diumenge, 8 de maig de 2016

CASTELLS DE LLERS, CAMÍ NATURAL DE LA MUGA, SALT DE LA CAULA

Lloc inici caminada: Plaça Ramal, Llers, Alt Empordà, Girona, Catalunya
Caminants: Joaquina, Salva i Francesc
Data: 06-05-2014
Hora d’inici caminada: 08:17:04
Hora d’arribada: 15:56:31
Duració: 07:39:27
Alçada punt de sortida: 164 m
Alçada mínima assolida: 53 m
Alçada Màxima assolida:200 m
Desnivell màxim: 147 m
Ascensió acumulada: 315 m
Descens acumulat:316 m
Guany: 35 m
Distancia recorreguda: 17.465 m
Velocitat mitjana: 2.3 km/h (sense descomptar parades)

resclosa del Molí d'en Calbet
Altre colp pugem a Martorelles, quedem amb la filla que ens trobarem dissabte, parle amb el Salva i quedem en fer una eixida divendres, comenta de fer la ruta coneguda com la dels Castells de Llers, com ens hem de desplaçar fins a Figueres, quedem en trobar-nos a Hostalets a dos quarts de set. Per culpa d'un accident a la carretera, arribe un poquet més tard, pugem al seu cotxe i ens dirigim cap a l'Alt Empordà, al municipi de Llers, punt de partida de la caminada de hui.
curiosa decoració en una façana de Llers
Donem inici a la caminada quan passen dos minuts d'un quart de nou, donem un tomb per algun dels carrers de Llers i pugem fins al castell, lògicament un dia entre setmana i tan prompte, ho trobem tancat, fem unes fotos de el que podem, semble que dins el nucli urbà estan documentats dos o tres castells més.
Castell de Llers, torre
Castell de Llers: A la part alta de la vila de Llers trobem les restes de l'anomenat castell de Llers. Està format per una torre mestra, cilíndrica, de gran diàmetre i de murs molt gruixuts, circumdada per una muralla de planta trapezial. El parament de les seues parets evidencia una construcció alt-medieval. S'han trobat evidències documentals que l'any 1276 el vescomte Rocabertí ja feia obres de restauració en el castell. De rellevància històrica és la resistència, ressenyada per Desclot a la seua Crònica, que des del castell de Llers es va oferir davant les tropes de Felip III durant la Croada contra Catalunya, el 1285.
entrada al recinte del castell
Fou ací on un cardenal, llegat del papa, va coronar Carles de Valois rei de Catalunya – Aragó. Més tard, una vegada recuperat el castell, segons explica Gregori Pallisser, el rei Pere el Gran es va fer també investir en el mateix lloc. El castell de Llers va patir destrosses durant les guerres dels segles XVII i XVIII, i tingué un paper destacat com a fortificació durant la primera guerra carlina.

torre del castell de Llers
Ara anem a trobar la GIP-5107 per on fem els poquets metres que ens duen fins al veïnat de La Vall on enlairat dalt de tot, es troben les restes del que fou el Castell de la Vall, poca cosa en resta en peus i allò que es pot veure és més prompte restes de les edificacions que aprofitaren les restes del castell.
"Castell" de La Vall
Castell de La Vall: El castell de la Vall és un edifici de Llers (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.És al nord-est del nucli urbà de la vila de Llers, al veïnat de la Vall, al carrer de les Serres. L'actual edifici que ocupa el lloc del castell és un gran casalot dels segles XVII- XVIII, que no presenta ni conserva cap element de fortificació. És un edifici de planta rectangular format per diversos cossos adossats, amb les cobertes d'una i dues vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos.
carrer de La vall
Presenta obertures rectangulars, les originals bastides amb carreus de pedra i la resta modificades amb maons. A la planta baixa destaca una gran volta rebaixada bastida en pedra, amb restes de l'encanyissat interior, que protegeix la porta d'accés, d'arc de mig punt. Damunt la clau hi ha un carreu gravat amb la data 1728. La construcció és bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligat amb morter de calç. 
Llers vist des de La vall
Vist el lloc, seguim camí ara a trobar el Castell de Sarraí a tocar del Mas La Pujada que es troba uns huit-cents metres més endavant. Com de la majoria, poca cosa resta en peu, només alguns trossos de paret i parts d'antics fonaments.
restes del castell Sarraí sobreeixint de la vegetació
Castell Sarraí: El Castell de Sarraí és declarat bé cultural d'interès nacional. Situat al nord-est del veïnat de la Vall, integrat al municipi de Llers. Les restes del castell es troben a poca distància del mas de la Pujada, és un dels castells que formen el que es coneix com a dotze castells de Llers. A l'Edat mitjana aquesta zona era un punt estratègic de frontera entre els comtats de Besalú i d'Empúries, cosa que es confirma amb l'existència de totes aquestes construccions militars.
Castell Sarraí, llenç de pared

