dia roman tancat.
Mas de Tristany
Vist el lloc segueixo ruta, a partir d'ací m'acompanyaran un tram les marques del GR-10 en la seua 2ª etapa des de Serra fins a la Cova Santa ja en terme d'Altura, després de caminar junts quasi un quilòmetre i mig, el Gr em deixa per endinsar-se pel Barranc de Aguas Amargas, jo segueixo pel Camí de Gatova a Tristany, quant porto una mica més de dotze quilòmetres arribo a les restes del  Corral del Tio Escribano, just en la partió dels termes de Gatova i Sogorb, el corral devia servir d'aixopluc als ramats que transitaven per la "Colada de la Mojonera" que semble passava a tocar del corral, ací aprofito unes pedres per parar-me a fer el mos del matí.
interior del Moli de la Ceja
Enllestit el mos re-emprenc la ruta, un quilòmetre i mig més endavant arribo a on aquest matí he deixat la pista per desviar-me envers la dreta, ara ja trepitjo el camí fet a l'anada en mig quasi de la foscor, això fa que pari atenció a un caxirulo o petita cabana de pedra seca que queda sota mateix de la pista, això si,   m'ha passat desapercebuda una cova que m'han dit que es troba per ací.  Ja camino els pocs metres que em resten per arribar altre cop al Moli de la Ceja, ara sí que m'entretenc a fer-li complida visita i prendre les imatges que aquest matí no he pogut per la foscor, vist el lloc pujo al cotxe i ja poso rumb envers Vilamarxant. 
Fuente del Tormo
De tornada he parat per a visitar la Fuente del Tormo que es troba en el tram de pista asfaltada que porta fins el moli. Excepte el tram de senda per pujar al Gorgo, tot el camí ha estat per pistes, la qual cosa ha fet un poquet monòton el caminar, però es tracta d'anar coneixent la serra i supose que no sempre podrà ser caminat per boniques sendes. Per a la caminada d'hui, me he basat en un track del Jose de Trotasendes Benicalap, introduint alguna que altre variant.

diumenge, 1 de desembre de 2013

CAMINADA PER VILAMARXANT AMB LA FALLA EL COLP (Camp del Túria)

Lloc inici caminada: Casal Falla El Colp, carrer Sant Miquel, Vilamarxant (Camp del Túria)
Caminants: 28 Senderistes
Data: 01-12-2013
Hora d’inici caminada:09:10:06
Hora d’arribada: 12:17:16
Duració: 03:07:10
Temps en moviment: 01:40
Temps parat: 01:27
Alçada punt de sortida: 142 m
Alçada mínima assolida: 100 m
Alçada Màxima assolida: 274 m
Desnivell màxim: 174 m
Ascensió acumulada: 314 m
Descens acumulat: 307 m
Guany:131 m
Distancia recorreguda: 11.00 Km
Velocitat mitjana: 3.5 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 5.8 Km/h.
el grup a Bassa Barreta
 Per a hui la Falla "El Colp" de Vilamarxant, havia preparat una caminada pel terme de la població sota la direcció tècnica de Senderistes Les Rodanes, a meitat setmana m'arriba un wassap   informant-me del tema, (xe quins modernismes), com és una matinal i tinc el matí lliure decidisc participar, així que hui poc abans de les nou, hora prevista per a eixir, sóc davant el casal de la falla punt de trobada, comença a arribar gent i després d'uns minuts de cortesia iniciem la caminada quant passen deu minuts de les nou, pel carrer de Sant Miquel anem a trobar el Barranc de Teulada que creuem i agarrem el camí del Cavallo dels Forners vorejant el polígon industrial d'Enchilagar del Rullo. Eixim al Camí del Racó d'en Zamora que transcorre paral·lel a la CV-50 fins a arribar al disseminat de Les Creuetes.
primer avenc
 Ací girem envers l'esquerra i iniciem una suau pujada que ens porta a un collet on trobem un encreuament de camins, per l'esquerra i després de creuar una cadena, continua la pista fins a arribar dalt la Rodana Gran, de front tenim el Camí del Massis, tant per un com per l'altre, circula el PR-175 o Sender de Les Rodanes, nosaltres agarrem una senda que ix cap a la dreta i que s'endinsa en la zona de bosc d'Els Cavallons, arribem dalt d'una lloma que amb poc menys de 280 m. d'altitud, és el punt més alt de la caminada de hui. Ara comencem a davallar per una bonica senda que ens porta a passar pel costat de dos avencs protegits per unes baranes de fusta primer, per apropar-nos després a la Cova del Llentiscle, lògicament en els tres llocs fem parada per gaudir-ne.
cova El Llentiscle
Sempre seguint la bonica senda anem a eixir al Camí del Massis a tocar del Corral de Bassa Barreta, des de  l'última vegada que vaig estar ací, han acabat d'arranjar el corral, llastima que estiga tancat i no puguem visitar-lo per dintre, ara fem els pocs metres que manquen per arribar a Bassa Barreta on la gent de la falla a preparat una taula amb tota mena de menjar i beguda per a fer un suculent esmorzar. Aixoplugats sota l'ombra de l'espectacular Pi de Bassa barreta, ens afanyem a donar bon ús dels aliments a la nostra disposició, mentre aprofitem per xerrar, enllestida la qüestió gastronòmica, reiniciem la caminada deixant aviat el camí de Bassa Barreta per agarrar la Senda dels Cuartelets que durant un tram, transita per una estreta vall que separa la Rodana Gran de la Rodaneta Blanca.
xe que bo!!!!!! evidentment la foto es un "posado" no un "robado"
La senda ens porta a eixir a Los Yesares, creuem el Barranc dels Oms i deixant a la nostra esquerra els Cavallons dels Forners arribem al poble passant per davant de les instal·lacions esportives, per la passera tornem a creuar el Barranc de Teulada i ja anem a trobar el carrer de Sant Miquel per on arribem al casal d'on hem eixit fa poc més de tres hores i 11 quilòmetres.  Ací  la gent de la falla a preparat una picaeta per a rematar el matí. Després  de xerrar un poquet m'acomiade de la gent i truque a la dona que em vinga a recollir.
He d'agrair la bona acollida que estic trobant per part de tota la gent, el qual fa que em trobe molt a gust en totes les eixides en les quals participe. Com sóc un nouvingut, pregue que si trobeu algun error en els noms dels llocs, m'ho feu saber per poder-ho canviar.