Pàgines

dilluns, 30 de novembre del 2015

CIM DEL PENYAGOLOSA amb Senderistes Les Rodanes, (Vistabella del Maestrat, País Valencià)

Lloc inici caminada:Km. Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa
Caminants:  43 senderistes
Data: 29-11-2015
Hora d’inici caminada: 08:46
Hora d’arribada: 14:22*
Duració: 05:36*
Alçada punt de sortida: 1282 m
Alçada mínima assolida: 1282 m
Alçada Màxima assolida:1814 m
Desnivell màxim: 495 m*
Ascensió acumulada: 712 m*
Descens acumulat: 715 m*
Guany:494 m*
Distancia recorreguda: 10437 m*
Velocitat mitjana: 1.73 km/h (sense descomptar parades)*
(*) Dades referents al gruix del grup.
foto del grup abans d'iniciar la caminada
Hui dintre del calendari del club, estava previst pujar al Penyagolosa eixint de Sant Joan de Penyagolosa, com sempre que ens toca caminar per llocs que no coneixem, o que ja fa temps que cap del grup visita, dues setmanes enrere Porrina, Jose Miguel, Raul i jo, ens vàrem arribar-hi a fer la prèvia. Un poquet abans de les sis del matí amb puntualitat anglesa, arriba l'autocar, en pugem i arranca i amb la tranquil·litat que done el que et porten a lloc, i amb la matinada que ens hem donat, més d'un ens entreguem a donar uns colps de cap reparadors.
primera impressió, Xe!! quin fred!!!!
Després d'un poc més de dues hores de trajecte, arribem a la zona de pàrquing de l'ermitori, carreguem motxilles i fem un poquet de temps mentre alguns prenen el cafetonet i Porrina acaba de concretar el tema dinar. Ens col·loquem per a la foto de rigor, hui estrenem banderola del club, i ja donem inici a la caminada anant a trobar el Barranc de la Pegunta. El nom li ve de què era una zona on aprofitant la resina dels pins, es fabricava la pegunta o pega, que es feia servir per a múltiples usos.
Barranc de la Pegunta
Sempre de pujada, la senda ens condueix a proper de la llera del barranc que fins a arribar a la Font Nova, porta un xicotet però bonic rajolí d'aigua, fotos i a seguir, passem per la Font de la Pegunta que sembla fa temps que no trau aigua, quan portem fets uns 2,5 km un dels senderistes pateix una distensió muscular que l'impedeix seguir la ruta, li passe el wualki al Jose i em quede a fer-li companyia. Lògicament a partir d'ací, són dues rutes i dues històries completament diferents.
Font Nova
Ruta del grup: El grup continua pujant i en uns 400 m. deixen el barranc i arriben al Pla de la Banyadera, punt on conflueixen diverses pistes, per la dreta, segueixen pel Camí del Pla de la Creu fins a arribar al Corralito, on aprofitant una gran esplanada i acaronats pels raigs de sol, procedeixen a fer el mosset del matí. Enllestit aquest, reinicien la marxa, ací s'inicia el tram més costerut i que en uns 1,5 km porta dalt del cim del Penyagolosa, la forta pendent, queda apaivagada per tot un seguit de revolts que la fan de millor pujar.
damunt el vèrtex (foto enviada per Whatsapp)
Fet el cim , ara es tracta de fruir de les vistes que d'ací dalt es contemplen, de jugar pujant al vèrtex, apropant-se al penya-segat, anat d'un cim a l'altre, fent tropecientas fotos.......... , a la fi, gaudir del merescut premi a l'esforç, aprofitant el fabulós dia amb què ens ha obsequiat la natura. Quan Porrina creu oportú, toca el "pito" i donen inici a la baixada resseguint el mateix camí que en pujar, igual que abans, passen a tocar del refugi forestal de La Caseta de l'Ombria, i tranquil·lament, arriben altre colp a El Corralito, on han esmorzat fa poquet.
el grup baixant del Penyagolosa (foto enviada per whatsapp)
