divendres, 23 de setembre de 2016

DE ALBORACHE A BUÑOL, SEGUINT EL CURS DEL RIU BUÑOL

Lloc inici caminada: Km. 2 CV-415, Alborache, La Foia de Buñol, País Valencià
Caminants:  Pepe Gil, Pepe el Coto, Félix i Francesc
Data: 23-09-2016
Hora d’inici caminada: 08:08:55
Hora d’arribada: 12:26:35
Duració: 04:17:40
Alçada punt de sortida: 260 m
Alçada mínima assolida: 260 m
Alçada Màxima assolida: 405 m
Desnivell màxim: 145 m
Ascensió acumulada: 334 m
Descens acumulat: 335 m
Guany: 144 m
Distancia recorreguda: 11078 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.6 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3,7 Km/h

Cueva del Turche
Encara que cada dia isc a caminar pels rodals, fa dies que m'abellia fer una ruteta de senderisme, amb la càmera al coll i gaudint tranquil·lament del paisatge. Trobe una ruta que en principi compleix amb els requisits, a prop de casa, resseguint la llera no d'un riu, sinó de dos, fresca.......... Es tracta d'una senda que ressegueix el Riu Bunyol i el seu afluent, el riu Juanes, ho comente en el grup de senderisme entre setmana i s'uneixen Pepe Gil, Pepe March i Félix.
primer contacte amb el riu Bunyol
Divendres ens trobem en el lloc i a l'hora acordats, pugem al cotxe del Pepe i fem el poc menys de 30 km que ens separen d'Alborache, creuem el poble i només passar el pont damunt el riu Bunyol, girem a l'esquerra i deixem el vehicle en un clar al costat del Camino del Planell, agafem els trastets i donem inici a la caminada, deixem a l'esquerra el Molino Zamones i caminem per una senda arranjada i travessant el riu uns quants colps per petits ponts, tant de fusta com de ciment.
travessant el riu Bunyol
Quan arribem a les restes del Molino Guarro i fets 1,5 km, girem a la dreta, per l'esquerra serà per on tornem més tard, gaudint del paisatge i aturat-nos en uns quants gorgs, arribem al Molino Galan, antic molí reconvertit en Casa de Turisme Rural, ací girem a l'esquerra i seguim per pista de terra, un poquet més d'1 km i arribem a unes paletes, de front per la pista, Cueva del Turche, a la dreta, Fuente de la Mezquita, deixem la pista per iniciar una davallada per una estreta i tancada senda que ens ha de portar a visitar la font.
fuente La Mezquita
Vista la font i refrescats, seguim ruta, ací la vegetació es va fent més i mes atapeïda, Fèlix que va primer diu que a més de la vegetació, si o si ens xoparem els peus, decidim agafar una altra opció, desfem el tram de senda i tornem a eixir a la pista, per aquesta eixim a la CV-425 per on girem a dreta i transitem uns metres, fins a arribar al desvio que ens ha de portar fins a la Cueva del Turche. Girem a l'esquerra i seguit a la dreta i anem resseguen ara ja, el riu Juanes
Cueva el Turche
Arribem a la "cova" el salt no porta gens d'aigua, només cau una fina cortina per damunt de la vegetació, això, no li treu atractiu al lloc, decidim que el lloc és ideal per a fer el mosset, dit i fet, ens entaulem en una de les taules i ens dediquem a alleugerir el pes de les motxilles, fem un tomb pel lloc, quina diferència amb un cap de setmana que està ple de gent, carreguem amb les motxilles i anem a trobar les escales per on hem de seguir.
"No solo de pan vive el hombre" de lo que va dins, tambe!!
Ara ve el tram més aventurer de la ruta, primer hem de guanyar altura grimpant per roques i amb l'ajuda de les mans en més d'un moment, així arribem a la part de dalt de la Cueva del Turche, després, anem resseguint un bon tram per damunt dels murs d'una séquia, entre séquia, senda i alguna trepada, arribem a la Charca Mañan, un altre bonic gorg on la gent es banya a l'estiu, gaudir del lloc i a continuar.
zona de picnic de la Cueva del Turche, vist des de dalt
Als pocs metres trobem unes paletes que diuen que a la Cueva de Las Palomas queden 15 m algú diu que 15 més 15 són 30 m i que els podríem emprar en fer unes fresques i merescudes cerveses, es posa a votació a ma alçada i per unanimitat s'aprova la moció. Per una drecera anem a trobar el camí de tornada que transita per ampla pista, ací ens entretenim a recollir un ram d'herbes d'olives, eixim a la carretera, la creuem i seguim per pista.
Charca Mañan des de dalt
Quant ja portem fets un poquet més de 8,5 km, deixem la pista per una senda que ix a la dreta, aquesta senda ens va baixant a trobar altre colp el riu Juanes, ací ens trobem un xicotet gorg amb unes aigües transparents que invitem a banyar-se i que és conegut com a Charco Azul, seguim riu avall i en poquets metres ja arribem altre colp al Molino Guarro, ací es tanca la part circular de la ruta, ara es tracta de desfer el camí fet al matí fins a arribar al cotxe. Decidim que les cerveses les farem en arribar a Vilamarxant per precaució.
Charco Azul
Arribem al poble i mentre ens refresquem comentem la caminada i les bones sensacions que ens hi ha trames, com la setmana que ve estarem fora, quedem en parlar tranquil·lament per la següent. Ha estat un altre matí ple natura, bonics llocs per descobrir i en bona companyia i millor ambient.

2 comentaris:

  1. ¡Hola Francesc! Bonica ruta, sense dubtes. La conec de fa temps. Nosaltres aplegarem a la cueva de las palomas. tal vegada, hui hagueren votat per fer-se les cerveses. De totes formes, excel.lent ruta.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Emilio! Si que es una ruta que val la pena, la part de la Ruta de l'aigua, de la Cueva del Turche amunt, ja la vaig fer fa temps, però la Ruta del Molins, m'ha agradat molt. Crec que la vaig veure en el bloc de Trotasendes buscant rutes d'aigua. Esper que els genolls vagin cremant etapes cap a la seua solució definitiva.

      Salutacions.

      Elimina