Es conserva dempeus un fragment de llenç d'uns deu metres d'alçada per uns set de llargada,  i un gruix de mur de pràcticament un metre. Presenta alguns esvorancs  i a la part superior, dues espitlleres de mida petita que emmarquen dos carreus de pedra calcària esculpits amb un escut en baix relleu amb la següent inscripció: "CASTRUM SARRACENUM VEL(·)DE SERRAHÍ Y FABRE 1743".  Pels voltants s'observen restes dels fonaments d'altres murs, força degradats, que dibuixen un recinte de planta rectangular molt reduït.

baix relleu, Castell Sarraí
Després de les fotos de rigor seguim la ruta, fem uns huit-cents metres més, i arribem a on hem de deixar el track per fer els metres que separen les restes del Castell dels Gorgs del camí, costa de trobar, ja que pràcticament no sobre-ixen del terra i podrien confondre amb uns marges de pedra.
restes Castell dels Gorgs
Castell dels Gorgs: El castell dels Gorgs  declarat bé cultural d'interès nacional, se situa al nord-est del nucli urbà de la població de Llers, al paratge de la Borrassa, prop del torrent de la Serra. Queden només escassos vestigis del castell, molt degradats i completament arruïnats. De fet, els trams d'estructures conservades són de poca alçada i dibuixen un recinte de planta més o menys rectangular. Al voltant de les escasses estructures conservades hi ha abundants enderrocs. 
Els senyors d'aquest castell, feudataris del senyor del castell de Llers, eren els Cantalló dels Gorgs.  Concretament, es té notícia que el feudatari l'any 1300 era Pere de Cantalló, cavaller dels Gorgs. Actualment està en estat de ruïna i les restes són difícils d'identificar donat el seu mal estat. 
refugi de pedra seca
Desfent els últims metres, tornem al camí que seguim fins a trobar un cadenat que ens barra el pas, agafem un corriol que ix per l'esquerra, el corriol és perdedor, ja que semble no ser gaire transitat i la vegetació el desdibuixa i complica poder seguir-lo, l'esforç té recompensa, i en arribar al Còrrec de Mas Llopard, podem gaudir de la visió de petits gorgs i salts d'aigua, resseguim el xaragall que aporta les seues aigües al riu Muga que creuem per un pas fet amb blocs de formigó.