Arribats al Camí del Pla de la Creu, giren a dreta i fets uns huit-cents metres, són davant del Mas de la Cambreta, obrint la portella elèctrica passen a tocar del mas i ja troben les marques blanques i grogues del PR que no els deixaran fins a arribar a l'ermitori. Als pocs metres del mas, arriben a la Font de la Cambreta que a causa de les baixes temperatures, manté tot un conjunt d'estalagmites de gel, així com la superfície de l'abeurador glaçada, deixant aquest bucòlic racó, continuen el camí.
el grup a la Font de la cambreta (foto enviada per whatsaap)
Per una bonica senda  van resseguint per la dreta la rambla de la Teixera, rambla que recull les aigües de la font, i per on fan el poquet més de 2,5 km que els separen de l'ermitori on arriben passades les 14 h i on es retrobaran amb els dos expedicionaris que han hagut de tornar abans d'hora.
Font de la cambreta, abeurador o pista de gel
Ruta dels dos: Quan la resta del grup desapareix seguint la ruta, decidim que fer, tornar pel barranc i el seu pedregós traçat o endinsar-nos en una senda, senda que sembla més de bon fer i que veiem uns metres per damunt d'on estem, optem per això últim, ací trobem les marques d'un PR el que ens fa pensar que anem bé, fets uns 500 m. la senda ens porta a eixir a la senda per on baixara la resta del grup i uns 300 m. més avall de la Font de la Cambreta, li comente al Miguel si li abelleix visitar-la i si es veu capaç, diu que si i a poquet ens hi apropem.
arribant a l'ermitori
Arribats a la font ens trobem que tot és glaçat, tant la superfície de l'abeurador com els voltants de la font on s'han creat tot un seguit d'estalagmites de gel produïdes pel degoteig de la canal, unes fotos i a retornar sobre les nostres passes. Tranquil·lament i al ritme que ens permet la cama del Miguel, anem apropant-nos cap a Sant Joan de Penyagolosa, arribem i entrem al restaurant disposats a esmorzar calentets, acabat el mos, eixim fora, visitem la capella i l'annexe on es troben els exvots. Xino xano ens apropem a visitar el Centre d'Interpretació on som atesos per una jove molt amablement.
capella de Sant Joan de Penyagolosa
A poquet a poquet anem recorrent la senda que porta de tornada a l'ermitori, arribats a l'esplanada, cerquem un lloc on esperar a la resta d'expedicionaris, mentre ens deixem acaronar per sol tardorenc, ací fem temps parlant amb uns i amb altres, com sempre, l'espera es fa llarga, quan pense que ja deuen estar arribant, m'arribe al lloc per on han de tornar i al poquet comencen a arribar els primers, preguntes sobre l'estat del Miguel i ja anem al seu encontre tots junts.
interior del Centre d'Interpretació
Tots junts altre colp: Hui s'ha donat a escollir entre menú al restaurant, o pícnic en un espai habilitat, en funció de l'opció ens repartim, els que hem escollit menú entrem al restaurant on ja tenim la taula preparada i els del pícnic cerquen un lloc a resguard. Dintre del restaurant, l'ambient és de franca camaraderia i entre rialles i bromes anem buidant els plats, Jenny a portar una de les seues ja famoses tartas que rematada amb bombons, fa de digne acompanyant del famós cremat de Sant Joan de Penyagolosa.
"tarta" made In Jenny
Cremat de sant Joan de Penyagolosa
Tot el bo s'acaba i ens toca tornar a l'autocar per iniciar el retorn a Vilamarxant, la tornada és entremig de bromes i acudits, senyal inequívoca de què la gent s'ho ha passat d'allò més bé, alguns que no es poden resistir a donar un colp de cap, queden retratats per a la posteritat a mans del paparatzzi Raul. Arribem al poble, ens acomiadem i ens felicitem de què l'accident del Miguel a part, tot ha ajudat a què passarem un dia per a recordar durant molt de temps.

