Pàgines

dijous, 29 de desembre del 2016

COMIAT SENDERISTA DEL 2016, GATOVA-PIC DE L'AGUILA-MOLI D'IRANZO-MOLI DE LA CEJA

Lloc inici caminada: carrer Monte Rodeno, Gatova, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:  Bienve, Mila, Anita, Tere, Iolanda, Félix,  Miguel Monzo,  Pepe March  i Francesc
Data: 28-12-2016
Hora d’inici caminada: 07:47:12
Hora d’arribada: 11:54:28
Duració: 04:07:16
Temps en moviment: 2:49:19
Alçada punt de sortida: 627 m
Alçada mínima assolida: 612 m
Alçada Màxima assolida: 878 m
Desnivell màxim: 266 m
Ascensió acumulada: 438 m
Descens acumulat:425 m
Guany: 251 m
Distancia recorreguda: 10013 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.4 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.51 km/h
a la Fuente de san Isidro
En el grupet de Senderisme entre Setmana, havíem decidit de fer una última caminada, acompanya de dinar per acomiadar l'any, després d'alguns canvis en la programació de les últimes eixides, motivades pel fort episodi de pluges, escollim una caminada que eixint de Gatova, puja al pic de l'Àguila i visita les restes dels vells molins d'Iranzo i de la Ceja.
caminant amb les primeres llums
Hui ens trobem el grupet al lloc i hora acostumats, ens acompanyara Iolanda, la filla de Fèlix, pugem en els cotxes de Pepe i de Miguel i anem a trobar la CV-50 primer i la CV-35 després, deixant aquesta última per incorporar-nos a la CV-25 que no deixem fins a arribar a Gatova.. Arribats, aparquem els vehicles al carrer Monte Rodeno i ja donem inicia a la caminada quan passen dos minuts de tres quarts de huit, i quan encara les primeres llums intenten substituir la foscor de la nit.

catxerulo dalt el Pic de l'Àguila
Pel mateix carrer ens anem allunyant del poble seguint les traces del PR-V 63.9, Gatova-Soneja que en constant però no massa exigent pujada ens va portant dalt del Pic de l'Àguila, el PR agafa un parell de dreceres per escurçar camí, però com ens sobra temps, decidim no deixar la comoditat de la pista, cosa que permet la conversa distesa i alegre.
dalt el vèrtex geodesic
Fets uns 2 km i deixant a la nostra esquerra el pic de La Buitrera, arribem a una ampla pista per on transitava la via pecuària coneguda com a Colada de la Mojonera i que en gran part del seu recorregut, fa de llindar entre Castelló i Valencià, entre l'Alt Palància i el Camp del Túria, entre Gatova i Sogorb. Girem a l'esquerra, per la dreta seguirem de baixada. Ja tenim a tocar el nostre primer destí, el Pic de l'Àguila, on arribem quan portem fets 3,5 km.

Sogorb, Serra Espada i al fons, Penyagolosa
 Ací dalt ens omplim els ulls amb les vistes. Per una banda, tot el Camp del Túria, amb les nostres Rodanes destacant entre les boires, per l'altre, l'Alt Palancia i els seus pobles, Sogorb, Altura, Sot del Ferrer........., gran part de la Serra de Espada, i al fons impertèrrit, el Gegant de Pedra, el Penyagolosa. Després de gaudir de les vistes i de les fotos de rigor, iniciem la davallada per la Colada de la Mojonera,, fins a arribar al punt on hem de seguir de front obviant el camí fet de pujada.
arribant al Molí d'Iranzo
Als pocs metres, deixem la pista per endinsar-nos en una senda que en pronunciat pendent, ens porta dalt d'una elevació on fets 6 km, es troben les restes del Molí d'Iranzo, també conegut com El Cachumbito. Visita i fotos i en veient l'hora, decidim fer el mosset mirant d'evitar el fort vent que bufa per ací dalt, ara com sempre comencen a eixir de les motxilles tot tipus de delicatesen. Un poc més buides les motxilles i més plens els estómacs, reiniciem la marxa.
no solo de pan vive el hombre ni la mujer