església de Santa Maria de Molins
Només travessar el riu, eixim davant de la plaça on enlairada dalt d'unes escales, trobem l'església de Santa Maria de Molins, de planta rectangular, situat al centre del poble de Molins. Consta d'una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular. La coberta és a dos vessants. A la llinda de la porta principal, hi ha gravada la data 1789. Al centre de la façana principal hi ha un rosetó. El campanar és una torre de planta quadrada amb arcs apuntats i fets amb rajols, que s'alça al lateral esquerre de la nau.
pas per a creuar La Muga
Aprofitem els murs de la font que es troba davant per a fer el mos del matí mentre reposem un poquet, descansats i alimentats, reiniciem la ruta retornant sobre les nostres passes, creuem altre colp el riu i eixim al Camí Natural de la Muga, aquest segueix el curs del riu la Muga i connecta diferents Espais Naturals de Girona, com l'Espai d'Interés Natural (EIN) de l'Alta Garrotxa, l'EIN de les Salines, l'EIN dels Penya-segats de la Muga i El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Al seu pas es van descobrint diferents hàbitats associats al riu, des del Bosc de Ribera fins a les planes fluvials, unint d'aquesta manera els Pirineus amb el Mar Mediterrani.
Castell de Molins
Sabíem que per ací es troben les restes del castell de Molins mig amagades pels arbres, així doncs, inspeccionem els llocs que ens pareixen més apropiats i a la vora d'un camp de cereals i realment prou amagades, descobrim les restes del castell.
a la recerca del castell perdut
Castell de Molins: D'aquest castell, que formava part de la línia fronterera del comtat de Besalú, en queden restes de les muralles i la torre (s. XI-XII). Es troba a sobre un turonet davant del poble, a l'altra banda del riu. Data des de l'any 1125 i tenia una funció defensiva entre els comtats rivals d'Empúries i Besalú. Posteriorment va ser reformat i finalment abandonat. Avui en dia es troba en un estat ruïnós i envoltat pel bosc, que en dificulta la visita.  
resclosa del Moli d'en Jordà
Enllestida la visita tornem al Camí Natural, fets un pocs metres arribem a una resclosa amb tot un sistema per a canalitzar l'aigua, un poquet més endarrere, veiem l'antiga resclosa del Moli d'en Jordà, que desviava l'aigua cap al molí, seguim ruta, acompanyats per la visió de l'aigua fins que arribar al Pont del Moli d'en Jordà i després de visitar el forn de calç que es troba al seu costat, deixem el Camí natural. Entremig d'oliveres arribem a les restes del Castell de Montmarí. Només es poden apreciar petites restes de la base d'alguna paret.
"restes" del Castell de Montmarí
Castell de Montmarí: Aixecat al segle XII sobre un turó que dominava el riu Muga, a la seva riba dreta, i dins del terme jurisdiccional del castell i baronia de Llers i comtat de Besalú. Dominava el petit veïnat de les Arugues, avui desaparegut, que hom situava en un revolt de la Muga. L'any 1115 apareix documentat Ramon de Montmarí, que suposem senyor o castlà del castell. És probable que fos afectat pels conflictes entre el comte de Besalú i el d'Empúries al segle XII, i al XV per les guerres remences. En els segles següents restaria abandonat fins a arribar al llastimós estat en què s'hi troba avui en dia.
resclosa del Moí d'en Calbet
Vist el lloc ens reincorporem altre colp al Camí Natural, després de deixar a l'esquerra les instal·lacions en desús d'una pedrera, girem a dreta i creuem La Muga per un pont i fem uns metres per la GIV-5041, només creuar girem a dreta altre colp i ens apropem a visitar el paratge de la Resclosa del Molí d'en Calbet, un racó encisador amb taules i bancs per a fer un reparador descans.

parlar no es va parlar.......però si que es fixava molt
Ens incorporem altre colp al camí natural que ara transita per la riba dreta del riu, en tot moment anem gaudint de la vista de l'aigua i de part de la fauna que l'habita. Sempre resseguint el riu arribem al Pont de les Escaules, ací abandonem el Camí natural i creuant el pont entrem en Les Escaules, el primer que ens ix al pas és l'antic safareig bastit aprofitant l'aigua d'una séquia. Per la carretera fem els tres-cents metres que ens porten a veure el salt de La Caula.
Salt de La Caula (detall)

El salt de la Caula és un lloc encisador. El salt, d'uns 30 metres, forma part del torrent de la Caula que salva el desnivell dels cingles de travertí. Poc després les aigües es troben amb la Muga. Als seus peus hi havia un gorg on a l'estiu la gent es banyava. El 17 de setembre de 2010 es varen desprendre les formacions de travertins que cobrien les roques que formen el salt de la Caula. Actualment la seua aparença difereix bastant i s'ha barrat l'accés.

xicotet descans mentre gaudim del salt
Aprofitem les taules del restaurant que hi és a tocar i mentre gaudim del lloc, ens refresquem per dintre també, ara fem els cent metres que ens porten a visitar el pou de glaç. Aquest pou aprofitava el glaç que es formava a l'hivern a les aigües de la Muga o a La Caula. Es creu que aquest pou, per la seua estructura, és del XVIII. L'indret on es troba el pou és obac, tal com correspon a la situació que han de tenir aquest tipus d'edificacions. El que sorprén més són les grans dimensions (10 m de diàmetre) i el seu bon estat de conservació. Aquest pou és considerat el pou del glaç més ben conservat de la comarca.
pou de glaç de La Caula
Tornem sobre les nostres passes i s pels carrers del poble, visitem l'església de sant Martí, i pel carrer d'Amunt eixim del poble per un corriol, ara ens trobem amb tota una aventura, aquesta zona patí un incendi al juliol del 2012, encara en queden proves evidents arreu, en un tram d'uns cinc-cents metres, el corriol pareix una pista americana, tota una munió d'arbres caiguts ens fa suar de valent, a la fi, arribem dalt el Castell de Les Escaules.