 

dijous, 26 de novembre del 2015

SERRA-CASTELL DE SERRA-ALT DEL PI-SERRA (camp del Túria, País Valencià)

Lloc inici caminada:Km. 22,5 CV-310, Serra, Camp del Túria
Caminants:  Francesc
Data: 26-11-2015
Hora d’inici caminada: 07:44:14
Hora d’arribada: 12:58:44
Duració: 05:14:30
Alçada punt de sortida: 328 m
Alçada mínima assolida: 308 m
Alçada Màxima assolida:708 m
Desnivell màxim: 399 m
Ascensió acumulada: 627 m
Descens acumulat: 596 m
Guany: 378 m
Distancia recorreguda: 11437 m
Velocitat mitjana: 2.1 km/h (sense descomptar parades).
iniciant la caminada amb les primeres llums del dia
Aquesta setmana per qüestions familiars, no podia planificar eixir un dia en concret, per això, no preparem cap caminada, ahir de vesprada parlant amb la dona, quede clar que puc disposar del dijous al matí, el cel és prou negre i semble que vulga ploure, no prepare res però per si de cas, pose el despertador a les sis. Hui sona, em lleve, mire per la finestra i encara que amb núvols, no semble que vulga caure cap diluvi, mentre em prepare la motxilla, pense en on anar, fa dies que quan deixe anar la mirada des de la terrassa, la vista es para en la silueta de l'Alt del Pi, així doncs, mentre em prenc un te calentet, baixe un track de la zona.
creuant el barranc de l'Ombria
Isc de casa i de poquet que el vent no se m'emporta, pense que allí dalt bufara encara amb més força, però decidisc seguir, em pose en marxa, passant per Bétera primer, Naquera després, arribe a Serra, el creue i aparque en una zona d'estacionament que es troba només eixir del nucli urbà. Amb les primeres llums que donen un to rogenc a tot, inicie la caminada quan falten quinze minuts per a les huit. Només començar comprove que per ací, el vent bufa de valent.
el Sierro o Oronet

El track em porta per una pista formigonada que als poquets metres es torna de terra, als 500 m. deixe una pista a l'esquerra per on tornaré després. Fets uns 300 m. més, creue el Barranc de l'Ombria per unes pedres, baixa un xicotet cabal d'aigua, si fins ací el camí descendia suau-ment, en creuar el barranc ja inicia una no massa forta costera que amb algun xicotet descans, no parara fins a arribar dalt de l'Alt del Pi. En gran part la senda transita pel mig de bosc, el que serveix per minorar els efectes del fort vent.
Castell de Serra vist des del berenador
Fets un poquet més de 2,5 km. arribe als peus del Castell de Serra on es troba un berenador equipat amb taules i bancs, ací s'inicia un tram d'uns 200 m. de forta pendent i molt rocós, que porta dalt de les restes del castell, arribe dalt i sense parar gaire estona, faig unes fotos tant a les restes, com de les magnífiques vistes que des d'ací es contemplen. Pel mateix sender torne al berenador i faig uns pocs metres pel camí de Barraix, que deixe per una senda que ix per la dreta i que ràpidament, comença a guanyar altura.
Castell de Serra, torre de l'homenatge
El castell de Serra, també denominat castell de l'Alt del Pi, és una fortalesa d'origen àrab de reduïdes dimensions construïda al voltant del segle XI, i que se situa en un monticle a un quilòmetre en línia recta, de la població que li dóna el nom, des d'on es dominava la vall del Túria i l'accés a la serra Calderona.
Aquesta fortalesa, que no estava destinada a acollir població civil, pertanyia al sistema defensiu del nord de València, juntament amb els castells de Nàquera i el d'Olocau. De la primitiva fortalesa, la planta irregular de la qual ocupa només 600 metres quadrats, es conserven dos llenços de muralla, l'aljub i la torre de l'homenatge, situada al nord-est, de planta quadrada atalussada i quatre plantes. Són visibles també restes d'una altra torre al nord-oest, així com restes de murs.
Castell de Serra vist des de l'Alt del Pi
La costera fa que fets uns quants metres estigué per damunt del castell, la senda travessa una zona de bosc, el que permet que estigué a resguard de les rafegues de vent que semble que a cada moment bufen amb més intensitat. Fets un poc més de 2 km. des del berenador, la senda es bifurca, recte porta a l'Alt del Pi i per l'esquerra a Barraix, seguisc de front i en uns 300 m. de forta pendent, arribe dalt del cim. La visió que se té en arribar dalt, no és de les que voldries veure, tot ple d'antenes i casetes, però supose que en algun lloc han de posar-les.
Alt del Pi
Les vistes que es tenen paguen la pena l'esforç d'arribar ací dalt, el Garbí, el Puntal de l'Abella, la Mola de Segart, Rebalsadors.......... per dir alguns dels que conec, la Serra d'Espadà i darrere el Gegant de Pedra, com si volguera recordar-me que diumenge tenim una cita. També encara que un poquet desdibuixat per la boirina, endevine Les Rodanes i bona part del camp del Túria. En algun moment el vent m'ha fet trontollar, així doncs, amb pena inicie la tornada desfent els últims metres fets.
perfil de la Mola de Segart, al fons el mar
Arribe a la bifurcació i l'agarre en direcció a Barraix, la senda va a eixir al Camí de Barraix, pista ampla i en bones condicions. Quan porte uns 7 km; la pista ix a la CV-334 o Carretera del Garbí, se que per ací es troba la Font de Barraix, però després de fer un tomb, no la trobe, (en casa i passat el track al pc, m'adone que he estat a molt poquet de la font) ara es questio de anar seguint les marques del GR-10 en sentit Serra, aquestes en guien per una senda entremig de la vegetació que acompanya el curs del Barranc de l'Ombria.
marques GR-10, senda del Barranc de l'Ombria
Quan porte fets 9,3 km; arribe a una pista, gire a la dreta i en uns 100 m. arribe a la Font de l'Ombria, el lloc és equipat amb paellers, taules i bancs, falten uns 10 minuts per a les dotze i encara no he fet el mosset, així que decidisc parar ací i mentre descanse, treure pes a la motxilla. Acabat el mos, torne a la pista, desfaig el 100 metres i sempre seguint les marques del GR. m'aprope cada colp més a Serra, uns 500 m. i les marques em fan deixar la pista per la dreta, la senda comença de terra i després es transforma en pista formigonada.