Ara comença el tram més "aventurer" del matí, ja que transitem per senda pedregosa i amb fort pendent, s'ha de dir això no obstant, que també és el tram amb més vegetació i bonic de tota la ruta. Fets uns 7,7 km, arribem al Molí de la Ceja, altre de les fites de hui, parada, fotos i ja ens incorporem al Camino de Gatova a Tristan, pista asfaltada, als poquets metres, arribem a la Fuente del Tormo, parada, fotos i a seguir.
Molí de la Ceja
Quan portem fets uns 9,4 km arribem a la Fuente de Iranzo, parada i tast de rigor i ja arribem a les primeres cases de Gàtova, carrers Calvari, Clemente Bañuls i Mayor i ja eixim al carrer Castellon on es troben el llavador i la font de San Isidro, com anem d'allò més bé de temps, ens obsequiem un resés en el bar La Fuente. Ara ja pugem als vehicles i ens dirigim cap a Vilamarxant. No estava previst, però en veient l'hora, decidim que ens arribarem a casa per donar-nos una dutxa abans de trobar-nos al Blanca.
brindant per l'any pròxim i pels companys absents
Pepe March havia reservat taula per a les 14,30 h, poc abans de l'hora ens anem trobant tots, a més dels que hem eixit a caminar, ens acompanyen Carme, la dona de Pepe i la companya de caminades Paqui, que hui no ha pogut estar amb nosaltres. En un ambient alegre, simpàtic, ple de bon humor i companyonia, anem buidant els plats. Quasi amb pena, ens llevem de la taula i ens desitgem bona entrada d'any, encara que alguns, ens veurem aquesta vesprada en la ja clàssica Sant Silvestre Vilamarxantera.

dijous, 22 de desembre del 2016

VILAMARXANT-RIBA-ROJA DEL TÚRIA-VILAMARXANT

Lloc inici caminada: Avga. Dos de Maig, Vilamarxant, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:   Paqui Ramada, Miguel Monzo, Pepe Gil, Pepe March  i Francesc
Data: 22-12-2016
Hora d’inici caminada: 08:09:52
Hora d’arribada: 12:58:06
Duració: 04:48:14
Temps en moviment: 3:47:45
Alçada punt de sortida: 101 m
Alçada mínima assolida: 70 m
Alçada Màxima assolida: 124 m
Desnivell màxim: 53 m
Ascensió acumulada: 76 m
Descens acumulat: 69 m
Guany: 21 m
Distancia recorreguda: 15730 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 3.3 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 4.00 km/h

dimecres, 14 de desembre del 2016

NAIXEMENT RIU MIJARES-FUENTE UMBRIA-LAS MORATILLAS (Bunyol, Foia de Bunyol)

