Pàgines

dilluns, 27 d’octubre del 2014

PARC NATURAL DEL TURIA, RUTES 2 i 5. AMB SENDERISTES LES RODANES

Data: 26-10-2014
Lloc trobada:Avinguda, Vilamarxant
Lloc inici caminada: Central elèctrica de La Pea, Vilamarxant
Lloc final caminada: Central elèctrica de La Pea, Vilamarxant
Caminants:  Aproximadament 90 senderistes
Hora d’inici caminada: 08:01:08
Hora d’arribada: 14:13:28
Duració: 06:12:20
Alçada punt de sortida:131 m
Alçada mínima assolida: 109 m
Alçada Màxima assolida: 204 m
Desnivell màxim: 95 m
Ascensió acumulada: 228 m
Descens acumulat: 238 m
Guany: 73 m
Distancia recorreguda: 16.31 Km
Velocitat mitjana: 2.6 Km/h (sense descomptar parades)
Assut de Benaguasil
 Hui teníem programat fer la caminada d'octubre del grup Senderistes Les Rodanes. Amb motiu del dia del senderisme l'activitat era oberta a tothom i gratuïta i el recorregut a fer, una circular resseguint un tram del Túria entre Vilamarxant i Pedralba. Poc abans de dos quarts de huit comença a arribar gent, en les inscripcions prèvies érem mes de cent caminats per la qual cosa ens repartim els llocs on ens situarem, el Beni i jo, ens encarreguem de tancar la marxa per evitar que quedi gent endarrerida, aixo fa que en tot moment tinguem pel davant una llarga i acolorida serp humana.
creuant el riu
Quant passen uns minuts de dos quarts ens pugem als vehicles i ens dirigim a trobar la central elèctrica de La Pea punt d'inici i final de la ruta, encabir tants vehicles fa que la gent de Protecció Civil tingui que posar un poquet d'ordre en la forma d'aparcar.  A les huit donem inici a la caminada anant a trobar l'assut de la Séquia Major on ja prenen contacte amb el Túria, aigües avall ens parem a visitar l'assut de Benaguasil i tot seguit arribem al pont per on es creua el riu a gual, hui no es dels dies que porta mes cabdal, no obstant, ens tenim que treure el calçat per creuar, arribats a l'altre riba ens eixuguem i un colp calçats, reiniciem la caminada.
serp multicolor en un constant puja i baixa
Fem uns pocs metres pel mig de graveres i després de passar a tocar de uns camps de cítrics ja ens endinsem en un sender que va resseguint la riba esquerra del riu i nomes separant-se d'aquest per salvar algun que altre obstacle natural com per exemple, la llera d'algun  barranc. Passem a tocar d'una petita cova o balma rodejada amb pared de pedra seca que en el seu moment fou usada com a corral de ramat, sempre per sender o pista de terra i en un interminable puja i baixa i després de deixar enrere un conjunt de coves excavades per la ma de l'home arribem a tocar de la nova circumval·lació que han construït a l'entrada de Pedralba . Ací i en un espai prou ampli i net, aprofitem per fer el mos.  
el sacrificat moment del mos
Un colp acabat el mos reiniciem la caminada anant a trobar el pont que creua el Túria junt a la rotonda de l'entrada a Pedralba, ací i fets uns deu quilometres, es troba el punt d'inflexió de la caminada, ara ja donem inici a la tornada per la riba dreta del riu, tal com a l'anada, la escarpada orografia que presenten les ribes del Túria, fan que el sender s'assembli  a una muntanya russa, lo qual fa que algun caminat comenci a notar símptomes d'esgotament i es vagin quedat ressagats encara que sempre acompanyats pel Beni i per mi. Avisats els voluntaris de Protecció Civil, s'arriben fins  on la pista ho permet i s'emporten a quatre senderistes.
Cua de la Nuvia
Ara ja es qüestió de fer un tram de uns dos quilometres que per pista de terra ens porta a tocar de la central elèctrica, abans d'arribar-hi ens desviem per visitar la "Cua de la Nuvia" aquest es un espectacular salt d'aigua que crea el liquid element en eixir de la central elèctrica on arriba a traves d'una sequia i que en el seu temps servia per a moure els motors que fabricaven l'electricitat, un colp em gaudit del lloc tornem enrere i ens dirigim a trobar els vehicles, ens hi encabim i ja posem rumb envers Vilamarxant donant per acabat un altre dia de gaudi de la natura en bona companyia.