Font de l'Ombria
Per un pont de ciment creue el Barranc dels Tramussos que porta un xicotet cabal d'aigua, supose que en bona part, provinent de la Font de Marianet, la pista em porta a eixir a la pista que aquest matí he deixat a la meua esquerra, ja es questio de fer els últims 500 m. que em portaran a on aquest mati he deixat el vehicle. arribe, en puge i pose rumb envers Vilamarxant on arribe sense cap contratemps.
tram de camí empedrat arribant a Serra
Ara ja feia temps que no caminava per La Calderona i la veritat és que aquesta, té racons que et deixen satisfet, la de hui potser a estat la que més tram de senda i menys pista he trepitjat, que és el que a mi m'agrada, el desnivell positiu ha estat important però xino xano i amb paciència tot és superable.

dijous, 19 de novembre del 2015

FUENTE LA CALZADA-VERTEX PIC D'ESPADÀ-FUENTE LA CALZADA, (Algimia de Almonacid, Alt Pàlancia, País Valencià)

Lloc inici caminada: CV-215, Fuente La Calzada, Algimia de Almonacid, Alt Palància
Caminants: Paqui i Francesc
Data: 19-11-2015
Hora d’inici caminada: 09:01:03
Hora d’arribada: 14:07:52
Duració: 05:06:49
Alçada punt de sortida: 586 m
Alçada mínima assolida:579 m
Alçada Màxima assolida:1022 m
Desnivell màxim:442 m
Ascensió acumulada: 600 m
Descens acumulat: 559 m
Guany:435 m
Distancia recorreguda: 10009 m
Velocitat mitjana: 1.9 km/h (sense descomptar parades).
vèrtex geodèsic Espadà
Vaja per davant que hui he tingut un problema amb la configuració de la càmera i les imatges són dignes d'anar directament a la paperera, però com no en tinc altres, pregue disculpeu les possibles conseqüències per a la visió que pugueu patir. Com faig últimament, vaig pujar al Whatsapp l'eixida que pensava fer aquesta setmana, i que per motius personals només podia eixir dijous. S'agrega la Paqui i quedem en el lloc i l'hora.

zona d'acampada Fuente de la Calzada
Ens trobem a les 7.00 i pujant al cotxe anem a trobar la CV-35, hem d'agarrar l'eixida de la A-7 direcció Castelló, em distrec i seguim fins a arribar a Burjassot, isc i intente retornar a l'autovia en direcció a Llíria, donen unes quantes voltes fins que ho aconseguisc, però ja hem perdut mitja hora. En arribar a Sagunt ens desviem per la A-23 en direcció a Terol, eixim per l'eixida de Sogorb i ací, ens trobem que per obres han llevat totes les indicacions, fem una xicoteta tourne per algunes rotondes fins que trobem el bon camí, quinze o vint minuts més perduts.
toll d'aigua, Barranc d'Agua Negra
Arribem a Algímia de Almonacid, seguim uns cinc quilòmetres mes i arribem a la zona de lleure i acampada de la Fuente de la Calzada, deixem el vehicle en el voral de la carretera i baixem a la zona de pícnic. Per un xicotet pont de fusta creuem la Rambla d'Almarche que porta un no gaire abundant cabal d'aigua però suficient per a crear bonics tolls. Un tram d'uns tres-cents metres força empinats ens deixa davant les restes dels Corrals de Agua Negra, sempre per senda baixem a buscar el Barranc de Agua Negra, que serà el nostre referent durant més de tres quilòmetres.
inici o final del sender del Barranc d'Agua negra
Ara comença un tram que semble transportar-nos a un país de fades, sempre acompanyats del barranc, jugant amb ell, ara creuem a la dreta, ara a esquerra, així tot el trajecte, esperant que ens isqué un follet del bosc en qualsevol moment. Llastima que el minso cabal d'aigua fa que en molts trams vaja soterrat i no puguem gaudir dels salts d'aigua més espectaculars. La senda no deixa de pujar en tot moment, tant és així que salvem un poquet mes de docents metres quasi sense adonar-nos.
Fuente de la Parra
Tot el bo té un final i la senda ix a una pista quan portem 3,4 quilòmetres, girem a l'esquerra, deixant amb pena el barranc que ens diu adéu amb una placa que indica l'inici de la senda en sentit contrari al que hem portat, fets uns cinc-cents metres i en un pronunciat revolt, trobem la Fuente de la Parra, cinc-cents metres més i eixim a una pista més ample per on girem a la dreta, sempre de pujada continuem camí, en veient l'hora decidim buscar un lloc per a fer el mosset de mig matí.