Lloc inici caminada: Finca Mijares, Bunyol, Foia de Bunyol, País Valencià
Caminants:   Felix, Pepe Gil,  i Francesc
Data: 14-12-2016
Hora d’inici caminada: 08:04:36
Hora d’arribada: 14:01:23
Duració: 05:56:47
Temps en moviment: 4:34:31
Alçada punt de sortida: 534 m
Alçada mínima assolida: 529 m
Alçada Màxima assolida: 850 m
Desnivell màxim: 320 m
Ascensió acumulada: 514 m
Descens acumulat: 483 m
Guany: 314 m
Distancia recorreguda: 16865 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.82 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.70 km/h
naixement del riu Mijares
Aquesta setmana, el grup de senderisme entre setmana havia quedat d'eixir dissabte, jo no puc per a compromisos familiars, així és que decidisc eixir a soles un altre dia. D'entre les rutes pendents de fer, escull una que eixint de la "Finca Mijares" recorre per dintre la Rambla del Quixal, arriba fins a "Fuente Umbria" i de tornada, passa per "Las Moratillas". Per costum, ho pose al grup i s'apunten Pepe Gil i Fèlix, quedem en eixir dimecres des del punt i a l'hora habituals.
naixement riu Mijares
Dimecres a les 7 ens trobem, pugem al vehicle de Pepe i anem a trobar la CV-50 primer, A-3 fins a Bunyol i ací, seguim en direcció Iàtova, creuem el poble i ara comença un tram ple de corbes que fa que comence a notar els símptomes d'un incipient mareig.
Per sort arribem al ramal que porta al Barrio Mijares i passat aquest, deixem el vehicle a tocar de La Casa del Coronel, aquesta havia estat una casa de turisme rural i eco agricultura que hui en dia rau abandonada.
Rambla del Quixal
Iniciem la caminada per una pista que en 1 km, ens porta fins a un xicotet assut que recull les aigües de la Rambla de Queixal i que junt amb la font que es troba al seu costat, és considerat com a naixement del riu Mijares afluent del riu Magro. Ací té inici un tram de 4 km tot ell per dintre de la rambla, aquesta se'ns presenta en un estat d'assilvestrada bellesa no exempta de trams amb certa dificultat que et fan dubtar de poder seguir, ja que hem de salvar algun tram on ens toca trepar.
Rambla Queixal
Fets aquests 4 km, eixim de la rambla a tocar de la casa Codos, xicotet refugi de caçadors per el que intuïm. Decidim que el lloc és immillorable per parar a fer el mosset de mig matí, acabat el mos, reiniciem la caminada pel Camino del Collado Umán, pista que ressegueix en tot moment el Barranc del Fresnal i per la qual, transita el GR-7. Fet 1,5 km deixem la pista per una senda que ix per la dreta i que per la costera, a mi se'm fa més dur.
Fuente Umbria
Uns 2 km mes i eixim a la Pista de Las Moratillas, ací girem a l'esquerra per fer 1 km que ens portarà fins a la Fuente Umbria, aquesta és una zona de pícnic que a pesar d'estar un poquet abandonat, disposa de tot el necessari per a passar un dia de camp. Ací omplim les cantimplores i Pepe treu uns dàtils que acompanyats d'uns glops de la fresca aigua, ens donen energies per a continuar.
Fuente Umbria
Vist el lloc, tornem a la pista per on hem arribat, aquesta primer planejant i després en un suau però ininterromput i constant descens, ens porta en un poquet més de 2 km a l'entrada de la Finca Las Moratillas. Aquesta és una antiga finca forestal amb zona d'acampada i àrea recreativa, equipada amb tot lo necessari, disposa inclòs d'heliport i està rodejava d'un ben conservat bosc mediterrani.
Las Moratillas
Ací i en veien que el tram de la rambla ens ha fet perdre temps, comente de deixar el track que ens portaria per un tram de senda que no sé com trobarem i seguir per la Pista de Las Moratillas per on veníem, aquesta opció ens farà fer uns 2 km mes, però guanyarem temps. Aprovada la proposta, seguim per la pista sempre de baixada, la qual cosa ens permet en aquest tram agafar una mitja de quasi 5 km/h.
casa de Las Moratillas
Per la pista, arribem a on a primera hora hem deixat el vehicle, en previsió del mareig, m'he pres una biodramina, pugem al cotxe i ja posem rumb envers Vilamarxant on arribem al voltant de les 3 h; ací ens acomiadem no sense abans comentar de preparar una caminada per la setmana pròxima si l'oratge ens ho permet.