torre del Castell de Les Escaules
Castell de Les Escaules: El castell ocupa un cim rocós d´un turó de 235 m., que s'enlaira al sud-oest del poble. La fortalesa presenta una planta esquemàtica; la torre, cilíndrica, és envoltada per un recinte murat. Des d'ací es veu una esplèndida imatge amb el poble de Les Escaules en primer terme, els conreus i les muntanyes cobertes de pinedes. La funció d´aquest castell era la de vigilar la línia fronterera entre els comtats d'Empúries i Besalú. Apareix documentat l'any 1123 però les restes actuals són d'una obra baix-medieval (s. XIV-XV).
Les Escaules des del castell
La torre, d'uns 10 metres d'altura, era coronada per merlets dels quals només en queden alguns vestigis. A la part superior hi havia, també, quatre matacans dels quals resten les cartel·les de sosteniment. El recinte de muralla presenta alguna sagetera i en el seu interior hi havia una cisterna, actualment mig colgada.
restes de l'incendi del 2012
Visitat el castell i havent gaudit de les vistes, tornem al camí, que per sort nostra, a partir d'ací trobem net i endreçat, supose que aquest tram, deu estar el "camí oficial" per pujar al castell, creuem la part alta del Torrent de La Caula per un pont a tocar del Molí d'en Borras. Quan portem un total de 15,5 km fets, arribem al que serà l'últim castell visitat, el castell d'Hortal, aquest es troba a pocs metres del Mas Estela, i a pocs metres de la Font de l'Hortal, on neix el Barranc de l'Hortal.
restes del castell de l'Hortal
Castell d’hortal: Les restes del castell d’Hortal, anomenat també Ordal en documents antics, es troben a poc més d’un quilòmetre a ponent de la vila de Llers, prop del mas de l’Estela, al cim d’un petit planell. Antigament era una fortalesa de planta rectangular molt simple, adaptada a les irregularitats del terreny, amb una torre de planta circular envoltada per un recinte emmurallat.
restes del Castell de l'Hortal
Les restes que es poden visitar en l'actualitat daten dels segles XIII-XIV, malgrat que hi ha notícies del castell d'Hortal que es remunten fins a l'any 1099, quan Dalmau Berenguer de Quermançó va lliurar la fortalesa al comte Bernat II de Besalú.
font de l'Hortal
Vist el lloc, reiniciem la caminada anant a trobar la GI-510, fem uns cent metres i la deixem per agafar el camí del Mas del Pi, camí paral·lel a la carretera i que ens porta a eixir a la primera rotonda del poble, ara ja es tracta de fer els poquets metres que ens portaran a on aquest matí em deixat el vehicle. En veient que ja són les 16 h i que només hem fet el mos de mig matí, entrem en un bar i ens obsequiem amb unes bones racions que ens fan recuperar les forces.
natura en estat pur
Ens encabim en el cotxe i posem rumb a Hostalets de Balenyà, arribats, ens acomiadem i pujant al meu vehicle, ja pose rumb envers Martorelles on arribe sense cap contratemps. Ha estat una caminada plena d'història, entrant en contacte amb antigues formes de viure, bones vistes, natura a dojo, i tot ell, amanit de bona companyia, no es pot demanar més.
Powered by Wikiloc

5 comentaris:

  1. Molt bona ruta, Francesc. Carregada d'historia i racons de gran bellesa.
    I molt ben narrada i bones fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies per entrar i comentar, que t'he de dir a tu de la ruta........ encara que hia ha alguna petita variació.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Josep, gracies per entrar i comentar, la veritat es que paga la pena de fer-la.

      Elimina
  3. ¡Hola Francesc! M'encanten les rutes que proposes per terres catalanes. Una llàstima que ens queden lluny per poder anar a fer-les. Amb les teues entrades gaudim quasi com si estigueren allí.
    Una abraçada.

    ResponElimina