vistas
Alimentats i descansats, reiniciem la caminada, fets uns 1,3 quilometres, deixem la pista per una de més xicoteta que ix a l'esquerra, gràcies a les siga sagues que va fent el camí en tot moment, la pujada es fa de millor transitar, encara que semble que va guanyant pendent. Quan portem en total uns 6,5 quilometres arribem dalt el cordal en un punt que si girem a dreta, anem al cim de l'Espadà, i a esquerra, al vèrtex geodèsic, en ment el temps perdut a primera hora, decidim obviar el cim i ens dirigim a trobar el vèrtex.
vèrtex geodèsic
Aquest tram transitant pel cordal és d'una gran bellesa, arribem al vèrtex, fotos de rigor i seguim ruta, als poquets metres trobem un tram de trinxeres de la guerra. A partir d'ací, iniciem la baixada, ara el caminar, és en tot moment per sendes, ací podem copsar els efectes dels últims aiguats, les sendes, mes que sendes, semblen torrenteres, amb alguns trams on se ha de posar molta atenció per no besar el terra o alguna cosa pitjor. Si obviem el mal estat de la senda, eixe tram és també molt bonic de fer.
colors de tardor
Fets en total un poquet menys de 9,0 quilòmetres i poc abans que la senda isqué a una pista, per la dreta i en forta pujada trobem l'estreta senda que porta a la cova de l'Estuco, la senda entre la forta pujada i l'humit del terra, semble més un tobogan que una senda, pugem uns poquets metres, però després d'una o dues patinades, decidim deixar-ho estar i tornem a la pista. Seguim per eixe, pendents d'una senda que per l'esquerra ens fa deixar la pista.
Rambla d'Almarche
Fem uns poquets metres més i arribem als Corrals d'Agua Negra, ara ja desfem el camí fet a primera hora fins a arribar a la zona de pícnic, ultimes fotos, semble que no hi hagen ganes de deixar el lloc, amb pena pugem al cotxe i posem rumb envers Vilamarxant, arribem sense cap contratemps i ens acomiadem fins a una altra. Quan passe les fotos al PC, m'adone que una fallada en la configuració de la sensibilitat ISO ha fet que les imatges siguen pràcticament inservibles. Fins que no torne, tendre d'aprofitar aquestes.

P.D. La ruta està treta del bloc de l'Emilo Vera. Caminando hacia las Alturas, a qui agraïsc des d'ací, m'haja guiat en la primera presa de contacte amb la Serra d'Espadà

dijous, 12 de novembre del 2015

PANTÁ DE BUSEO, (Xera, Els Serrans, País València)

Lloc inici caminada: Plaça de l'Iglésia, Xera, Els Serrans, País València
Caminants: Paqui, Pepe,  Felix i Francesc
Data: 12-11-2015
Hora d’inici caminada:08:05:27
Hora d’arribada: 13:55:06
Duració: 05:49:39
Alçada punt de sortida: 654 m
Alçada mínima assolida:448 m
Alçada Màxima assolida: 672 m
Desnivell màxim: 224 m
Ascensió acumulada: 480 m
Descens acumulat: 481 m
Guany: 17 m
Distancia recorreguda: 13749 m
Velocitat mitjana: 2.4 km/h (sense descomptar parades).