Powered by Wikiloc

dissabte, 3 de desembre del 2016

DOMENYO VELL-LA PUENTE ALTA-DOMENYO VELL

Lloc inici caminada: Domenyo Vell, Els Serrans, País Valencià
Caminants:  Paqui Ramada, Felix, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 02-12-2016
Hora d’inici caminada: 07:43:51
Hora d’arribada: 13:24:34
Duració: 05:40:43
Temps en moviment: 4:01:26
Alçada punt de sortida: 308 m
Alçada mínima assolida: 305 m
Alçada Màxima assolida: 389 m
Desnivell màxim: 84 m
Ascensió acumulada: 377 m
Descens acumulat: 406 m
Guany: 80 m
Distancia recorreguda: 15580 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.7 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.90 km/h
La Puente Alta, Calles
Hui tocava ruta senzilla i molt planera per un motiu que ens alegre a tot el grup, Paqui una de les companyes de caminades, s'incorporava després d'un llarg i obligatori recés motivat per un lamentable accident en la caminada del mes d'agost, hui es tractava de què vaja agafant confiança. A la fi, som cinc els membres que podem eixir a caminar, ens emplacem al lloc i hora habituals esperant que l'oratge ens siga benèvol.
riu de Xelva i al fons, Castell de Domenyo amb les primeres llums
A les set ens trobem tots, pugem al vehicle del Pepe Gil i anem a trobar la CV-35, poc abans d'arribar a Calles, agafem un desviament que ix per l'esquerra de la carretera i que vorejant la cua del Pantà de Loriguilla, ens porta a tocar d'on en temps passats, es trobava el poble de Domenyo Vell, del que no queda res més que part del cementeri i alguna paret del castell. Aparquem en un voral i donem inici a la caminada.
Cascada de Domenyo
Fet encara no el primer quilometre, ja albirem la Cascada de Domenyo, aquesta malgrat l'espectacularitat, no és gens de més, que el desguàs de la Balsa de Cargas que rep l'aigua del Canal Principal de Benaixever per proveir la Central Hidroelèctrica. Seguim per la pista, hui tota la caminada serà per ampla pista, encara que en estar rodejada de vegetació, done la sensació d'anar pel mig del bosc i sempre acompanyats per la cantarella del Túria.
collint arboços, Xe que bons!!!
Com la senzillesa de la ruta ho permet, ens anem aturant i gaudint de qualsevol coseta, que si una gran extensió de paleres (Opuntia ficus-indica) ben plenes encara de figues, que si una mata d'arbocer, (Arbutus unedo) que ens obsequia amb els seus madurs fruits, que si.................., això, fa que el ritme siga tranquil i reposat, el que dóna peu a la distesa conversa. Fets quatre quilòmetres, arribem a una zona de pícnic moblada amb tot el necessari per a gaudir del lloc.
riu Túria
La ruta va canviant de nom en funció del tram, fins ara hem caminat per la "Ruta de la Piedra Urbana", ací, i en travessar el riu per un pont de fusta, canvia a "Ruta del Puente de Madera", fins ací, hem gaudit de les vistes, la vegetació, alguns retalls de tardor, però en creuar el pont, ens ix a l'encontre un paisatge totalment tardorenc, el terra recobert amb una catifa de fulles, arbres de ribera amb tons daurats i vermellosos, l'olor característic de les fulles caigudes, tardor en estat pur.
tardor en estat pur
Gaudint d'eixos moments màgics, i fets uns set quilometres, arribem a la zona de pícnic de La Puente Alta, ací trobem, paellers, taules i bancs a cobert de les inclemències, font d'aigua, inclòs un refugi per poder fer nit, tot ell aixoplugat per una bonica pinada. Ací tenia previst fer el mosset de mig matí, aixi es que comencen a eixir de les motxilles tot tipus de viandes, olives casolanes, allioli made in Pepe March, vi, cafè, mandarines made in Félix, dolços, mistela.........., a la fi la taula queda que fa goig.
el cos te les seus exigències.......
 El lloc és perfecte si no fora per què com que no li dóna el sol, la poca suor que portem es refreda, així que sense presses, però sense pauses, donem bona compta de les viandes, no haguérem de tornar-les a les motxilles!!, recollim i ens encaminem al punt potser més bonic de la ruta, La Puente Alta, aquest, és un pont d'un sol arc que permet a la "carretera turística" CV-3980 salvar el Túria en el seu camí a trobar Calles. L'estampa que ofereix amb els colors tardorencs és d'una gran bellesa i espectacularitat.
celebrant la tornada de Paqui
Tenia pensat iniciar ací la tornada, però algú diu de fer el poquet mes de mig quilòmetre que ens portara damunt el pont, evidentment, allà que anem tots passant a tocar de les instal·lacions del Campament de La Puente Alta. Vist el lloc i després d'unes quantes fotos, girem cua i ja donem inici a la tornada, fora d'una xicoteta variant només eixir de la zona recreativa, ara es tracta de desfer fil per randa el camí que ens ha dut fins ací. Això no treu, que anem "descobrint" detalls nous amb l'ajuda dels raigs de sol que comença a entrar dins el canó.
estampa amb la que tanquem la ruta
Fets un poquet més de quinze quilòmetres, arriben a on aquest matí hem aparcat el vehicle, pugem i ja eixim a la CV-35 per on ens dirigim a trobar Vilamarxant, arribem i ens acomiadem no sense abans felicitar-nos per aquest matí tan agradable del que hem gaudit i pensant ja en la propera caminada.