Embassament de Buseo, al fons, Sierra d'Enmedio i Sierra Burgal
Visitant el blog de l'Emilio Vera Caminando Hacia las Alturas, em trobe amb la crònica de la ruta que varen fer pel Pantà de Buseo, només acabar la lectura, decidisc que la he de fer si o si, ho pose al whatsapp i Paqui, Pepe i Felix, s'agreguen, quedem per fer-la dijous 12 que ens va bé a tots. Hui a les set ens trobem al lloc acordat, pugem al meu cotxe i anem a trobar la A-3, arribem a Requena i ací agarrem la CV- 359 que ens porta fins a Xera, aparquem a tocar de l'església i donem inicia a la caminada passant cinc minuts de les huit.
A punt de donar inici a la caminada
Anem a trobar la rotonda per on hem arribat i agafem el Camino de la Madroñosa, als pocs metres passem pel davant de l'Eco Parc, la pista ample i de bon caminar va descendint dolçament a trobar el riu Reatillo, on arribem fets uns tres quilometres. Tota la zona és dintre del Parc Geològic de Xera i Sot de Xera, per aquest motiu ens anem trobant taulells que expliquen les característiques de les formacions i elements més interessants. Un dels quals és el Chorrero de la Castellana, impressionant tall malgrat que hui no portava aigua.
vistes impresionants
La pista segueix i creua el riu per un petit pont, nosaltres girem a l'esquerra i seguim per un sender, un quilòmetre endavant, el sender va a morir al Camino de la Hocecilla, pista ampla per on semble que arribem els vehicles a l'àrea recreativa. Gir pronunciat a la dreta i altre a l'esquerra i un arc de pedra en dona la benvinguda a la zona recreativa. Malgrat la benvinguda, encara fem un parell de quilòmetres fins que no comencem a trobar les instal·lacions recreatives, això si, totes elles en molt bon estat de conservació.
entrant dintre l'àrea recreativa
El Reatillo porta un minse cabal d'aigua possiblement producte de les últimes pluges. A l'espectacularitat de les formacions rocoses, ara s'afeixegue la companyia de l'aigua que malgrat l'embassament no és en un dels seus millors moments, sempre és d'agrair. Obviem les primeres taules amb la idea de trobar alguna on el sol es reconforte amb els seus raigs, la trobem quan estem arribant a l'equador de la caminada amb uns set quilometres més o menys, parem taula amb el que semble un banquet per a una legió i procedim a fer el mos de mig matí.
hora del mosset
Acabat el mosset, reiniciem la caminada sempre per la còmoda pista que va resseguint el pantà. Un quilòmetre més endavant i en un entrant que fa el pantà, ens ix al pas el Barranco de l'Hoz que entrega les seues aigües en aquest punt, ens endinsem pel barranc i de seguida trobem una bonica poua amb unes aigües cristallines i és de suposar que ben fresquetes. Seguim aigües amunt i arribem a un petit però encisador salt d'aigua, ací, com és de preveure, ixen les màquines de fotos i és un no parar, tornem sobre les nostres passes i arribem a la pista.
salt d'aigua
Seguim camí i en un quilòmetre més i quan en portem fets uns nou. Arribem a la paret de l'embassament havent fet els últims metres entremig d'un bosquet de pins d'agradable caminar, ací i veient el que falta per què l'aigua arribe al sobreeixidor, ens adonem del poquet cabal acumulat i això que el color més aviat marronós de l'aigua, fa evident que les ultimes pluges, han ajudat a augmentar les reserves hídriques.
Pantà de Buseo, al fons la paret
L'embassament de Buseo, és un embassament de l'interior del País Valencià que replega les aigües del riu Reatillo, afluent pel marge dret del Túria. Se situa a 2,5 km del poble de Xera, al qual pertany. S'integra dins del Parc Natural de Xera-Sot de Xera.  Fou construït a principis del segle XX (1903-1915) en l'estret del Tormagal, un pas de tan sols 17 metres d'amplària, situat a quasi 12 quilòmetres de la desembocadura del riu al Túria. Té una superfície de 60 Ha. i una capacitat màxima de 7,5 Hm³.
Pantà de Buseo, amb les aigües plenes de sediments per les pluges
L'embassament de Buseo pertany a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Malgrat fou construït per a facilitar el reg de l'horta valenciana, hui en dia i després de la construcció de l'embassament de Benaixever, es pot dir que el seu us, és bàsicament turístic. En els seus marges, cobertes de pinedes, han sigut instal·lades zones d'acampada i àrees recreatives, molt atractives per la seua situació al costat de les aigües, convertint-se en un petit centre d'atracció per a l'esplai i gaudi dels valors naturals.
edifici de servicis del Pantà
Creuem per damunt de la presa i arribats a l'altre costat, seguim per una pista que en lleuger desnivell, ens porta fins a una edificació, on s'allotjaven els servicis del pantà, ara la ruta ens porta per una senda per on anem guanyant altitud i les vistes damunt l'embassament es van ampliant, quan la senda inicia un descens a trobar les aigües, girem a la dreta i iniciem el tram més dur del matí, un tram que per damunt de rocam, va resseguint l'Estrecho de la Hocecilla i on necessitaré fer unes quantes parades per recuperar l'ale.
vista del pantà, l'illa i les Sierras d'Enmedio i Burgal
 En uns sis-cents metres, salvem un desnivell aproximat de cent trenta metres, creuada la carretera que porta a Sot de Xera, pugem un petit tram i ja enllacem amb una senda que de manera planera, va paral·lela a la carretera. Quan portem uns onze quilometres, arribem al desviament que ens porta a un mirador, al seu costat les restes d'una edificació envoltades per una tanca de fusta i cordes, el mirador gaudeix de vistes a banda i banda, tornem a la senda i seguim camí en direcció a Xera. Creuem per tres colps la carretera i entremig de camps plens d'ametlers i oliveres ens apropem al poble.
tram amb forta pujada resseguint el Barranco de la Hocecilla
En aquest últim tram, la silueta del Pico Rope és present en tot moment, passem per la Fuente de la Holla o Hoya, arribats a un petit pont de fusta per on marxa el PR, el deixem i resseguim el Barranco del Agua que ens porta fins a un llavador, creuem per sota de la carretera i anem a eixir a la Fuente del Barrio, un petit racó on gaudir d'uns moments de lleure, ara ja es tracta d'anar a trobar el lloc on aquest matí hem deixat el vehicle on posem punt final a un altre matí ple de moments gratificants.
Pico Rope
Pugem al cotxe i com aviem dit de dinar per ací, posem rumb envers Requena, arribats ens dirigim a Utiel on el Pepe i el Felix coneixen un restaurant on es menja força bé, arribem, ens entaulem i procedim a recuperar les calories cremades i alguna de més de propina. Acabat el dinar ja si pugem al vehicle i ens dirigim cap a Vilamarxant on arribem sense cap contratemps. Hi ha una sensació general de satisfacció, tant per la ruta en si, com pel bon ambient, un dia d'aquells que queden en la memòria.

divendres, 6 de novembre del 2015

VENTISQUEROS, CALERAS I CORRALS, Les Alcubles, Els Serrans, País Valencià

Lloc inici caminada: Font de Sant Isidre, Les Alcubles, Els Serrans
Caminants: Paqui, Pepe, Miguel Angel, Felix i Francesc
Data: 06-11-2015
Hora d’inici caminada:07:48:23
Hora d’arribada: 14:46:19
Duració: 06:57:56
Alçada punt de sortida: 769 m
Alçada mínima assolida: 761 m
Alçada Màxima assolida: 1123 m
Desnivell màxim: 362 m
Ascensió acumulada: 455 m
Descens acumulat: 488 m
Guany: 353 m
Distancia recorreguda: 13365 m
Velocitat mitjana: 1.9 km/h (sense descomptar parades).

el grup, menys el Pepe al vertex de La Cumbre,
La setmana passada i seguint les indicacions del Miguel Angel vaig posar al grup del WhatsApp que cercava gent per a eixir a caminar entre setmana, el mateix Miguel Angel, La Paqui que ja m'ho havia comentat algun colp i el Pepe el Coto entre altres digueren que estaven interessats si féiem coincidir agendes. Després de què si dilluns, que si dijous, etc. trobem que dilluns 2 ens va bé a quasi tots, quedem així a expenses de allò que faça l'oratge, ja que es preveuen fortes pluges en la comunitat.

primers passos
Diumenge veient les previsions decidim posposar-lo i amb bon criteri, ja que de matinada cau una impressionant tromba d'aigua. Ni dimarts ni dimecres puc eixir, propose dijous o divendres, a la fi fixem Divendres com a dia, 07:00 com a hora de trobada i davant de la policia com a punt. Dijous Pepe em comenta que Félix s'apunta i que anirem en el seu vehicle que és un poquet més ample. Divendres a l'hora prevista estem tots al lloc, pugem al vehicle i ens dirigim a trobar la CV-35.

per ací passaven moltes vies pecuàries, per aixo tants corrals
El xofer decideix que anirem per Casinos, creuem el poble i per la CV-245 arriben a la rotonda de l'Aljub Blanc on de tornada, agarrarem la CV-339 direcció Llíria. Continuant per la CV-245 arribem a Les Alcubles i anem a trobar la Font de Sant Isidre, ja quasi als afores del poble en direcció a Villar del Arzobispo, aparquem el vehicle i donem inici a la caminada quan falten uns dotze minuts per a les huit. Per pista asfaltada passem pel cementeri, l'Eco Parc i un poquet més endavant i a tocar de la Font de Santa Barbara, un sobri monument en record de "totes" les víctimes de la guerra civil.
Calera del corral de los Tiesos
Quan portem fets uns dos quilometres deixem l'asfalt per una senda que ix a l'esquerra de la pista, el camí no ha deixat d'anar pujant, el que si ens girem, ens permet unes boniques vistes de Les Alcubles i els seus voltants. Uns huit-cents metres més i arribem al Corral de los Tiesos, o de los Silvinos, al seu costat es troben les restes d'una calera. Les Caleras eren xicotets forns on a base de calor s'extreia la cal de les pedres calcàries, a uns metres de la calera veiem la Balsa Silvestre, sembla que és una reserva de fauna amfíbia, la quantitat d'aigua no és massa i decidim no apropar-nos.
en primer pla, les "carriladas"
 A partir d'ací i fins a arribar dalt de La Cumbre, anirem trobant uns trams més visibles i altres no tant, el que ací en diuen carriladas, que no és altra cosa que el desgast patit per la pedra calcaria produït pel constant pas dels carros amunt i avall portant a vendre la neu que amb tant d'esforç havien anat arreplegat durant l'hivern i que duien fins a València i tot, per a ús de la indústria dels gelats i l'orxata.
calera del camino de la Nieve
Sempre costera amunt anem fent camí, passem per la calera del Camino de la Nieve, i un parell de ventisqueros, uns metres més i girem a l'esquerra, un poquet mes i tornen a girar a l'esquerra deixant la pista per iniciar una respectable pujada camp a traves sense més indicacions que unes quantes fites de pedres. Així, arribem dalt de La Cumbre, on es troba el vèrtex geodèsic, fotos de rigor i en veient que bufa un poquet de vent, decidim arribar-nos a un ventisquero i allà procedir al mosset de mig matí.
el sempre tan esperat moment del moset
Que siga entre setmana no treu per a què el moment, estiga acompanyat de bon vi, olives de collita pròpia, cafè, mistela, fruits secs i xocolata, tot el bo s'acaba i ens toca reiniciar la caminada, ara algú diu de deixar aparcat el track que seguíem i anar un poquet a l'aventura, tots seguim i comença el tram més complicat del matí, com millor ens semble, anem caminant resseguint allò que semblen sendes d'animalons, però majorment camp a traves per on ens permet el poquet de vegetació que anem trobant, no oblidem que caminem per llocs que es varen cremar fa molt poquet.
per arreu, records de la desgracia
Creuem fins a cinc barrancs amb el que això representa de pujar i baixar, en un moment donat Miguel Angel s'avança per intentar retrobar el track perdut, pense que el seguim i açò fa que durant uns quilòmetres anem ell per una part i els altres per altre. A la fi ens retrobem tots i ja pel bon camí caminem junts, això, ens ha fet perdre més d'una hora, així que ara posem la directa, bé, o almenys ho intentem. Arribem a on hem deixat el vehicle quan queden quinze minuts per les 15.00 h. Pugem i per la mateixa carretera arribem a la rotonda de l'Aljub Blanc, ací agarrem l'eixida en direcció Llíria.

que bona esta l'aigua quan es te sed
Arribem a Vilamarxant i ja ens acomiadem. Hui ens hem submergit en una caminada més que paisatgística, que també, podríem dir que etnogràfica, hem aprés molt d'antics treballs que els nostres avantpassats feien per a poder subsistir, fabricació de cal, emmagatzematge de la neu i la seua posterior venda, transhumància amb els ramats..... Ha estat una primera experiència que crec que a tots ens ha deixat amb ganes de repetir, tot és cosa de trobar el lloc on anar i el dia que ens vaja bé a tots, als que hem anat i als que puguen i vulguen participar.

P.D. Per a la preparació de l'eixida,  hem aprofitat un track de la gent de Pepeliktrencames que hem anat seguint fins que ens ha eixit la vena aventurera.